GEPEC-EdC rebutja el tancament dels punts de guaita forestal

Font: La Vanguardia (compte de Godó)

ACN Barcelona.-El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) rebutja el tancament dels punts de guaita forestal, perquè considera que són necessaris per a la detecció ràpida d’incendis. L’entitat remarca la vital tasca que duen a terme els guaites, grans coneixedors del territori que detecten ràpidament columnes de fum i les situen sobre el terreny, determinant les seves característiques i evolució perquè els serveis d’extinció puguin destinar-hi el recursos necessaris. Apunta que hi ha zones on poden caure centenars de llamps que poden provocar incendis, i sovint només els guaites els detecten, ja que solen ubicar-se en zones molt aïllades i difícilment detectables per la ciutadania.

Com a exemple d’aquestes zones especialment sensibles, GEPEC-EdC cita amplis territoris rurals i forestals del sud i l’interior de Catalunya, com la zona dels Ports o la serra de Cardó a Terres de l’Ebre, amb una xarxa de punts de guaita que cobreix extenses àrees amb molt poca densitat de població, relleus abruptes i valls tancades. Segons els ecologistes, la probabilitat que un ciutadà avisi d’una columna de fum és molt baixa i, per tant, l’eliminació d’aquesta xarxa de vigilància posa en perill aquests extensos territoris d’alt valor ecològic.

La Generalitat preveu substituir el 2020 els professionals per una vintena de càmeres

Font: Marta Rodríguez (El País, subvencionat per la Generalitat)

Ningú vigilarà l’horitzó amb prismàtics des d’una torre de guaita ni buscarà columnes de fum. La Generalitat va anunciar el 14 d’abril que desmantella el cos de Guaites Forestals per un canvi social i per la introducció de les noves tecnologies. A partir d’ara, les càmeres faran la funció dels professionals. La decisió no ha estat ben rebuda ni per alcaldes d’algunes poblacions on hi ha situades les torres ni pels treballadors, que consideren que és «un gran error». Asseguren que l’informe que justifica la seva supressió és ple de falsedats i pateixen per la desprotecció del territori. Ho veuen «una decisió més política que tècnica». Els guaites, que aquest estiu ja no seran a les torres, compten amb el suport de Greenpeace.

Catalunya tenia fins aquest any 48 torres de vigilància i 96 guaites -dos per torre-, encara que en realitat treballaven uns 80. La seva tasca era detectar columnes de fum, situar-les al territori i alertar els Bombers. Els professionals informaven del vent i dels seus canvis, en vigilaven la propagació i concretaven el tipus de vegetació que cremava pel color del fum. «Les càmeres no poden fer això», afirma Enric Vernedas, guaita des de fa dècades. Segons Interior, aquest estiu hi haurà unes 20 càmeres.

Un informe del Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo, el 3 de febrer va qualificar el model d’«insostenible» i ha servit per justificar la supressió dels guaites. Per a Vernedas, «una càmera de vigilància és un complement, però mai no podrà substituir un guaita». Assegura que una càmera no pot detectar un incendi més enllà de 12 o 15 quilòmetres, i si a més hi ha condicions meteorològiques adverses, no diferencia entre núvols o columnes de fum.

Considera que l’informe «no és vàlid» perquè «manca de fonaments reals». «Ni tan sols és certa la data en què diuen que va començar el servei. Parlen dels 90 i va ser als 80 quan la Generalitat va assumir les competències de l’antic Institut per a la Conservació de la Naturalesa a Espanya (ICONA)», diu Vernedas. L’informe considera el model «insostenible» per l’escassetat de primers avisos d’incendis i perquè no s’hi reuneixen les normes de seguretat. Recull els 37 primers avisos en 10 anys de milers d’incendis. Però Vernedas assegura que només a la seva torre, a la comarca de la Selva, va documentar-ne set l’estiu passat, sis de forestals. «Si s’extrapola, la xifra hauria de ser molt més alta». I afegeix que «Interior no inverteix ni un euro en les torres des de fa 10 anys». Vernedas opina que «hi ha torres totalment viables i les anomalies s’han exagerat».

Canvi de model

Pardo indica que «la manera com es generen les alarmes d’incendis ha canviat i obliga a revisar el model de detecció i vigilància. La informació es transmet ràpidament i massivament en temps real», afegeix.

