Home » Articles posted by nosaltres (Page 9)

Amb la premsa, més màniga que braç

Com es pot veure al dossier de premsa del Departament d’interior sobre la campanya forestal d’estiu 2008:

www.gencat.cat/medinatural/incendis/plaalfa/

Es parla d’unes xifres de personal en cap cas complertes pel departament. Degut a la visible precarietat dels llocs de treball, ni tan sols en segona convocatòria s’han cobert les 160 places de guaita, unes places amb contracte de l’administració autonòmica que qualsevol podria pensar “això deu ser una bona feina“. Heus ací una dada comparativa: el Govern Balear contracta guaites per 6 mesos, és a dir, coincidint amb el període de risc d’incendi mereixedor de la prohibició de fer foc, i en canvi la convocatòria de la Generalitat de Catalunya pel 2008 s’ha limitat a les places vacants de Girona i Sud de Barcelona, per a una contractació de 2 mesos i mig.

Precarietat als parcs de bombers

Pel què sabem de la regió d’emergències de Girona, la campanya forestal d’aquest estiu del 2008 ja ha començat amb almenys 2 parcs tancats, a causa del seu lamentable estat, i amb acumulació de vehicles del departament de Medi Ambient al parc de Figueres.

Ni més ni menys que el parc de Terrades, població on el 2006 hi hagué un important incendi, és un dels parcs que han deixat de donar servei. Des de múltiples punts de guaita de l’Alt Empordà encara avui és ben visible la negror del bosc cremat als municipis de Terrades i Cistella.

Presentació

Una secció sindical?

Un sindicat és una associació de treballadorxs que busquen millorar a les seves condicions de vida, tant materials com culturals. Si ets unx treballadorx i penses que aquesta vida no et dóna tot el què et mereix, que el teu treball no et permet desenvolupar-te com a persona, el teu lloc d’actuació com a treballador/a és un sindicat.

Una secció sindical és l’ens reconegut a la legislació vigent per a què els i les afiliades a un mateix sindicat s’organitzin dins una mateixa empresa i defensin els seus interessos de forma conjunta davant la patronal de la corporació.

Després d’uns quants anys d’intents de negociació entre guaites i càrrecs directius de Bombers i els departaments corresponents de la Generalitat de Catalunya, per tal d’aconseguir condicions dignes a la nostra feina, a l’assemblea del sindicat de La Bisbal d’Empordà (CNT-AIT) el 28 de juny del 2008 hem formalitzat ja la constitució d’una secció sindical en el col·lectiu de guaites, que portava preparant-se des del 2007.

Però què ens passa, als i les guaites?

Bàsicament, una extrema precarietat laboral estranya de veure al nostre país, i amb l’agreujant de tractar-se de contractació per una de les administracions de l’Estat (Generalitat de Catalunya).

Però si entrem a destacar problemes concrets: durant anys s’han fet contractacions aleatòriament curtes, processos de selecció i accés com una gimkama burocràtica i logística, gairebé cap de les barraques estan en condicions, hi ha punts de guaita sense barraca ni refugi, tota l’electricitat que hi sol haver és la dels llamps i tota l’aigua la de la pluja, el material de treball és d’ús domèstic, sovint es posa la nostra credibilitat per sota de qualsevol trucada telefònica anònima anunciant un foc, el sou no s’ha correspost mai amb la feina ni amb la vida (ni abans, ni després de l’Euro), estem sota grans camps electromagnètics i radiació solar, se’ns ha pres el pèl amb l’hora al lloc de treball, no es contempla que dinem (ni en l’horari, ni en la despesa), no hi ha vehicle de la feina ni indemnitració per destrossar i gastar del nostre… etcètera!

Obre i imprimeix el díptic per a difondre entre treballadors i treballadores: Anvers – Revers

2on conveni de laborals de la Generalitat

Vist el text del II Conveni col·lectiu únic de treball d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, subscrit per la representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i per la de les centrals sindicals d’UGT i CCOO, el dia 1 de juliol de 1992, i de conformitat amb el que estableixen l’article 90.2 i 3 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i els articles 11.2 i 37.4 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

He resolt:

-1 Ordenar la inscripció del II Conveni col·lectiu únic de treball d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya al Registre de convenis d’aquesta Direcció General.

-2 Disposar que el Conveni esmentat es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Notifiqueu aquesta resolució a la Comissió negociadora del Conveni.

Barcelona, 5 d’agost de 1992

Rafael Ortiz i Cervelló Director general de Relacions Laborals

II CONVENI únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de l’Administració de la Generalitat.

Article 1
Àmbit personal
Aquest Conveni és d’aplicació al personal que, amb relació jurídico-laboral, presta o presti serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, als seus organismes autònoms, a altres organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, i a les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que aquestes últimes no estiguin sotmeses a un règim estatutari específic.
Queda exclòs del present Conveni:
El personal que presta serveis a empreses de caràcter públic creades per la Generalitat de Catalunya.
Els professionals la relació dels qual amb la Generalitat es derivi de l’acceptació d’una minuta o pressupost per a la realització d’una obra o servei, mitjançant un contracte específic.

Article 2
Àmbit funcional
Les normes contingudes en aquest Conveni afecten i són d’aplicació als centres de treball de tots els departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya actualment existents o que es creïn en el futur.

Article 3
Àmbit territorial
L’àmbit territorial del present Conveni és el de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Article 4
Aplicació del Conveni als col·lectius transferits que s’hi adhereixin
Amb la finalitat de garantir els criteris establerts en aquest Conveni, per a l’aplicació a col·lectius de personal laboral procedent d’altres administracions públiques es requerirà l’informe previ de la Comissió paritària.

Article 5
Vigència
Aquest Conveni entrarà en vigor als quinze dies de la seva signatura i tindrà vigència fins al 31 de desembre de 1993, amb efectes econòmics retroactius des de l’1 de gener de 1992.

Article 6
Pròrroga i denúncia
Aquest Conveni s’entendrà prorrogat tàcitament per períodes anuals successius si no es produeix l’oportuna denúncia dins el termini de pre-avís de dos mesos respecte a la data en què finalitzi la seva vigència. Quant a la negociació, podrà ser total o parcial en funció de les propostes plantejades per les parts.
Un cop denunciat, es procedirà a constituir una Comissió negociadora en el termini d’un mes des de la recepció de l’escrit de denúncia; la part receptora haurà de respondre a la proposta de negociació i ambdues parts podran establir ja un calendari o pla de negociació.
En qualsevol cas, la tramitació de la denúncia s’haurà d’ajustar al que disposa l’article 89 de l’Estatut dels treballadors.

Article 7
Vinculació a la totalitat
Les condicions pactades en aquest Conveni formen un tot orgànic i indivisible i, als efectes de la seva aplicació pràctica, seran considerades globalment i conjuntament. En cas que l’autoritat laboral, en l’exercici de les seves facultats, no homologués alguna de les seves clàusules o articles, o que fos anul·lat totalment o parcialment per la jurisdicció laboral, ambdues parts negociaran la totalitat o parcialitat anul·lada, i la resta del Conveni quedarà en vigor. En aquest supòsit, i fins a l’elaboració d’un nou text, s’aplicarà la normativa convencional anterior.

Article 8
Clàusula de garantia
Si durant la vigència d’aquest Conveni es produís, per reestructuració administrativa, algun canvi de la dependència dels actuals centres de treball, l’esmentada modificació garantirà les relacions jurídico-laborals amb total respecte a les diferents condicions individuals expressament reconegudes al personal laboral afectat, i també l’estabilitat en el lloc de treball en els termes que preveu l’article 18.

Article 9
Condicions més beneficioses
Es respectaran ad personam, com a condicions més beneficioses, les reconegudes en els convenis col·lectius o contractes de treball que estiguin vigents a l’entrada en vigor del I Conveni únic quan, un cop examinades en el seu conjunt i en còmput anual, resultin més beneficioses per als treballadors.
En cap cas l’aplicació d’aquest Conveni no suposarà una modificació o pèrdua de les condicions col·lectives més beneficioses existents amb anterioritat en cada un dels departaments.
Es respectaran com a condicions més beneficioses:
a) Les jornades de treball establertes amb caràcter general inferior a les fixades en aquest Conveni.
b) Les jornades continuades generals en determinades èpoques de l’any.
c) Els salaris superiors als establerts en aquest Conveni.
d) Les vacances, els permisos, les llicències i les excedències de major durada de les que preveu aquest Conveni.
e) Les primes, els premis, els plusos i els ingressos extrasalarials, quan la quantia sigui superior a la fixada en aquest Conveni o no hi estigui establerta.

Article 10
Compensació i absorció
Les retribucions que estableix aquest Conveni compensen i absorbeixen totes les existents amb anterioritat a la seva entrada en vigor i, igualment, quant a la resta de les condicions de treball establertes prèviament, sens perjudici del que disposa l’article anterior.

Article 11
Comissió paritària (CIVE)
En el termini dels 15 dies següents a la signatura d’aquest Conveni es constituirà, d’acord amb l’article 85.d) de l’Estatut dels treballadors, una Comissió paritària per a la interpretació, la vigilància i l’estudi del Conveni (CIVE), que estarà formada per 9 representants de l’Administració i 9 representants de les organitzacions sindicals negociadores. En la composició de la CIVE es respectarà la proporcionalitat dels sindicats segons els resultats electorals de les darreres eleccions.
La CIVE elaborarà les seves normes de funcionament i tindrà les funcions específiques següents:
a) Interpretació, vigilància, estudi i aplicació del Conveni únic.
b) Negociació de la revisió de les condicions econòmiques per a 1993 i aplicació de la clàusula de revisió salarial automàtica per la desviació de l’IPC, segons el pacte de 3 d’abril de l990.
c) Negociar la preparació i el disseny dels plans d’oferta d’ocupació pública.
d) Participar en la determinació dels programes de formació que s’hagin de desenvolupar amb caràcter general.
e) Estudiar i aprovar o, si escau, denegar les reclamacions sobre reclassificació professional i adscripció definitiva als grups i categories professionals.
f) Definir les funcions de cadascuna de les categories professionals i aprovar les modificacions del nomenclàtor.
Així mateix, elaborar un catàleg de centres d’estructura complexa i no complexa.
g) Emissió d’informes sobre les qüestions que li siguin proposades per les parts sobre interpretació del que s’ha pactat.
h) En cas de modificació de la plantilla que afecti de forma substancial el volum de qualsevol departament o organisme, se’n donarà coneixement a aquesta Comissió.
i) Ratificar l’adhesió al Conveni únic de qualsevol col·lectiu de treballadors de l’Administració pública que ho sol·liciti.
j) Negociació del disseny i les mesures sobre salut laboral, sens perjudici de les competències en aquesta matèria de la Comissió de seguretat i salut laboral.
k) Totes les altres qüestions que li siguin encomanades derivades d’aquest Conveni.
Els acords de caràcter vinculant adoptats per la CIVE seran objecte d’inscripció en el Registre referenciat a l’article 2 del Reial Decret 1040/1981, de 22 de maig, i es publicaran, si escau, al DOGC.
Els acords de la CIVE tindran plena validesa i eficàcia en l’àmbit d’aquest Conveni; s’adoptaran per majoria de 2/3 de cadascuna de les parts i es faran públics en tots els centres de treball. Així mateix, les resolucions s’enviaran a les parts interessades en el termini màxim de 15 dies.
Els membres de la CIVE disposaran del temps suficient per a l’exercici de les seves funcions, tant per a les reunions de negociació com per a les reunions deliberadores o d’assessorament.

Article 12
Organització del treball
L’organització del treball és facultat de l’Administració i la seva aplicació pràctica correspon als titulars dels comandaments de les diferents unitats orgàniques dels àmbits administratius afectats per aquest Conveni, sens perjudici dels drets i les facultats d’audiència i informació reconeguts als treballadors als articles 40, 41 i 64.1 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i la resta de normativa vigent, en relació amb els seus representants legals, els quals tindran els drets i les obligacions següents:
a) Estudiar les condicions de treball en els diferents centres i serveis.
b) Proposar totes aquelles idees que siguin beneficioses per a l’organització del treball i la seva racionalització.
c) Traslladar a la Comissió paritària els suggeriments que en aquest sentit li siguin comunicats pels seus representants.
La finalitat de la racionalització del treball és la simplificació i millora de mètodes i serveis.
L’Administració, per provades raons tècniques, organitzatives o productives, podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball, que en el cas de no ser acceptades pels representants legals dels treballadors hauran de ser aprovades per l’autoritat laboral abans de ser aplicades.
Tindran la consideració de modificacions substancials de les condicions de treball les que afecten les matèries següents:
a) Jornada de treball.
b) Horari.
c) Règim de treball a torns.
d) Sistema de remuneració.
e) Sistema de treball i rendiment.
En cas de modificació o implantació de sistemes organitzatius i/o de nova tecnologia, la Comissió de seguretat i salut laboral emetrà un informe previ sobre les matèries de la seva competència.

Article 13
Treballs de categoria superior
13.1 Quan les necessitats del servei així ho exigeixin, l’Administració podrà encomanar als seus treballadors l’exercici de funcions corresponents a una categoria professional superior a la que tinguin, per un període no superior a 6 mesos durant un any o 8 mesos durant dos anys, amb l’informe previ del cap responsable de cada organisme o centre de treball i la corresponent comunicació als representants dels treballadors quan excedeixi els 3 mesos.
Aquests treballs es realitzaran per torns rotatius.
13.2 Un cop superat aquest termini, si el treball desenvolupat no fos amb caràcter de substitució i hi hagués un lloc de treball vacant, s’haurà d’obrir convocatòria per a la seva provisió mitjançant els procediments que estableix aquest Conveni, sens perjudici del que disposa l’article 23 de l’Estatut dels treballadors.
13.3 Quan es realitzin treballs de categoria superior a la del treballador, aquest tindrà dret a la percepció de la diferència retributiva entre la categoria assignada i la funció que efectivament realitzi, d’acord amb el que disposa l’article 23.3 de l’Estatut dels treballadors.

Article 14
Treballs de categoria inferior
Si per necessitats peremptòries i imprevisibles de l’activitat productiva, a l’Administració de la Generalitat, els organismes i les entitats inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni els cal destinar un treballador a tasques corresponents a una categoria inferior a la que té, únicament podran fer-ho pel temps màxim de 30 dies, i se li mantindrà la retribució i la resta de drets de la categoria professional. Aquests treballs es realitzaran en torns rotatius.
Per a l’aplicació d’aquest article serà preceptiva la comunicació prèvia al Comitè d’empresa o al delegat de personal del centre de treball.

Article 15
Plantilles
L’Administració fixarà i donarà publicitat a les plantilles orgàniques dels seus centres de treball i elaborarà les relacions circumstanciades del personal que hi presta serveis, amb l’informe previ de la representació dels treballadors. En aquestes relacions s’agruparan els llocs de treball del personal laboral per categories i grups professionals. Trimestralment s’aportarà a la Comissió paritària d’aquest Conveni detall de les altes i baixes produïdes en els departaments, instituts i organismes de l’àmbit d’aquest Conveni.

Article 16
Classificació professional
16.1 La classificació professional té per objecte la determinació, ordenació i definició de les diferents categories professionals que puguin ser assignades als treballadors d’acord amb les tasques i funcions que efectivament desenvolupin.
16.2 En matèria de classificació professional cal atenir-se al que disposen els articles 16.4, 23 i 24 de l’Estatut dels treballadors, i al pactat en aquest Conveni.
16.3 En virtut de la tasca a realitzar i de la idoneïtat de la persona, quan no es cregui necessària l’exigència de titulació, el contracte ha de determinar el grup en el qual s’ha d’integrar la persona contractada, d’acord amb els coneixements i les experiències necessàries en relació amb les funcions a desenvolupar.
S’estableixen els grups professionals següents, segons el nivell de titulació, coneixements o experiència exigits per al seu ingrés.
Grup A: tècnics superiors i comandaments. Títol de grau superior o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball, llevat dels casos en què per llei s’exigeixi la titulació.
Grup B: tècnics mitjans. Títol de grau mitjà o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball, llevat dels casos en què per llei s’exigeixi la titulació.
Grup C: tècnics especialistes i comandaments intermedis.
Títol de batxillerat o formació professional de 2n grau o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
Grup D: tècnics auxiliars i personal especialitzat. Títol de graduat escolar o formació professional de 1r grau o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
Grup E: personal de serveis auxiliars. Certificat d’escolaritat o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
A l’efecte de la promoció interna es reconeix l’equivalència del certificat d’estudis primaris expedit amb anterioritat a la finalització del curs 75/76 i el títol de graduat escolar.
16.4 Aquests grups s’ordenen en les categories professionals següents:
Grup A. Tècnics superiors i comandaments.
A1. Titulats superiors.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol acadèmic de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent, realitzen funcions pròpies de la seva professió en la plaça corresponent i ocupen un lloc de treball en qualsevol de les unitats administratives o centres de treball dependents de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
A2. Caps de 1ª i tècnics.
Són els treballadors que, amb capacitació provada pel lloc de treball i sense estar en possessió del títol acadèmic superior, exerceixen funcions de responsabilitat tècnica i/o comandament en unitats amb estructura complexa.
A3. Caps de 2ª i tècnics.
Són els treballadors que, amb capacitació provada pel lloc de treball i sense estar en possessió del títol acadèmic superior, exerceixen funcions de responsabilitat tècnica i/o comandament en unitats amb estructura no complexa.
Grup B. Tècnics mitjans.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol acadèmic d’enginyer tècnic, diplomat universitari, arquitecte tècnic o qualsevol altre títol de grau mitjà o equivalent, o capacitació provada per al lloc de treball, realitzen les funcions pròpies del lloc de treball corresponent.
Grup C. Tècnics especialistes i comandaments intermedis.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol de batxiller, formació professional de 2n grau o equivalent, o capacitació provada per al lloc de treball, posseeixen els coneixements generals tècnics i l’experiència per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball o per exercir la direcció de determinades obres, tallers, instal·lacions i establiments sota les ordres de tècnics superiors o mitjans.
C1. Tècnics i encarregats generals.
C2. Encarregats.
C3. Especialistes i caps d’equip.
Grup D. Tècnics auxiliars i personal especialitzat.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol de graduat escolar, formació professional de 1r grau o equivalent o capacitació provada per al lloc de treball, realitzen les funcions pròpies del seu ofici o professió.
D1. Auxiliars-oficials de 1ª.
D2. Ajudants-oficials de 2ª.
D3. Personal de serveis especialitzats-oficials de 3ª.
Grup E. Personal de serveis auxiliars.
Són els treballadors que realitzen tasques de serveis auxiliars i que estan en possessió del certificat d’escolaritat o capacitació provada pel lloc de treball.
E1. Personal subaltern i de vigilància.
E2. Personal de serveis.
16.5 A l’efecte de les convocatòries de nou accés, només caldrà acreditar els coneixements generals tècnics en aquella titulació de les previstes pel seu grup i categoria professional que estiguin directament relacionades amb el lloc de treball a proveir.
L’experiència professional en el desenvolupament de les funcions pròpies del lloc de treball a proveir, adquirida en activitats professionals anteriors, i demostrada durant el període de prova establert a l’article 20.d) d’aquest Conveni, en els supòsits en què per llei no s’exigeixi la titulació en els grups A i B, s’entendrà com a capacitació provada als efectes del que disposa aquest article.
16.6 La provisió de llocs de comandament es realitzarà mitjançant concurs, d’acord amb les bases de la corresponent convocatòria.
En els equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) s’escollirà, d’entre els integrants, una persona que, entre altres funcions, representarà i coordinarà l’EAP d’acord amb el que estableix l’Ordre de 20 de maig de 1983, i rebrà mentre ocupi aquest lloc de treball el complement corresponent.
A la Direcció General d’Atenció a la Infància, en les comunitats infantils i juvenils, el coordinador administratiu és el membre de l’equip educador que té com a funcions específiques la coordinació interna i la gestió econòmica del centre i la seva representació exterior. Serà nomenat i destituït pel director general d’Atenció a la Infància a proposta de la majoria de l’equip educatiu de cada centre. Es procedirà a proposar aquest càrrec de forma rotatòria, de manera que es compleixi en l’equip educatiu la filosofia de la participació en totes les feines. Els càrrecs de comandament seran nomenats per un període de 3 anys, i se’ls podrà renovar fins a un màxim de 2 vegades per períodes de 3 anys cadascun. Podran cessar a petició pròpia, de comú acord o per voluntat de la Direcció General i, en el cas dels coordinadors administratius, a proposta de l’equip educatiu; en aquests dos últims supòsits el cessament haurà de realitzar-se mitjançant un escrit en què constin les raons que motiven la proposta de cessament.
Durant els períodes d’absència prolongada dels càrrecs de comandament que no suposin trencament del vincle laboral, el director general podrà nomenar substituts en funcions sense dismunició del que ja cobra el titular. Quan un càrrec de comandament en funcions o per substitució no pugui portar la coordinació o direcció d’un centre per qualsevol causa, deixarà d’exercir les funcions i de percebre el complement corresponent al càrrec.
Els actuals directors que han estat contractats específicament per aquesta funció romandran al seu càrrec durant el temps que es cregui convenient; en el cas de cessament, tindran la possibilitat de continuar la seva relació laboral en serveis de la Direcció General, d’acord amb la seva titulació acadèmica i/o capacitat professional.
16.7 La classificació professional dels treballadors que estableix aquest Conveni no ha de perjudicar els drets adquirits en la matèria, quant a formació i promoció professional, i es respectaran, en tot cas, les categories i els nivells professionals ja consolidats en anteriors convenis.
16.8 En cas de conflicte sobre l’adscripció d’una categoria a un treballador o grups de treballadors, sens perjudici del que disposa l’article 23 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i la ulterior i definitiva competència del Jutjat Social, els interessats, o la mateixa Administració, han de sotmetre la qüestió al coneixement i la resolució de la Comissió paritària; en aquest cas, juntament amb la Direcció General de la Funció Pública, podran concórrer a les sessions de la Comissió un representant dels departaments o organismes i un un representant dels treballadors afectats. Si en el si de la Comissió s’adoptés un acord que eliminés la discordança, aquest s’haurà d’aplicar immediatament i posarà fi al conflicte.
16.9 Als treballadors de tota la plantilla actual afectats per aquest Conveni, no se’ls pot exigir títols acadèmics per a l’exercici de la seva funció actual, llevat dels casos en què per llei s’exigeixi la titulació.
16.10 Certificats personals.
L’Administració, a petició dels treballadors, lliurarà certificats acreditatius del temps de serveis prestats amb detall del grup, la categoria professional i els emoluments percebuts.
16.11 Document d’identificació.
L’Administració, en cada departament i/o organisme autònom, expedirà al personal laboral afectat per aquest Conveni el document d’identificació corresponent.

Article 17
Nomenclàtor de categories professionals d’acord amb la classificació establerta a l’article 16 del Conveni únic 17.1 Grup E. Personal de serveis auxiliars.
E2. Personal de serveis (no especialitzat).
1. Ajudants de qualsevol ofici: mecànic, fuster, electricista, pintor, cambrer, cuiner, jardiner, bugader, planxador, costurer, personal de manteniment, hortalà, etc.
2. Peó-mosso.
3. Netejador.
E1. Personal subaltern, de vigilància i personal de tasques diverses.
1. Subaltern.* 2. Conserge.
3. Ordenança.
4. Repartidor.
5. Acomodador.
6. Taquiller.
7. Vigilant.
8. Guarda.
9. Porter.
10. Mariner.
11. Personal de tasques diverses.
12. Cambreres-netejadores ICASS.
17.2 Grup D. Tècnics auxiliars i personal especialitzat.
D3. Personal de serveis especialitzats-oficials de 3ª.
1. Oficials de 3ª en general: paleta, pintor, fuster, mecànic, calefactor, electricista, sastre, cuiner, hortalà, planxador, costurer, bugader, emmagatzemador, cambrer, oficial de 3ª de llibreria, oficial de 3ª de manteniment, pràctic especialitzat, auxiliar de topografia, auxiliar d’internat, etc.
2. Personal de serveis especialitzats o que realitzen treballs propis d’ofici (peó, netejador, ordenança, conserge, etc.).
D2. Ajudants-oficials de 2ª.
1. Oficialia de 2ª en general: paleta, pintor, fuster, mecànic, calefactor, electricista, basculer, sastre, cuiner, jardiner, oficial de 2ª agrari, fontaner, manteniment, oficial de 2ª de subscripcions, oficial de 2ª de registre, cambrer, socorrista, vaquer, munyidor, caminaire, ajudant de serveis tècnics, etc.
2. Recepcionista.
3. Motorista (conductor de motos o tricicles).
4. Telefonista.
5. Auxiliar administratiu.* 6. Ajudant de laboratori (auxiliar de laboratori).
7. Vetllador.
8. Operador de terminal d’ordinador (nivell usuari).
D1. Auxiliars-oficials de 1ª.
1. Oficialia de 1ª en general: paleta, pintor, fuster, mecànic, calefactor, electricista, basculer, sastre, cuiner, jardiner, oficial agrari, fontaner, electricista automòbil, aforador, sondista, manteniment, oficial de 1ª de registre, cambrer, socorrista, oficial de 1ª de vendes, maquinista, tractorista, gruista, reprografia, informació, serveis tècnics, etc.
2. Recepcionista.
3. Conductor (carnet B2).
4. Guardamolls.
5. Guarda fluvial.
6. Guarda de reserva de fauna.
7. Analista de 2ª.
8. Vigilant d’obres.
9. Emmagatzemador.
10. Auxiliar administratiu.* 11. Auxiliar sanitari.* 12. Operador de terminal d’ordinador (nivell especialista) 13. Treballador familiar.
14. Vigilant auxiliar d’explotació.
17.3 Grup C. Tècnics especialistes i comandaments intermedis.
C3. Especialistes i caps d’equip.
1. Oficialia industrial de 1ª en general (equivalent a FP de 2n grau).
2. Especialista d’oficis diversos.
3. Conductor (carnet C).
4. Operador de maquinària pesada.
5. Pràctic d’informàtica.
6. Operador d’ordinador.
7. Lector.
8. Monitor.
9. Auxiliar tècnic.
10. Pràctic topògraf.
11. Guarda 1ª de reserva de fauna.
12. Vigilant d’explotació.
13. Analista.
14. Delineant.* 15. Oficial administratiu.* 16. Responsable de magatzem (antic encarregat de magatzem).
17. Sots-governant de centres de 2ª.
18. Contramestre.
19. Responsable de menjador de 2ª.
20. Cap d’equip.
21. Tècnic especialista de centres de disminuïts psíquics.
22. Educador de centres públics d’educació especial.
23. Comptable.
24. Patró maquinista d’embarcació.
25. Pràctic d’edició cartogràfica.
26. Pràctic de dibuix digital.
27. Guarda major fluvial.
28. Inspector revisor de maquinària.
29. Capbuçador.
30. Especialista d’oficina de Benestar Social.
C2. Encarregats.
1. Encarregat.
2. Guarda major de reserva de fauna.
3. Governant de centres de 2ª.
4. Sots-governant de centres de 1ª.
5. Director de menjador (centres de 2ª).
C1. Tècnics i encarregats generals.
1. Tècnic (administratiu, arts gràfiques, cuiner, informàtic, ITV, etc.).
2. Operador fotogramètric.
3. Delineant superior.* 4. Contable superior.
5. Analista de laboratori.* 6. Controlador pecuari.
7. Governant de centres de 1ª.
8. Encarregat general.
9. Director de menjador (centres de 1ª).
10. Tècnic docent.
11. Conductor especial (permís E).
12. Operador d’edició cartogràfica.
13. Operador de dibuix digital.
14. Tècnic en animació sòcio-cultural.
15. Educador de llars d’infants.
16. Vigilant tècnic d’explotació de carreteres.
17. Tècnic especialista de manteniment d’helicòpter.
17.4 Grup B. Tècnic mitjà.
1. Titulat mitjà especialista (fisioterapeuta, informàtic, professor, logopeda, audioprotesista, etc.).
2. Titulat mitjà (ATS, diplomat en treball social, arquitecte tècnic, enginyer tècnic, mestre de taller, educador, monitor, mestre d’oficis, administració, patró de marina mercant, etc.).
3. Tècnic mitjà per capacitació provada.
17.5 Grup A. Tècnics superiors i comandaments.
A3. Caps de segona i tècnics.
1. Caps de 2ª (administració, distribució comercial, subscripcions, monitor de salut, manteniment, cuina, menjador de centres de 1ª, delegat de zona, etc.).
2. Comandaments d’unitats d’estructura no complexa (director, subdirector, coordinador, etc.).
3. Tècnics superiors per capacitació provada.
A2. Caps de primera i tècnics.
1. Caps de 1ª (administració, informàtica, protocol-relacions públiques, relacions internes, gerent, cap d’àrea, etc.).
2. Comandaments d’unitats d’estructura complexa (director, subdirector, coordinador, etc.).
3. Tècnics superiors especialitzats per capacitació provada.
A1. Titulats superiors.
(Doctor, llicenciat*, enginyer*, arquitecte*, catedràtic, musicòleg, analista de sistemes, periodista, etc.) * Llocs de treball catalogats de funcionaris.
17.6 Qualsevol reclamació sobre l’adscripció de categoria, grup o subgrup, serà resolta mitjançant un informe per escrit, favorable o no a la reclamació, en el termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de la reclamació, per part de la Comissió paritària d’aquest Conveni.
Si no hi ha resposta o es denega la petició, el treballador podrà acudir a la via jurisdiccional.

