Les darreres declaracions dels polítics, tant regionals com nacionals, han estat de “ànim i suport” a la gent que es dedica a l’extinció d’incendis. Anteriorment, a les campanyes electorals, han tret a la llum propostes per a la creació d’ocupació, amb l’objecte de poder realitzar les reforestacions que es veien en el futur del país. A més, les empreses porten dient que dels boscos es pot obtenir un gran rendiment econòmic, passant per la creació de més llocs de treball.
Des de les persones que treballem al sector forestal aquestes coses sempre han sonat a cants de sirena, ja que del que diuen al que fan, tant polítics com empreses, hi ha una gran diferència. Una de les més lamentables situacions que es donen en aquest sector ho confirma: la realització d’hores extra en els incendis i de fet en tractaments silvícoles.
En un incendi forestal és tònica habitual veure com els companys que treballen en l’extinció passen dotze hores currant en les més dures condicions, gairebé sense haver menjat més que un entrepà i una peça de fruita (fa anys ni això). La tensió que es viu en aquesta situació, encara amb l’incendi “controlat”, és molt gran, i no hi ha quadrilles suficients per cobrir els mateixos, per la qual cosa l’administració decideix mantenir els treballadors fent hores extra, que si bé a tots els treballs són perilloses, en aquest tipus d’activitats, es converteixen en mortals. A més, en situar les quadrilles en les diferents zones basant-se en la qualitat ecològica, la importància davant els mitjans de comunicació o la quantia econòmica que suposa la crema d’un determinat lloc, tenim una descompensació en el treball de les companyes (unes bases treballen molt més que altres), i observem amb estupor com els mitjans, al final de la campanya d’estiu, acaben extenuats, ja que els relleus als diferents incendis són escassos.
D’altra banda, els companys que es dediquen a tasques com la olivació de les alzines, pateixen la mercantilització de dos dels productes que més importància han tingut durant l’existència de l’home: la fusta i la gla. Aquests dos productes, que tenen una infinitat d’utilitats, estan essent utilitzats avui dia, en lloc de per satisfer necessitats vitals, per satisfer les necessitats econòmiques, amb la qual cosa la gent que es dedica a això no obtenen matèries primeres, sinó que obtenen bitllets a canvi de realitzar un dels treballs més perillosos del sector forestal. És aquí on entra el paper del preu fet.
La gent que acostuma a dedicar-se a aquestes tasques, o bé han de fer-ho com a autònoms (que no significa tenir autonomia sinó dependre d’una altra manera l’Estat), o bé fer-ho sense papers. De tota manera, el pagament se sol fer per alzina olivada, amb la qual cosa, en contra de l’ús racional del nostre cervell que hauríem de fer en aquests casos, se sol realitzar la tasca molt més ràpid del que seria recomanable. Com més alzines aconseguim olivar, millor per les nostres butxaques. El que no pensem és en el risc que corren les nostres vides, no només per la possibilitat de morir en caure d’una alzina, sinó de quedar completament impossibilitat per sempre. Les inspeccions de treball no arriben a aquest sector tan complex i la raó és econòmica: no s’ha trobat un mitjà que sigui barat per fer l’olivació minimitzant el risc, per la qual cosa es fa la vista grossa.
Aquestes són dues de les situacions que en un dels sectors més importants de les nostres vides es vénen vivint. Si no fem alguna cosa avui, potser aquesta dinàmica sigui molt difícil de parar. Si no som capaços d’organitzar per combatre aquestes situacions, d’aquí a poc temps ho lamentarem, ja que això anirà a pitjor, malgrat el que ens puguin comptar des de les institucions.
Per això i molt més, hem d’actuar per donar la volta a la truita. Agafa forces, organitza’t amb els teus companys en els curros, presta el teu suport solidari i efectiu a la resta de companys, i actua. No et preguntis com, ja saps que cal fer. Només és qüestió de posar-se en marxa.
Per tu, pels teus companys, per la humanitat sencera. Contra la precarietat, les hores extres i el preu fet al sector forestal! ¡Organitza’t i lluita!