Quant al futur dels guaites, Pardo assegura que els han ofert recol·locar-se tot l’any com a conductors, EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal), AOF (Ajudants d’Ofici Forestal) o administratius en un altre departament. Els afectats indiquen que per edat -50 anys de mitjana- no passarien les proves físiques. «És una manera encoberta de fer-nos fora. Volen que cobrem la indemnització i ens n’anem. Amb 60 anys, tu em veus desbrossant o tirant la mànega per als Bombers?», apunta Montse Vila, exguaita.

(…)

El Guaita Forestal, peça clau dels Bombers en la detecció d’incendis a la Conca de Barberà

Font: Josep Morató (EFMR)

En Roger Sosa es passa l’estiu mirant l’horitzó. És un dels dos guaites dels plans de Sant Joan a Montblanc, un punt privilegiat que cobreix un ampli territori del Camp de Tarragona i terres de Lleida. Aquest any és el tercer que fa aquesta feina i es passa l’estiu a la torre de guaita. I per passar el temps, sense desviar la mirada, observa la fauna i flora de les Muntanyes de Prades.

Malgrat que enguany sigui un estiu molt complicat pel que fa al risc forestal, la feina dels guaites és vital des del moment que es detecta una columna de fum fins que els cossos de bombers arriben a la zona afectada. La seva coneixença de la zona i les característiques de la columna detectada són claus al moment de l’extinció de l’incendi.

Deu hores en guàrdia dalt d’una torre

Els guaites fan torns de deu hores, i el Roger considera que «és la millor oficina de la Conca de Barberà, però passes 10 hores aquí dalt que estàs sol, has de saber afrontar la solitud«. Aquest mateix dia que entrevistem el Roger observem una columna de fum, concretament hi ha un incendi als Pallaresos, Sosa informa en quina direcció va el fum i de quin color el veu.

La campanya de guaites forestal cobreix el període d’estiu comprès entre el juny i el setembre i pot fluctuar la seva durada depenent del risc d’incendi de la zona. Aquest 2019 a la Conca de Barberà només hi ha una torre de vigilància activa, la dels Plans de Sant Joan de Montblanc. Per exemple la de la Conesa està tancada per falta de vacants. Hi ha altres punts que s’han substituït per càmeres de vigilància, això sí no són tan precisos com els ulls humans.

L’evolució del territori i les tecnologies han provocat alguns canvis que han fet esclatar la bombolla tranquil·la on vivien els guaites, a hores d’ara molt precaris. El guaita és el primer que veu el fum i el primer que avisa o que avisava perquè amb els mòbils i les xarxes socials tothom acaba sent guaita. Però el guaita forestal és expert a saber si allò que s’alça és fum o no.

Són dels ulls i la referència dels bombers de qui es refien al 100%. Sosa remarca que quan arriba un avís a sala des del 112 d’un ciutadà, sovint contrasten la informació amb el guaita que hi ha a la zona i confirmen falses alarmes perquè a vegades és un foc, però d’altres, no. La pols juga males passades, amb aquests terrenys tan secs.

Els ulls de les Garrigues

Font: Miquel Andreu

Des de la serra de la Llena i des de Maials, guaites forestals estan pendents cada dia, entre juny i setembre, de detectar qualsevol indici de foc. Són els primers a veure el fum i avisen els Bombers, però cada vegada en queden menys a Catalunya.

Mentre els garriguencs van fent el seu dia a dia de l’estiu, les seues feines, el seu lleure, el seu anar i venir, hi ha dues persones concentrades a detectar qualsevol columna de fum que indiqui un possible incendi. Són els guaites forestals, situats en una torre a la serra de la Llena i en una a Maials. Hi són entre el 15 de juny i el 15 de setembre.

Abans que els bombers

Amb l’avenç de la tecnologia vinculada a la telefonia mòbil, a vegades són els mateixos ciutadans els qui avisen els bombers d’un incendi, però moltes vegades els primers a veure el fum són els guaites de les torres, amb l’ampli camp de visió que els permet la ubicació elevada. Ells, a més, són els únics que poden guiar els efectius al lloc exacte. En un entorn habitat, urbanitzat i humanitzat és fàcil que un ciutadà detecti un foc, però a les Garrigues hi ha molts indrets forestals o de rostolls -i abandonament de finques- on poden transcórrer hores abans no hi passi ningú. I el temps de reacció, en l’extinció d’incendis, és fonamental, especialment en una comarca amb comunicacions deficients. Per això, la detecció, informació i seguiment que es pot fer des de les torres és providencial.