Article 18
Estabilitat al lloc de treball
18.1 El contracte de treball es basarà en el principi de garantia del lloc de treball, amb les excepcions que preveu la legislació vigent en la matèria.
18.2 Els organismes de l’Administració, directament o en règim de concert amb centres oficials o reconeguts, organitzaran o proposaran cursos de capacitació professional per a l’adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques operades en els llocs de treball, i també cursos de reconversió professional quan per motius de reconversió, reestructuració o mobilitat funcional, es pugui assegurar d’aquesta forma l’estabilitat del treballador en el seu lloc de treball.
18.3 En aquests últims supòsits, el temps d’assistència als cursos es considerarà treball efectiu.
18.4 L’Administració garantirà en qualsevol cas el manteniment de la relació laboral amb el treballador.

Article 19
Situació d’incompatibilitat
19.1 Són de plena aplicació al personal comprès dintre de l’àmbit d’aquest Conveni, les normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració pública, de manera particular la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la Llei 53/1984, de 26 de desembre, el Decret 98/1985, d’11 d’abril, i també les normes de desenvolupament dictades al respecte.
19.2 Tot treballador que hagi de cessar en el treball per causa d’incompatibilitat sobrevinguda com a conseqüència de l’aplicació de la legislació vigent, tindrà dret que se li concedeixi l’excedència voluntària que preveu l’article 46.1 d’aquest Conveni.

Article 20
Provisió de vacants, contractació i ingrés Normes de caràcter general:
L’Administració inclourà dins l’oferta anual d’ocupació totes les vacants que hi hagin en aquell moment. D’acord amb el que preveu l’oferta d’ocupació pública es podran convocar, si s’escau, fins a un 10% addicional de les places ofertes.
En tot cas, s’haurà de respectar el que disposa el Decret 28/1986, de 30 de gener, del Reglament de selecció de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Les vacants de personal laboral comprès en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni es proveiran de conformitat amb la prelació i formes següents:
a) Reingrés d’excedents voluntaris.
b) Torn de trasllats.
c) Torn d’ascens (promoció interna).
d) Torn lliure (nou ingrés).
Les formes de provisió referenciades en el punt anterior seran objecte de convocatòria pels respectius departaments, i pel que fa als torns de trasllats i reingrés d’excedents voluntaris, mitjançant la Direcció General de la Funció Pública. Aquesta convocatòria assenyalarà el nombre de places a cobrir, els requisits a reunir pels aspirants, els mèrits susceptibles de qualificació, entre els quals s’avaluarà el coneixement oral i escrit de la llengua catalana, segons els barems de puntació corresponents i, si s’escau, les proves a realitzar, la composició del tribunal qualificador o de la comissió d’avaluació, i qualssevol altres previsions que garanteixin l’estricte compliment dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
Els tribunals qualificadors i les comissions d’avaluació estaran formats per un nombre senar de membres, un dels quals serà designat per la Direcció General de la Funció Pública i un altre pels representants del treballadors. La designació d’aquest últim correspon al Comitè intercentres o, si s’escau, als delegats de personal o al Comitè del centre; si no n’hi ha, el representant ha de ser designat per la part social de la Comissió paritària d’aquest Conveni. Pel que fa al torn de trasllats, el tribunal qualificador estarà compost per set membres, cinc dels quals seran designats per la Direcció General de la Funció Pública i els altres dos pels sindicats signants d’aquest Conveni (1 per CCOO i 1 per UGT).
El torn de trasllat i el de nou accés, bé sigui per promoció interna o nou ingrés, ha de tenir lloc almenys un cop a l’any i desenvolupar-se en l’ordre esmentat. Un cop finalitzat el torn de trasllat, totes les vacants s’han de cobrir pel torn de nou accés.
Els treballadors han de prendre possessió del seu lloc de treball en el termini que assenyali la convocatòria d’acord amb la qual es produeixi lliure accés.
Quan la naturalesa del servei prestat requereixi l’establiment i el seguiment d’un pla sotmès a un període perllongat d’execució, o bé requereixi el concurs interconnectat de diversos professionals, es pot exigir la permanència d’aquest personal, i també quan aquesta condició de permanència es faci constar a les bases de la convocatòria, i en cap cas la seva duració no pot ser superior a 2 anys.
En cap cas l’ocupació d’una plaça amb caràcter temporal no consolida un trasllat voluntari o un ascens pel simple transcurs del temps.
a) Reingrés d’excedents voluntaris:
Els treballadors en excedència que demanin el seu reingrés en el termini legalment previst tindran preferència a l’hora d’ocupar una vacant d’igual o similar categoria, entre les que hi hagi en aquell moment en el centre o departament.
b) Torn de trasllat:
Els torns de trasllats es relitzaran necessàriament abans de la convocatòria de places de nou accés.
El trasllat voluntari solament podrà concedir-se al personal fix en cas d’existència de vacant del mateix grup i categoria. En el concurs de trasllats s’inclouran totes les places vacants en la data de la seva convocatòria, dins els límits de l’oferta pública, un cop produït el reingrés d’excedents, de la qual cosa se’n donarà suficient informació als treballadors.
Obtingut el trasllat voluntari, no se’n podrà sol·licitar un de nou fins que hagin transcorregut dos anys de treball efectiu en l’últim lloc.
c) Torn d’ascens (promoció interna):
Podran cobrir-se per promoció interna, fins al 50% de les places, les vacants que s’hagin d’ocupar amb personal de nou accés. El percentatge restant es reservarà per a la seva provisió amb personal de nou ingrés.
Podran accedir-hi els treballadors de qualsevol grup i categoria sempre que acreditin posseir les condicions que es requereixin, i també una antiguitat mínima en la seva categoria de dos anys. Sempre que les places ofertes a promoció interna no es cobreixin en la seva totalitat, les places que restin sense cobrir en aquest torn es podran incorporar al torn de nou ingrés.
El personal que es promocioni mitjançant el torn restringit tindrà preferència sobre el torn de nou ingrés per escollir els llocs de treball entre les vacants que siguin objecte de la convocatòria.
En cap cas l’ocupació d’una plaça amb caràcter temporal no consolidarà un trasllat voluntari o un ascens pel simple transcurs del temps.
d) Torn lliure (nou ingrés):
Les vacants que no es cobreixin pels sistemes de concurs de trasllats i d’ascensos seran proveïdes per personal de nou ingrés. Aquest ingrés s’adaptarà en tots els casos al que disposa la legislació sobre incompatibilitats del sector públic de Catalunya, al Decret 28/1986, de 30 de gener, a aquest Conveni i a altres disposicions d’aplicació.
Els llocs de treball que constituexin activitat regular, normal i permanent de la Generalitat, organismes autònoms i entitats gestores han de ser ocupats per personal laboral fix.
Tots els contractes de treball s’han de formalitzar per escrit i han d’incloure, en tots els casos, l’expressió de quedar afectats per aquest Conveni col·lectiu, el grup i la categoria professional per a la qual es contracte el treballador.
El personal de nou ingrés al qual se li hagi formalitzat un contracte laboral indefinit ha de superar en cada cas els terminis de prova següents:
Treballadors adscrits al grup A: quatre mesos.
Treballadors adscrits al grup B: tres mesos.
Treballadors adscrits al grup C: un mes.
Treballadors adscrits al grup D: un mes.
Treballadors adscrtis al grup E: quinze dies.
Durant aquest termini, el treballador té els mateixos drets i les obligacions que els treballadors fixos en plantilla del mateix grup i la mateixa categoria professional, i durant aquest període pot rescindir la relació de treball qualsevol de les parts.
Quan l’Administració estimi que el treballador no ha superat el període de prova, ha d’informar de la seva decisió als representants dels treballadors o, si s’escau, a la Comissió paritària d’aquest Conveni.
Als treballadors que accedeixin a la condició de fix i que anteriorment hagin ocupat llocs de treball de les mateixes característiques per mitjà de contracte temporal, se’ls computarà el temps treballat a efectes de compliment del període de prova. Els treballadors que per disminució de la seva capacitat laboral siguin susceptibles de reocupació, estan exempts del període de prova, encara que es pot determinar un període d’adaptació al nou lloc de treball.
En els casos de trasllat o d’ascens per promoció interna s’està exempt del període de prova esmentat.
En el contracte ha de figurar una clàusula que faci referència al fet que ha estat subscrit pel treballador amb coneixement de les obligacions que es deriven de la normativa d’incompatibilitats que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, i que el seu incompliment pot suposar la rescissió del contracte, sens perjudici de la responsabilitat disciplinària que podria deduir-se en l’altre lloc de treball que hagi ocupat el treballador.

Article 21
Barem de mèrits per a concurs de trasllat, promoció interna i ingrés del personal laboral
21.1 Per al concurs de trasllat cal tenir en compte els aspectes següents:
a) Fills en edat escolar, quan en el lloc de residència no hi hagi centres d’ensenyament adequats: 1 punt.
b) Residència habitual del treballador en la localitat a la qual sol·liciti el trasllat: 1 punt.
c) L’antiguitat en l’Administració: fins a un màxim de 4 punts.
d) Cursos de llengua catalana acreditatius del seu coneixement oral i escrit i equivalent als nivells establerts per la Junta Permanent de Català: fins a 2 punts.
e) Altres circumstàncies personals, socials o familiars:
fins a 3 punts.
21.2 Promoció interna i nou ingrés de personal laboral: el sistema normal per a la promoció interna i l’ingrés de personal dins l’àmbit d’aquest Conveni és el concurs de mèrits, i es pot valorar el resultat d’una entrevista personal, sens perjudici que es puguin convocar proves en els casos que la necessitat d’acreditar l’adequació al lloc de treball per les seves característiques especials així ho requereixin.
Els concursos de mèrits per a la promoció interna i l’ingrés del personal laboral es valoren d’acord amb els conceptes següents: circumstàncies personals, mèrits acadèmics, mèrits professionals i, si s’escau, proves; es respectaran els percentatges que tot seguit es detallen:
El 10% dels punts correspondrà al concepte de circumstàncies personals, i, si s’escau, a l’entrevista.
Respecte a la resta de punts, en el cas que no es realitzin proves, es distribueixen de la forma següent:
Grups A i B. Mèrits acadèmics: fins a un 35%; mèrits professionals: fins a un 55%.
Grups C, D i E. Mèrits acadèmics: fins a un 20%; mèrits professionals: fins a un 70%.
En el supòsit que es realitzin proves, s’ha d’efectuar la distribució següent d’aquests punts per a tots els grups:
Mèrits acadèmics: fins a un 15%.
Mèrits professionals: fins a un 25%.
Valoració de proves: fins a un 50%.
No es computa com a mèrit acadèmic el títol que s’exigeixi com a requisit per participar en el concurs.
Els mèrits acadèmics es tenen en compte sempre que siguin adequats al lloc de treball a cobrir.
En el cas d’empat entre diversos candidats a una o diverses places quan totes elles no puguin cobrir-se pels empatats, es realitzarà una prova per al desempat.

Article 22
Pre-avís en el cessament voluntari
El treballador que voluntàriament cessi en la seva prestació de serveis ha de comunicar-ho a l’Administració amb l’antelació següent:
Treballadors adscrits al grup A: un mes.
Treballadors adscrits al grup B: un mes.
Treballadors adscrits al grup C: un mes.
Treballadors adscrits al grup D: dues setmanes.
Treballadors adscrits al grup E: una setmana.
La notificació del cessament voluntari s’ha de realitzar per escrit, el qual ha de ser signat pel treballador per duplicat, i se n’hi retornarà un exemplar amb l’acusament de rebuda.
La inobservança d’aquest pre-avís determina la pèrdua o el descompte, en la seva liquidació final i de parts proporcionals, de la remuneració corresponent als dies que s’hagi retardat en el pre-avís.

Article 23
Reserva de places per a disminuïts
La Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, estableix com a principi general que els poders públics -i entre ells la Generalitat- han de prestar tots els recursos necessaris per tal que els disminuïts puguin exercir els drets de qualsevol ciutadà segons el que disposa l’article 49 de la Constitució espanyola.
Consegüentment, i d’acord amb el que preveu el Decret 238/l987, de 20 de juliol, pel qual es desplega el capítol 10 del títol 4 de la Llei 17/1985, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, es fomenten altres vies concurrents per a la integració laboral de les persones disminuïdes. En els organismes dependents de l’Administració de la Generalitat s’ha de garantir un percentatge de reserva de places del 3% per als disminuïts, d’acord amb el que estableix la disposició addicional 15 de la Llei 9/1990, de 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i en els mateixos termes i condicions que estableix la normativa abans referenciada.
La Comissió paritària d’aquest Conveni vetllarà per l’estricte compliment de la reserva esmentada.

Article 24
Contractació temporal
24.1 Quan les necessitats de funcionament de centres i serveis ho requereixin, es procedirà a la contractació de personal en règim temporal no fix, segons les modalitats previstes a l’Estatut dels treballadors i altres normatives de desenvolupament vigents, i d’acord amb el procediment que estableix l’article 40 del Decret 28/1986, de 30 de gener, del Reglament de selecció de personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, sense que això suposi la cobertura de vacant.
24.2 El personal eventual serà el contractat per treballs treballs esporàdics, no habituals o ocasionals derivats de circumstàncies especials i urgents.
24.3 El personal interí serà contractat per substituir al personal que tingui reconeguda la reserva de lloc de treball per norma, pacte individual o col·lectiu.
24.4 Basant-se en les necessitats funcionals dels diferents serveis i d’acord amb els criteris organitzatius, es procurarà cobrir en la major brevetat possible les baixes per ILT.
24.5 La selecció de personal laboral temporal i eventual es realitzarà d’acord amb criteris objectius acordats pel departament amb els representants dels treballadors, atenent les circumstàncies personals, professionals i la idoneïtat del candidat en relació amb el lloc de treball a proveir.
Així mateix, es podran valorar els serveis prestats a l’Administració en la mateixa categoria i funcions.
Es crearà una borsa de treball integrada per aquelles persones que hagin superat les proves d’aptitud de les diferents convocatòries públiques i no hagin obtingut plaça. Quant al període de prova, s’aplicarà el que estableix l’article 20 d’aquest Conveni per al personal laboral fix.
24.6 El cessament d’aquest personal tindrà lloc quan es reintegri al treball el titular substituït, finalitzades les tasques per les quals fou contractat, o quan arribi la data de termini del contracte.
24.7 En matèria de pre-avís s’atindrà al que es pacta en el contracte de treball, i, si no es preveu, el que disposi la normativa vigent.
24.8 L’Administració notificarà als representants legals dels treballadors els contractes realitzats, d’acord amb la Llei 2/1991, de 7 de gener.

Article 25
Treballs fixos i periòdics de caràcter discontinu
25.1 Quan es tracti de treballs fixos en l’activitat de l’Administració, però de caràcter discontinu, s’haurà de comunicar als treballadors que efectuïn aquesta activitat cada vegada que s’hagi de realitzar, i tindran la consideració, a efectes laborals, de treballadors fixos de caràcter discontinu.
25.2 L’esmentada comunicació es farà per rigorosa antiguitat, dins de cada especialitat i, en cas d’incompliment, el treballador podrà reclamar en el procediment per acomiadament davant el Jutjat Social, iniciant-se el termini per a l’exercici de l’acció el dia que tingui coneixement de la falta de convocatòria.
25.3 El comunicat al treballador s’efectuarà, com a mínim, amb quinze dies d’antelació a l’obertura del centre o al començament del treball a realitzar, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda en què se li notificarà expressament la data de la seva incorporació. El treballador convocat haurà de donar resposta pel mateix procediment en el termini màxim de 10 dies naturals a partir de l’acusament de rebuda.
25.4 L’incompliment d’aquesta formalitat, per part del treballador, implicarà la seva renúncia al lloc de treball.

Article 26
Condicions econòmiques
Normes generals:
a) La reordenació dels conceptes retributius i dels fulls acreditatius de la recepció de salaris haurà d’adaptar-se estrictament al Decret 2380/1973, de 17 d’agost, i a la resta de la normativa aplicable.
b) La modificació de l’estructura dels fulls salarials del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, per tal d’adaptar-los a les noves taules salarials, segons el que disposa l’apartat anterior, no ha de suposar cap disminució de les retribucions globals anteriors, ni creació de complements personals transitoris.
c) L’Administració de la Generalitat de Catalunya abonarà els salaris meritats en períodes mensuals. Així mateix, estendrà els rebuts de salari en els models oficials o bé substitutius meritats pel treballador degudament desglossats i amb especificació de les retencions practicades, prestacions de la Seguretat Social i bases per les quals es cotitza, amb lliurament al treballador del duplicat del rebut.
d) El treballador i els seus representants legals, amb la corresponent autorització, tindran dret a percebre bestretes a compte del treball realitzat. Hauran de sol·licitar-se al secretari general o al director del centre i es concediran, o, si escau, es denegaran en el termini d’un mes.
e) Els treballadors tindran dret a préstecs, concedits per la Generalitat, en les mateixes condicions que les establertes per al personal funcionari.
f) Segons l’Acord de 3 d’abril de 1990, entre el Govern de la Generalitat i els sindicats signants, l’Administració aplicarà una revisió salarial al personal laboral en el cas que l’IPC previst sigui superat per l’IPC enregistrat en l’exercici.
Aquesta revisió salarial es fixarà de forma que l’increment de les retribucions del personal laboral, una vegada incorporada la revisió, mantingui la mateixa diferència en punts respecte a l’IPC registrat que l’original inclosa la Llei de pressupostos generals de l’Estat en relació amb l’IPC previst.
La instrumentalització d’aquesta revisió s’establirà, quan sigui procedent, a partir de la desviació existent de l’IPC previst i la taxa interanual de preus novembre sobre novembre. Aquesta revisió s’inclourà en la nòmina del personal laboral del mes de gener i serà consolidable a tots els efectes.

Article 27
Retribucions bàsiques
L’estructura de les retribucions bàsiques s’ajustarà als conceptes següents:
27.1 Salari base. És la part de la retribució mensual del treballador fixada en funció del grup i la categoria professional a què pertany. La seva quantia és l’especificada a la taula salarial següent:
(Vegeu taula salarial a la pàg. 6417) 27.2 Complement d’homogeneïtzació. Aquest complement és d’aplicació al personal que fa la jornada partida, al personal que fa la jornada contínua per raó de necessitats del servei i als que la fan contínua i sol·licitin la jornada partida. L’esmentat complement s’abona d’acord amb les quanties fixades a la taula anterior.
27.3 Complement de Conveni. Amb independència de la jornada laboral i de l’horari partit o continu que realitzin els treballadors afectes als convenis que els eren d’aplicació fins al 31 de desembre de 1989, s’han de respectar ad personam les diferències salarials existents entre el sou base més el complement d’homogeneïtzació que estableix aquest Conveni i el salari real que els treballadors estaven percebent.
Aquest complement s’incrementa en un 5,7%.

Article 28
El personal fix de plantilla ha de percebre els triennis d’acord amb la taula següent:
Grup Mensual Anual
———————–
A …… 5.464 76.496
B …… 4.956 69.384
C …… 4.448 62.272
D …… 3.939 55.146
E …… 3.431 48.034

Aquest complement personal s’abonarà per cada tres anys prestació de serveis complets.
El complement personal d’antiguitat s’abona a partir del primer dia del mes següent al de la data en què es compleixi el venciment del trienni corresponent. En el cas que el venciment coincideixi amb el dia 1 del mes, s’abona des d’aquesta data.
Les quanties que actualment es cobren en concepte d’antiguitat s’han d’adequar a les fixades pels nous triennis i l’excés s’ha de mantenir com a complement personal d’antiguitat.
Al personal transferit se li reconeix l’antiguitat de l’Administració de procedència.
El complement personal d’antiguitat s’incrementa en un 5,7%.

Article 29
Pagues extraordinàries
El personal laboral percebrà dues pagues extraordinàries a l’any, una al mes de juny i l’altra al mes de desembre.
Aquestes pagues inclouen el sou base i triennis i, si s’escau, el complement personal d’antiguitat.

Article 30
Torns en diumenges i festius
Al personal que per necessitats del servei hagi de fer torns de treball en diumenges i festius se li garanteix el gaudiment de dos diumenges al mes i la meitat dels festius a l’any. En compensació gaudirà d’un dia de festa durant la setmana més un complement salarial equivalent a una jornada de treball.

Article 31
Plus de nocturnitat
S’estableix un plus del 25% sobre el salari base per als treballadors que de manera continuada o periòdica presten els seus serveis durant el període comprès entre les 22 i les 6 hores. En aquells casos en què només es realitzi part de la jornada durant el període esmentat s’abonarà, si es treballa la meitat de la jornada o menys temps, el 25% sobre les hores treballades exclusivament, i si es treballa més de mitja jornada en període nocturn, el 25% sobre el salari base de tota la jornada.

Article 32
Plus de rotació de torns
32.1 Quan els treballadors, per necessitats del servei o per la naturalesa del treball que desenvolupin, hagin de treballar habitualment en torns rotatius durant les 24 hores del dia, inclosos festius i diumenges, se’ls abonarà un plus mensual la quantia del qual serà la que estableix la taula A.
La percepció d’aquest plus serà incompatible amb la del plus de torns en diumenges i festius i amb la del plus de nocturnitat.
32.2 Quan aquests torns incloguin diumenges i festius o nocturnitat, la quantia mensual serà la que estableix la taula B.
La percepció d’aquest plus serà incompatible amb la del plus de nocturnitat o la del plus de diumenges i festius.
32.3 Quan aquests torns incloguin el matí i la tarda, es percebrà un plus mensual la quantia del qual serà la que estableix la taula C.
Grup A B C —————————— A …. 46.985 37.817 28.649 B …. 38.963 30.941 22.919 C …. 34.952 27.503 20.054 D …. 28.649 21.773 14.898 E …. 26.357 19.481 12.606

Article 33
Complement de penositat, toxicitat, perillositat
33.1 Els plusos esmentats s’han d’acomodar a circumstàncies veritablement excepcionals; la regla general ha de ser la seva eliminació quan desapareguin les circumstàncies negatives que els justifiquin.
33.2 Els treballadors que hagin de realitzar treballs d’aquestes característiques percebran un plus de 860 ptes.
per dia treballat per cadascun dels conceptes.
33.3 Es respecta el dret de percepció d’aquests complements als col·lectius que amb anterioritat a l’1 de gener de 1990 ja els percebien.
33.4 El dret a la percepció d’aquests complements ha de ser reconegut per la Comissió paritària amb l’emissió prèvia del corresponent informe tècnic de la Comissió de seguretat i salut laboral del centre corresponent, i s’ha de resoldre dins el termini màxim de 15 dies a partir de la recepció de l’informe de la Comissió.
En el cas que la Comissió de seguretat i salut laboral no emeti l’informe dins el termini de 30 dies naturals a partir de la sol·licitud, la Comissió paritària emetrà resolució sobre el dret de percepció d’aquests complements.
33.5 El plus de muntanya (que inclou els treballadors que condueixen màquines amb cabines), el plus d’aïllament i el de pilots i navegants aeris, previstos a l’últim Conveni de Política Territorial i Obres Públiques, queden integrats dins el complement de penositat. En el cas que algun treballador percebés per aquests conceptes una quantia superior, se li respectarà la diferència amb caràcter personal.
33.6 Es reconeix, en concepte de perillositat, un complement de 17.190 ptes. (per 12 pagues), d’aplicació als tècnics especialistes, ATS i fisioterapeutes del Centre d’Atenció Especialitzada Can Ruti del Departament de Benestar Social. Aquest complement és incompatible amb qualsevol altre complement del mateix concepte i característiques.

Article 34
Complement de comandament
S’estableix amb la finalitat de remunerar aquells treballadors que ocupin llocs de treball que suposen una especial responsabilitat lligada a l’exercici de funcions de direcció, comandament, coordinació, planificació, supervisió i control.
Solament es percebrà durant el temps en què s’estigui ocupant un lloc de treball de les característiques referenciades.
Es retribuiran per aquest concepte els llocs de treball següents amb les quanties que a continuació s’assenyalen:

(AM1992=Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball 1992).

(Vegeu taules a la pàg. 6418)

Els educadors de llars d’infants que desenvolupen les tasques de director de llars d’infants i que no tinguin la categoria professional de director i no estan, per tant, al grup A3, percebran, mentre duri el seu nomenament, un complement de:
Mensual Anual
——————————-
Director …… 43.086 517.032

Aquest complement substitueix, compensa i absorbeix qualsevol altra retribució específica que es pugui percebre pel desenvolupament de les funcions de director/a de llars d’infants. Únicament podrà percebre el complement de director/a, l’educador/a que presti serveis a la llar d’infants i que resulti nomenat de conformitat amb el sistema de provisió següent:
A proposta de la llar d’infants, que haurà de garantir l’adequació de la proposta a les tasques pròpies del lloc de treball a proveir, i amb l’informe favorable de la Inspecció d’Ensenyament, es procedirà a fer el nomenament corresponent.
Aquest nomenament tindrà caràcter transitori i no podrà excedir un període de tres anys.
Aquest sistema de provisió serà d’aplicació mentre no s’estableixi una normativa específica al respecte.
En qualsevol cas, aquesta normativa suposarà deixar sense efectes els nomenaments duts a terme durant el període de transició.
En cas de reclassificació del personal educador de llars d’infants, es negociarà novament la quantia a percebre en concepte d’aquest complement de comandament.
Escoles universitàries:
Mensual Anual
——————————-
Director 41.295 495.540
Sots-director 28.765 345.180
Cap d’estudis 28.765 345.180
Secretari 21.544 258.528

La percepció d’aquest complement comportarà l’obligatorietat de realitzar dedicació exclusiva.
(Vegeu taula a la pàg. 6419) La percepció d’aquest complement implica una total disponibilitat horària en el supòsit de contingències imprevisibles o de força major en l’àmbit de l’obra pública.

