El passat dilluns 23 de maig al migdia els militars de la base de Sant Climent van tornar a causar un  incendi a l’Albera. En aquesta ocasió van calcinar 15 hectàrees de brolla mediterrània i s’hi van haver de desplaçar 7 dotacions terrestres i  10 mitjans aeris dels bombers de la Generalitat per poder controlar l’incendi. No és ni molt menys el primer cop. Enguany, amb més o menys afectació, ja hi ha hagut 4 d’incendis provocats pels militars. L’any passat, el 2010, se’n van comptabilitzar 3. Cada any, amb més o menys nombre, els militars de la base de Sant Climent acaben causant incendis degut a les seves maniobres i exercicis al camp de tir. Aquesta situació no és una anècdota sinó que és un greu problema que tenim a la nostra comarca:

• la base militar de Sant Climent es troba al mig d’una àrea d’interès natural elevadíssim. Per aquest motiu, bona part del massís de l’Albera és Paratge Natural d’Interès Nacional (un rang superior que el de Parc Natural) i forma part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea.
• el fet que de manera sistemàtica l’activitat militar causi incendis posa en perill tota la serra de l’Albera. Tot i que fins ara tots els focs han estat de relativa poca dimensió no seria estrany, que tard o d’hora, acabessin causant un gran incendi.
• en èpoques on a tot el país estan prohibides activitats de risc per incendi, els militars ignoren aquesta situació i posen en risc tota l’Albera. Sovint, els militars realitzen entrenaments en dies de tramuntana, i per tant, amb el risc d’incendis molt elevat. Per un d’aquests casos l’any 2009 els Agents Rurals van obrir un expedient que a dia d’avui no sabem on ha arribat. Que els militars estan per sobre de qualsevol normativa de risc d’incendis?
• els militars, a part de provocar l’incendi, no col.laboren en facilitar-ne la seva extinció. Com a norma general, són els propis veïns de la zona que truquen els bombers. Els militars intenten evitar que els seus focs arribin a coneixement dels bombers, amb el perill que això suposa per l’èxit en l’extinció.
• els focs que es produeixen a la base militar, a més, són de difícil control, ja que l’armament que hi ha escampat per la zona provoca explosions que dificulten molt les actuacions pel control de l’incendi i augmenta la perillositat de l’extinció. A més, cal esmentar, que en algunes ocasions els mitjans aeris han agafat aigua d’alguns dels estanys de l’Albera, actuació que té greus conseqüències per la conservació dels ecosistemes (ja que són basses temporànies amb un elevat interès ecològic i incloses dins la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea). Cal tenir en compte que hi ha diversos dipòsits (com el de Santa Maria dels Solers) que proporcionen l’aigua necessària per l’extinció.
• igual que els excursionistes que han de ser rescatats a muntanya reben una factura informant de la quantitat de diner públic que ha costat el rescat, voldríem saber els diners que anualment ha de destinar la Generalitat de Catalunya per apagar focs dels militars.

Per tots aquest motius, exigim l’aturada immediata i indefinida de qualsevol maniobra i entrenament militar a l’Albera ja que durant tots aquests anys han mostrat la seva incapacitat de gestionar i ponderar correctament el risc d’incendis. D’aquesta manera, malauradament, la IAEDEN hem de tornar a recórrer a un lema que es va utilitzar en defensa d’aquest paratge els anys 80: «L’Albera, zona militar o paratge natural?»

IAEDEN-Salvem l’Empordà
27 de juny
+ info: 678535791