Font: Marta Rodríguez (El País, subvencionat per la Generalitat)
Ningú vigilarà l’horitzó amb prismàtics des d’una torre de guaita ni buscarà columnes de fum. La Generalitat va anunciar el 14 d’abril que desmantella el cos de Guaites Forestals per un canvi social i per la introducció de les noves tecnologies. A partir d’ara, les càmeres faran la funció dels professionals. La decisió no ha estat ben rebuda ni per alcaldes d’algunes poblacions on hi ha situades les torres ni pels treballadors, que consideren que és «un gran error». Asseguren que l’informe que justifica la seva supressió és ple de falsedats i pateixen per la desprotecció del territori. Ho veuen «una decisió més política que tècnica». Els guaites, que aquest estiu ja no seran a les torres, compten amb el suport de Greenpeace.
Catalunya tenia fins aquest any 48 torres de vigilància i 96 guaites -dos per torre-, encara que en realitat treballaven uns 80. La seva tasca era detectar columnes de fum, situar-les al territori i alertar els Bombers. Els professionals informaven del vent i dels seus canvis, en vigilaven la propagació i concretaven el tipus de vegetació que cremava pel color del fum. «Les càmeres no poden fer això», afirma Enric Vernedas, guaita des de fa dècades. Segons Interior, aquest estiu hi haurà unes 20 càmeres.
Un informe del Director General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, Manel Pardo, el 3 de febrer va qualificar el model d’«insostenible» i ha servit per justificar la supressió dels guaites. Per a Vernedas, «una càmera de vigilància és un complement, però mai no podrà substituir un guaita». Assegura que una càmera no pot detectar un incendi més enllà de 12 o 15 quilòmetres, i si a més hi ha condicions meteorològiques adverses, no diferencia entre núvols o columnes de fum.
Considera que l’informe «no és vàlid» perquè «manca de fonaments reals». «Ni tan sols és certa la data en què diuen que va començar el servei. Parlen dels 90 i va ser als 80 quan la Generalitat va assumir les competències de l’antic Institut per a la Conservació de la Naturalesa a Espanya (ICONA)», diu Vernedas. L’informe considera el model «insostenible» per l’escassetat de primers avisos d’incendis i perquè no s’hi reuneixen les normes de seguretat. Recull els 37 primers avisos en 10 anys de milers d’incendis. Però Vernedas assegura que només a la seva torre, a la comarca de la Selva, va documentar-ne set l’estiu passat, sis de forestals. «Si s’extrapola, la xifra hauria de ser molt més alta». I afegeix que «Interior no inverteix ni un euro en les torres des de fa 10 anys». Vernedas opina que «hi ha torres totalment viables i les anomalies s’han exagerat».
Canvi de model
Pardo indica que «la manera com es generen les alarmes d’incendis ha canviat i obliga a revisar el model de detecció i vigilància. La informació es transmet ràpidament i massivament en temps real», afegeix.
Quant al futur dels guaites, Pardo assegura que els han ofert recol·locar-se tot l’any com a conductors, EPAF (Equip de Prevenció Activa Forestal), AOF (Ajudants d’Ofici Forestal) o administratius en un altre departament. Els afectats indiquen que per edat -50 anys de mitjana- no passarien les proves físiques. «És una manera encoberta de fer-nos fora. Volen que cobrem la indemnització i ens n’anem. Amb 60 anys, tu em veus desbrossant o tirant la mànega per als Bombers?», apunta Montse Vila, exguaita.
(…)