Article 35
Complement de lloc de treball de centres penitenciaris
És el que correspon percebre als treballadors en funció de les característiques de perillositat, toxicitat i/o penositat dels llocs de treball a desenvolupar als centres penitenciaris, en la quantia següent:
A: 16.965 ptes. més 225 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes, i per aquells llocs de treball les funcions dels quals es desenvolupen habitualment a l’interior dels centres penitenciaris.
B: 11.310 ptes. més 150 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes, i per aquells llocs de treball les funcions dels quals es desenvolupen habitualment a l’exterior dels centres penitenciaris.
La percepció d’aquest complement és incompatible amb la del complement de perillositat, penositat i toxicitat que estableix l’article 33 d’aquest Conveni.

Article 36
Complement de centres de menors dels departaments de Justícia i Benestar Social.
Aquest complement el percebran els treballadors que prestin serveis als centres dependents de la Direcció General de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i de la Direcció General d’Atenció a la Infància del Departament de Benestar Social.
El complement s’estableix amb la finalitat de retribuir de personal per les especials circumstàncies de perillositat, penositat i/o toxicitat que concorren en la prestació de serveis dins la dinàmica i estructura organitzativa dels centres dependents de la Direcció General de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i de la Direcció General d’Atenció a la Infància del Departament de Benestar Social, als quals s’integren, en la quantia següent:
Centres A: 16.965 ptes. més 225 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes.
Centres B: 11.310 ptes. més 150 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes.
Les categories professionals d’educador, tècnic auxiliar d’educació i mestre d’oficis, per aquest mateix concepte i considerant que el desenvolupament de la seva funció educativa dins els centres determina una major incidència de les circumstàncies esmentades, i atès que aquests professionals, per tal de portar a terme els projectes educatius individualitzats dels menors al seu càrrec, han d’adaptar-se a les especials circumstàncies que aquests comportin, percebran la quantitat següent:
Centres A: 28.275 ptes. més 375 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes.
Centres B: 22.620 ptes. més 300 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes.
La percepció del complement de centres de menors serà incompatible amb la percepció del complement de perillositat, penositat i/o toxicitat que estableix el Conveni únic, i també amb el complement de comandament de direcció i subdirecció.

Article 37
Complements del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
37.1 Complement de capacitació agrària.
Aquest complement retribueix la participació en activitats de formació i reciclatge adreçades a membres de l’empresa agrària i a altres col·lectius del medi rural per a la millora de la seva qualificació professional.
Correspon percebre aquest complement al personal adscrit als centres i escoles de capacitació agrària de les categories següents i amb els imports que es detallen:
(Vegeu taula a la pàg. 6419) 37.2 Complement de lloc de treball de guardes de reserves.
Aquest complement retribueix el personal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb categoria professional de guarda major de reserves de fauna, guarda de 1ª de reserves de fauna i guarda de reserves de fauna que prestin serveis en reserves nacionals de caça i zones de caça controlada, per raó de les circumstàncies i condicions que concorren en el desenvolupament de les funcions pròpies de la seva categoria.
(Vegeu taula a la pàg. 6420) La percepció d’aquest complement és incompatible amb el plus de torns en diumenges i festius, amb el plus de nocturnitat i amb el complement de penositat, perillositat i toxicitat.

Article 38
Complement de lloc de treball de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya.
Aquest complement el percebrà tot el professorat actual i de nou ingrés per l’import següent:
77.136 ptes. més 1.024 ptes. de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball, al mes.
La percepció d’aquest complement compensa i absorbeix el complement de conveni establert a l’article 27.3.

Article 39
Productivitat
Es fa extensiu a tot el personal laboral de la Generalitat de Catalunya el que disposa l’article 67.3.c) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, sobre complement de productivitat per als funcionaris, motiu pel qual els seran d’aplicació les normes que dicti el Consell Executiu per a l’aplicació de l’esmentat complement en la mateixa forma, percentatge o quantia per a cadascun dels grups professionals A, B, C, D i E, respectivament.

Article 40
Hores extraordinàries
40.1 Amb la finalitat de seguir una política social solidària que condueixi a una mínima realització d’hores extraordinàries, ambdues parts acorden la seva reducció al mínim imprescindible.
40.2 Té la consideració d’hora extraordinària cada hora de treball que, degudament autoritzada, es realitzi sobre la duració màxima de la jornada ordinària de treball pactada en aquest Conveni.
40.3 El nombre d’hores extraordinàries no pot ser superior a 80 a l’any, llevat dels casos d’excés d’hores invertides per tal de prevenir o reparar sinistres i/o altres danys extraordinaris i urgents o esdeveniments extraordinaris en els serveis, sens perjudici de pagament, com si es tractés d’hores extraordinàries.
40.4 D’acord amb el que disposa l’article 40.2 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, les hores de treball que superin la jornada màxima setmanal pactada, però que no superin la jornada màxima anual de 1.826 hores o cicles inferiors en la seva distribució setmanal pactada, no tenen naturalesa d’extraordinàries.
En tot cas, s’han d’abonar com a hores extraordinàries totes les que superin la jornada laboral establerta en aquest Conveni en còmput setmanal o mensual.
40.5 Queda prohibida la realització d’hores extraordinàries en el període nocturn, llevat dels casos que preveu l’article 42 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol.
40.6 Hores estructurals: es considera que les hores extraordinàries en l’àmbit d’aquest Conveni, atès el caire de servei públic que es presta, es realitzen per circumstàncies de caràcter estructural derivades de la mateixa naturalesa de l’activitat de què es tracta, de manera que tenen el caràcter d’estructurals, d’acord amb el que defineix l’Ordre d’1 de març de 1983.
Els secretaris generals dels departaments i directors dels organismes adoptaran les mesures necessàries per tal de vetllar perquè no es facin hores extres sense que estiguin justificades pel funcionament dels serveis.
40.7 El nombre màxim d’hores extraordinàries de possible realització anual ha de ser utilitzat d’una forma flexible que permeti la seva realització en aquells períodes d’activitat en els quals sigui necessària una intensificació del treball en la plantilla.
40.8 Les hores extraordinàries en període nocturn només es poden realitzar en els casos següents:
a) Per tal de prevenir o reparar sinistres o altres danys extraordinaris o urgents.
b) Les que puguin derivar-se d’irregularitats en el relleu de torns per causes no imputables a l’Administració.
L’import de les hores extraordinàries festives és el corresponent a l’hora extra de caràcter ordinari amb un 75% d’increment.
L’import de les hores extraordinàries festives nocturnes és el corresponent a les hores extres nocturnes amb un 75% d’increment.
Trimestralment, s’enviarà a la Direcció General de la Funció Pública una comunicació de les hores extraordinàries realitzades pels treballadors de cada departament. Aquesta informació serà tramesa immediatament a la CIVE.
L’import de les hores extres és el que consta a les taules següents:
Les hores extraordinàries de caràcter ordinari s’abonaran d’acord amb la taula següent:

(Vegeu taula a les pàgs. 6420-6421)

Article 41
Roba de treball
L’Administració ha de facilitar, amb caràcter altern de 2 anys i 1 any, els uniformes i la roba de treball que corresponguin, segons les normes de cada centre, a tot el personal a qui se li exigeixi portar-la per a la prestació dels seus serveis. Igualment, i amb la mateixa periodicitat, se’ls ha de facilitar els complements necessaris de l’uniforme que corresponguin a cada treballador. Així mateix, se li ha de lliurar un conjunt d’estiu i un altre d’hivern, i és obligatori dur-lo posat durant la jornada laboral.
En tot cas, s’ha de dotar d’uniforme, roba de treball i elements de protecció a tot el personal subaltern, porters, vigilants, guàrdies, conductors, personal de manteniment, etc.
Les normes específiques sobre aquesta matèria es negociaran en cada àmbit específic.

Article 42
Jornada
42.1 S’estableix la jornada laboral ordinària de 37,50 hores en còmput setmanal i 1.688 hores en còmput anual, i es respectaran a títol personal les jornades ordinàries de treball inferiors a les que estableix aquest Conveni per a aquells treballadors que actualment les realitzin.
42.2 Podran pactar-se, entre l’Administració i els representants legals dels treballadors, jornades específiques en els casos de prestació de serveis en què així es requereixi, sense superar en cap cas el màxim d’hores pactades en còmput anual.
42.3 Es computarà com a treball efectiu el temps invertit a l’hora dels menjars a aquells treballadors que dins els seu horari de treball reparteixin menjar als usuaris i mengin a les mateixes instal·lacions.
42.4 El personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni gaudirà d’una pausa en la jornada de treball de 20 minuts computable com a treball efectiu.
42.5 Durant el període comprès entre l’1 de juny i el 15 de setembre, la jornada de treball serà de 35 hores setmanals, a realitzar en jornada contínua des de les 8 fins a les 15 hores, per a aquells treballadors que actualment gaudeixin d’aquesta jornada en l’esmentat període. Per necessitats del servei, els esmentats col·lectius podran efectuar aquest horari d’una altra manera, i, si s’escau, s’establiran les corresponents compensacions per superar les 35 hores setmanals.
Pel que fa a la resta de treballadors, caldrà atenir-se, en tot cas, al pacte sobre jornada i horari d’estiu signat en data 9 de juny de 1989.
42.6 Horaris.
L’horari habitual de treball és de jornada partida; segons les necessitats de cada centre o servei es podran fer horaris continuats i de torns.
Es respectaran, en tot cas, els horaris continus o no que fins a la signatura d’aquest Conveni s’estiguin realitzant.
Al personal docent i al personal de les llars d’infants se’ls comptabilitzarà dins de la jornada el temps destinat a reunions de coordinació i programació de treballs tècnics o de manteniment, i entrevistes i reunions amb familiars i/o entitats, i també els endarreriments en les sortides per necessitats del servei, tant si es realitzen dins com fora de l’horari d’atenció al públic en els centres.
42.7 Els treballadors de l’Administració tindran dret a un descans mínim setmanal d’un dia i mig ininterromput.
42.8 Calendari.
En cada departament, organisme autònom o centre de treball es negociarà anualment amb els representants dels treballadors el calendari laboral, el qual serà exposat als taulers d’anuncis dels centres de treball.
El calendari laboral comprendrà l’horari de treball en règim partit, continu o de torns, segons les necessitats del servei i la distribució anual dels dies de treball, festius, descansos setmanals o entre jornades i altres dies inhàbils, sense superar, en cap cas, la jornada màxima en còmput anual.

Article 43
Vacances
Les vacances anuals retribuïdes són d’un mes de durada per cada any complet de servei; si el temps de servei fos inferior a un any, la durada de les vacances serà proporcional al temps treballat.
El càlcul proporcional de vacances no es realitza per anys naturals, sinó que es comptabilitza des de la data en què s’inicia la relació laboral fins al moment en què es gaudeixin les vacances.
Es considera període normal de vacances el comprès des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, preferentment els mesos de juliol i agost. Sempre que per necessitats del servei calgui que els treballadors gaudeixin de les vacances fora del període normal, la durada d’aquestes s’incrementarà fins a 40 dies naturals.
La planificació anual de les vacances la realitzarà la direcció de cada organisme, després de la consulta als representants dels treballadors. L’esmentada planificació es comunicarà als treballadors amb una antelació mínima de dos mesos.
En cas de desacord en el període de gaudiment de les vacances, caldrà atenir-se al que disposa l’article 38.d) de l’Estatut dels treballadors. Si es dóna igualtat de condicions en la petició del mateix període de vacances, podrà escollir-se per anys alterns començant pel treballador amb més antiguitat. El treballador podrà demanar la divisió de les vacances anuals. En aquest cas, la suma total d’ambdós períodes de vacances no serà superior a 30 dies naturals.
En el cas de personal que formi part de les plantilles laborals de centres docents prestant serveis de caràcter paradocent o d’atenció directa a l’alumne, i també el personal de suport a la docència i el personal de les llars d’infants, es farà coincidir el gaudiment de les seves vacances anuals retribuïdes amb el període d’inactividad del centre, llevat que les necessitats del servei determinin el contrari.
Aquells col·lectius que amb anterioritat a l’1 de gener de 1990 tenien reconegudes situacions especials de lleure (com són els col·lectius de personal laboral de neteja i de les llars d’infants del Departament d’Ensenyament, ICASS, Justícia Juvenil i Atenció a la Infància), es mantindran en els mateixos termes dels seus respectius convenis com a condició més beneficiosa.

Article 44
Permisos
Es concediran permisos retribuïts i no recuperables per les causes següents, degudament justificades:
a) Per raó de matrimoni el treballador tindrà dret a una llicència de quinze dies naturals.
b) Pel naixement d’un fill o per la mort o malaltia greu d’un familiar, fins al segon grau d’afinitat o consanguinitat: dos dies si el fet es produeix a la mateixa localitat i fins a quatre si és en una altra localitat.
c) Per traslladar-se de domicili sense canvi de residència: un dia. Si comporta trasllat a una altra localitat: fins a quatre dies.
d) Per concursar a exàmens finals en centres oficials:
els dies durant els quals tenen lloc.
e) Per deures inexcusables de caràcter públic o personal:
durant el temps indispensable per complir-los.
f) Nou dies cada any natural per a assumptes personals sense justificació. El gaudiment d’aquests dies de permís estarà subordinat a les necessitats del servei i s’haurà de fer efectiu entre el 16 de gener de l’any natural i el 15 de gener de l’any següent. Aquest permís no serà d’aplicació a aquells col·lectius que fins a la vigència del present Conveni gaudissin d’aquests o més dies d’una altra manera.
g) Per raó de matrimoni d’un fill o d’un familiar fins al segon grau d’afinitat o consanguinitat: un dia si se celebra dins el territori de Catalunya i dos si se celebra fora.
h) Al personal que abans de la signatura del I Conveni únic li era d’aplicació el Conveni del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podrà gaudir, sempre que les necessitats del servei ho permetin, amb l’autorització prèvia del secretari general, d’un permís retribuït de fins a 10 dies cada any amb motiu de situacions crítiques degudes a circumstàncies familiars molt greus degudament justificades.
El treballador amb un fill natural o adoptat de menys de 9 mesos tindrà dret a un permís d’una hora diària d’absència per atendre’l. Aquest període de temps pot ser dividit en dues fraccions o bé ser substituït per una reducció de la jornada en mitja hora. Si el pare i la mare són treballadors, només un d’ells podrà exercir aquest són dret.

Article 45
Llicències
Es podrà concedir llicència per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el treballador presti serveis.
Si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l’Administració, el treballador té dret a percebre totes les retribucions.
Es podran concedir llicències per assumptes propis sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no podrà excedir en cap cas els tres mesos cada dos anys. La concessió d’aquesta llicència està subordinada a les necessitats del servei.
Les llicències per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal s’atindran al que s’estableixi legalment sobre aquesta matèria.
El treballador que, per raó de guarda legal, tingui cura directa d’un infant de menys de 6 anys o d’un disminuït psíquic, físic o sensorial que no realitzi cap activitat retribuïda, tindrà dret a una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les seves retribucions. La concessió de la reducció de la jornada per raó de la guarda legal és incompatible amb l’exercici de qualsevol altra activitat, sigui o no remunerada, durant l’horari que sigui objecte de la reducció.
En els casos degudament justificats, per incapacitat del cònjuge o del pare o mare si conviuen amb el treballador, es podrà també demanar amb les mateixes condicions la reducció de la jornada.

Article 46
Suspensió del contracte de treball
Sens perjudici del que disposen els articles 45 i 48 de l’Estatut dels treballadors, els treballadors tenen dret a la suspensió del seu contracte en els casos següents:
46.1 Excedència voluntària.
Pot ser sol·licitada pels treballadors amb almenys un any d’antiguitat al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. La durada d’aquesta situació no pot ser inferior a un any ni superior a cinc, sense dret a percebre retribucions mentre duri i sense que es computi com a antiguitat.
Els treballadors amb excedència voluntària conserven el dret preferent al reingrés en el centre, departament, organisme o qualsevol altre lloc de l’Administració de la Generalitat, en les vacants d’igual o similar categoria dintre del mateix grup en què es produeixin, sempre que s’hagi manifestat per escrit el desig de reingresar abans de caducar el període d’excedència.
El dret a aquesta excedència només podrà ser exercit pel mateix treballador una vegada hagin transcorregut 3 anys des de l’acabament de l’anterior excedència voluntària, llevat del supòsit que se sol·liciti per tenir cura d’un fill.
L’excedència voluntària es concedirà dins el termini màxim de 20 dies des de la seva sol·licitud.
Els treballadors tenen dret a un període d’excedència no superior a tres anys per tenir cura de cada fill nascut o adoptat, a comptar des de la data del seu naixement o adopció. Durant el primer any, a partir de l’inici de cada situació d’excedència, el treballador té dret a la reserva del seu lloc de treball i a què aquest període sigui computat a efectes d’antiguitat.
Els fills successius donen dret a un nou període d’excedència que, si s’escau, donarà per finalitzat aquell de què s’estava gaudint.
Quan el pare i la mare treballin, només un d’ells pot gaudir d’aquest dret.
46.2 Excedència forçosa.
Dóna dret a la conservació del lloc de treball propi i al còmput de l’antiguitat de la seva vigència; es concedeix per a la designació o elecció per a un càrrec públic o sindical que no sigui compatible amb la relació laboral per l’horari, la funció, el domicili o per ser remunerat. El reingrés ha de ser sol·licitat dintre del mes següent al cessament del càrrec, i produirà la reincorporació de forma immediata.
46.3 Maternitat.
En el supòsit de part, el període de descans laboral té una durada de setze setmanes ininterrompudes ampliables per part múltiple fins a divuit setmanes. El període de suspensió es distribueix segons l’opció de la interessada sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part, i pot fer-ne ús el pare per tenir cura del fill, en cas de defunció de la mare.
No obstant això, en cas que la mare i el pare treballin, aquella, en iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè el pare gaudeixi fins a 4 de les darreres setmanes de suspensió, sempre que siguin ininterrompudes i al final de l’esmentat període, i sempre que en el moment de la seva efectivitat la incorporació al treball de la mare no suposi un risc per a la seva salut.
En el supòsit d’adopció, si el fill adoptat és menor de 9 mesos, la suspensió tindrà una durada màxima de vuit setmanes, comptades a partir de la resolució judicial que va constituir l’adopció. Si el fill adoptat és menor de cinc anys i major de nou mesos, la suspensió té una durada màxima de 6 setmanes. En cas que el pare i la mare treballin, només un d’ells podrà exercir aquest dret.
46.4 Compliment del servei militar obligatori o voluntari, o servei social substitutiu o equivalent.
Durant aquest període se suspèn el contracte pel temps que duri el servei i se li torna a donar vigència des del moment de la reincorporació efectiva al lloc de treball, que s’ha de produir en el termini màxim d’un mes a comptar des de la seva finalització. En relació amb els efectes de la suspensió, cal atenir-se a la naturalesa del contracte i al que preveu el Reial Decret 2065/1974, de 30 de maig.
Es respecten amb caràcter personal els drets reconeguts sobre aquesta situació en els diferents convenis que queden substituïts.
46.5 Suspensió del contracte de treball per privació de llibertat.
Dóna dret a la reserva de la plaça pel temps necessari mentre no hi hagi sentència condemnatòria, incloses la detenció preventiva i la presó provisional.
46.6 Situació d’incompatibilitat.
El treballador que, com a consequència de la normativa d’incompatibilitats, hagi d’optar per un dels llocs de treball, quedarà en aquell del qual cessi en situació d’excedència voluntària, fins i tot en el cas que no hagi complert un any d’antiguitat en el servei; romandrà en aquesta situació un any, com a mínim, i conservarà indefinidament el dret preferent al reingrés en vacant d’igual o similar categoria a la seva, que hi hagi o es produeixi en la plantilla del centre, departament, organisme o qualsevol altre lloc de l’Administració de la Generalitat en què es trobi excedent.

Article 47
Mobilitat funcional i geogràfica L’Administració de la Generalitat es compromet a afavorir la mobilitat dels treballadors en relació amb les altres administracions públiques, d’acord amb les condicions que es determinen en la relació de llocs de treball.
47.1 Mobilitat funcional.
La mobilitat del personal laboral que pugui produir-se com a conseqüència de les necessitats del servei, sempre que no comporti una modificació substancial de les condicions de treball o no impliqui canvis de residència, no té la consideració de mobilitat geogràfica, fins i tot quan comporti canvi d’unitat administrativa, sens perjudici del que disposa l’article 39 de l’Estatut dels treballadors. Per dur a terme aquests canvis de treball, és preceptiu l’informe del Comitè o dels delegats de personal corresponents, el qual s’ha d’emetre en un termini màxim de deu dies. Aquests canvis de lloc de treball s’han de realitzar sens perjudici econòmic ni professional del treballador afectat i sense dret a indemnització de cap tipus.
47.2 Mobilitat geogràfica.
Desplaçaments: per raons tècniques, organitzatives o de producció, o bé per contractacions referents a l’activitat dels departaments i els seus organismes autònoms, els treballadors poden ser desplaçats per tal de prestar els seus serveis fora de la residència habitual, per temps inferior a un any.
En tots els casos s’ha d’avisar el treballador amb la màxima antelació possible. Quan el desplaçament es prevegi superior a tres mesos, és preceptiu el pre-avís per escrit al treballador amb quinze dies d’antelació, en el qual s’ha de fer constar la durada d’aquest desplaçament.
Sens perjudici del que estableix l’article 40 de l’Estatut dels treballadors sobre compensació per despeses pròpies i de familiars al seu càrrec, en els casos de trasllat forçós per necessitats del servei que impliquin canvi de residència serà d’aplicació al personal laboral el Decret 337/1988, de 17 d’octubre, de regulació i actualització d’indemnitzacions per raó de serveis a la Generalitat de Catalunya, i posteriors actualitzacions, adaptant cadascuna de les situacions a les característiques específiques del servei a desenvolupar pel personal laboral.
S’exceptuen aquells casos en què el trasllat sigui imposat com a sanció per decisió de l’autoritat competent.

Article 48
Permutes
L’Administració podrà autoritzar, amb l’informe favorable previ dels caps de les unitats corresponents, permutes entre dos treballadors que es trobin en situació de servei actiu, sempre que els llocs de treball en què prestin servei els afectats siguin de la mateixa categoria professional i amb els mateixos requisits de titulació o de capacitació necessària. Així mateix es facilitarà la permuta entre treballadors d’altres administracions.

Article 49
Viatges i dietes
49.1 Pels viatges i desplaçaments que per necessitats del treball o per ordre de l’Administració hagin d’efectuar els treballadors fora del lloc on radiqui el corresponent centre de treball se’ls haurà d’abonar les dietes en la mateixa quantia que en cada moment s’estableixi per a tot el personal de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les normes i el procediment que fixa el Decret 337/1988, de 17 d’octubre, de regularització i actualització d’indemnitzacions per raó de serveis de la Generalitat de Catalunya i posteriors actualitzacions.
La percepció de les dietes i indemnitzacions previstes al paràgraf anterior haurà de ser degudament justificada.
49.2 En les reunions de la mesa negociadora del Conveni únic del personal laboral i de la CIVE, convocades per l’Administració mateixa, quan els membres que han d’assistir s’hagin de desplaçar fora del terme municipal del lloc de treball on prestin els seus serveis, o del terme municipal on resideixin, quan no siguin alliberats i estiguin lliures de servei, anirà a càrrec del Departament on presta serveis el representant sindical l’abonament de les indemnitzacions per les despeses de viatge i manutenció, d’acord amb la normativa vigent.
Qualsevol canvi que es pugui produir en aquesta matèria establerta a l’apartat 7 del pacte sobre drets sindicals en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, s’estendrà en els mateixos termes al personal laboral.
49.3 El personal del Departament de Política Territorial i Obres Públiques tindrà dret a una indemnització en els supòsits i amb els imports que a continuació s’especifiquen:
Amb dret a indemnització:
Tipus 1: és aquell tipus en el qual el treballador amb jornada partida i destinat a un lloc de treball allunyat del seu domicili ha d’efectuar el dinar de forma permanent en el lloc de prestació del treball.
Aquest desplaçament donarà dret a la percepció d’una indemnització mensual, per dinar, fraccionable de 24.000 ptes. La fracció per dia treballat serà de 1.200 ptes.
Tipus 2: és aquell tipus en el qual el treballador, per haver estat desplaçat de forma continuada en un lloc fix, ha de pernoctar fora de la residència habitual.
Aquest desplaçament dóna dret a una indemnització diària de 3.303 ptes.
Quan el desplaçament sigui superior a tres mesos, els treballadors tindran dret a quatre dies laborables d’estada al seu domicili d’origen, sense computar com a tals els de viatge, les despeses dels quals seran a compte del departament.
En cap cas i per una mateixa classe de desplaçament no podrà concórrer la percepció de cap tipus de dietes ni d’indemnització.

Article 50
Formació, perfeccionament i promoció professional
50.1 De conformitat amb el que preveu l’article 22 de l’Estatut dels treballadors i amb la finalitat de facilitar la seva formació i promoció professional, el personal afectat per aquest Conveni té dret a veure facilitada la realització d’estudis per a l’obtenció de títols acadèmics o professionals, la realització de cursos de perfeccionament professional i l’accés a cursos de reconversió i capacitació professional, organitzats per l’Administració pública, tot això amb la participació dels representants dels treballadors.
50.2 Els treballadors que cursin estudis acadèmics i de formació i perfeccionament professional tindran preferència en l’elecció del torn de treball, si aquest és el règim establert, quan cursin amb regularitat estudis per a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional. Així mateix, tindran preferència per a l’elecció del torn de vacances anuals i per a l’adaptació de la jornada ordinària de treball per a l’assistència als cursos de formació professional, o a la concessió d’excedència o permís oportú de formació o perfeccionament professional amb reserva de lloc de treball, sempre que les necessitats i l’organització del treball ho permetin. En qualsevol cas serà condició indispensable que el treballador acrediti degudament que cursa amb regularitat aquests estudis.
50.3 Els organismes de l’Administració, directament o en règim de concert amb centres oficials o reconeguts, organitzaran cursos de capacitació professional per a l’adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques imposades per normativa de rang superior sobre titulacions, com també cursos de reconversió professional quan per motius de reestructuració o mobilitat funcional s’asseguri d’aquesta manera l’estabilitat del treballador en la seva ocupació.
50.4 El treballador tindrà dret a absentar-se del centre de treball el nombre d’hores necessàries per a l’assistència als cursos esmentats al punt anterior. Aquest temps es computarà com de treball efectiu i en cap cas no suposarà una minva de les seves retribucions.
50.5 La Comissió paritària haurà de crear la Comissió de formació i promoció professional amb l’objectiu d’estudiar i planificar cursos de reconversió i capacitació professionals, sens perjudici d’aquells que s’acordin en cada departament o organisme, entre la direcció i els representants legals dels treballadors, i també l’estudi i la determinació de les exigències acadèmiques i/o professionals dels treballadors que hagin de participar en aquests cursos.
50.6 L’esmentada Comissió s’haurà de constituir en el termini d’un mes a partir de la signatura d’aquest Conveni.
Entre d’altres facultats haurà de proposar accions formatives concretes, que s’hauran de dur a terme en un mínim de quatre a l’any.

