*Descarregueu tot el comunicat imprimible*

El passat 5 d’agost del 2008 una persona que treballa com a Guaita Forestal va fer el tràmit requerit al Departament de Treball per a denunciar jurídicament la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments depenent del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Generalitat de Catalunya), a causa de què no li paguen el salari des que el 16 de juny va començar a treballar a la campanya d’estiu. (segueix al detall)

Tot i tractant-se d’una contractació fixa discontínua des del 2007, i que la persona afectada ha estat treballant cada estiu des de fa anys, l’explicació que ha rebut ella mateixa i també la secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) és que en el moment d’acceptar el nou inici de campanya va demanar un canvi de destinació.

La pitjor cara del silenci administratiu

Fins que, amb una sentència judicial, la treballadora esdevingué indefinida, el model d’acceptació al treball d’aquest estiu incloïa l’opció d’indicar les preferències de destinació a un Punt de Guaita o altre. La manca d’aquesta opció el 2008 va portar la treballadora a redactar una instància indicant el Punt de Guaita on desitjava treballar (Rocacorba) i, sense respondre per escrit, la corporació la va donar d’alta a la Seguretat Social i la va fer treballar al lloc anterior (Sant Grau).
Tot i obeir totes les indicacions donades des del parc de bombers de Girona, treballant al mateix Punt de Guaita de Sant Grau, la corporació no va donar cap sortida a la instància, ha exclòs la treballadora del pagament de nòmines, i es reafirma que seguirà sense pagar-la durant el què queda de campanya forestal.

El context: un conflicte laboral i una actitud tancada a Bombers

Durant molts anys el col·lectiu de Guaites ha estat demanant i suplicant les compensacions econòmiques legals per una feina arriscada a la muntanya, per haver de posar el cotxe particular, haver de costejar les dietes, i moltes altres mancances materials i operatives.
La persona suspesa de sou, amb el cotxe espatllat, ja sense diners per a recuperar el cotxe ni pagar-se el menjar de cada jornada, des de l’1 d’agost que amb l’ajuda d’amics, familiars, la secció sindical i demés companys de feina es presenta a treballar al parc de bombers de Girona, a l’espera de què es facin càrrec del seu transport a la muntanya i del dinar de les jornades de 9 hores seguides.
Sense cedir en cap dels aspectes reclamats (ni sou, ni transport de feina, ni dinar), els responsables dels Bombers de la Generalitat prefereixen que la treballadora afectada permanegui al parc sense exercir les seves funcions de detecció d’incendis forestals.