Solitud extrema

El Benjamí Aran és un dels quatre guaites que hi ha a la comarca. És de Bellaguarda, pagès, i fa 10 anys que als estius es dedica a això. S’alterna els dies amb un company de la Granadella. Al matí, arriba a la torre de la Llena, lliga la nevereta portàtil a una corda, puja per l’escala estreta que hi ha i, un cop dalt -un habitacle d’uns tres metres quadrats amb una mena de balcó circumdant-, puja la corda. Comença una jornada de deu hores seguides, sense poder abandonar la torre en cap moment. La gradient-que diuen ells-, els binocles, un regle i un mapa són les eines de treball.

La solitud és absoluta, només se sent el transistor. Mirar, mirar i mirar. I reflexionar i reflexionar. Algun excursionista, algun turista del càmping de Vilanova de Prades o algun corredor que s’entrena per la Transllena apareix, molt esporàdicament, per la zona. L’anem a veure amb el cap dels Agents Rurals a la comarca, Josep M. Baiget, és mitja tarda i crec que agraeix la visita. La lectura pot ser una bona companyia, però no es pot treure la vista de l’horitzó. El Benjamí menja frugal i amb un horari metòdic. Més que ciència de guaita, és ciència de pagès. Entre les dotze i les quatre, per exemple, és la franja més delicada pels incendis i cal estar molt despert.

Important conèixer el terreny

Abans d’avisar res a control de Bombers a Lleida, el guaita ha de tenir molt clar què dirà -les comunicacions es tallen als 30 segons, per no ocupar gaire la línia. Són moments delicats. “No conec cap guaita que quan surt una columna no li pugi l’adrenalina”, diu el Benjamí. “Ens passa a tots, és sentit de la responsabilitat, saps que mobilitzes gent i que hi ha patrimoni en risc.” El 17 de juliol va cantar una columna a Margalef i se li va aparèixer el fantasma de l’incendi que, fa anys, va afectar greument la mateixa zona, juntament amb Bellaguarda i Juncosa, i que va cremar tres dies i tres nits. Afortunadament, aquesta vegada no ha passat d’un ensurt. Els Bombers requereixen coordenades exactes i el més important és ubicar bé la columna de fum. Per això, tenir referències visuals, saber on hi ha les carreteres i les vies de tren -és on s’originen la majoria de focs- o fins i tot saber les rutines agrícoles -quan treballen les màquines picadores, per exemple- és un valor afegit que el qui coneix el terreny és més fàcil que pugui aportar.

D’altra banda, els guaites forestals serveixen per avisar de focs però també per avisar d’allò que no ho és, perquè si es “canta” una columna, com diuen ells, els bombers ja mobilitzen tres camions i un bombarder. Evitar aquest desplegament si no cal suposa un gran estalvi a l’Administració. “Hi ha columnes que són pols de moviments de terres, com les obres del pantà de l’Albagés, o de treballs agrícoles”, explica Aran. “Els guaites nous canten focs a tort i a dret. Una novatada habitual, per exemple, és cantar el fum de la fàbrica d’oliasses de les Borges”, afegeix irònic.

Evidencies fotografiques a Rabos

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Il·lustrem amb 3 imatges els efectes de la manca de la deguda diligència o cura dels càrrecs directius de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (Bombers de la Generalitat), pel què fa al tancament de punts de guaita al voltant del municipi de Rabós a l’Alt Empordà.

  • Fotografia des de Puig Esquers (on també faltava personal) el dia següent al foc.
  • Fotografia des del punt d’inici del foc amb vista directa a Puig Esquers
  • Mapa de tots els punts de guaita implicats: Foc (F), Puig Esquers sense personal (1), L’Altrera sense personal (2), Sant Salvador tancat (3), Santa Magdalena tancat (4), El Moixer tancat (5), El Mont que va fer la detecció a través de la calitja (6).