Article 51
Seguretat i salut laboral
51.1 El treballador té dret a una protecció eficaç de la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i salut laboral i el deure correlatiu d’observar i posar en pràctica les mesures de prevenció de risc que s’adoptin legalment i reglamentàriament. Així mateix, té el dret de participar en la formulació de la política de prevenció del seu centre de treball i en el control de les mesures adoptades en el seu desenvolupament, mitjançant els seus representants legals i el Comitè de seguretat i salut laboral.
51.2 La Generalitat de Catalunya està obligada a promoure, formular i aplicar una adequada política de seguretat i salut laboral en els seus organismes i centres de treball, i també a facilitar la participació dels treballadors en aquesta política i garantir una formació pràctica i adequada dels treballadors que contracti o quan canviïn de lloc de treball o hagin d’aplicar noves tècniques, equips i materials que ocasionin o puguin oncasionar riscos per al treballador mateix, els seus companys i tercers.
51.3 El treballador està obligat a seguir els cursos i a realitzar les pràctiques que es duguin a terme dins la jornada de treball o en altres hores, amb descompte, en aquest últim cas, del temps invertit de la jornada laboral.
Més específicament, el treballador tindrà l’obligació de:
a) Utilitzar correctament els aparells, les eines, les substàncies perilloses, els equips de transport i altres medis.
b) Utilitzar correctament l’equip de protecció individual.
c) No variar intencionadament els dispositius de les màquines, eines i instal·lacions.
d) Informar immediatament als seus superiors de les situacions que poden causar perill tant pels treballadors com pels usuaris.
e) Col·laborar amb els membres del Comitè de salut laboral perquè es pugui complir tot el que s’hagi acordat en matèria de seguretat i salut.
f) Seguir atentament els ensenyaments teòrics i pràctics en matèria de prevenció.
g) Contribuir al compliment dels requisists per tal de garantir que el medi i les condicions de treball siguin segurs i no presentin riscos per a la seguretat i salut laboral.
51.4 Els comitès de seguretat i salut laboral són òrgans interns especialitzats de participació en aquesta matèria.
S’han de constituir en tots els centres de treball que tinguin 100 o més treballadors adscrits. No obstant això, en aquells centres que no tinguin el nombre de treballadors esmentat, es podran constituir comitès en funció de l’especial situació de risc existent.
En aquells centres de treball de menys de 100 treballadors, seran els representants legals dels treballadors del mateix centre els que s’encarreguin d’exercir una tasca de vigilància i control de les condicions de seguretat i salut laboral en què es presta el treball.
51.5 La composició del Comitè de seguretat i salut laboral ha de ser paritària. La representació dels treballadors ha de ser designada pel Comitè territorial i la formen quatre treballadors, dos representants del comitè corresponent i un representant de cada sindicat amb major representativitat. El nombre de representants per part de l’Administració ha de ser el mateix.
51.6 Les disposicions de l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball de 9 de març, el Decret 432/1971, d’11 de març, sobre constitució, composició i funcions dels comitès de seguretat i higiene i altra normativa vigent, han de ser respectats i constitueixen el mínim necessari d’aplicació, amb la finalitat de prevenir accidents i malalties professionals i d’aconseguir les millors condicions d’higiene i benestar en els centres o llocs de treball on els treballadors realitzin les seves activitats.
51.7 Són obligacions genèriques per part de l’Administració les següents:
a) Complir les disposicions de l’Ordenança i totes aquelles que, en matèria de seguretat i salut laboral, siguin d’aplicació pertinent en els centres o llocs de treball, per raó de les activitats que s’hi realitzin.
b) Adoptar totes les mesures que calgui per a la més perfecta organització i plena eficàcia en prevenció dels riscos que puguin afectar la vida, la integritat i la salut dels treballadors.
c) Planificar, promoure i desplegar mesures i accions necessàries per aconseguir una adequada prevenció d’accidents laborals i malalties professionals, i assumir els costos econòmics que se’n puguin derivar.
d) Establir serveis mèdics, bé propis o mancomunats amb altres organismes de l’Administració, en aquells centres de treball que ho requereixin.
e) Promoure la constitució d’organismes especialitzats de seguretat i salut laboral.
f) Sol·licitar la cooperació d’organismes especialitzats com el Servei de Seguretat i Higiene en el Treball, dependent de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball, en cas de no comptar amb personal tècnicament qualificat a fi d’elaborar els plans de formació necessaris, programes d’avaluació de riscos i programes de promoció i difusió.
g) Elaborar els plans anuals de seguretat i salut laboral.
h) Fomentar i potenciar els serveis de medicina preventiva els quals posaran a disposició del seu personal amb caràcter gratuït, de manera que, com a mínim, cada dos anys puguin ser utilitzats.
51.8 La Comissió de Seguretat i Salut Laboral presidida pel director general de la Funció Pública o persona en qui delegui, constituïda paritàriament i composta per 12 membres, 6 en representació de l’Administració i 6 en representació dels sindicats signants del present Conveni, continuarà les seves tasques fins que es posi en funcionament el que preveu el capítol VIII de salut laboral, de l’Acord de la mesa general de 28 de febrer de 1992, per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball. Aquesta Comissió vetllarà per l’elaboració dels plans i els programes de seguretat i salut laboral i pel seu seguiment i coordinació, sens perjudici dels que es puguin acordar en cada organisme entre la direcció i els representants dels treballadors.

Article 52
Règim disciplinari
52.1 Els treballadors poden ser sancionats pels secretaris generals dels departaments o per la direcció de cada organisme o entitat, a proposta dels caps responsables o de les persones que els càrrecs esmentats determinin, mitjançant la resolució corresponent, motivada per incompliments laborals i d’acord amb la gradació de faltes i sancions que s’estableixen en aquest article.
52.2 La Generalitat ha de protegir el seu personal en l’exercici de les seves funcions i ha d’atorgar-li la consideració social deguda a la seva jerarquia i a la dignitat del servei públic.
52.3 Els treballadors tenen dret a ser assistits i protegits per la Generalitat davant qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, de qualsevol atemptat contra les seves persones o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions.
52.4 Són faltes lleus les següents:
a) La incorrecció amb el públic i amb els companys o subordinats.
b) L’endarreriment, la negligència i la descurança en el compliment de les seves tasques.
c) La no-comunicació amb la deguda antelació de la manca d’assistència al treball per causa justificada, llevat que es provi la impossibilitat de fer-ho.
d) La manca d’assistència al treball sense causa justificada d’un fins a dos dies al mes.
e) Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada de tres a cinc dies al mes.
f) El descuit en la conservació dels locals, material i documents dels serveis.
g) En general, l’incompliment dels deures per negligència o descurança.
h) Abandó injustificat del lloc de treball quan no causi perjudici al servei.
52.5 Són faltes greus les següents:
a) La manca de disciplina en el treball o del respecte degut als superiors, inferiors i resta dels companys.
b) L’incompliment de les ordres i instruccions dels superiors i de les obligacions concretes del lloc de treball, o de les negligències de les quals es derivin o puguin derivar-se perjudicis greus per al servei, dins dels límits de l’article 86.2.b) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
c) La desconsideració amb el públic en la prestació del servei.
d) L’incompliment de les normes i mesures de seguretat i salut laboral establertes quan se’n pugui derivar risc per a la salut i la integritat física del treballador o dels altres treballadors.
e) La manca d’assistència al treball sense causa justificada durant tres dies al mes.
f) Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada durant més de cinc dies o menys de deu al mes.
g) L’abandó del treball sense causa justificada que produeixi perjudici al servei.
h) La simulació de malaltia o accident.
i) La simulació o l’encobriment actiu de faltes d’altres treballadors en relació amb els seus deures de puntualitat, assistència i permanència al treball.
j) La disminució continuada i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
k) La negligència que pugui causar danys greus en la conservació dels locals, materials o documents de serveis.
l) L’exercici d’activitats professionals, públiques o privades, sense haver sol·licitat autorització de compatibilitat.
m) La utilització o difusió indegudes de dades o assumptes dels quals es tingui coneixement per raó del treball en l’organisme.
n) La reincidència en una falta lleu encara que sigui de diferent naturalesa dins d’un mateix trimestre, quan s’hagin produït sancions per aquesta raó.
o) L’incompliment dels terminis o altres disposicions de procediment en matèria d’incompatibilitats, quan no donin lloc a una situació d’incompatibilitat.
52.6 Són faltes molt greus les següents:
a) El frau, la deslleialtat i l’abús de confiança en les gestions encomanades, i qualsevol conducta constitutiva de delicte dolós.
b) La negativa individual o col·lectiva a complir les ordres relatives al servei, dins els límits de l’article 86.2.b) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
c) El falsejament voluntari de dades i informacions del servei.
d) La manca d’assistència al treball no justificada durant més de tres dies al mes.
e) Les faltes reiterades de puntualitat no justificades durant 10 o més dies al mes, o durant més de 20 dies al trimestre.
f) L’incompliment de les normes d’incompatibilitats quan donin lloc a situacions d’incompatibilitat.
g) La reincidència en faltes greus encara que siguin de distinta naturalesa dins un període de 6 mesos, sempre que s’hagin produït sancions per aquesta raó.
h) L’ocultació de situacions d’incompatibilitat i l’incompliment de la normativa vigent sobre aquesta matèria.
52.7 Les sancions que poden imposar-se en funció de la qualificació de les faltes són les següents:
a) Per faltes lleus:
Amonestació per escrit.
Suspensió d’ocupació i sou fins a 2 dies.
Descompte proporcional de les retribucions corresponents al temps real deixat de treballar per faltes d’assistència o puntualitat no justificades.
b) Per faltes greus:
Suspensió d’ocupació i sou de 2 a 4 dies.
Suspensió del dret a concórrer a proves selectives o concurs d’ascens per un període d’un a dos anys.
c) Per faltes molt greus:
Suspensió d’ocupació i sou d’1 a 3 mesos.
Inhabilitació per a l’ascens per un període de dos a sis anys.
Trasllat forçós sense dret a indemnització.
Acomiadament.
52.8.1 Procediment sancionador.
La facultat d’imposar sancions correspon al secretari general del departament o, si s’escau, al director de cada organisme o entitat.
Les sancions seran executives immediatament sens perjudici de la seva impugnació quan legalment sigui procedent.
52.8.2 D’acord amb l’Estatut dels treballadors, serà necessària la instrucció d’expedient previ en la imposició de sancions a treballadors que tinguin càrrecs electius i de representació de personal o sindical.
Per la imposició de les faltes lleus no és obligatòria la instrucció prèvia d’expedient disciplinari, però és necessari en tot cas l’expedient sumari on es donarà audiència a l’inculpat.
Quan la direcció del centre tingui coneixement d’ofici o per denúncia de la comesa d’una acció per part d’un treballador que pot qualificar-se de greu o de molt greu i amb greus repercussions per al servei, s’incoarà expedient disciplinari que haurà de ser substanciat en el termini de 30 dies; en aquest cas es donarà audiència a l’interessat i als representants dels treballadors, que seran escoltats amb caràcter previ al possible acord de suspensió provisional d’ocupació o de trasllat del treballador a un altre lloc de treball dins de la mateixa localitat, com a mesura cautelar.
En l’expedient haurà de constar:
a) Informe que ha ocasionat la iniciació d’actuacions.
b) Notificació al treballador.
c) Nomenament d’instructor.
d) Plec de càrrecs o proposta de sobreseïment.
e) Plec de descàrrecs.
f) Informe dels representants dels treballadors.
g) Proposta del cap responsable directe competent sobre l’aplicació de la sanció o, si s’escau, sobreseïment del procediment.
h) Resolució de l’òrgan competent.
52.8.3 Totes les sancions seran comunicades per escrit al treballador afectat, el qual haurà d’acusar rebuda de la comunicació. En aquesta comunicació es farà constar:
a) Descripció de l’acte constitutiu de la falta.
b) Data en què va tenir lloc.
c) Referència a l’article i apartat del Conveni que tipifica aquesta falta com a lleu, greu o molt greu.
d) Qualificació de la falta.
e) Sanció adoptada.
f) Moment en què s’ha de fer efectiva.
52.8.4 Contra la resolució es podrà interposar reclamació prèvia en via contenciosa laboral.
52.9 Les faltes lleus prescriuen als 10 dies, les greus als 20 dies i les molts greus als 60 dies, a partir de la data en la qual l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en tot cas, als sis mesos d’haver estat comeses.
Aquests terminis queden interromputs per qualsevol acte propi de l’expedient instruït o preliminar del que pugui instruir-se i, si s’escau, sempre que la seva durada en conjunt no superi el termini de 6 mesos, en el supòsit que, durant aquest període de temps, el treballador expedientat no hagi reincidit en qualsevol altra falta.
Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als 60 dies, les imposades per faltes greus prescriuen als 20 dies i les imposades per faltes lleus prescriuen als 10 dies. El còmput del termini de prescripció de la sanció s’inicia des del moment de la seva notificació.
52.10 Els caps superiors que tolerin o encobreixin les faltes dels subordinats incorreran en responsabilitat i rebran la correcció i la sanció que sigui procedent, tenint en compte la que se li posarà a l’autor, la intencionalitat, la pertorbació per al servei, l’atemptat a la dignitat de l’Administració i la reiteració o reincidència de la tolerància o l’encobriment esmentats.
52.11 Qualsevol treballador pot donar compte per escrit, per si mateix o mitjançant els seus representants, dels actes que signifiquin faltes de respecte a la seva intimitat o a la consideració deguda a la seva dignitat humana o laboral. L’Administració, per mitjà de l’òrgan directiu al qual estigui adscrit l’interessat, obrirà l’oportuna informació i s’instruirà, si s’escau, l’expedient disciplinari que sigui procedent.
52.12 Són infraccions laborals les accions o omissions de de l’Administració de la Generalitat contràries a les normes legals, reglamentàries i clàusules normatives d’aquest Conveni en matèria laboral i de seguretat i higiene i salut laboral, tipificades i sancionades d’acord amb la Llei 8/1988, de 7 d’abril, d’infraccions i sancions d’ordre social.
52.13 Se sancionarà l’obstaculització de l’exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

Article 53
Millores socials
53.1 Jubilació forçosa.
a) Dins de la política de solidaritat a la promoció de l’ocupació en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya i organismes inclosos en el seu àmbit d’aplicació, la jubilació és obligatòria quan el treballador compleix l’edat de 65 anys, i la Generalitat es compromet a constituir borses de treball amb les vacants que es produiexin per aquesta causa, incloent en les corresponents ofertes d’ocupació pública places d’idèntica categoria professional o altres de diferent categoria que s’hagin creat per transformació de les vacants esmentades.
b) L’edat de jubilació establerta al paràgraf anterior es considera sens perjudici que tot treballador pugui completar els períodes de carència per a la jubilació, supòsit en el qual la jubilació obligatòria s’ha de produir en el moment que el treballador completi els esmentats períodes de carència en la cotització a la Seguretat Social.
c) Al personal laboral que fins al dia 1 de gener de 1988 li era d’aplicació el Conveni col·lectiu dels establiments sanitaris d’hospitals i assistència, se li respecta, com a condició més beneficiosa, una gratificació per jubilació, equivalent a tres mensualitats del salari corresponent a la seva categoria, sempre que la tingués reconeguda en el Conveni abans referenciat, en el moment de la signatura del Conveni interdepartamental.
d) Al personal laboral que fins al dia 1 de gener de 1988 li era d’aplicació el Conveni col·lectiu de l’ensenyament privat, se li respecta, com a condició més beneficiosa, sempre que n’estigués gaudint en el moment de la signatura del Conveni interdepartamental i portés al menys quinze anys d’antiguitat a l’Administració, un premi de jubilació equivalent a tres mensualitats extraordinàries i a una mensualitat més per cada cinc anys que excedeixi els quinze primers.
53.2 Jubilació voluntària.
El treballador de més de 60 anys que compleixi els requisits legals establerts i sol·liciti la jubilació voluntària, cobrarà un premi de jubilació d’acord amb el barem següent:
Als 64 anys: 275.000 ptes. i dues mensualitats.
Als 63 anys: 325.000 ptes. i quatre mensualitats.
Als 62 anys: 375.000 ptes. i sis mensualitats.
Als 61 anys: 425.000 ptes. i vuit mensualitats.
Als 60 anys: 475.000 ptes. i deu mensualitats.
Als efectes de reconeixement dels drets econòmics que estableix el paràgraf anterior, la sol·licitud de jubilació ha de ser formulada, com a mínim, 30 dies naturals abans del compliment de l’edat respectiva. Com a data inicial del còmput s’entén sempre la presentació de sol·licituds de jubilació. Si aquesta se sol·licita transcorregut aquest termini, es concedirà la jubilació amb el premi corresponent a l’escala immediatament inferior.
Aquest paràgraf no és aplicable a tots aquells treballadors als quals, per disposició general futura, es declari extingida la relació laboral per raó de l’edat.
53.3 Foment de l’ocupació: d’acord amb el que disposa el Reial Decret 1194/1985, de 17 de juliol, sobre anticipació de l’edat de jubilació com a mesura de foment de l’ocupació, els contractes que se celebrin per substituir treballadors que es jubilin poden concertar-se a l’empara de qualsevol modalitat de contractació vigent, excepte la contractació a temps parcial i la modalitat que preveu l’article 15.1.b) de l’Estatut dels treballadors, amb qualsevol treballador que consti inscrit com a sol·licitant d’ocupació a la corresponent oficina de l’INEM.
53.4 Pòlisses:
Danys personals: cobertura de la vida laboral, inclòs risc in itinere:
Mort: 1.000.000 de ptes.
Invalidesa permanent absoluta: 2.000.000 de ptes.
Invalidesa permanent total: 2.000.000 de ptes.
Invalidesa permanent parcial: 2.000.000 de ptes.
53.5 Responsabilitat civil:
La Generalitat de Catalunya es farà càrrec, per si mateixa o mitjançant la cobertura d’una pòlissa d’assegurances realitzada a l’efecte, de responsabilitat civil de tots els treballdors de la Generalitat sempre que s’esdevingui com a fruit de la realització de qualsevol actuació que aquests treballadors portin a terme en relació amb les funcions per a les quals hagin estat contractats o que li hagin estat encomanades, ja sigui dins o fora del centre de treball o in itinere, sens perjudici de poder exercir el dret de repetició quan legalment s’escaigui.
53.6 Incapacitat laboral transitòria (ILT).
L’Administració abonarà la diferència entre la prestació que aboni la Seguretat Social i el salari real, durant el temps que duri la ILT.
53.7 Fons d’acció social:
Es crea un fons d’acció social de 102.908.675 ptes. que podrà assignar, entre altres, a:
Ajudes a disminuïts físics, psíquics i sensorials.
Ajudes per a centres infantils i beques d’estudi per als treballadors i els seus fills.
Complement o subsidi de viduïtat i orfandat.
Ajudes familiars.
Ajudes en situacions excepcionals.
Ajudes per a ulleres, audiòfons, pròtesis dentals, etc. i altres aparells ortopèdics que no faciliti la Seguretat Social.
Etc.
Es constituirà una Comissió d’acció social, la qual fixarà els criteris per a la concessió de les diferents ajudes, la dotació corresponent d’aquest fons social a cada àmbit i els barems que permetin la seva aplicació.
Aquesta Comissió es constituirà en el termini de 15 dies a partir de la signatura del II Conveni únic.

Article 54
Complements extrasalarials
54.1 Indemnitzacions per despeses de transports.
Les quanties reconegudes amb anterioritat a la signatura d’aquest Conveni es respecten i mantenen en els mateixos termes.
54.2 Habitatge, hostalatge i complement d’allotjament.
Els drets i les quanties reconeguts amb anterioritat a la signatura d’aquest Conveni es respecten i mantenen en els mateixos termes.
54.3 Instal·lació de menjador o indemnització per despeses de menjar.
S’estendrà al personal laboral el pacte que s’estableixi per als funcionaris, en la seva mateixa quantia i condicions.
En tot cas, es respectaran les condicions més beneficioses que tinguin els treballadors sobre el dret a menjar en els menjadors de l’Administració.

Article 55
Drets de representació col·lectiva i de reunió dels treballadors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya 55.1 Participació.
De conformitat amb el que disposa l’article 4 de l’Estatut dels treballadors, i sens perjudici del títol II, capítols 1 i 2 de l’esmentada Llei, els treballdors que presten serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya tenen dret a participar-hi mitjançant els òrgans de representació regulats en aquest capítol, d’acord amb la disposició addicional 5 de la Llei 9/1987, de 12 de maig.
55.2 Centre de treball.
En les eleccions a representants del personal laboral al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, constituirà un únic centre de treball la totalitat d’establiments dependents del departament o organisme del qual es tracti, que radiquin en una mateixa província, sempre que els treballadors afectats es trobin inclosos en l’àmbit d’aplicació d’un mateix Conveni col·lectiu.
55.3 Delegats de personal.
La representació dels treballadors en els centres de treball que tinguin més de 5 i menys de 50 treballadors l’exerciran el delegat o delegats de personal.
Els delegats de personal exerciran mancomunadament, davant la direcció del departament o organisme corresponent, la representació per a la qual van ser escollits i tindran les mateixes competències que els comitès territorials.
55.4 Comitès territorials.
El Comitè d’empresa territorial és l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. Es constituiran a cada un dels departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya (a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), els cens dels quals sigui de 50 treballadors o més.
Li corresponen les competències, les funcions, la capacitat, les garanties i els drets reconeguts als articles 64, 65 i 68 de l’Estatut dels treballadors i altres disposicions legals.
Es pot acordar l’acumulació d’hores dels diferents membres dels comitès i, si s’escau, delegats de personal, en un o diversos dels seus components sense que se superi el màxim total d’hores acordat i sempre dins l’àmbit de la seva representació.
L’acumulació d’hores requereix la comunicació de l’acord a la secretaria general del departament corresponent i/o a l’òrgan competent en l’àmbit corresponent, sobre el nombre de persones en què hagi recaigut i els períodes de temps en què sigui d’aplicació.
55.5 Comitè intercentres.
55.5.1 A l’empara del que disposa l’article 63.3 de l’Estatut dels treballadors, es constituiran comitès intercentres en els següents departaments:
Departament d’Ensenyament: 13 membres.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques: 13 membres.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: 13 membres.
Departament de Benestar Social: 13 membres.
Departament de Justícia: 13 membres.
Departament de Treball: 9 membres.
Departament de la Presidència: 9 membres.
A falta de Comitè intercentres, en els departaments de Sanitat i Seguretat Social, Cultura, Governació, Indústria i Energia, Comerç, Consum i Turisme i Economia i Finances, la negociació d’àmbit inferior correspondrà als delegats de personal o, si s’escau, al Comitè territorial.
Els membres de cada Comitè intercentres seran designats entre els components dels diferents comitès.
55.5.2 En la constitució del Comitè intercentres es respectarà la proporcionalitat dels sindicats, segons els resultats electorals de les últimes eleccions en cada àmbit específic.
55.5.3 Les normes de funcionament seran aprovades per majoria simple en la primera sessió en què es constitueixi l’òrgan de representació esmentat.
55.5.4 Al cap de 15 dies de la signatura del present Conveni tots els membres dels comitès seran convocats per tal que designin els membres que compondran el Comitè intercentres.
55.5.5 Els membres del Comitè intercentres disposaran d’un màxim de 65 hores mensuals, incloses les derivades de la seva condició de membre del Comitè territorial, per dedicar-se a les seves funcions representatives.
Aquestes hores podran ser acumulables en altres membres del Comitè intercentres.
55.5.6 Funcions dels comitès intecentres:
En el seu àmbit específic, i per analogia, li corresponen les funcions ja previstes per als comitès territorials.
Negociar tots els temes específics previstos al Conveni únic que afectin exclusivament el personal del seu àmbit de representació i aquells que la CIVE li delegui.
55.6 Els delegats de personal, membres del Comitè i membres del Comitè intercentres, a més de les competències, funcions, capacitat, garanties i drets reconeguts als articles 64, 65 i 68 de l’Estatut dels treballadors i altres disposicions legals, tindran els drets següents:
Disposar d’un local adequat i dotat de material i equip d’oficina necessaris en què puguin desenvolupar les seves activitas sindicals representatives.
Disposar dels taulers d’anuncis necessaris per col·locar els avisos i les comunicacions que considerin pertinents.
Aquests taulers s’instal·laran en llocs clarament visibles per permetre que la informació arribi als treballadors fàcilment.
55.7 Reunions i assemblees.
Els delegats de personal, comitès d’empresa, comitès intercentres i seccions sindicals legalment acreditats a l’Administració podran convocar reunions i assemblees en els centres de treball dins de l’horari laboral, sempre que s’iniciï una hora abans del descans del migdia o del final de la jornada. Atesa la flexibilitat de la jornada de la tarda, s’interpretarà que la conclusió de la jornada es produeix a les 17.30 hores. L’objectiu d’aquesta norma s’adequarà als horaris especials. En qualsevol cas, la realització de reunions o assemblees no perjudicarà la prestació de serveis.
Únicament es podran concedir autoritzacions per a les reunions dins la jornada laboral fins a un màxim de 36 hores anuals, de les quals 18 correspondran als delegats de personal i comitès d’empresa i les 18 restants seran utilitzades pel Comitè intercentres i seccions sindicals.
El pre-avís de convocatòria s’haurà de presentar davant la direcció del centre o servei amb una antelació mínima de 48 hores, acompanyat de l’ordre del dia a tractar en la reunió o assemblea.
55.8 Representació sindical:
55.8.1 L’Administració i els sindicats signants d’aquest Conveni es comprometen a promoure les condicions que permetin el ple desenvolupament de la llibertat sindical, reconeguda a l’article 28 de la Constitució i a la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.
55.8.2 L’activitat sindical de l’Administració de la Generalitat es regularà segons el que disposa el títol IV de la LOLS, el pacte sobre activitat sindical de 26 de gener de 1990 i d’acord amb el que estableix aquest Conveni.
55.8.3 Cànon econòmic.
Amb la manifestació de conformitat prèvia del treballador, expressada per escrit en el termini d’un mes des de la signatura d’aquest Conveni, per tal d’atendre les necessitats de gestió de les organitzacions sindicals, s’estableix un cànon econòmic equivalent a l’abonament, en una sola vegada, de l’1% d’una mensualitat normal, que serà descomptat de la nòmina del mes següent a l’acceptació del cànon. La quantitat retinguda es distribuirà entre les centrals sindicals en la mateixa proporció que hagi format part a la mesa negociadora.
55.8.4 Quota sindical.
Després de l’autorització del treballador interessat manifestada per escrit, l’Administració descomptarà de la nòmina mensual l’import corresponent a la quota sindical.
55.8.5 Dispensa d’assistència al treball.
Es reconeix el dret a la dispensa total d’assistència al treball de 10 treballadors de cadascuna de les organitzacions sindicls signants d’aquest Conveni. La sol·licitud de dispensa es farà mitjançant escrit adreçat a la Direcció General de la Funció Pública.
La Direcció General de la Funció Pública comunicarà als departaments i als organismes autònoms les sol·licituds de dispensa formulades per les organitzacions sindicals, per tal que, per part de la secretaria general del departament o per la direcció de l’organisme corresponent, s’adoptin les mesures oportunes per garantir la permanència dels afectats en la situació de dispensats d’assistir al treball mentre subsisteixin les circumstàncies que han motivat la dispensa, com també la percepció de les seves retribucions i el respecte al seu lloc de treball, amb manteniment dels drets que li puguin correspondre derivats del vincle contractual d’aquest amb l’Administració.
55.8.6 Substitucions.
La substitució dels treballadors a què fan referència els paràgrafs 5 i 6, la podran realitzar les organitzacions sindicals signants d’aquest Conveni quan hagin estat en aquesta situació, com a mínim, tres mesos.
55.8.7 Seccions sindicals.
La constitució, composició i distribució de les seccions sindicals i els locals sindicals es realitzarà d’acord amb el pacte sobre activitat sindical signat en data 13 de novembre de 1991.

Disposició derogatòria Queden derogats tots els convenis col·lectius vigents amb anterioritat a l’Acord marc, aquest i els convenis posteriors derivats d’aquest, sens perjudici del que disposen l’article 9, referent a condicions més beneficioses, i l’article 54, sobre complements extrasalarials, d’aquest Conveni.

Disposició addicional Els annexos d’aquest Conveni en formen part integrant.

