Malgrat això, i passant per sobre de les protestes dels treballadors del sector, que ja l’any passat van desembocar en vagues multitudinàries, es crea aquest cos militar, i se’ls dóna pista en l’assumpte dels incendis forestals. El sindicat de Salamanca (CNT-AIT) ho té clar: no volem militars treballant al nostre costat en aquestes situacions. Molts són els motius, a més del nostre total rebuig als cossos i forces de seguretat de l’Estat, que ens porten a demanar la reintegració dels pressupostos de la UME en la dotació corresponent al personal civil d’extinció d’incendis. Alguns d’ells són:
- Els pressupostos d’aquesta Unitat són exagerats. Amb el pressupost de l’any anterior, de 280 milions d’euros, es podria haver contractat personal de les quadrilles d’Acció Ràpida durant cent anys.
- Si la U.M.E. intervé, el que falla és el preventiu d’incendis. Si aquest falla, cal solucionar, i no crear més cossos per resoldre el problema.
- La creació de la U.M.E. serveix com a excusa per evitar que s’hagin de cobrir aquests treballs per part de personal civil.
- La Unitat Militar d’Emergències és una forma emmascarar el paper repressiu, colonitzador, servidor dels interessos econòmics de l’Estat, que en realitat té l’exèrcit.
- La U.M.E. mai no podrà assolir l’experiència dels companys que porten anys treballant en el sector i que s’han enfrontat a moltes situacions d’alt risc, per molts simulacres que facin.
Els exèrcits no es fan servir per ajudar en tasques humanitàries. Aquestes tasques, gran part de les vegades s’han de realitzar per l’acció d’altres exèrcits, que destrueixen territoris sencers i maten persones desarmades que han comès l’error de viure a les seves cases. L’exèrcit espanyol no és una excepció, i per això, si algú vol treballar en l’extinció d’incendis forestals, entenem que ha de fer fora de la disciplina militar. Per a la lluita contra aquestes catàstrofes volem tenir al nostre costat a persones, no a robots que només obeeixen a la veu de comandament dels seus superiors, que no són capaços de pensar per si mateixos. Volem gent que no estigui sotmesa a la repressió de l’exèrcit.
Per a què no passin coses com les que van succeir a Galícia l’estiu de 2005, els treballadors del sector forestal hem de fer pinya i enfrontar-nos a la situació des de l’organització en els nostres curros. Hem de prendre consciència que si no som nosaltres els que aconseguim arrencar les millores en el nostre sector, ningú no ens les regalarà. Aquestes millores les hem de plantejar nosaltres mateixos, ja que som nosaltres els que estem dia a dia a la muntanya, els que sabem a què ens enfrontem.
Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca
PER L’ESTABILITAT AL SECTOR FORESTAL, organitza’t I LLUITA