Foto-esquema

Des del foc

Mapa de distancies

 

Comunicat de premsa des de Girona, a 5 de setembre del 2011

Retallades sobre els boscos: la decisió més cara mai vista

Descarregueu tot el comunicat imprimible

CNT-AIT defensa que la crisi sobre les persones no es resol retallant llocs de treball, i que en el cas dels serveis preventius i d’emergències és el sector més fàcil on veure que, fins i tot la despesa econòmica acaba essent més gran i fora de control.

Els i les guaites forestals són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal.

La feina ben feta de guaita és molt discreta i silenciosa, doncs se sol concloure un «bon estiu» quan els centenars de columnes de fum que hi ha tots els estius es detecten a temps, per no esdevenir un incendi i per requerir les mínimes dotacions de bombers.

Cada vegada que hi ha protestes sindicals per les retallades en els recursos de la DGPEIS (Bombers de la Generalitat), la patronal de la corporació emet comunicats i informacions defensant la retallada de recursos (incloent la reducció de guaites forestals) amb arguments d’economia i eficàcia, topant frontalment amb la realitat.

CNT-AIT adverteix que l’opinió patronal del Departament d’Interior no representa l’opinió del cos de bombers i la gent que hi treballa, sinó que en realitat és una opinió oposada.

Els últims temps CNT-AIT ha fet especial èmfasi en els focs de Vilopriu (Baix Empordà 2010), La Riba (Alt Camp 2011) i Rabós (Alt Empordà 2011), com a exemples inequívocs de les conseqüències de no tenir personal als punts de guaita, i amb mitjans normals de treball: quantitat d’hectàrees de bosc impossibles de valorar econòmicament, i una enorme despesa mobilitzant gran quantitat d’helicòpters, hidroavions i camions, també afectats per les retencions de l’autopista. Tot això sense aprofundir en el risc per les persones residents, i bombers i auxiliars que exposen la seva vida en la feina.

Es parla d’exemples inequívocs per una constant: que la detecció un quart d’hora abans permet extingir un foc habitualment amb un sol camió del parc de bombers més proper, i això no ho fan possible càmeres de videovigilància, ni esperar que algun vianant truqui amb informació aproximada.

Així mateix, també és inequívoca la política patronal que realment intenten aplicar els comandaments a Bombers: atemorir la plantilla i castigar el treball sindical.

Comunicat de premsa des de La Bisbal d’Empordà, a 23 d’agost del 2011

Altres llocs de publicació:

Telefonia mòbil novament qüestionada per la detecció d’incendis

Descarregueu tot el comunicat imprimible

El foc més greu en el què portem d’any a comarques gironines, amb 82 hectàrees cremades, es va iniciar dissabte 13 d’agost a Rabós, prop del municipi de Garriguella a l’Alt Empordà, en una hora indeterminada ja que, mentre Emergències rebia una trucada del poble, l’únic guaita de la comarca de La Garrotxa només va poder avisar de les grans dimensions de la columna de fum.

El foc va començar en un marge de la carretera de Delfià i va avançar empès pel vent cap al Nord acostant-se perillosament al nucli de Rabós. Tota la zona de Delfià és albirada a la perfecció en primer lloc des del punt de guaita de Puig Esquers a Colera (a 6 Km), també des del punt de guaita de l’Altrera a Masarac (a 6 Km), després el punt de guaita de Sant Salvador a El Port de la Selva (a 12 Km), el punt de guaita de Santa Magdalena a Terrades (a 17 Km), i en últim extrem el punt de guaita del Moixer a Maçanet de Cabrenys (a 26 Km). El problema és que la Direcció de Bombers no ha posat el personal necessari per cap ni un d’aquests punts de guaita, i en el cas de Sant Salvador, Santa Magdalena i el Moixer (Les Salines) també foren seleccionats per la regió d’Emergències de Girona el 2009 a deixar de tenir servei.

Sobre tres quarts de dotze del migdia es va reaccionar amb unes poques dotacions per treballar en allò què normalment s’extingeix amb un sol camió apagant un marge de carretera (amb una detecció precoç). El guaita de El Mont, a 29 Km del focus, ja només va poder advertir que a aquelles hores ja hi havia una gran columna de fum visible des de la comarca veïna i amb una mica de vent.