Disposició transitòria Al personal laboral dels EAPS (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) se li incrementarà el complement d’homogeneïtzació actual en un 5,7%.

Annex 1

Xofers dels serveis de representació

-1 Àmbit personal.
Aquest annex afecta tot el personal laboral que presta els seus serveis com a xofer dels serveis de representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

-2 Àmbit funcional.
Aquest annex és d’aplicació als xofers, la tasca habitual i normal dels quals consisteix en el transport en vehicles oficials dels càrrecs representatius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

-3 Ordenació de la jornada laboral.
3.1 La jornada ordinària de treball efectiu és de 37,5 hores setmanals, de 75 hores bisetmanals i de 1.688 hores en còmput anual.
3.2 Es pot perllongar la jornada de treball total diària mitjançant la realització d’hores d’espera o de presència fins a 20 hores en còmput setmanal, de conformitat amb els articles 9 i 17 del títol III del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol.
3.3 Per necessitats del servei es pot realitzar una jornada doble en dies alterns i en còmput bisetmanal.
3.4 Setmanalment es gaudeix d’un descans ininterromput de 48 hores; aquest descans es computa bisetmanalment en el cas de realització de jornada doble en dies alterns.
3.5 El personal inclòs en aquest annex gaudeix d’una pausa de 20 minuts durant la jornada diària de treball, computable com a treball efectiu. En el cas de la jornada doble en dies alterns es gaudirà dues vegades del mateix període, un durant el matí i l’altre durant la tarda. El moment concret del seu gaudiment ha de ser el més adequat a la prestació normal del servei.

-4 Classificació professional.
La categoria professional dels xofers dels serveis de representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és la D1-oficials de primera.

-5 Retribucions per perllongació de la jornada.
5.1 Les hores que es realitzin en excés del còmput setmanal, bisetmanal o anual de la jornada de treball efectiu i del màxim d’hores de presència o d’espera tenen la consideració d’hores extraordinàries a efecte retributiu i en els mateixos termes de l’article 40 d’aquest Conveni.
5.2 La taula de retribucions aplicable és la següent:
Hores de presència: 1.018 ptes./h.
Hores de presència nocturna: 1.323 ptes./h.
Hores extraordinàries: 1.798 ptes./h.
Hores nocturnes no de presència: 2.036 ptes./h.
Hores extres en festius oficials o diumenges: 2.522 ptes./h.
5.3 En cas de realització d’hores extraordinàries en festius oficials o diumenges, es garanteix una percepció mínima de 10.088 ptes., que inclou la realització de 4 hores de treball.
5.4 En cas de realització d’hores extraordinàries en dissabtes, es garanteix una percepció mínima de 7.193 ptes., que inclou la realització de 4 hores de treball.
5.5 Aquesta retribució especial no s’aplica al personal que sigui contractat específicament per cobrir els serveis en festius oficials, caps de setmana o altres dies de descans del personal.
5.6 Es fixa la quantitat de 1.321 ptes. en concepte d’indemnització per compensar la disponibilitat de xofer durant les hores de dinar i/o sopar fora de l’horari habitual i sempre que coincideixi amb la localitat on presta serveis.
El cobrament d’aquesta indemnització és incompatible amb el cobrament de qualsevol altra quantitat en concepte de dieta.

-6 Complement de lloc de treball.
Per al personal que ocupi un lloc de treball inclòs en la definició del punt 2 d’aquest annex, com a compensació de les especials circumstàncies que comporta quant a responsabilitat, confiança, dedicació, professionalitat i d’altres similars, es fixa un complement mensual de 22.620 ptes. més 300 de l’Acord per a la millora del funcionament de l’Administració i de les condicions de treball.

-7 Pòlissa d’assegurances.
Es cobreix el risc de mort o invalidesa per accident de treball mitjançant una pòlissa col·lectiva d’assegurança de 5.000.000 i de 10.000.000 de ptes., respectivament.

-8 En el cas de privació del permís de conduir derivat d’un acte fora de servei, al treballador se li respectaran les retribucions bàsiques i li seran assignades altres funcions durant el temps que duri aquella privació.

-9 En cas que la privació del permís de conduir es produeixi per un acte de servei, mentre sigui provisional es garantirà la percepció de les retribucions bàsiques i del complement del lloc de treball durant els tres mesos següents o fins que la sentència o resolució administrativa sigui ferma.
Durant aquest temps el treballador desenvoluparà els treballs que li siguin assignats pel departament o organisme al qual estigui adscrit.

-10 En el supòsit que a un conductor dins la jornada de treball i conduint un vehicle oficial, per causes alienes a la seva voluntat, li sigui imposada una multa per l’autoritat competent, l’Administració tramitarà els recursos pertinents i es farà càrrec de la multa, llevat dels casos en què sigui imputable a negligència del conductor.

-11 El Gabinet Jurídic Central o els serveis jurídics dels organismes corresponents prestaran l’assistència necessària en els procediments jurisdiccionals que es derivin d’accidents de tràfic en acte de servei, sens perjudici de l’assistència que correspongui a la companyia asseguradora ni de l’aplicació, si escau, del règim disciplinari amb les mesures que siguin adients. La responsabilitat civil subsidiària serà a càrrec de l’Administració, sens perjudici de poder exercir el dret de repetició quan legalment s’escaigui.

Annex 2

Mitjans de comunicació social de l’Estat

A més del que estableix aquest Conveni, al personal laboral procedent del MCSE se li respecta com a condició més beneficiosa, sempre que n’estiguin gaudint en el moment de la signatura, la jornada ordinària de treball de 35 hores setmanals, en horari de 8 a 15 hores, de dilluns a divendres durant tot l’any.

Així mateix, al personal laboral procedent del MCSE se li respecten com a condicions més beneficioses les següents, perquè les tenia reconegudes al Conveni de 1983 quan van ser transferits a l’Administració de la Generalitat de Catalunya:

Premis de permanència.
Els treballadors que compleixin vint anys de permanència percebran un premi d’una mensualitat del seu salari real, dues mensualitats als trenta anys de permanència i tres mensualitats als quaranta anys.
No es computen els períodes que hagin estat objecte de descompte de l’antiguitat a l’empresa.

Millores socials.
a) Les prestacions concedides en els casos de jubilació per la corresponent mutualitat, quan aquesta es produexi a partir de l’entrada en vigor del Conveni, es complementaran per l’Administració d’acord amb l’escala següent:
Per trenta anys de serveis, el total de la diferència.
De vint-i-cinc a vint-i-nou anys, el 90% de la diferència.
De vint a vint-i-quatre anys de servei, el 80% de la diferència.
De quinze a dinou anys de servei, el 75% de la diferència.
No té dret a l’esmentat complement qui no porti menys de deu anys de servei actiu a l’Administració.
Els complements de jubilació a què es refereix aquest article es computen en funció de la diferència que resulti entre la quantia de la pensió reconeguda per l’entitat gestora i els ingressos bruts fixos.
Els complements de jubilació a què es refereix l’escala anterior es concedeixen als qui es jubilin complerts els seixanta-cinc anys i abans de complir els seixanta-sis anys d’edat.
S’estudiaran preferentment les sol·licituds de jubilació d’aquells treballadors que, tenint complerts els seixanta anys d’edat, tinguin reconeguts quaranta anys d’antiguitat a l’Administració.
b) Qualsevol treballador amb seixanta anys complerts i amb quaranta anys de serveis pot jubilar-se amb el 100% dels seus havers totals i amb trenta-cinc anys de serveis, amb el 90%, sempre que hi hagi petició de l’interessat.
Tant la provisió de la plaça com la forma de portar-la a terme són facultats discrecionals de l’Administració.

Annex 3

Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes

-1 Àmbit personal i funcional.
Aquest annex és d’aplicació a tot el personal laboral que presti els seus serveis a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes excepte el personal vinculat per relació laboral de caràcter especial.

-2 Personal laboral adscrit als teatres.
Als efectes d’aquest annex, s’entendrà personal laboral adscrit als teatres els treballadors que desenvolupin alguna de les especialitats professionals següents:
a) Personal de tramoia: maquinistes, luminotècnics, atrezzistes, tècnics de so i d’imatge, etc.
b) Personal al servei de l’escena: regidors, mestres interns, apuntadors, maquilladors, sastres, perruquers, etc.
c) Personal de sala: personal de lavabos, porters, guarda-robes, acomodadors, taquillers, etc.
d) Personal de producció.
2.1 Ordenació de la jornada laboral.
L’horari en còmput anual serà de 1.688 hores anuals amb un límit màxim de 9 hores diàries i mínim de 5 hores diàries excepte els diumenges per períodes de excepte els diumenges per períodes de representació, a realitzar entre les 9 hores i les 24 hores. L’horari serà fixat per l’Administració dins d’aquest marc i d’acord amb les necessitats específiques de cada centre a l’inici de cada semestre.
L’Administració podrà pactar individualment amb cada un dels treballadors afectats i segons les necessitats de la programació i/o de la producció un complement salarial especial per desplaçament horari que serà de 400.000 ptes. anuals i que podrà ser aplicat al personal de tramoia, al personal al servei de l’escena o al personal de producció.
L’Administració haurà de comunicar amb 5 dies d’antelació l’horari concret a realitzar. La percepció d’aquest complement és incompatible amb la del plus de torns en diumenges i festius i amb la del plus de rotació de torns.
2.2 Descans setmanal.
Els treballadors afectats pel present annex tindran dret a un descans setmanal d’un dia i mig ininterromput, que ser fixat per l’Administració a l’inici de cada semestre, d’acord amb les necessitats específiques de cada centre.
Pels períodes de representacions públiques, els diumenges tindran la consideració de dies de treball als efectes d’aquest annex, i els dilluns i els dimarts al matí tindran la consideració de descans.
Per tal de compensar aquest fet es fixa un complement salarial de 10.000 ptes. mensuals (12 pagues) per treball en diumenges. La percepció d’aquest complement serà incompatible amb la del plus de diumenges i festius i amb el de rotació de torns.
Les hores contingudes en la jornada de descans setmanal en les quals per motiu de la programació i/o la producció es treballi, es tindrà dret a percebre les hores treballades com si fossin extraordinàries normals o nocturnes, segons el cas, incrementades en un 75%.
S’exceptua expressament d’aquestes condicions l’endemà de la jornada sencera de festa.
Les hores de la jornada sencera de descans treballades podran ser abonades o bé compensades amb un 200% de descans compensatori fixat segons les necessitats del servei.
2.3 Festius treballats.
Els dies festius treballats es retribuiran amb una quantitat suplementària equivalent a una jornada de treball, i en compensació gaudirà d’idèntiques hores de descans de les que hagi treballat durant la jornada festiva. Si el dia de descans és festiu i es treballa, les hores treballades es retribuiran com si fossin extraordinàries, normals o nocturnes, incrementades en un 100% o d’un descans compensatori igual al previst a l’article 2.2.
2.4 Retribució d’eventuals.
En els contractes eventuals esporàdics de tècnics que per motius de la producció i/o la programació s’hagin de formalitzar per períodes inferiors a 21 dies, es fixa una retribució diària de 10.000 ptes. per jornada de 6,5 hores de treball, que inclou el prorrateig de pagues extraordinàries, vacances i descans.
2.5 Menyscapte de diners.
Els taquillers percebran en concepte de menyscapte de diners un complement de 2.750 ptes. mensuals. Aquest plus obliga a fer-se càrrec de les diferències en menys que es puguin produir. Tindrà dret a percebre aquest plus qualsevol persona que presti els seus serveis a una taquilla dels locals dependents de l’EAOEF.
2.6 Bolos.
Bolo, als efectes d’aquest annex, implica el desenvolupament de totes les tasques normals en cada una de les seves especialitats per dur a terme l’activitat de l’espectacle fora de la localitat on presta els seus serveis el treballador. Els trasllats a centres de treball de l’Entitat o espais on aquesta programi de la mateixa població o de la seva àrea metropolitana, no tindran la consideració de bolo.
El bolo pot ser normal i intensiu.
El bolo normal és aquell en el qual es realitzen treballs de muntatge o desmuntatge o representacions cara al públic en horari de treball (6,5 hores).
El bolo intensiu és aquell en el qual en un mateix dia es realitza el desplaçament i els treballs de muntatge o desmuntatge, o que, a més de les representacions cara al públic i/o assaigs, es realitzen treballs de muntatge i/o desmuntatge.
Els bolos es retribuiran de la manera següent:
a) Bolo normal: complement diari equivalent al 150% del sou base i del complement d’homogeneïtzació.
b) Bolo intensiu: complement diari equivalent al 350% del sou base i del complement d’homogeneïtzació.
Si es contracta personal eventual per a la realització de bolos, s’acreditaran les següents retribucions diàries, que inclouen el prorrateig de pagues extraordinàries i vacances:
a) Bolo normal: 11.000 ptes.
b) Bolo intensiu: 22.000 ptes.
En el cas de retribució per bolos no s’aplicaran les retribucions d’eventualitat previstes al punt 2.4 d’aquest annex.
En tots els casos, es tindrà dret a les indemnitzacions per desplaçament del domicili habitual en els termes que preveu el Decret 337/1988.

-3 Complements de lloc de treball.
Per al personal adscrit a l’Entitat Autònoma d’Organització d’Espectacles i Festes s’estableixen els complements mensuals (12 pagues) de lloc de treball que s’indiquen a continuació com a compensació a les especials circumstàncies que cada un comporta quant a responsabilitat, confiança, dedicació i control.
Coordinador de Centres d’Espectacles: 90.000 ptes.
Director tècnic de teatre: 75.000 ptes.
Responsable de la comptabilitat financera de l’EAOEF: 70.000 ptes.
Assessor legal EAOEF: 70.000 ptes.
Coordinador de l’Àrea Tècnica d’Espectacles: 60.000 ptes.
Administrador de centres d’espectacles: 45.000 ptes.
Responsable tècnic d’espectacles (cap luminotècnia, cap maquinària …): 45.000 ptes.
Responsable sala espectacles: 20.000 ptes.
Els treballadors que percebin un complement de Conveni superior al complement de lloc de treball que ocupen no percebran aquest últim complement. Els treballadors que percebin un complement de Conveni inferior al complement fixat pel lloc de treball que ocupen únicament percebran un complement de lloc de treball equivalent a la diferència entre els dos complements.
Aquests complements s’aplicaran amb efectes des de l’1 de gener de 1992.

-4 Complement d’especial dedicació.
Integrat per aquelles quanties de caràcter variable i no periòdic que pugui percebre el treballador en concepte d’una més gran dedicació i/o especialitat dels treballs.

-5 Condicions econòmiques.
Es garanteix al personal de l’Entitat que en el moment d’entrada en vigor d’aquest annex la seva relació laboral es reguli pel Conveni d’espectacles un increment mínim en percentatge sobre els conceptes retributius de 1991 igual a aquell que es pacti per a tot el personal laboral de la Generalitat.

Barcelona, 1 de juliol de 1992

1er conveni de laborals de la Generalitat

Vist el text del 1r Conveni col·lectiu únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, subscrit per la representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i per la de les centrals sindicals UGT i CCOO, el dia 7 de març de 1991, i de conformitat amb el que estableixen l’article 90.2 i 3 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i els articles 11.2 i 37.4 de la Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, aquesta Direcció GeneralAcorda:

– 1 Ordenar la inscripció del 1r Conveni col·lectiu únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya al Registre de convenis d’aquesta Direcció General.
– 2 Disposar que el Conveni esmentat es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Notifiqueu aquest Acord a la Comissió negociadora del Conveni.
Barcelona, 8 d’abril de 1991

Rafael Ortiz i Cervelló Director general de Relacions Laborals

1r CONVENI col·lectiu únic del personal laboral de la Generalitat de Catalunya

Article 1 Àmbit personal
Aquest Conveni és d’aplicació al personal que, amb relació jurídica-laboral, presta o presti serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya, als seus organismes autònoms, a altres organismes inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, i a les entitats gestores de la Seguretat Social, sempre que aquestes últimes no estiguin sotmeses a un règim estatutari específic.
Queda exclòs del present Conveni:
El personal que presta serveis a empreses de caràcter públic creades per la Generalitat de Catalunya.
Els professionals, la relació dels quals amb la Generalitat es derivi de l’acceptació d’una minuta o pressupost per a la realització d’una obra o servei, mitjançant un contracte específic.

Article 2 Àmbit funcional
Les normes contingudes en aquest Conveni afecten i són d’aplicació als centres de treball de tots els departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya actualment existents o que es creïn en el futur.

Article 3 Àmbit territorial
L’àmbit territorial del present Conveni és el de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

Article 4 Aplicació del Conveni als col·lectius transferits que s’hi adhereixin
Amb la finalitat de garantir els criteris establerts en aquest Conveni per a l’aplicació a col·lectius de personal laboral procedent d’altres administracions públiques es requerirà l’informe previ de la Comissió paritària.

Article 5 Vigència
Aquest Conveni entrarà en vigor als quinze dies de la seva signatura i tindrà vigència fins al 31 de desembre de 1991, amb efectes econòmics retroactius a l’1 de gener de 1990.

Article 6 Pròrroga i denúncia
Aquest Conveni s’entendrà prorrogat tàcitament per períodes anuals successius si no es produeix l’oportuna denúncia dins del termini i en la forma escaient en un termini de pre-avís de dos mesos respecte a la data en què finalitzi la seva vigència. Quant a la negociació, podrà ser total o parcial en funció de les propostes plantejades per les parts.
Un cop denunciat, es procedirà a constituir una Comissió negociadora en el termini d’un mes des de la recepció de l’escrit de denúncia; la part receptora haurà de respondre a la proposta de negociació i ambdues parts podran establir ja un calendari o pla de negociació.
En qualsevol cas la tramitació de la denúncia s’haurà d’ajustar al que disposa l’article 89 de l’Estatut dels treballadors.

Article 7 Vinculació a la totalitat
Les condicions pactades en el present Conveni formen un tot orgànic i indivisible i, als efectes de la seva aplicació pràctica, seran considerades globalment i conjuntament. En cas que l’autoritat laboral, en l’exercici de les seves facultats, no homologués alguna de les seves clàusules o articles, o que fos anul·lat total o parcialment per la jurisdicció laboral, ambdues parts negociaran la totalitat o parcialitat anul·lada, i la resta del Conveni quedarà en vigor. En aquest supòsit, i fins a l’elaboració d’un nou text, s’aplicarà la normativa convencional anterior.

Article 8 Clàusula de garantia
Si durant la vigència d’aquest Conveni es produís, per reestructuració administrativa, algun canvi de la dependència dels actuals centres de treball, l’esmentada modificació garantirà les relacions jurídiques laborals amb total respecte de les diferents condicions individuals expressament reconegudes al personal laboral afectat.

Article 9 Condicions més beneficioses
Es respectaran ad personam com a condicions més beneficioses les reconegudes en els convenis col·lectius o contractes de treball que estiguin vigents a l’entrada en vigor del present Conveni quan, un cop examinades en el seu conjunt i en còmput anual, resultin més beneficioses per als treballadors.
En cap cas l’aplicació d’aquest Conveni suposarà una modificació o pèrdua de les condicions col·lectives més beneficioses existents amb anterioritat en cada un dels departaments.
Es respectaran com a condicions més beneficioses:
a) Les jornades de treball establertes amb caràcter general inferior a les fixades en aquest Conveni.
b) Les jornades continuades generals en determinades èpoques de l’any.
c) Els salaris superiors als establerts en aquest Conveni.
d) Les vacances, els permisos, les llicències i les excedències de major durada a la que preveu aquest Conveni.
e) Les primes, els premis, els plusos i els ingressos extrasalarials quan la quantia fos superior a la fixada en aquest Conveni o no hi estiguessin establerts.

Article 10 Compensació i absorció
Les retribucions que estableix aquest Conveni compensen i absorbeixen totes les existents amb anterioritat a la seva entrada en vigor; això mateix, quant a la resta de les condicions de treball establertes prèviament, sense perjudici del que disposa l’article anterior.

Article 11 Comissió paritària (CIVE)
En el termini dels 15 dies següents a la signatura del present Conveni es constituirà, d’acord amb l’article 85.d) de l’Estatut dels treballadors, una Comissió paritària per a la interpretació, la vigilància i l’estudi del Conveni (CIVE), que estarà formada per 9 representants de l’Administració i 9 representants de les organitzacions sindicals negociadores. En la composició de la CIVE es respectarà la proporcionalitat dels sindicats segons els resultats electorals de les darreres eleccions (provisionalment la seva composició serà de 5 membres per CCOO i 4 membres per UGT).
La CIVE elaborarà les seves normes de funcionament i tindrà les funcions específiques següents:
a) Interpretació, vigilància, estudi i aplicació del Conveni únic.
b) Negociació de la revisió de les condicions econòmiques i aplicació de la clàusula de revisió salarial automàtica per la desviació de l’IPC, segons el pacte de 3 d’abril de 1990.
c) Negociar la preparació i el disseny dels plans d’oferta d’ocupació pública.
d) Participar en la determinació dels programes de formació que s’hagin de desenvolupar amb caràcter general.
e) Estudiar i aprovar o, si s’escau, denegar les reclamacions sobre reclassificació professional i adscripció definitiva als grups i categories professionals.
f) Definir les funcions de cadascuna de les categories professionals i aprovar el seu nomenclàtor.
g) Negociar durant l’any 1991 els temes pendents, com són ara els complements extrasalarials i les millores socials.
h) Negociar la unificació de criteris del complement de comandament, segons el que disposa aquest Conveni.
i) Emissió d’informes sobre les qüestions que li siguin proposades per les parts sobre interpretació del que s’ha pactat.
j) En cas de modificació de la plantilla que afecti de forma substancial el volum de qualsevol departament o organisme, se’n donarà coneixement a aquesta Comissió.
k) Ratificar l’adhesió al Conveni únic de qualsevol col·lectiu de treballadors de l’Administració pública que ho sol·liciti.
l) Negociació del disseny i mesures sobre salut laboral, sense perjudici de les competències en aquesta matèria de la Comissió de seguretat i higiene en el treball.
m) La negociació de la continuació de l’homogeneïtzació durant l’any 1991.
n) Totes les altres qüestions que li siguin encomanades derivades d’aquest Conveni.
Els acords de caràcter vinculant adoptats per la CIVE seran objecte d’inscripció en el registre referenciat a l’article 2 del Reial Decret 1040/1981, de 22 de maig, i es publicaran, si s’escau, al DOGC.
Els acords de la CIVE tindran plena validesa i eficàcia en l’àmbit d’aquest Conveni; s’adoptaran per majoria de 2/3 de cadascuna de les parts i es faran públics en tots els centres de treball. Així mateix, les resolucions s’enviaran a les parts interessades en el termini màxim de 15 dies.
Els membres de la CIVE disposaran del temps suficient per a l’exercici de les seves funcions, tant per a les reunions de negociació com per a les reunions deliberadores o d’assessorament.

Article 12 Organització del treball
L’organització del treball és facultat de l’Administració i la seva aplicació pràctica correspon als titulars dels comandaments de les diferents unitats orgàniques dels àmbits administratius afectats per aquest Conveni, sense perjudici dels drets i facultats d’audiència i informació reconeguts als treballadors als articles 40, 41 i 64.1 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i la resta de normativa vigent, en relació amb els seus representants legals, els quals tindran els drets i les obligacions següents:
a) Estudiar les condicions de treball en els diferents centres i serveis.
b) Proposar totes aquelles idees que siguin beneficioses per a l’organització del treball i la seva racionalització.
c) Traslladar a la Comissió paritària els suggeriments que en aquest sentit li siguin comunicats pels seus representants.
La finalitat de la racionalització del treball és la simplificació i millora de mètodes i serveis.
L’Administració, per provades raons tècniques, organitzatives o productives, podrà acordar modificacions substancials de les condicions de treball, que en el cas de no ser acceptades pels representants legals dels treballadors hauran de ser aprovades per l’autoritat laboral abans de ser aplicades.
Tindran la consideració de modificacions substancials de les condicions de treball les que afecten a les matèries següents:
a) Jornada de treball.
b) Horari.
c) Règim de treball a torns.
d) Sistema de remuneració.
e) Sistema de treball i rendiment.
En cas de modificació o implantació de sistemes organitzatius i/o de nova tecnologia, la Comissió de seguretat i higiene emetrà un informe previ sobre les matèries de la seva competència.

Article 13 Treballs de categoria superior
13.1 Quan les necessitats del servei així ho exigeixin, l’Administració podrà encomanar als seus treballadors l’exercici de funcions corresponents a una categoria professional superior a la que tinguin, per un període no superior a 6 mesos durant un any o 8 mesos durant 2 anys, amb l’informe previ del cap responsable de cada organisme o centre de treball i amb la corresponent comunicació als representants dels treballadors quan excedeixi de 3 mesos.
Aquests treballs es realitzaran per torns rotatius.
13.2 Un cop superat aquest termini, si el treball desenvolupat no fos en caràcter de substitució i hi hagués un lloc de treball vacant, s’haurà de convocar mitjançant els procediments de provisió que estableix aquest Conveni, sense perjudici del que disposa l’article 23 de l’Estatut dels treballadors.
13.3 Quan es realitzin treballs de categoria superior a la del treballador, aquest tindrà dret a la percepció de la diferència retributiva entre la categoria assignada i la funció que efectivament realitzi, d’acord amb el que disposa l’article 23.3 de l’Estatut dels treballadors.

Article 14 Treballs de categoria inferior
Si per necessitats peremptòries i imprevisibles de l’activitat productiva, l’Administració de la Generalitat, els organismes i les entitats inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni necessitessin destinar un treballador a tasques corresponents a una categoria inferior a la que té, únicament podran fer-ho pel temps màxim de 30 dies, i se li mantindrà la retribució i la resta de drets de la seva categoria professional.
Aquests treballs es realitzaran en torns rotatius.
Per a l’aplicació d’aquest article serà preceptiva la comunicació prèvia al Comitè d’empresa o al delegat de personal del centre de treball.

Article 15 Plantilles
L’Administració fixarà i donarà publicitat a les plantilles orgàniques dels seus centres de treball i elaborarà les relacions circumstanciades del personal que hi presta serveis, amb l’informe previ de la representació dels treballadors. En aquestes relacions s’agruparan els llocs de treball del personal laboral per categories i grups professionals. Trimestralment s’aportarà a la Comissió paritària del present Conveni detall de les altes i baixes produïdes en els departaments, instituts i organismes de l’àmbit del present Conveni.

