Home » Sense categoria » Telefonia mòbil novament qüestionada per la detecció d’incendis

Telefonia mòbil novament qüestionada per la detecció d’incendis

Descarregueu tot el comunicat imprimible

El foc més greu en el què portem d’any a comarques gironines, amb 82 hectàrees cremades, es va iniciar dissabte 13 d’agost a Rabós, prop del municipi de Garriguella a l’Alt Empordà, en una hora indeterminada ja que, mentre Emergències rebia una trucada del poble, l’únic guaita de la comarca de La Garrotxa només va poder avisar de les grans dimensions de la columna de fum.

El foc va començar en un marge de la carretera de Delfià i va avançar empès pel vent cap al Nord acostant-se perillosament al nucli de Rabós. Tota la zona de Delfià és albirada a la perfecció en primer lloc des del punt de guaita de Puig Esquers a Colera (a 6 Km), també des del punt de guaita de l’Altrera a Masarac (a 6 Km), després el punt de guaita de Sant Salvador a El Port de la Selva (a 12 Km), el punt de guaita de Santa Magdalena a Terrades (a 17 Km), i en últim extrem el punt de guaita del Moixer a Maçanet de Cabrenys (a 26 Km). El problema és que la Direcció de Bombers no ha posat el personal necessari per cap ni un d’aquests punts de guaita, i en el cas de Sant Salvador, Santa Magdalena i el Moixer (Les Salines) també foren seleccionats per la regió d’Emergències de Girona el 2009 a deixar de tenir servei.

Sobre tres quarts de dotze del migdia es va reaccionar amb unes poques dotacions per treballar en allò què normalment s’extingeix amb un sol camió apagant un marge de carretera (amb una detecció precoç). El guaita de El Mont, a 29 Km del focus, ja només va poder advertir que a aquelles hores ja hi havia una gran columna de fum visible des de la comarca veïna i amb una mica de vent.

A causa de la comentada política d’opressió a les protestes de treballadors i treballadores, amb especial èmfasi a la Regió de Girona sobre els guaites forestals, es van haver de mobilitzar 52 dotacions terrestres i 19 mitjans aeris, evacuar diversos habitatges, donar atenció mèdica pel fum i perdre vida als nostres boscos. Una fortuna.

Aquest és un exemple més de què, a la societat tecnològica que vivim, no es pot delegar la detecció de focs forestals ni a les càmeres de videovigilància ni a les trucades de mòbil de la gent que pretén fer la seva vida normalment.

Comunicat de premsa des de Girona, a 15 d’agost del 2011

Altres llocs de publicació:

Posted in Sense categoria

Comments are closed.