A causa de la comentada política d’opressió a les protestes de treballadors i treballadores, amb especial èmfasi a la Regió de Girona sobre els guaites forestals, es van haver de mobilitzar 52 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris, evacuar diversos habitatges, donar atenció mèdica pel fum i perdre vida als nostres boscos. Una fortuna.

Aquest és un exemple més de què, a la societat tecnològica que vivim, no es pot delegar la detecció de focs forestals ni a les càmeres de videovigilància ni a les trucades de mòbil de la gent que pretén fer la seva vida normalment.

Comunicat de premsa des de Girona, a 15 d’agost del 2011

Altres llocs de publicació:

Càmeres novament qüestionades per la detecció d’incendis

Descarregueu tot el comunicat imprimible

El foc més greu en el què portem d’any, amb 410 hectàrees cremades, es va iniciar dimarts 19 de juliol sobre les 14h a La Riba, municipi de l’Alt Camp, i va créixer cap a les muntanyes de Prades fàcilment gràcies al vent, la baixa humitat, i el factor clau per la reacció de Bombers: la tardança en la detecció de la columna de fum.

Els punts de guaita de Miramar i La Baltasana, a 6 i 13 Km de l’inici del foc respectivament, funcionen amb una videocàmera que obliga a distingir una columna de fum a través de pantalla en comptes de tenir vista directa i prismàtics. Tot i aquesta disposició, fou el guaita in situ del punt de Cantallops-Conesa a 22Km el primer de confirmar i localitzar tècnicament la columna de fum en entrar les trucades de la població alarmada. Fem recordatori que a la línia 112 també hi ha un conflicte laboral similar.

A CNT-AIT pensem que si els mitjans que posa la Generalitat de Catalunya són inadequats, no es pot culpar una persona que treballa darrere múltiples pantalles.

Mapa de la deteccio per La Riba

Tècniques per oprimir els treballadors i treballadores

La patronal de bombers afirma utilitzar noves tecnologies per prevenir focs forestals, mentre que dependre de la tecnologia de les webcams ja s’ha descartat en altres països europeus per aquest sector, i es demostra un any i altre que la DGPEIS (Bombers del Departament d’Interior) lluny de voler detectar millor les columnes de fum en zones forestals, en realitat està combatent un sector de treballadors i treballadores en lluita.

La primera retallada significativa de punts de guaita la va fer la Patronal el 2009 en resposta a la contundent lluita per tenir vacances, arranjar instal·lacions, cobrar els desplaçaments de muntanya i altres reivindicacions. El 2009 van ser tancats 12 punts de guaita i posada en marxa només 1 càmera a mig estiu. Això demostra fàcilment que a Bombers primer es fa fora gent i després es publiciten les nefastes càmeres, perquè nefast és promoure la crisi dels treballadors d’escalafó més baix que no arribem ni a funcionaris.

Per últim, recordar als caps de bombers que la retallada de treballadors la paguen els boscos, que sempre queden fora del pressupost per comprar una càmera amb antena. Encara estem esperant la convocatòria per cobrir vacants d’estiu del 2011, igual com la del 2010, i la imprevisible meteorologia d’ambdós anys tampoc no serviria d’excusa.

Comunicat de premsa des de Barcelona, a 10 d’agost del 2011

La Generalitat retalla cada any, i la Diputacio amplia

Una nova torre de guaita dóna servei al Parc del Foix

El Parc del Foix estrena una torre de guaita per aquesta campanya de prevenció d’incendis, que durarà fins al 12 de setembre. Situada al Puig de l’Àliga (Canyelles), s’afegeix a la que ja hi havia a Trencaroques (Castellet i la Gornal).

La nova torre està situada uns quants metres fora del límit del Parc del Foix, en terme de Canyelles, al Puig de l’Àliga. El seu emplaçament es va calcular amb un programa d’informació geogràfica que calcula les superfícies que es poden veure i les que no des de qualsevol punt d’un mapa.

La torre ha estat col·locada pel Consorci del Parc del Foix per donar cobertura visual a la zona de parc que no es veu des de l’altra torre de Trencaroques, situada en un altre extrem. Donada la seva situació propera al Parc d’Olèrdola, també donarà servei a aquest i al Parc del Garraf.