Article 16 Classificació professional
16.1 La classificació professional té per objecte la determinació, ordenació i definició de les diferents categories categories professionals que puguin ser assignades als treballadors d’acord amb les tasques i funcions que efectivament desenvolupin.
16.2 En matèria de classificació professional cal atenir-se al que disposen els articles 16.4, 23 i 24 de l’Estatut dels treballadors, i allò pactat en aquest Conveni.
16.3 En virtut de la tasca a realitzar i de la idoneïtat de la persona, quan no es cregui necessària l’exigència de titulació, el contracte ha de determinar el grup en el qual s’ha d’integrar la persona contractada, d’acord amb els coneixements i experiències necessàries en relació a les funcions a desenvolupar.
S’estableixen els grups professionals següents, segons el nivell de titulació, coneixements o experiència exigits per al seu ingrés.
Grup A: tècnics superiors i comandaments; títol de grau superior o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball, llevat dels casos en què per llei s’exigeixi la titulació.
Grup B: tècnics mitjos; títol de grau mitjà o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball, llevat dels casos en què per llei s’exigeixi la titulació.
Grup C: tècnics especialistes i comandaments intermedis; títol de batxillerat o formació professional de 2n grau o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
Grup D: tècnics auxiliars i personal especialitzat; títol de graduat escolar o formació professional de 1r grau o equivalent o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
Grup E: personal de serveis auxiliars; certificat d’escolaritat o capacitació provada en relació amb el lloc de treball.
Als efectes de la promoció interna es reconeix l’equivalència del certificat d’estudis primaris expedit amb anterioritat a la finalització del curs 75/76 i el títol de graduat escolar.
16.4 Aquests grups s’ordenen en les categories professionals següents:
Grup A. Tècnics superiors i comandaments.
A1. Titulats superiors.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol acadèmic de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent realitzen funcions pròpies de la seva professió en la plaça corresponent i ocupen un lloc de treball en qualsevol de les unitats administratives o centres de treball dependents de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
A2. Caps de 1ª i tècnics.
Són els treballadors que, amb capacitació provada pel lloc de treball i sense estar en possessió del títol acadèmic superior, exerceixen funcions de responsabilitat tècnica i/o comandament en unitats amb estructura complexa.
A3. Caps de 2ª i tècnics.
Són els treballadors que, amb capacitació provada pel lloc de treball i sense estar en possessió del títol acadèmic superior, exerceixen funcions de responsabilitat tècnica i/o comandament en unitats amb estructura no complexa.
Grup B. Tècnics mitjans.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol acadèmic d’enginyer tècnic, diplomat universitari, arquitecte tècnic o qualsevol altre títol de grau mitjà o equivalent, o capacitació provada pel lloc de treball, realitzen les funcions pròpies del lloc de treball corresponent.
Grup C. Tècnics especialistes i comandaments intermitjos.
Són els treballadors que, estant en possessió del títol de batxiller, formació professional de 2n grau o equivalent, o capacitació provada pel lloc de treball posseeixen els coneixements generals tècnics i l’experiència per desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball o per exercir la direcció de determinades obres, tallers, instal·lacions i establiments sota les ordres de tècnics superiors o mitjans.
C1. Tècnics i encarregats generals.
C2. Encarregats.
C3. Especialistes i caps d’equip.
Grup D. Tècnics auxiliars i personal especialitzat
Són els treballadors que, estant en possessió del títol de graduat escolar, formació professional de 1r grau o equivalent o capacitació provada pel lloc de treball, realitzen les funcions pròpies del seu ofici o professió.
D1. Auxiliars-oficials de 1ª.
D2. Ajudants-oficials de 2ª.
D3. Personal de serveis especialitzats-oficial de 3ª.
Grup E. Personal de serveis auxiliars.
Són els treballadors que realitzen tasques de serveis auxiliars i que estan en possessió del certificat d’escolaritat o capacitació provada pel lloc de treball.
E1. Personal subaltern i de vigilància.
E2. Personal de serveis.
16.5 La provisió de llocs de comandament es realitzarà mitjançant concurs, d’acord amb les bases de la corresponent convocatòria.
En els equips d’assessorament psicopedagògic s’escollirà, d’entre els integrants, una persona que, entre d’altres funcions, representarà i coordinarà l’EAP d’acord amb el que estableix l’Ordre de 20 de maig de 1983, i rebrà mentre ocupi aquest lloc de treball el complement corresponent.
A la Direcció General d’Atenció a la Infància, en les comunitats infantils i juvenils, el coordinador administratiu és el membre de l’equip educador que té com a funcions específiques la coordinació interna i la gestió econòmica del centre i la seva representació exterior. Serà nomenat i destituït pel director general d’atenció a la infància a proposta de la majoria de l’equip educatiu de cada centre. Es procedirà a proposar aquest càrrec de forma rotatòria, de manera que es compleixi en l’equip educatiu la filosofia de la participació en totes les feines. Els càrrecs de comandament seran nomenats per un període de 3 anys, i se’ls podrà renovar fins a un màxim de 2 vegades per períodes de 3 anys cadascun. Podran cessar a petició pròpia, de comú acord o per voluntat de la Direcció General i, en el cas dels coordinadors administratius, a proposta de l’equip educatiu; en aquests dos últims supòsits el cessament haurà de realitzar-se mitjançant un escrit en què constin les raons que motiven la proposta de cessament.
Durant els períodes d’absència prolongada dels càrrecs de comandament que no suposin trencament del vincle laboral, el director general podrà nomenar substituts en funcions sense minva del que ja cobra el titular. Quan un càrrec de comandament en funcions o per substitució no pugui portar la coordinació o direcció d’un centre per qualsevol causa, deixarà d’exercir les funcions i de percebre el complement corresponent al càrrec.
Els actuals directors que han estat contractats específicament per a aquesta funció romandran al seu càrrec durant el temps que es cregui convenient; en el cas de cessament, tindran la possibilitat de continuar la seva relació laboral en serveis de la Direcció General, d’acord amb la seva titulació acadèmica i/o capacitat professional.
16.6 La classificació professional dels treballadors que estableix aquest Conveni no ha de perjudicar els drets adquirits en la matèria, quant a formació i promoció professional, i es respectaran, en tot cas, les categories i nivells professionals ja consolidats en anteriors convenis.
16.7 En cas de conflicte sobre l’adscripció d’una categoria a un treballador o grups de treballadors, sense perjudici del que disposa l’article 23 de la Llei 8/1980, de 10 de març, de l’Estatut dels treballadors, i la ulterior i definitiva competència del Jutjat Social, els interessats o la mateixa Administració han de sotmetre la qüestió al coneixement i resolució de la Comissió paritària; en aquest cas, juntament amb la Direcció General de la Funció Pública, podran concórrer a les sessions de la Comissió un representant dels departaments o organismes i un representant dels treballadors afectats. Si en el si de la Comissió s’adoptés un acord que eliminés la discordança, s’haurà d’aplicar immediatament i posarà fi al conflicte.
16.8 Als treballadors de tota la plantilla actual afectats per aquest Conveni, no se’ls pot exigir títols acadèmics per a l’exercici de la seva funció actual, llevat dels casos que per llei s’exigeixi titulació.
16.9 Certificats personals.
L’Administració, a petició dels treballadors, lliurarà certificats acreditatius del temps de serveis prestats amb detall del grup, categoria professional i emoluments percebuts.
16.10 Document d’identificació.
L’Administració, en cada departament i/o organisme autònom, expedirà al personal laboral afectat pel present Conveni el document d’identificació corresponent.

Article 17
17.1 La Comissió paritària, amb posterioritat a la signatura d’aquest Conveni, aprovarà el nomenclàtor de categories professionals, el qual tendirà a unificar les ja existents i, si s’escau, les diferenciarà per graus (de 1ª, 2ª, etc.). Les professions s’agruparan en 5 grups i 12 subgrups, segons la classificació que estableix l’article 16 d’aquest Conveni.
El nomenclàtor de categories professionals i les seves definicions es faran abans de trenta (30) dies d’haver-se signat el Conveni.
17.2 Tots els treballadors s’integraran en les categories professionals que s’aprovin, tal com es recull en la disposició transitòria 1.
17.3 Qualsevol reclamació que es presenti sobre el nomenclàtor i l’adscripció professional quedarà en suspens fins que entri en vigor el que preveuen els paràgrafs anteriors.
Una vegada complerts els terminis previstos a la disposició transitòria 1, qualsevol reclamació sobre l’adscripció de categoria, grup o subgrup, serà resolta mitjançant un informe per escrit, favorable o no a la reclamació, en el termini màxim de dos mesos a comptar des de la data de la reclamació, per part de la Comissió paritària d’aquest Conveni.
En cas de no haver-hi resposta o denegar-se la petició, el treballador podrà acudir a la via jurisdiccional.

Article 18 Estabilitat al lloc de treball
18.1 El contracte de treball es basarà en el principi de garantia del lloc de treball, amb les excepcions que preveu la legislació vigent en la matèria.
18.2 Els organismes de l’Administració, directament o en règim de concert amb centres oficials o reconeguts, organitzaran o proposaran cursos de capacitació professional per a l’adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques operades en els llocs de treball, i també cursos de reconversió professional quan per motius de reconversió, reestructuració o mobilitat funcional, es pugui assegurar d’aquesta forma l’estabilitat del treballador en el seu lloc de treball.
18.3 En aquests últims supòsits, el temps d’assistència als cursos es considerarà treball efectiu.
18.4 L’Administració garantirà en qualsevol cas el manteniment de la relació laboral amb el treballador.

Article 19 Situació d’incompatibilitat
19.1 Són de plena aplicació al personal comprès dintre de l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni les normes contingudes en la legislació sobre incompatibilitats del personal al servei de l’Administració pública, de manera particular, la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, la Llei 53/1984, de 26 de desembre, el Decret 98/1985, d’11 d’abril, i també les normes de desenvolupament dictades al respecte.
19.2 Tot treballador que hagi de cessar en el treball per causa d’incompatibilitat sobrevinguda com a conseqüència de l’aplicació de la legislació vigent, tindrà dret a que se li concedeixi l’excedència voluntària que preveu l’article 45 d’aquest Conveni.

Article 20 Provisió de vacants, contractació i ingrés
20.1 Normes de caràcter general.
L’Administració inclourà dins l’oferta anual d’ocupació totes les vacants que hi hagi en aquell moment.
D’acord amb el que preveu l’oferta d’ocupació pública es podran convocar, si s’escau, fins a un 10% addicional de les places ofertes.
En tot cas, s’haurà de respectar el que disposa el Decret 28/1986, de 30 de gener, del Reglament de selecció de personal de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Les vacants de personal laboral comprès en l’àmbit d’aplicació del present Conveni es proveiran de conformitat amb la prelació i formes següents:
A) Reingrés d’excedents voluntaris.
B) Torn de trasllat.
C) Torn d’ascens (promoció interna).
D) Torn lliure (nou ingrés).
Les formes de provisió referenciades en el punt anterior seran objecte de convocatòria pels respectius departaments i, pel que fa als torns de trasllats, mitjançant la Direcció General de la Funció Pública. Aquesta convocatòria assenyalarà el nombre de places a cobrir, els requisits a reunir pels aspirants, els mèrits susceptibles de qualificació, entre els quals s’avaluarà el coneixement oral i escrit de la llengua catalana, segons els barems de puntuació corresponents i, si escau, les proves a realitzar, la composició del Tribunal qualificador o de la Comissió d’avaluació i qualssevol altres previsions que garanteixin l’estricte compliment dels principis constitucionals d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat.
Els tribunals qualificadors i les comissions d’avaluació estaran formats per un nombre senar de membres, un dels quals serà designat per la Direcció General de la Funció Pública i un altre pels representants dels treballadors. Així mateix, la totalitat dels membres haurà de pertànyer a igual o superior grup al corresponent a les places objecte de convocatòria.
La designació del representant del personal correspon al Comitè intercentres o, en el seu cas, als delegats de personal o al Comitè del centre. En el seu defecte, el representant ha de ser designat per la part social de la Comissió paritària d’aquest Conveni.
El torn de trasllat i el de nou accés, bé sigui per promoció interna o nou ingrés, ha de tenir lloc almenys un cop a l’any i desenvolupar-se en l’ordre esmentat. Un cop finalitzat el torn de trasllat totes les vacants han de passar a cobrir-se pel torn de nou accés.
Els treballadors han de prendre possessió en el seu lloc de treball en el termini que assenyali la convocatòria en base a la qual es produeixi lliure accés.
Quan la naturalesa del servei prestat requereixi l’establiment i el seguiment d’un pla sotmès a un període perllongat d’execució, o bé requereixi el concurs interconnectat de diversos professionals, es pot exigir la permanència d’aquest personal, i també quan aquesta condició de permanència es faci constar a les bases de la convocatòria i, en cap cas, la seva duració pot ser superior a 2 anys.
En cap cas l’ocupació d’una plaça amb caràcter temporal consolida un trasllat voluntari o un ascens pel simple transcurs del temps.
A) Reingrés d’excedents voluntaris:
Els treballadors en excedència que demanin el seu reingrés en el termini legalment previst tindran preferència a l’hora d’ocupar vacant d’igual o similar categoria, entre les que hi hagi en aquell moment en el centre o departament.
B) Torns de trasllats:
Els torns de trasllats es realitzaran necessàriament abans de la convocatòria de places de nou accés.
El trasllat voluntari solament podrà concedir-se al personal fix en cas d’existència de vacant del mateix grup i categoria.
En el concurs de trasllats s’inclouran totes les places vacants en la data de la seva convocatòria, dins els límits de l’oferta pública, un cop produït el reingrés d’excedents, donant-se suficient informació als treballadors.
Obtingut el trasllat voluntari, no podrà sol·licitar-se un de nou fins transcorreguts dos anys de treball efectiu en l’últim lloc.
C) Torn d’ascens (promoció interna):
Podran cobrir-se per promoció interna, fins al 50% de les places, les vacants que s’hagin d’ocupar amb personal de nou accés. El percentatge restant es reservarà per a la seva provisió amb personal de nou ingrés.
Podran accedir-hi els treballadors de qualsevol grup i categoria sempre que acreditin posseir les condicions que es requereixin, i també una antiguitat mínima en la seva categoria de dos anys.
Sempre que les places ofertes a promoció interna no es cobreixin en la seva totalitat, les places que restin sense cobrir en aquest torn es podran incorporar al torn de nou ingrés.
El personal que es promocioni mitjançant el torn restringit tindrà preferència sobre el de torn de nou ingrés per escollir els llocs de treball entre les vacants que siguin objecte de la convocatòria.
En cap cas, l’ocupació d’una plaça amb caràcter temporal consolidarà un trasllat voluntari o un ascens pel simple transcurs del temps.
D) Torn lliure (nou ingrés):
Les vacants que no es cobreixin pels sistemes de concurs de trasllats i d’ascensos seran proveïdes per personal de nou ingrés. Aquest ingrés s’adaptarà en tots els casos al que disposa la legislació sobre incompatibilitats al sector públic de Catalunya, al Decret 28/1986, de 30 de gener, al present Conveni i a altres disposicions d’aplicació.
Els llocs de treball que constitueixin activitat regular, normal i permanent de la Generalitat, organismes autònoms i entitats gestores han de ser ocupats per personal laboral fix.
Tots els contractes de treball s’han de formalitzar per escrit i han d’incloure, en tots els casos, l’expressió de quedar afectats per aquest Conveni col·lectiu, el grup i la categoria professional per a la qual es contracta el treballador.
El personal de nou ingrés al qual se li hagi formalitzat un contracte laboral indefinit ha de superar en cada cas els terminis de proves següents:
Treballadors adscrits al grup A: 4 mesos.
Treballadors adscrits al grup B: 3 mesos.
Treballadors adscrits al grup C: 1 mes.
Treballadors adscrits al grup D: 1 mes.
Treballadors adscrits al grup E: 15 dies.
Durant aquest termini el treballador té els mateixos drets i obligacions que els treballadors fixos en plantilla del mateix grup i la mateixa categoria professional, i durant aquest període pot rescindir la relació de treball qualsevol de les parts.
Quan l’Administració estimi que el treballador no ha superat el període de prova ha d’informar de la seva decisió als representants dels treballadors o, en el seu cas, a la Comissió paritària d’aquest Conveni.
Als treballadors que accedeixin a la condició de fix i que anteriorment hagin ocupat llocs de treball de les mateixes característiques per mijà de contracte temporal, se’ls computa el temps treballat a efectes de compliment del període de prova.
Els treballadors que per disminució de la seva capacitat laboral siguin susceptibles de reocupació estan exempts del període de prova, encara que es pot determinar un període d’adaptació al nou lloc de treball.
En els casos de trasllat o d’ascens per promoció interna s’està exempt del període de prova esmentat.
En el contracte ha de figurar una clàusula que faci referència al fet que ha estat subscrit pel treballador amb coneixement de les obligacions que es deriven de la normativa d’incompatibilitats que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, i que el seu incompliment pot suposar la rescissió del contracte, sens perjudici de la responsabilitat disciplinària que podria deduir-se en l’altre lloc de treball que hagi ocupat el treballador.

Article 21 Barem de mèrits per concurs de trasllat, promoció interna i ingrés del personal laboral
21.1 Per al concurs de trasllat cal tenir en compte els aspectes següents:
a) Residència obligada del cònjuge o convivent sempre que la convivència sigui degudament acreditada: 1 punt.
b) Rehabilitació sanitària del treballador i els seus familiars dins del primer grau de consanguinitat: 2 punts.
c) Fills en edat escolar, quan en el lloc de residència no hi hagi centres d’ensenyament adequats: 1 punt.
d) L’antiguitat a l’Administració: fins a un màxim de 4 punts.
e) Residència habitual del treballador en la localitat a la qual es sol·liciti el trasllat: 1 punt.
f) Altres circumstàncies personals, socials o familiars:
1 punt.
21.2 Promoció interna i nou ingrés de personal laboral:
el sistema normal per a la promoció interna i l’ingrés de personal dins l’àmbit d’aquest Conveni és el concurs de mèrits, i es pot valorar el resultat d’una entrevista personal, sens perjudici que es puguin convocar proves en els casos que la necessitat d’acreditar l’adequació al lloc de treball per les seves característiques especials així ho requereixi.
Els concursos de mèrits per a la promoció interna i l’ingrés del personal laboral es valoren d’acord amb els conceptes següents: circumstàncies personals, mèrits acadèmics, mèrits professionals i, si s’escau, proves, respectant-se els percentatges que a continuació es detallen:
El 10% dels punts correspondrà al concepte de circumstàncies personals, i, en el seu cas, a l’entrevista.
Respecte a la resta de punts, en el cas que no es realitzin proves, es distribueixen de la forma següent:
Grups A i B. Mèrits acadèmics: 35%; mèrits professionals:
55%.
Grups C, D i E. Mèrits acadèmics: 20%; mèrits professionals: 70%.
En el supòsit que es realitzin proves, s’ha d’efectuar la distribució següent d’aquests punts per a tots els grups:
Mèrits acadèmics: 15%.
Mèrits professionals: 25%.
Valoració de proves: 50%.
No es computa com a mèrit acadèmic el títol que s’exigeixi com a requisit per participar en el concurs.
Els mèrits acadèmics es tenen en compte sempre que siguin adequats al lloc de treball que es convoqui.
En el cas d’empat entre diversos candidats a una o diverses places quan totes elles no puguin cobrir-se pels empatats, es realitzarà una prova per al desempat.

Article 22 Pre-avís en el cessament voluntari
El treballador que voluntàriament cessi en la seva prestació de serveis ha de comunicar-ho a l’Administració amb l’antelació que segueix:
Treballadors adscrits al grup A: 1 mes.
Treballadors adscrits al grup B: 1 mes.
Treballadors adscrits al grup C: 1 mes.
Treballadors adscrits al grup D: 2 setmanes.
Treballadors adscrits al grup E: 1 setmana.
La notificació del cessament voluntari s’ha de realitzar per escrit, el qual ha de ser signat pel treballador per duplicat, i se li retorna un exemplar amb l’acusament de rebuda.
La inobservança d’aquest pre-avís determina la pèrdua o descompte, en la seva liquidació final i de parts proporcionals, de la remuneració corresponent als dies que s’hagi retardat en el pre-avís.

Article 23 Reserva de places per a disminuïts
La Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, estableix com a principi general que els poders públics -i entre ells la Generalitat- han de prestar tots els recursos necessaris per tal que els disminuïts puguin exercir els drets de qualsevol ciutadà segons el que disposa l’article 49 de la Constitució Espanyola.
Consegüentment, i d’acord amb el que preveu el Decret 238/1987, de 20 de juliol, pel qual es desplega el capítol 10 del títol 4 de la Llei 17/1985, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat, es fomenten altres vies concurrents per a la integració laboral de les persones disminuïdes, en els organismes dependents de l’Administració de la Generalitat s’ha de garantir un percentatge de reserva de places del 3% per als disminuïts, d’acord amb el que estableix la disposició addicional 15 de la Llei 9/1990, de 16 de maig, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i en els mateixos termes i condicions que estableix la normativa abans referenciada.
La Comissió paritària d’aquest Conveni vetllarà per l’estricte compliment de l’esmentada reserva.

Article 24 Contractació temporal
24.1 Quan les necessitats de funcionament de centres i serveis ho requereixin es procedirà a la contractació de personal en règim temporal no fix, segons les modalitats previstes a l’Estatut dels treballadors i altres normatives de desenvolupament vigents, i d’acord amb el procediment que estableix l’article 40 del Decret 28/1986, de 30 de gener, del Reglament de selecció de personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, sense que això suposi la cobertura de vacant.
24.2 El personal eventual serà el contractat per treballs esporàdics, no habituals o ocasionals derivats de circumstàncies especials i urgents.
24.3 El personal interí serà contractat per substituir al personal que tingui reconeguda la reserva de lloc de treball per norma, pacte individual o col·lectiu.
24.4 Basant-se en les necessitats funcionals dels diferents serveis i d’acord amb els criteris organitzatius es procurarà cobrir en la major brevetat possible les baixes per ILT.
24.5 La selecció de personal laboral temporal i eventual es realitzarà d’acord a criteris objectius acordats pel departament amb els representants dels treballadors, atenent les circumstàncies personals, professionals i la idoneïtat del candidat en relació amb el lloc de treball a proveir.
Així mateix, es podran valorar els serveis prestats a l’Administració en la mateixa categoria i funcions.
Es crearà una borsa de treball integrada per aquelles persones que hagin superat les proves d’aptitud de les diferents convocatòries públiques i no hagin obtingut plaça.
24.6 El cessament d’aquest personal tindrà lloc quan es reintegri al treball el titular substituït, finalitzades les tasques per les quals fou contractat, o quan arribi la data de termini del contracte.
24.7 En matèria de pre-avís s’atendrà al que es pacta en el contracte de treball, i, en el seu defecte, el que disposi la normativa vigent.
24.8 L’Administració notificarà als representants legals dels treballadors els contractes realitzats, d’acord amb la Llei 2/1991, de 7 de gener.

Article 25 Treballs fixos i periòdics de caràcter discontinu
25.1 Quan es tracti de treballs fixos en l’activitat de l’Administració, però de caràcter discontinu, s’haurà de comunicar als treballadors que efectuïn aquesta activitat cada vegada que s’hagi de realitzar, i tindran la consideració, a efectes laborals, de treballadors fixos de caràcter discontinu.
25.2 L’esmentada comunicació es farà per rigorosa antiguitat, dins de cada especialitat i, en cas d’incompliment, el treballador podrà reclamar en el procediment per acomiadament davant el Jutjat Social, iniciant-se el termini per a l’exercici de l’acció el dia que tingui coneixement de la falta de convocatòria.
25.3 El comunicat al treballador s’efectuarà, com a mínim, amb quinze dies d’antelació a l’apertura del centre o al començament del treball a realitzar, mitjançant carta certificada amb acusament de rebuda en què se li notificarà expressament la data de la seva incorporació. El treballador convocat haurà de donar resposta pel mateix procediment en el termini màxim de 10 dies naturals a partir de l’acusament de rebuda.
25.4 L’incompliment d’aquesta formalitat, per part del treballador, implicarà la seva renúncia al lloc de treball.

Article 26 Condicions econòmiques
Es garanteix per a tot el personal laboral de la Generalitat de Catalunya per a l’any 1990 un increment mínim de 6% sobre els conceptes retributius de 1989.

Article 27 Normes generals
a) La reordenació dels conceptes retributius i dels fulls acreditatius de la recepció de salaris haurà d’adaptar-se estrictament al Decret 2380/1973, de 17 d’agost, i a la resta de la normativa aplicable.
b) La modificació de l’estructura dels fulls salarials del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, per tal d’adaptar-los a les noves taules salarials, segons el que disposa l’apartat anterior, no ha de suposar cap disminució de les retribucions globals anteriors, ni creació de complements personals transitoris.
c) L’Administració de la Generalitat de Catalunya abonarà els salaris meritats en períodes mensuals. Així mateix, estendrà els rebuts de salari en models oficials o bé substitutius meritats pel treballador degudament desglossats i amb especificació de les retencions practicades, prestacions de la Seguretat Social i bases per les quals es cotitza, amb entrega al treballador del duplicat del rebut.
d) El treballador i els seus representants legals, amb la corresponent autorització, tindran dret a percebre bestretes a compte del treball realitzat. Hauran de sol·licitar-se al secretari general o al director del centre i es concediran, o, en el seu cas, es denegaran en el termini d’un mes.
e) Els treballadors tindran dret a préstecs, concedits per la Generalitat, en les mateixes condicions que les contemplades per al personal funcionari.
f) Segons l’Acord de 3 d’abril de 1990, entre el Govern de la Generalitat i els sindicats signants, a partir de 1990 l’Administració aplicarà una revisió salarial al personal laboral en el cas que l’IPC previst sigui superat per l’IPC enregistrat en l’exercici.
Aquesta revisió salarial es fixarà de forma que l’increment de les retribucions del personal laboral, una vegada incorporada la revisió, mantinguin la mateixa diferència en punts respecte a l’IPC enregistrat, que l’original inclosa a la Llei de pressupostos generals de l’Estat en relació amb l’IPC previst.
La instrumentalització d’aquesta revisió s’establirà, quan procedeixi, a partir de la desviació existent de l’IPC previst i la taxa interanual de preus novembre sobre novembre. Aquesta revisió s’inclourà en la nòmina del personal laboral del mes de gener i serà consolidable a tots els efectes.

Article 28 Retribucions bàsiques
L’estructura de les retribucions bàsiques s’ajustarà als conceptes següents:
28.1 Salari base. És la part de la retribució mensual del treballador fixada en funció del grup i la categoria professional a què pertany. La seva quantia és l’especificada a la taula salarial següent:
SB: sou base; CH: complement d’homogeneïtzació.
Grup          SB          SB x 14          CH
_____________________________________________
A1       166.000        2.324.000      21.000
A2       154.000        2.156.000      21.000
A3       144.000        2.016.000      21.000
B1       136.500        1.911.000      17.000
C1       123.500        1.729.000      13.500
C2       116.000        1.624.000      13.500
C3       110.500        1.547.000      13.500
D1       104.000        1.456.000      11.000
D2       100.500        1.407.000      11.000
D3        95.000        1.330.000      11.000
E1        92.000        1.288.000      10.500
E2        90.000        1.260.000      10.500

CH: complement d’homogeneïtzació; TA: total anual.

Grup        CH x 12            TA
_________________________________
A1          252.000     2.576.000
A2          252.000     2.408.000
A3          252.000     2.268.000
B           204.000     2.115.000
C1          162.000     1.891.000
C2          162.000     1.786.000
C3          162.000     1.709.000
D1          132.000     1.588.000
D2          132.000     1.539.000
D3          132.000     1.462.000
E1          126.000     1.414.000
E2          126.000     1.386.000

28.2 Complement d’homogeneïtzació. Aquest complement és d’aplicació al personal que fa la jornada partida, al personal que fa la jornada contínua per raó de necessitats del servei i als que la fan contínua i sol·licitin la jornada partida.
L’esmentat complement s’abona d’acord amb les quanties fixades a la taula anterior.
28.3 Complement de Conveni. Amb independència de la jornada laboral i de l’horari partit o continu que realitzin els treballadors previstos als convenis que els eren d’aplicació fins al 31 de desembre de 1989, s’han de respectar ad personam les diferències salarials existents entre el sou base més el complement d’homogeneïtzació que estableix aquest Conveni i el salari real que els treballadors venien percebent.

Article 29 Antiguitat
El personal fix de plantilla ha de percebre els triennis d’acord amb la taula següent:

Grup Mensual Anual
_______________________________
A            4.831       67.634
B            4.382       61.348
C            3.933       55.062
D            3.483       48.762
E            3.034       42.476

Aquest complement personal s’abonarà per cada tres anys de prestació de serveis complets.
El complement personal d’antiguitat s’abona a partir del primer dia del mes següent al de la data en què es compleixi el venciment del trienni corresponent. En el cas que el venciment coincideixi amb el dia 1 del mes s’abona des d’aquesta data.
Les quanties que actualment es cobren en concepte d’antiguitat s’han d’adequar a les fixades pels nous triennis i l’excés s’ha de mantenir com a complement personal d’antiguitat.
Al personal transferit se li reconeix l’antiguitat de l’Administració de procedència.
Aquests triennis s’apliquen amb efectes retroactius des de l’1 de gener de 1990.

