Home » Sense categoria » Retòrica de la desinformació

Retòrica de la desinformació

En aquest article traduim, agafant el treball de l’enciclopèdia, el què considerem que forma una estratègia de desinformació per part de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments per a exercir un control sobre els i les treballadores.

  • Apelació a la por: quan s’intenta convèncer de què la situació precària és el millor possible, i qualsevol canvi posa en risc el poc que tens. També quan es parla de sancions o expedients inexistents.
  • Apelació a l’autoritat: quan se citen càrrecs de la corporació per a sostenir una veritat per sobre de qualsevol altra.
  • Testimoni: (no hem sentit exemples trets de context)
  • Efecte acumulatiu: Quan s’intenta convèncer de què la majoria de treballadors prefereixen sostenir la precarietat actual, per tal de persuadir l’adhesió a un “bàndol dels vencedors”.
  • Redefinició i revisionisme: Quan es falsifica la història dels treballadors i es redefineixen termes com “llibertat d’escollir”, “pacte”, “obligació”, o “anar per lliure”.
  • Posar paraules en boca d’algú: (no tenim casos comprovats)
  • Ús de generalitats i paraules virtuoses: N’hi ha que apelen a la pau per a no canviar les coses, o a la llibertat d’oposar-se a la lluita dels treballadors.
  • Imprecisió intencional: Quan per exemple es parla de les condicions del contracte o alguna norma deformant la seva aplicació i fent veure que prohibeix la conducta rebel en debat.
  • Transferència: (no és el cas, doncs se’ns sol excloure del cos de bombers)
  • Simplificació exagerada: Quan només s’enfoca la òptica del servei, i poca cosa existeix més enllà del “deure a la corporació” (ni vida pròpia, ni natura, ni realitat social)
  • Quidam: Quan un càrrec s’adreça a cada guaita adaptant el seu llenguatge o missatge a la persona en concret, per a què cadascú accepti millor el discurs.
  • Estereotipar o etiquetar: Vendre una imatge general de tots els guaites, o de vegades amb la intenció de rebutjar una persona que protesta.
  • Boc expiatori: Per a evitar parlar dels verdaders problemes i responsables, quan es demonitza un treballador o una annècdota com a causa del conflicte general.
  • Eslògans: (potser no s’ha arribat a aquest nivell)
  • Eufemisme: Substitució de paraules per a què tot sembli millor (pacte, caseta de guaita, estudi tècnic, “qualsevol cosa que necessitis”, equipament de treball, etc.)
  • Adulació: (no és el cas, el més corrent és el contrari)
Posted in Sense categoria

Comments are closed.