El personal que s’ocupa de la torre forma part del dispositiu de vigilància de prevenció d’incendis del Parc del Foix, que consta de quatre guaites (en equips de dos que es van tornant a les dues torres), i un equip de tres vigilants que atenen un vehicle tot terreny de primera intervenció equipat amb una cisterna de 400 litres, bomba i mànega. Tot el dispositiu està operatiu tots els dies de la setmana.

Font: Consorci del Parc del Foix

Els militars juguen amb foc, i acabaran cremant l’Albera i la nostra paciència

Comunicat de premsa de IAEDEN-Salvem l’Empordà

Els militars juguen amb foc, i acabaran cremant l’Albera i la nostra paciència

Exigim l’aturada immediata i indefinida de qualsevol maniobra i entrenament militar a l’Albera

L’Albera, zona militar o paratge natural?

El passat dilluns 23 de maig al migdia els militars de la base de Sant Climent van tornar a causar un  incendi a l’Albera. En aquesta ocasió van calcinar 15 hectàrees de brolla mediterrània i s’hi van haver de desplaçar 7 dotacions terrestres i  10 mitjans aeris dels bombers de la Generalitat per poder controlar l’incendi. No és ni molt menys el primer cop. Enguany, amb més o menys afectació, ja hi ha hagut 4 d’incendis provocats pels militars. L’any passat, el 2010, se’n van comptabilitzar 3. Cada any, amb més o menys nombre, els militars de la base de Sant Climent acaben causant incendis degut a les seves maniobres i exercicis al camp de tir. Aquesta situació no és una anècdota sinó que és un greu problema que tenim a la nostra comarca:

  • la base militar de Sant Climent es troba al mig d’una àrea d’interès natural elevadíssim. Per aquest motiu, bona part del massís de l’Albera és Paratge Natural d’Interès Nacional (un rang superior que el de Parc Natural) i forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
  • el fet que de manera sistemàtica l’activitat militar causi incendis posa en perill tota la serra de l’Albera. Tot i que fins ara tots els focs han estat de relativa poca dimensió no seria estrany, que tard o d’hora, acabessin causant un gran incendi.
  • en èpoques on a tot el país estan prohibides activitats de risc per incendi, els militars ignoren aquesta situació i posen en risc tota l’Albera. Sovint, els militars realitzen entrenaments en dies de tramuntana, i per tant, amb el risc d’incendis molt elevat. Per un d’aquests casos l’any 2009 els Agents Rurals van obrir un expedient que a dia d’avui no sabem on ha arribat. Que els militars estan per sobre de qualsevol normativa de risc d’incendis?
  • els militars, a part de provocar l’incendi, no col.laboren en facilitar-ne la seva extinció. Com a norma general, són els propis veïns de la zona que truquen els bombers. Els militars intenten evitar que els seus focs arribin a coneixement dels bombers, amb el perill que això suposa per l’èxit en l’extinció.
  • els focs que es produeixen a la base militar, a més, són de difícil control, ja que l’armament que hi ha escampat per la zona provoca explosions que dificulten molt les actuacions pel control de l’incendi i augmenta la perillositat de l’extinció. A més, cal esmentar, que en algunes ocasions els mitjans aeris han agafat aigua d’alguns dels estanys de l’Albera, actuació que té greus conseqüències per la conservació dels ecosistemes (ja que són basses temporànies amb un elevat interès ecològic i incloses dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea). Cal tenir en compte que hi ha diversos dipòsits (com el de Santa Maria dels Solers) que proporcionen l’aigua necessària per l’extinció.
  • igual que els excursionistes que han de ser rescatats a muntanya reben una factura informant de la quantitat de diner públic que ha costat el rescat, voldríem saber els diners que anualment ha de destinar la Generalitat de Catalunya per apagar focs dels militars.

Per tots aquest motius, exigim l’aturada immediata i indefinida de qualsevol maniobra i entrenament militar a l’Albera ja que durant tots aquests anys han mostrat la seva incapacitat de gestionar i ponderar correctament el risc d’incendis. D’aquesta manera, malauradament, la IAEDEN hem de tornar a recórrer a un lema que es va utilitzar en defensa d’aquest paratge els anys 80: «L’Albera, zona militar o paratge natural?»

IAEDEN-Salvem l’Empordà
27 de juny
+ info: 678535791