Article 30 Pagues extraordinàries
El personal laboral percebrà dues pagues extraordinàries a l’any, una al mes de juny i l’altra al mes de desembre. Aquestes pagues inclouen el sou base i triennis i, si s’escau, el complement personal d’antiguitat.

Article 31 Torns en diumenges i festius
Al personal que per necessitats del servei hagi de fer torns de treball en diumenges i festius se li garanteix el gaudiment de dos diumenges al mes i la meitat dels festius a l’any. En compensació gaudirà d’un dia de festa durant la setmana més un complement salarial equivalent a una jornada de treball.

Article 32 Plus de nocturnitat
S’estableix un plus del 25% sobre el salari base per als treballadors que de manera continuada o periòdica presten els seus serveis durant el període comprès entre les 22 i les 6 hores. En aquells casos en què sols es realitzi part de la jornada durant el període esmentat s’abonarà, si es treballa la meitat de la jornada o menys temps, exclusivament el 25% sobre les hores treballades exclusivament, i si es treballa més de mitja jornada en període nocturn, el 25% sobre el salari base de tota la jornada.

Article 33 Plus de rotació de torns
33.1 Quan els treballadors, per necessitats del servei o per la naturalesa del treball que desenvolupin, hagin de treballar habitualment en torns rotatius durant les 24 hores del dia, inclosos festius i diumenges, se’ls abonarà un plus mensual la quantia del qual serà la que estableix la taula A.
La percepció d’aquest plus serà incompatible amb la del plus de torns en diumenges i festius i amb la del plus de nocturnitat.
33.2 Quan aquests torns incloguin diumenges i festius o nocturnitat la quantia mensual serà la que estableix la taula B.
La percepció d’aquest plus serà incompatible amb la del plus de nocturnitat o la del plus de diumenges o festius.
33.3 Quan aquests torns incloguin el matí i la tarda percebran un plus mensual la quantia del qual serà la que estableix la taula C.
Grup    Taula A      Taula B       Taula C
——————————————
E        23.000       17.000        11.000
D        25.000       19.000        13.000
C        30.500       24.000        17.500
B        34.000       27.000        20.000
A        41.000       33.000        25.000

Article 34 Complement de penositat, toxicitat, perillositat
34.1 Els plusos esmentats s’han d’acomodar a circumstàncies veritablement excepcionals; la regla general ha de ser la seva eliminació en desaparèixer les circumstàncies negatives que els justifiquin.
34.2 Els treballadors que hagin de realitzar treballs d’aquestes característiques percebran un plus de 750 Pta per dia treballat per cadascun dels conceptes.
34.3 Es respecta el dret de percepció d’aquests complements als col·lectius que amb anterioritat a l’1 de gener de 1990 ja els percebien.
34.4 El dret a la percepció d’aquests complements ha de ser reconegut per la Comissió paritària amb l’emissió prèvia del corresponent informe tècnic de la Comissió de seguretat i higiene del centre corresponent i s’ha de resoldre dins del termini màxim de 15 dies a partir de la recepció de l’informe de la Comissió.
En el cas que la Comissió de seguretat i higiene no emeti l’informe dins del termini de 30 dies naturals a partir de la sol·licitud, la Comissió paritària resoldrà sobre el dret de percepció d’aquests complements.
34.5 El plus de muntanya (que inclou els treballadors que condueixen màquines amb cabines), el plus d’aïllament i el de pilots i navegants aeris, previstos a l’últim Conveni de Política Territorial i Obres Públiques, queden integrats dins del complement de penositat. En el cas que algun treballador percebés per aquests conceptes una quantia superior se li respectarà la diferència amb caràcter personal.
34.6 Es reconeix, en concepte de perillositat, un complement de 15.000 Pta (per 12 pagues), d’aplicació als tècnics especialistes, ATS i fisioterapeutes del Centre d’Atenció Especialitzada Can Ruti del Departament de Benestar Social. Aquest complement és incompatible amb qualsevol altre complement del mateix concepte i característiques.

Article 35 Complement de comandament
S’estableix amb la finalitat de remunerar a aquells treballadors que ocupin llocs de treball que suposen una especial responsabilitat lligada a l’exercici de funcions de direcció, comandament, coordinació, planificació, supervisió i control.
Solament es percebrà durant el temps en què s’estigui ocupant un lloc de treball de les característiques referenciades.
L’Administració es compromet a continuar la negociació d’aquest complement durant l’any 1991 als efectes d’unificar la diversitat de situacions dels llocs de treball afectats.
Es retribuiran per aquest concepte els següents llocs de treball amb les quanties que a continuació s’assenyalen:

Categoria Mensual Anual
———————————————————–
Departament de Justícia
Centres de la Direcció General de Justícia Juvenil
Director:dospuntos  Centres A …………… 129.850 ……….. 1.558.200
Centres B …………… 98.933 ……….. 1.187.196
Centres C …………… 86.566 ……….. 1.038.792
Subdirector:dospuntos  Centres A …………… 64.925 ……….. 779.100
Centres B …………… 49.466 ……….. 593.592
Coordinador de centre:dospuntos  Centres A …………… 32.463 ……….. 389.556
Centres B …………… 24.733 ……….. 296.796
Delegat de zona ……… 64.306 ……….. 771.672
Supervisor de programes
d’intervenció ……….. 90.630 ……….. 1.087.560
Delegat de recursos ….. 43.283 ……….. 519.396doblesalt  Departament de la Presidència
Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya
Director de centre……. 108.120 ……….. 1.297.440
Sots-director de centre . 91.160 ……….. 1.093.920
Cap de departament …… 69.960 ……….. 839.520
Encarregat de curs …… 7.862 ……….. 94.340
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
Cap d’àrea ………….. 64.307 ……….. 771.680
Institut Català de Serveis a la Joventut
Director d’alberg ……. 28.302 ……….. 339.622doblesalt  Departament de Benestar Social
Institut Català d’Assistència i Serveis Socials
Coordinació administrativa i/o tècnica:dospuntos  Coordinador de centre…. 17.000 ……….. 204.000
(En cas de vacant, absència o malaltia del responsable)
Coordinació de treballadors
familiars …………… 8.700 ……….. 104.400
(assistents  socials  que  tenen  al  seu  càrrec  5  o més
treballadors familiars o bé tenen assignats un mínim de  10
casos)puntiapart
Centres de la Direcció General d’Atenció a la Infància
Director:dospuntos  Centre A ……………. 129.850 ……….. 1.558.200
Centre B ……………. 98.932 ……….. 1.187.195
Centre C ……………. 86.565 ……….. 1.038.791
Subdirector
Centre A ……………. 64.925 ……….. 779.100
Centre B ……………. 49.465 ……….. 593.591
Coordinador comunitats infantils i juvenils:dospuntos  Centres B i C ……….. 8.488 ……….. 101.856doblesalt  Centres de la Direcció General d’Acció Cívica
Responsable de zona ….. 7.281 ……….. 87.372doblesalt  Departament d’Ensenyament
Equips   d’assessorament   i  orientació  psicopedagògica
(EAPS) i personal tècnic especialista dels centres públics
d’educació especial (CPEE)
Responsable de l’EAP….. 12.205 ……….. 146.460doblesalt  Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
Centres docents
Director d’escola de capacitació
agrària …………….. 26.500 ……….. 318.000
Director de centre de capacitació
agrària …………….. 26.500 ……….. 318.000
Cap d’estudis ……….. 12.720 ……….. 152.640
Secretari administrador . 12.720 ……….. 152.640
Orientador escolar
Cap d’explotació …….. 7.718 ……….. 92.616
Cap de residència ……. 24.694 ……….. 296.328
Gerent d’escola de capacitació
agrària …………….. 24.694 ……….. 296.328doblesalt  Departament de Treball
Residències del temps lliure
A2. Director de la Residència de Les ……….. 1.272.000
Director de la Residència de Llançà ………… 1.162.000
A3. Sotsdirector …………………………. 938.000
A3. Cap de cuina. Tarragona ……………….. 1.082.000
Cap de cuina. Les ………………………… 817.000
Cap de cuina. Llançà ……………………… 530.000

Article 36 Complement de lloc de treball de centres penitenciaris
És el que correspon percebre als treballadors en funció de les característiques de perillositat, toxicitat i/o penositat dels llocs de treball a desenvolupar als centres penitenciaris, en la quantia següent:
A: 15.000 Pta mensuals per aquells llocs de treball les funcions dels quals es desenvolupen habitualment a l’interior dels centres penitenciaris.
B: 10.000 Pta mensuals per aquells llocs de treball les funcions dels quals es desenvolupen habitualment a l’exterior dels centres penitenciaris.
La percepció d’aquest complement és incompatible amb la del complement de perillositat, penositat i toxicitat que estableix l’article 34 d’aquest Conveni.
CL: complement de lloc de treball dels centres penitenciaris.

CL
——————-
Grup                   A            B
————————————-
A1 ………….. 15.000       10.000
A2 ………….. 15.000       10.000
B …………… 15.000       10.000
C2 ………….. 15.000       10.000
C3 ………….. 15.000       10.000
D1 ………….. 15.000       10.000
D2 ………….. 15.000       10.000
E1 ………….. 15.000       10.000
E2 ………….. 15.000       10.000

Article 37 Complement de centres de menors dels departaments de Justícia i Benestar Social
Aquest complement el percebran els treballadors que prestin serveis als centres dependents de la Direcció General de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i de la Direcció General d’Atenció a la Infància del Departament de Benestar Social.
S’estableix amb la finalitat de retribuir al personal per les especials circumstàncies de perillositat, penositat i/o toxicitat que concorren en la prestació de serveis dins la dinàmica i estructura organitzativa dels centres dependents de la Direcció General de Justícia Juvenil del Departament de Justícia i de la Direcció General d’Atenció a la Infància del Departament de Benestar Social, als quals s’integren, en la quantia següent:
Centres A: 15.000 Pta.
Centres B: 10.000 Pta.
Les categories professionals d’educador, tècnic auxiliar d’educació i mestre d’oficis, per aquest mateix concepte i considerant que el desenvolupament de la seva funció educativa dins els centres determina una major incidència de les circumstàncies esmentades, i atès que aquests professionals, per tal de portar a terme els projectes educatius individualitzats dels menors al seu càrrec, han d’adaptar-se a les especials circumstàncies que aquests comportin, percebran la següent quantitat:
Centres A: 25.000 Pta.
Centres B: 20.000 Pta.
La percepció del complement de centres de menors serà incompatible amb la percepció del complement de perillositat, penositat i/o toxicitat que estableix el Conveni únic, així com amb el complement de comandament de direcció i subdirecció.

Article 38 Complements del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
38.1 Complement de capacitació agrària.
Aquest complement retribueix la participació en activitats de formació i reciclatge adreçades a membres de l’empresa agrària i a altres col·lectius del medi rural per a la millora de la seva qualificació professional.
Correspon percebre aquest complement al personal adscrit als centres i escoles de capacitació agrària de les següents categories i amb els imports que es detallen:

Categoria Mensual Anual
—————————————————
Professor llicenciat           8.000         96.000
Professor grup B               4.700         56.400
Monitor d’activitats docents   2.400         28.800

38.2 Complement de lloc de treball de guardes de reserves.
Aquest complement retribueix el personal del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca amb categoria professional de guarda major de reserves de fauna, guarda 1ª de reserves de fauna i guarda de reserves de fauna que prestin serveis en reserves nacionals de caça i zones de caça controlada, per raó de les circumstàncies i condicions que concorren en el desenvolupament de les funcions pròpies de la seva categoria.
Categoria                      Mensual                Anual
———————————————————–
Guarda major reserva de fauna   26.000              312.000
Guarda 1ª reserves de fauna     23.000              276.000
Guarda reserves de fauna        20.000              240.000

La percepció d’aquest complement és incompatible amb el plus de torns en diumenges i festius, amb el plus de nocturnitat i amb el complement de penositat, perillositat i toxicitat.

Article 39 Productivitat
Es fa extensiu a tot el personal laboral de la Generalitat de Catalunya el que disposa l’article 67.3.c) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, sobre complement de productivitat per als funcionaris, motiu pel qual els serà d’aplicació les normes que dicti el Consell Executiu per a l’aplicació de l’esmentat complement en la mateixa forma, percentatge o quantia per a cadascun dels grups professionals A, B, C, D i E, respectivament.

Article 40 Hores extraordinàries
40.1 Amb la finalitat de seguir una política social solidària que condueixi a una mínima realització d’hores extraordinàries, ambdues parts acorden la seva reducció al mínim imprescindible.
40.2 Té la consideració d’hora extraordinària cada hora de treball que, degudament autoritzada, es realitzi sobre la duració màxima de la jornada ordinària de treball pactada en aquest Conveni.
40.3 El nombre d’hores extraordinàries no pot ser superior a 80 a l’any, llevat dels casos d’excés d’hores invertides per tal de prevenir o reparar sinistres i/o d’altres danys extraordinaris i urgents o esdeveniments extraordinaris en els serveis, sens perjudici de pagament, com si es tractés d’hores extraordinàries.
40.4 D’acord amb el que disposa l’article 40.2 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol, les hores de treball que superin la jornada màxima setmanal pactada, però que no superin la jornada màxima anyal de 1.826 hores o cicles inferiors en la seva distribució setmanal pactada, no tenen naturalesa d’extraordinàries.
En tot cas, s’han d’abonar com a hores extraordinàries totes les que superin la jornada laboral establerta en aquest Conveni en còmput setmanal o mensual.
40.5 Queda prohibida la realització d’hores extraordinàries en el període nocturn, llevat dels casos que preveu l’article 42 del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol.
40.6 Hores estructurals: es considera que les hores extraordinàries en l’àmbit d’aquest Conveni, donat el caràcter del servei públic que es presta, es realitzen per circumstàncies de caràcter estructural derivades de la mateixa naturalesa de l’activitat de què es tracta, de manera que tenen el caràcter d’estructurals, d’acord amb el que defineix l’Ordre d’1 de març de 1983.
Els secretaris generals dels departaments i directors dels organismes adoptaran les mesures necessàries per tal de vetllar que no es facin hores extres sense que estiguin justificades pel funcionament dels serveis.
40.7 El nombre màxim d’hores extraordinàries de possible realització anual ha de ser utilitzat d’una forma flexible que permeti la seva realització en aquells períodes d’activitat en els quals sigui necessària una intensificació del treball en la plantilla.
40.8 Les hores extraordinàries en període nocturn només es poden realitzar en els casos següents:
a) Per tal de prevenir o reparar sinistres o altres danys extraordinaris o urgents.
b) Les que puguin derivar-se d’irregularitats en el relleu de torns per causes no imputables a l’Administració.
L’import de les hores extraordinàries festives és el corresponent a l’hora extra de caràcter ordinari amb un 75% d’increment.
L’import de les hores extraordinàries festives nocturnes és el corresponent a les hores extres nocturnes amb un 75% d’increment.
Trimestralment, s’enviarà a la Direcció General de la Funció Pública una comunicació de les hores extraordinàries realitzades pels treballadors de cada departament. Aquesta informació serà tramesa immediatament a la CIVE.
L’import de les hores extres és el que consta a les següents taules:

(Vegeu taula a la pàg. 2959)

Article 41 Roba de treball
L’Administració ha de facilitar, amb caràcter altern de 2 anys i 1 any, els uniformes i la roba de treball que corresponguin, segons les normes de cada centre, a tot el personal a qui se li exigeixi portar-la per a la prestació dels seus serveis.
Igualment, i amb la mateixa periodicitat, se’ls ha de facilitar els complements necessaris de l’uniforme que corresponguin a cada treballador. A cada treballador se li ha de lliurar un conjunt d’estiu i un altre d’hivern, i és obligatori dur-lo posat durant la jornada laboral.
En tot cas, s’ha de dotar d’uniforme, roba de treball i elements de protecció a tot el personal subaltern, porters, vigilants, guàrdies, conductors, personal de manteniment, etc.
Les normes específiques sobre aquesta matèria es negociaran en cada àmbit específic.

Article 42 Jornada
42.1 S’estableix la jornada laboral ordinària de 37,50 hores en còmput setmanal i 1.688 hores en còmput anual, i es respecten a títol personal les jornades ordinàries de treball inferiors a les que estableix aquest Conveni per a aquells treballadors que actualment les realitzin.
42.2 Podran pactar-se, entre l’Administració i els representants legals dels treballadors, jornades específiques en els casos de prestació de serveis en què així es requereixi, sense superar en cap cas el màxim d’hores pactades en còmput anual.
42.3 Es computarà com a treball efectiu el temps invertit a l’hora dels menjars a aquells treballadors que dins el seu horari de treball reparteixin menjar als usuaris i mengin a les mateixes instal·lacions.
42.4 El personal inclòs en l’àmbit d’aplicació d’aquest Conveni gaudirà d’una pausa en la jornada de treball de 20 minuts computable com a treball efectiu.
42.5 Durant el període comprès entre l’1 de juny i el 15 de setembre, la jornada de treball serà de 35 hores setmanals, a realitzar en jornada contínua des de les 8 fins a les 15 hores, per a aquells treballadors que actualment gaudeixin d’aquesta jornada en l’esmentat període. Per necessitats del servei, els esmentats col·lectius podran efectuar aquest horari d’una altra manera, i, si s’escau, s’establiran les corresponents compensacions per superar les 35 hores setmanals.
Pel que fa a la resta de treballadors, s’estarà, en tot cas, al pacte sobre jornada i horari d’estiu signat en data 9 de juny de 1989.
42.6 Horaris.
L’horari habitual de treball és de jornada partida; segons les necessitats de cada centre o servei es podran fer horaris continuats i de torns.
Es respectaran, en tot cas, els horaris continus o no que fins a la signatura d’aquest Conveni s’estiguin realitzant.
Al personal docent i al personal de les llars d’infants se’ls comptabilitzarà dins de la jornada el temps destinat a reunions de coordinació i programació de treballs tècnics o de manteniment, i entrevistes i reunions amb familiars i/o entitats, així com els endarreriments en les sortides per necessitats del servei, tant si es realitzen dins com fora de l’horari d’atenció al públic en els centres.
42.7 Els treballadors de l’Administració tindran dret a un descans mínim setmanal d’un dia i mig ininterromput.
42.8 Calendari.
En cada departament, organisme autònom o centre de treball es negociarà anualment amb els representants dels treballadors el calendari laboral, el qual serà exposat als taulers d’anuncis dels centres de treball.
El calendari laboral comprendrà l’horari de treball en règim partit, continu o de torns, segons les necessitats del servei i la distribució anual dels dies de treball, festius, descansos setmanals o entre jornades i altres dies inhàbils, sense superar, en cap cas, la jornada màxima en còmput anual.

Article 43 Vacances
Les vacances anuals retribuïdes són d’un mes de durada per cada any complert de servei; si el temps de servei fos inferior a un any, la durada de les vacances serà proporcional al temps treballat.
El càlcul proporcional de vacances no es realitza per anys naturals, sinó que es comptabilitza des de la data en què s’inicia la relació laboral fins al moment en què es gaudeixin les vacances.
Es considera període normal de vacances el comprès des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, preferentment els mesos de juliol i agost. Sempre que per necessitats del servei calgui que els treballadors gaudeixin de les vacances fora del període normal, la durada d’aquestes s’incrementarà fins a 40 dies naturals.
La planificació anual de les vacances la realitzarà la direcció de cada organisme, després de la consulta als representants dels treballadors. L’esmentada planificació es comunicarà als treballadors amb una antelació mínima de 2 mesos.
En cas de desacord, en el període de gaudi de les vacances, s’estarà al que disposa l’article 38.d) de l’Estatut dels treballadors. Si es dóna igualtat de condicions, en la petició del mateix període de vacances, podrà escollir-se per anys alterns començant pel treballador amb més antiguitat. El treballador podrà demanar la divisió de les vacances anuals. En aquest cas, la suma total d’ambdós períodes de vacances no serà superior a 30 dies naturals.
En el cas de personal que formi part de les plantilles laborals de centres docents, prestant serveis de caràcter paradocent o d’atenció directa a l’alumne, com també el personal de suport a la docència i el personal de les llars d’infants, es farà coincidir el gaudiment de les seves vacances anuals retribuïdes amb el període d’inactivitat del centre, llevat que les necessitats del servei determinin el contrari.
Aquells col·lectius que amb anterioritat a l’1 de gener de 1990 tenien reconegudes situacions especials de lleure (com són els col·lectius de personal laboral de neteja i de les llars d’infants del Departament d’Ensenyament, ICASS, Justícia Juvenil i Atenció a la Infància), es mantindran en els mateixos termes dels seus respectius convenis com a condició més beneficiosa.

Article 44 Permisos
Es concediran permisos retribuïts i no recuperables per les causes següents, degudament justificades:
a) Per raó de matrimoni el treballador tindrà dret a una llicència de quinze dies naturals.
b) Pel naixement d’un fill o per la mort o malaltia greu d’un familiar, fins al segon grau d’afinitat o consanguinitat: dos dies si el fet es produeix a la mateixa localitat i fins a quatre si és una altra localitat.
c) Per traslladar-se de domicili sense canvi de residència: un dia. Si comporta trasllat a una altra localitat: fins a 4 dies.
d) Per concursar a exàmens finals en centres oficials:
els dies durant els quals tenen lloc.
e) Per deures inexcusables de caràcter públic o personal:
durant el temps indispensable per complir-los.
f) Nou dies cada any natural per a assumptes personals sense justificació. El gaudiment d’aquests dies de permís estarà subordinat a les necessitats del servei i s’haurà de fer efectiu entre el 16 de gener de l’any natural i el 15 de gener de l’any següent.
Aquest permís no serà d’aplicació a aquells col·lectius que fins a la vigència del present Conveni gaudissin d’aquests o més dies d’una altra manera.
g) Per raó de matrimoni d’un fill o d’un familiar fins al segon grau d’afinitat o consanguinitat: un dia si se celebra dins del territori de Catalunya i dos si es celebra fora.
h) Al personal que abans de la signatura d’aquest Conveni li era d’aplicació el Conveni del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca podrà gaudir, sempre que les necessitats del servei ho permetin, amb l’autorització prèvia del secretari general, d’un permís retribuït de fins a 10 dies cada any amb motiu de situacions crítiques degudes a circumstàncies familiars molt greus degudament justificades.
El treballador amb un fill natural o adoptat de menys de 9 mesos tindrà dret a un permís d’una hora diària d’absència per atendre’l. Aquest període de temps pot ser dividit en dues fraccions o bé ser substituït per una reducció de la jornada en mitja hora. Si el pare i la mare són treballadors, només un d’ells podrà exercir aquest dret.

Article 45 Llicències
Es podrà concedir llicència per fer estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el treballador presti serveis. Si aquesta llicència es concedeix per interès propi de l’Administració, el treballador té dret a percebre totes les retribucions.
Es podran concedir llicències per assumptes propis sense cap retribució, la duració acumulada de les quals no podrà excedir en cap cas els tres mesos cada dos anys. La concessió d’aquesta llicència està subordinada a les necessitats del servei.
Les llicències per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació del personal s’atindran al que s’estableixi legalment en aquesta matèria.
El treballador que, per raó de guarda legal, tingui cura directa d’un infant de menys de 6 anys o d’un disminuït psíquic, físic o sensorial que no realitzi cap activitat retribuïda, tindrà dret a una reducció d’un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la reducció proporcional de les seves retribucions. La concessió de la reducció de la jornada per raó de la guarda legal és incompatible amb l’exercici de qualsevol altra activitat, sigui o no remunerada, durant l’horari que sigui objecte de la reducció.
En els casos degudament justificats, per incapacitat del cònjuge o del pare o la mare si conviuen amb el treballador, es podrà també demanar amb les mateixes condicions la reducció de la jornada.

Article 46 Suspensió del contracte de treball
Sens perjudici del que disposen els articles 45 i 48 de l’Estatut dels treballadors, els treballadors tenen dret a la suspensió del seu contracte en els casos següents:
46.1 Excedència voluntària.
Pot ser sol·licitada pels treballadors amb almenys un any d’antiguitat al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. La durada d’aquesta situació no pot ser inferior a un any ni superior a cinc, sense dret a percebre retribucions mentre duri i sense que es computi com a antiguitat.
Els treballadors amb excedència voluntària conserven el dret preferent al reingrés en el centre, departament, organisme o qualsevol altre lloc de l’Administració de la Generalitat, en les vacants d’igual o similar categoria dintre del mateix grup en què es produeixin, sempre que s’hagi manifestat per escrit el desig de reingressar abans de caducar el període d’excedència.
El dret a aquesta excedència només podrà ser exercit pel mateix treballador una vegada hagin transcorregut 3 anys des de l’acabament de l’anterior excedència voluntària, llevat del supòsit que es sol·liciti per tenir cura d’un fill.
L’excedència voluntària es concedirà dins del termini màxim de 20 dies des de la seva sol·licitud.
Els treballadors tenen dret a un període d’excedència no superior a tres anys per tenir cura de cada fill nascut o adoptat, a comptar des de la data del seu naixement o adopció. Durant el primer any, a partir de l’inici de cada situació d’excedència, el treballador té dret a la reserva del seu lloc de treball i a que aquest període sigui computat a efectes d’antiguitat.
Els fills successius donen dret a un nou període d’excedència que, si s’escau, donarà per finalitzat el que s’estava gaudint.
Quan el pare i la mare treballin només un d’ells pot gaudir d’aquest dret.
46.2 Excedència forçosa.
Dóna dret a la conservació del lloc de treball propi i al còmput de l’antiguitat de la seva vigència; es concedeix per a la designació o elecció per a un càrrec públic o sindical que no sigui compatible amb la relació laboral per l’horari, la funció, el domicili o per ser remunerat. El reingrés ha de ser sol·licitat dintre del mes següent al cessament del càrrec, i produirà la reincorporació de forma immediata.
46.3 Maternitat.
En el supòsit de part, el període de descans laboral té una duració de setze setmanes ininterrompudes ampliables per part múltiple fins a divuit setmanes. El període de suspensió es distribueix segons l’opció de la interessada sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part, i pot fer-ne ús el pare per tenir cura del fill, en cas de defunció de la mare.
No obstant això, en cas que la mare i el pare treballin, aquella, en iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè el pare gaudeixi fins a 4 de les darreres setmanes de suspensió, sempre que siguin ininterrompudes i al final de l’esmentat període, i sempre que en el moment de la seva efectivitat la incorporació al treball de la mare no suposi un risc per a la seva salut.
En el supòsit d’adopció, si el fill adoptat és menor de 9 mesos, la suspensió tindrà una durada màxima de vuit setmanes, comptades a partir de la resolució judicial que va constituir l’adopció. Si el fill adoptat és menor de cinc anys i major de nou mesos, la suspensió té una durada màxima de 6 setmanes. En cas que el pare i la mare treballin només un d’ells podrà exercir aquest dret.
46.4 Compliment del servei militar obligatori o voluntari, o servei social substitutiu o equivalent.
Durant aquest període se suspèn el contracte pel temps que duri el servei i se li torna a donar vigència des del moment de la reincorporació efectiva al lloc de treball, que s’ha de produir en el termini màxim d’un mes a comptar des de la seva finalització. En relació amb els efectes de la suspensió, cal atenir-se a la naturalesa del contracte i al que preveu el Reial Decret 2065/1974, de 30 de maig.
Es respecten amb caràcter personal els drets reconeguts sobre aquesta situació en els diferents convenis que queden substituïts.
46.5 Suspensió del contracte de treball per privació de llibertat.
Dóna dret a la reserva de la plaça pel temps necessari mentre no hi hagi sentència condemnatòria, incloses la detenció preventiva i la presó provisional.
46.6 Situació d’incompatibilitat.
El treballador que, com a conseqüència de la normativa d’incompatibilitats, hagi d’optar per un dels llocs de treball, quedarà en aquell del qual cessi en situació d’excedència voluntària, fins i tot en el cas que no hagi complert un any d’antiguitat en el servei; romandrà en aquesta situació un any, com a mínim, i conservarà indefinidament el dret preferent al reingrés en vacant d’igual o similar categoria a la seva, que hi hagi o es produeixi en la plantilla del centre, departament, organisme o qualsevol altre lloc de l’Administració de la Generalitat en què es trobi excedent.

Article 47 Mobilitat funcional i geogràfica
L’Administració de la Generalitat es compromet a afavorir la mobilitat dels treballadors en relació amb les altres administracions públiques, d’acord amb les condicions que es determinen en la relació de llocs de treball.
47.1 Mobilitat funcional.
La mobilitat del personal laboral que pugui produir-se com a conseqüència de les necessitats del servei, sempre que no comporti una modificació substancial de les condicions de treball o no impliqui canvis de residència, no té la consideració de mobilitat geogràfica, fins i tot quan comporti canvi d’unitat administrativa, sens perjudici del que disposa l’article 39 de l’Estatut dels treballadors. Per dur a terme aquests canvis de treball, és preceptiu l’informe del Comitè o dels delegats de personal corresponents, el qual s’ha d’emetre en un termini màxim de deu dies. Aquests canvis de lloc de treball s’han de realitzar sense perjudici econòmic ni professional del treballador afectat i sense dret a indemnització de cap tipus.
47.2 Mobilitat geogràfica.
Desplaçaments: per raons tècniques, organitzatives o de producció, o bé per contractacions referents a l’activitat dels departaments i els seus organismes autònoms, els treballadors poden ser desplaçats per tal de prestar els seus serveis fora de la residència habitual, per temps inferior a un any.
En tots els casos s’ha d’avisar al treballador amb la màxima antelació possible. Quan el desplaçament es prevegi superior a tres mesos, és preceptiu el pre-avís per escrit al treballador amb quinze dies d’antelació, en el qual s’ha de fer constar la durada d’aquest desplaçament.
Sens perjudici del que estableix l’article 40 de l’Estatut dels treballadors sobre compensació per despeses pròpies i de familiars al seu càrrec, en els casos de trasllat forçós per necessitats del servei que impliquin canvi de residència serà d’aplicació al personal laboral el Decret 337/1988, de 17 d’octubre, de regulació i actualització d’indemnitzacions per raó de serveis a la Generalitat de Catalunya, i posteriors actualitzacions, adaptant cadascuna de les situacions a les característiques específiques del servei a desenvolupar pel personal laboral.
S’exceptuen aquells casos en què el trasllat sigui imposat com a sanció per decisió de l’autoritat competent.

Article 48 Permutes
L’Administració podrà autoritzar, amb l’informe favorable previ dels caps de les unitats corresponents, permutes entre dos treballadors que es trobin en situació de servei actiu, sempre que els llocs de treball en què prestin servei els afectats siguin de la mateixa categoria professional i amb els mateixos requisits de titulació o de capacitació necessària.

Article 49 Viatges i dietes
Pels viatges i desplaçaments que per necessitats del treball o per ordre de l’Administració hagin d’efectuar els treballadors fora del lloc on radiqui el corresponent centre de treball se’ls haurà d’abonar les dietes en la mateixa quantia que en cada moment s’estableixi per a tot el personal de la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les normes i el procediment que es fixa al Decret 337/1988, de 17 d’octubre, de regulació i actualització d’indemnitzacions per raó de serveis de la Generalitat de Catalunya i posteriors actualitzacions.
La percepció de les dietes i indemnitzacions previstes al paràgraf anterior haurà de ser degudament justificada.
El personal del Departament de Política Territorial i Obres Públiques tindrà dret a una indemnització en els supòsits i amb els imports que a continuació s’especifiquen:
Amb dret a indemnització:
Tipus 1. És aquell tipus en el qual el treballador amb jornada partida i destinat a un lloc de treball allunyat del seu domicili ha d’efectuar el dinar de forma permanent en el lloc de prestació del treball.
Aquest desplaçament donarà dret a la percepció d’una indemnització mensual, per dinar, fraccionable de 19.000 Pta. La fracció per dia treballat serà de 950 Pta.
Tipus 2. És aquell tipus en el qual el treballador, per haver estat desplaçat de forma continuada en un lloc fix, ha de pernoctar fora de la residència habitual.
Aquest desplaçament dóna dret a una indemnització diària de 3.125 Pta. Quan el desplaçament sigui superior a tres mesos, els treballadors tindran dret a quatre dies laborables d’estada al seu domicili d’origen, sense computar com a tals els de viatge, les despeses dels quals seran a compte del departament.
En cap cas i per una mateixa classe de desplaçament no podrà concórrer la percepció de cap tipus de dietes ni d’indemnització.

Article 50 Formació, perfeccionament i promoció professional
50.1 De conformitat amb el que preveu l’article 22 de l’Estatut dels treballadors i amb la finalitat de facilitar la seva formació i promoció professional, el personal afectat per aquest Conveni té dret a veure facilitada la realització d’estudis per a l’obtenció de títols acadèmics o professionals, la realització de cursos de perfeccionament professional i l’accés a cursos de reconversió i capacitació professional, organitzats per l’Administració pública, tot això amb la participació dels representants dels treballadors.
50.2 Els treballadors que cursin estudis acadèmics i de formació i perfeccionament professional tindran preferència en l’elecció del torn de treball, si aquest és el règim establert, quan cursin amb regularitat estudis per a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional. Així mateix, tindran preferència per a l’elecció del torn de vacances anuals i per a l’adaptació de la jornada ordinària de treball per a l’assistència als cursos de formació professional, o a la concessió d’excedència o permís oportú de formació o perfeccionament professional amb reserva del lloc de treball, sempre que les necessitats i l’organització del treball ho permetin.
En qualsevol cas serà condició indispensable que el treballador acrediti degudament que cursa amb regularitat aquests estudis.
50.3 Els organismes de l’Administració, directament o en règim de concert amb centres oficials o reconeguts, organitzaran cursos de capacitació professional per a l’adaptació dels treballadors a les modificacions tècniques imposades per normativa de rang superior sobre titulacions, com també cursos de reconversió professional quan per motius de reestructuració o mobilitat funcional s’asseguri d’aquesta manera l’estabilitat del treballador en la seva ocupació.
50.4 El treballador tindrà dret a absentar-se del centre de treball el nombre d’hores necessàries per a l’assistència als cursos esmentats al punt anterior. Aquest temps es computarà com de treball efectiu i en cap cas suposarà una minva de les seves retribucions.
50.5 La Comissió paritària haurà de crear la Comissió de formació i promoció professional amb l’objectiu d’estudiar i planificar cursos de reconversió i capacitació professionals, sens perjudici d’aquells que s’acordin en cada departament o organisme, entre la direcció i els representants legals dels treballadors, i també l’estudi i la determinació de les exigències acadèmiques i/o professionals dels treballadors que hagin de participar en aquests cursos.
50.6 L’esmentada Comissió s’haurà de constituir en el termini d’un mes a partir de la signatura d’aquest Conveni. Entre d’altres facultats haurà de proposar accions formatives concretes, que s’hauran de dur a terme en un mínim de quatre a l’any.

Article 51 Seguretat i higiene en el treball
51.1 El treballador té dret a una protecció eficaç de la seva integritat física i a una adequada política de seguretat i higiene en el treball i el deure correlatiu d’observar i posar en pràctica les mesures de prevenció de risc que s’adoptin legalment i reglamentàriament. Així mateix, té el dret a participar en la formulació de la política de prevenció del seu centre de treball i en el control de les mesures adoptades en el seu desenvolupament, mitjançant els seus representants legals i el Comitè de seguretat i higiene en el treball.
51.2 La Generalitat de Catalunya està obligada a promoure, formular i aplicar una adequada política de seguretat i higiene en els seus organismes i centres de treball, i també a facilitar la participació dels treballadors en aquesta política i garantir una formació pràctica i adequada dels treballadors que contracti o quan canviïn de lloc de treball o hagin d’aplicar noves tècniques, equips i materials que ocasionin o pugin ocasionar riscos per al treballador mateix, els seus companys i tercers.
51.3 El treballador està obligat a seguir els cursos i a realitzar les pràctiques que es duguin a terme dins la jornada de treball o en altres hores, amb descompte, en aquest últim cas, del temps invertit de la jornada laboral.
51.4 Els comitès de seguretat i higiene són òrgans interns especialitzats de participació en aquesta matèria. S’han de constituir en tots els centres de treball que tinguin 100 o més treballadors adscrits.
En aquells centres de treball de menys de 100 treballadors, seran els representants legals dels treballadors del mateix centre els que s’encarreguin d’exercir una tasca de vigilància i control de les condicions de seguretat i higiene en què es presta el treball.
51.5 La composició del Comitè de seguretat i higiene ha de ser paritària. La representació dels treballadors ha de ser designada pel Comitè territorial i la formen quatre treballadors, dos representants del comitè corresponent i un representant de cada sindicat amb major representativitat. Igual ha de ser el nombre de representants per part de l’Administració.
51.6 Les disposicions de l’Ordenança general de seguretat i higiene en el treball de 9 de març, el Decret 432/1971, d’11 de març, sobre constitució, composició i funcions dels comitès de seguretat i higiene i altra normativa vigent, han de ser respectats i constitueixen el mínim necessari d’aplicació, amb la finalitat de prevenir accidents i malalties professionals i d’aconseguir les millors condicions d’higiene i benestar en els centres o llocs de treball on els treballadors realitzin les seves activitats.
51.7 Són obligacions genèriques per part de l’Administració les següents:
a) Complir les disposicions de l’Ordenança i totes aquelles que, en matèria de seguretat i higiene, siguin d’aplicació pertinent en els centres o llocs de treball, per raó de les activitats que s’hi realitzin.
b) Adoptar totes les mesures que calguin per a la més perfecta organització i plena eficàcia en prevenció dels riscos que pugin afectar la vida, la integritat i la salut dels treballadors.
c) Planificar, promoure i desplegar mesures i accions necessàries per aconseguir una adequada prevenció d’accidents laborals i malalties professionals, i assumir els costos econòmics que se’n puguin derivar.
d) Establir serveis mèdics, bé propis o mancomunats amb altres organismes de l’Administració, en aquells centres de treball que ho requereixin.
e) Promoure la constitució d’organismes especilitzats com el Servei de seguretat i higiene en el treball i els delegats de Seguretat i Higiene.
f) Sol·licitar la cooperació d’organismes especialitzats com el Servei de seguretat i higiene en el treball, dependent de la Direcció General de Relacions Laborals del Departament de Treball, en cas de no comptar amb personal tècnicament qualificat a fi d’elaborar els plans de formació necessaris, programes d’avaluació de riscos i programes de promoció i difusió.
g) Elaborar els plans anuals de seguretat i higiene.
h) Fomentar i potenciar els serveis de medicina preventiva els quals posarà a disposició del seu personal amb caràcter gratuït, de manera que, com a mínim, cada dos anys puguin ser utilitzats.
51.8 Es crea la Comissió de seguretat i higiene presidida pel director general de la Funció Pública o persona en qui delegui, constituïda paritàriament i composada per 12 membres, 6 en representació de l’Administració i 6 en representació dels sindicats signants del present Conveni. Aquesta Comissió vetllarà per l’elaboració dels plans i programes de seguretat i higiene i del seu seguiment i coordinació, sens perjudici dels que es puguin acordar en cada organisme entre la direcció i els representants dels treballadors.
51.9 Les normes específiques sobre equipaments i condicions de treball especials d’alguns col·lectius es negociaran en cada àmbit específic.

Article 52 Règim disciplinari
52.1 Els treballadors poden ser sancionats pels secretaris generals dels departaments o per la direcció de cada organisme o entitat, a proposta dels caps responsables o de les persones que els càrrecs esmentats determinin, mitjançant la resolució corresponent, motivada per incompliments laborals i d’acord amb la gradació de faltes i sancions que s’estableixin en aquest article.
52.2 La Generalitat ha de protegir el seu personal en l’exercici de les seves funcions i ha d’atorgar-li la consideració social deguda a la seva jerarquia i a la dignitat del servei públic.
52.3 Els treballadors tenen dret a ser assistits i protegits per la Generalitat davant qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, de qualsevol atemptat contra les seves persones o els seus béns, per raó de l’exercici de les seves funcions.
52.4 Són faltes lleus les següents:
a) La incorrecció amb el públic i amb els companys o subordinats.
b) L’endarreriment, la negligència i el descuit en el compliment de les seves tasques.
c) La no-comunicació amb la deguda antelació de la manca d’assistència al treball per causa justificada, llevat que es provi la impossibilitat de fer-ho.
d) La manca d’assistència al treball sense causa justificada d’un fins a dos dies al mes.
e) Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada de tres a cinc dies al mes.
f) El descuit en la conservació dels locals, material i documents dels serveis.
g) En general, l’incompliment dels deures per negligència o descuit.
h) Abandó injustificat del lloc de treball quan no causi perjudici al servei.
52.5 Són faltes greus les següents:
a) La manca de disciplina en el treball o del respecte degut als superiors, inferiors i resta dels companys.
b) L’incompliment de les ordres i instruccions dels superiors i de les obligacions concretes del lloc de treball, o de les negligències de les quals es derivin o puguin derivar-se perjudicis greus per al servei, dins dels límits de l’article 86.2.b) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
c) La desconsideració amb el públic en la prestació del servei.
d) L’incompliment de les normes i mesures de seguretat i higiene en el treball establertes quan d’això es pugui derivar risc per a la salut i la integritat física del treballador o d’altres treballadors.
e) La manca d’assistència al treball sense causa justificada durant tres dies al mes.
f) Les faltes repetides de puntualitat sense causa justificada durant més de cinc dies o menys de deu al mes.
g) L’abandó del treball sense causa justificada que produeixi perjudici al servei.
h) La simulació de malaltia o accident.
i) La simulació o l’encobriment actiu de faltes d’altres treballadors en relació amb els seus deures de puntualitat, assistència i permanència al treball.
j) La disminució continuada i voluntària en el rendiment del treball normal o pactat.
k) La negligència que pugui causar danys greus en la conservació dels locals, materials o documents de serveis.
l) L’exercici d’activitats professionals, públiques o privades sense haver sol·licitat autorització de compatibilitat.
m) La utilització o difusió indegudes de dades o assumptes dels quals es tingui coneixement per raó del treball en l’organisme.
n) La reincidència en una falta lleu encara que sigui de diferent naturalesa dins d’un mateix trimestre, quan s’hagin produït sancions per aquesta raó.
o) L’incompliment dels terminis o altres disposicions de procediment en matèria d’incompatibilitats, quan no donin lloc a una situació d’incompatibilitat.
52.6 Són faltes molt greus les següents:
a) El frau, la deslleialtat i l’abús de confiança en les gestions encomanades, i qualsevol conducta constitutiva de delicte dolós.
b) La negativa individual o col·lectiva a complir les ordres relatives al servei, dins dels límits de l’article 86.2.b) de la Llei 17/1985, de 23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.
c) El falsejament voluntari de dades i informacions del servei.
d) La manca d’assistència al treball no justificada durant més de tres dies al mes.
e) Les faltes reiterades de puntualitat no justificades durant 10 o més dies al mes, o durant més de 20 dies al trimestre.
f) L’incompliment de les normes d’incompatibilitats quan donin lloc a situacions d’incompatibilitat.
g) La reincidència en faltes greus encara que siguin de distinta naturalesa dins un període de 6 mesos, sempre que s’hagin produït sancions per aquesta raó.
h) L’ocultació de situacions d’incompatibilitat i l’incompliment de la normativa vigent sobre aquesta matèria.
52.7 Les sancions que poden imposar-se en funció de la qualificació de les faltes són les següents:
a) Per faltes lleus:
Amonestació per escrit.
Suspensió d’ocupació i sou fins a 2 dies.
Descompte proporcional de les retribucions corresponents al temps real deixat de treballar per faltes d’assistència o puntualitat no justificades.
b) Per faltes greus:
Suspensió d’ocupació i sou de 2 a 4 dies.
Suspensió del dret a concórrer a proves selectives o concurs d’ascens per un període d’un a dos anys.
c) Per faltes molt greus:
Suspensió d’ocupació i sou d’1 a 3 mesos.
Inhabilitació per a l’ascens per un període de dos a sis anys.
Trasllat forçós sense dret a indemnització.
Acomiadament.
52.8.1 Procediment sancionador.
La facultat d’imposar sancions correspon al secretari general del departament o, si s’escau, al director de cada organisme o entitat.
Les sancions seran executives immediatament sense perjudici de la seva impugnació quan legalment procedeixi.
52.8.2 D’acord amb l’Estatut dels treballadors, serà necessària la instrucció d’expedient previ en la imposició de sancions a treballadors que tinguin càrrecs electius i de representació de personal o sindical.
Per la imposició de les faltes lleus no és obligatòria la instrucció prèvia d’expedient disciplinari, però és necessari en tot cas l’expedient sumari on es donarà audiència a l’inculpat.
Quan la direcció del centre tingui coneixement d’ofici o per denúncia de la comesa d’una acció per part d’un treballador que pot qualificar-se de greu o de molt greu i amb greus repercussions pel servei, s’incoarà expedient disciplinari que haurà de ser substanciat en el termini de 30 dies; en aquest cas es donarà audiència a l’interessat i als representants dels treballadors, que seran escoltats amb caràcter previ al possible acord de suspensió provisional d’ocupació o de trasllat del treballador a un altre lloc de treball dins de la mateixa localitat, com a mesura cautelar.
En l’expedient haurà de constar:
Informe que ha ocasionat la iniciació d’actuacions.
Notificació del treballador.
Nomenament d’instructor.
Plec de càrrecs o proposta de sobreseïment.
Plec de descàrrecs.
Informe dels representants dels treballadors.
Proposta del cap responsable directe competent sobre l’aplicació de la sanció o, si s’escau, sobreseïment del procediment.
Resolució de l’òrgan competent.
52.8.3 Totes les sancions seran comunicades per escrit al treballador afectat, el qual haurà d’acusar rebuda de la comunicació. En aquesta comunicació es farà constar:
a) Descripció de l’acte constitutiu de la falta.
b) Data en què va tenir lloc.
c) Referència a l’article i apartat del Conveni que tipifica aquesta falta com a lleu, greu o molt greu.
d) Qualificació de la falta.
e) Sanció adoptada.
f) Moment en què s’ha de fer efectiva.
52.8.4 Contra la resolució es podrà interposar reclamació prèvia en via contenciosa laboral.
52.9 Les faltes lleus prescriuen als 10 dies, les greus als 20 dies i les molts greus als 60 dies, a partir de la data en la qual l’Administració n’hagi tingut coneixement i, en tot cas, als sis mesos d’haver estat comeses. Aquests terminis queden interromputs per qualsevol acte propi de l’expedient instruït o preliminar del que pugui instruir-se i, si s’escau, sempre que la seva durada en conjunt no superi el termini de 6 mesos, en el supòsit que, durant aquest període de temps, el treballador expedientat no hagi reincidit en qualsevol altra falta.
Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen als 60 dies, les imposades per faltes greus prescriuen als 20 dies i les imposades per faltes lleus prescriuen als 10 dies. El còmput del termini de prescripció de la sanció s’inicia des del moment de la seva notificació.
52.10 Els caps superiors que tolerin o encobreixin les faltes dels subordinats incorriran en responsabilitat i rebran la correcció i sanció que sigui procedent, tenint en compte la que se li posarà a l’autor, la intencionalitat, la pertorbació per al servei, l’atemptat a la dignitat de l’Administració i la reiteració o reincidència de la tolerància o l’encobriment esmentats.
52.11 Qualsevol treballador pot donar compte per escrit, per si mateix o mitjançant els seus representants, dels actes que signifiquin faltes de respecte a la seva intimitat o a la consideració deguda a la seva dignitat humana o laboral. L’Administració, per mitjà de l’òrgan directiu al qual estigui adscrit l’interessat, obrirà l’oportuna informació i s’instruirà, si escau, l’expedient disciplinari que sigui procedent.
52.12 Són infraccions laborals les accions o omissions de l’Administració de la Generalitat contràries a les normes legals, reglamentàries i clàusules normatives d’aquest Conveni en matèria laboral i de seguretat i higiene i salut laboral, tipificades i sancionades d’acord amb la Llei 8/1988, de 7 d’abril, d’infraccions i sancions d’ordre social.
52.13 Se sancionarà l’obstaculització de l’exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

Article 53 Millores socials i complements extrasalarials
Les millores socials, llevat de la ILT, i els complements extrasalarials (indemnitzacions per despeses de transports, plus d’habitatge i instal·lació de menjadors o indemnització per despeses de menjar), reconeguts en els convenis vigents amb anterioritat a la signatura d’aquest Conveni, es respecten i mantenen en els mateixos termes i quanties, amb el compromís de negociar-los un cop signat el Conveni únic.

Article 54 Incapacitat laboral transitòria (ILT)
L’Administració abonarà la diferència entre la prestació que aboni la Seguretat Social i el salari real, durant el temps que duri la ILT.

Article 55 Drets de representació col·lectiva i de reunió dels treballadors de l’Administració de la Generalitat de Catalunya
55.1 Participació.
De conformitat amb el que disposa l’article 4 de l’Estatut dels treballadors, i sense perjudici del títol II, capítols 1 i 2 de l’esmentada llei, els treballadors que presten serveis a l’Administració de la Generalitat de Catalunya tenen dret a participar-hi mitjançant els òrgans de representació regulats en aquest capítol, d’acord amb la disposició addicional 5 de la Llei 9/1987, de 12 de maig.
55.2 Centre de treball.
En les eleccions a representants del personal laboral al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, constituirà un únic centre de treball la totalitat d’establiments dependents del departament o organisme del qual es tracti, que radiquin en una mateixa província, sempre que els treballadors afectats es trobin inclosos en l’àmbit d’aplicació d’un mateix Conveni col·lectiu.
55.3 Delegats de personal.
La representació dels treballadors en els centres de treball que tinguin més de 5 i menys de 50 treballadors l’exerciran el delegat o delegats de personal.
Els delegats de personal exerciran mancomunadament davant la direcció del departament o organisme corresponent la representació per a la qual van ser escollits i tindran les mateixes competències que els comitès territorials.
55.4 Comitès territorials.
El Comitè d’empresa territorial és l’òrgan representatiu i col·legiat del conjunt dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. Es constituiran a cada un dels departaments i organismes autònoms de la Generalitat de Catalunya (a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona), els cens dels quals sigui de 50 treballadors o més.
Li corresponen les competències, funcions, capacitat, garanties i drets reconeguts als articles 64, 65 i 68 de l’Estatut dels treballadors i altres disposicions legals.
Es pot acordar l’acumulació d’hores dels diferents membres dels comitès i, si s’escau, delegats de personal, en un o diversos dels seus components sense que es superi el màxim total d’hores acordat i sempre dins l’àmbit de la seva representació.
L’acumulació d’hores requereix la comunicació de l’acord a la secretaria general del departament corresponent i/o a l’òrgan competent en l’àmbit corresponent, sobre el nombre de persones en què hagi recaigut i els períodes de temps en què sigui d’aplicació.
55.5 Comitè intercentres.
55.5.1 A l’empara del que disposa l’article 63.3 de l’Estatut dels treballadors, es constituiran comitès intercentres en els següents departaments:
Departament d’Ensenyament: 13 membres.
Departament de Política Territorial i Obres Públiques: 13 membres.
Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: 13 membres.
Departament de Benestar Social: 13 membres.
Departament de Justícia: 13 membres.
Departament de Treball: 9 membres.
Departament de la Presidència: 9 membres.
A falta de Comitè intercentres, en els departaments de Sanitat i Seguretat Social, Cultura, Governació, Indústria i Energia, Comerç, Consum i Turisme i Economia i Finances, la negociació d’àmbit inferior correspondrà als delegats de personal o, si s’escau, al Comitè territorial.
Els membres de cada Comitè intercentres seran designats entre els components dels diferents comitès.
55.5.2 En la constitució del Comitè intercentres es respectarà la proporcionalitat dels sindicats, segons els resultats electorals de les últimes eleccions en cada àmbit específic.
55.5.3 Les normes de funcionament seran aprovades per majoria simple en la primera sessió en què es constitueixi l’òrgan de representació esmentat.
55.5.4 Als 15 dies de la signatura del present Conveni es convocarà a tots els membres dels comitès als efectes que designin els membres que composaran el Comitè intercentres.
55.5.5 Els membres del Comitè intercentres disposaran d’un màxim de 65 hores mensuals, incloses les derivades de la seva condició de membre del Comitè territorial, per dedicar-se a les seves funcions representatives. Aquestes hores podran ser acumulables en altres membres del Comitè intercentres.
55.5.6 Funcions dels comitès intercentres:
En el seu àmbit específic, i per analogia, li corresponen les funcions ja previstes pels comitès territorials.
Negociar tots els temes específics previstos al Conveni únic que afectin exclusivament al personal del seu àmbit de representació i aquells que la CIVE li delegui.
55.6 Els delegats de personal, membres del Comitè i membres del Comitè intercentres, a més de les competències, funcions, capacitat, garanties i drets reconeguts als
Articles 64, 65 i 68 de l’Estatut dels treballadors i altres disposicions legals, tindran els drets següents:
Disposar d’un local adequat i dotat de material i equip d’oficina necessaris en què puguin desenvolupar les seves activitats sindicals representatives.
Disposar dels taulers d’anuncis necessaris per col·locar els avisos i les comunicacions que considerin pertinents. Aquests taulers s’instal·laran en llocs clarament visibles per permetre que la informació arribi als treballadors fàcilment.
55.7 Reunions i assemblees.
Els delegats de personal, comitès d’empresa, comitès intercentres i seccions sindicals legalment acreditats a l’Administració podran convocar reunions i assemblees en els centres de treball dins de l’horari laboral, sempre que s’iniciïn una hora abans del descans del migdia o del final de la jornada. Atesa la flexibilitat de la jornada de tarda, s’interpretarà que la conclusió de la jornada es produeix a les 17.30 hores. L’objectiu d’aquesta norma s’adequarà als horaris especials. En qualsevol cas, la realització de reunions o assemblees no perjudicarà la prestació de serveis.
Únicament es podran concedir autoritzacions per les reunions dins la jornada laboral fins a un màxim de 36 hores anuals de les quals 18 correspondran als delegats de personal i comitès d’empresa i les 18 restants seran utilitzades pel Comitè intercentres i seccions sindicals.
El pre-avís de convocatòria s’haurà de presentar davant la direcció del centre o servei amb una antelació mínima de 48 hores, acompanyat de l’ordre del dia a tractar en la reunió o assemblea.
55.8 Representació sindical.
55.8.1 L’Administració i els sindicats signants d’aquest Conveni es comprometen a promoure les condicions que permetin el ple desenvolupament de la llibertat sindical, reconeguda a l’article 28 de la Constitució i a la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical.
55.8.2 L’activitat sindical a l’Administració de la Generalitat es regularà segons el que disposa el títol IV de la LOLS, el pacte sobre activitat sindical de 26 de gener de 1990 i d’acord amb el que estableix aquest Conveni.
55.8.3 Cànon econòmic.
Amb la manifestació de conformitat prèvia del treballador, expressada per escrit en el termini d’un mes des de la signatura d’aquest Conveni, als efectes d’atendre a les necessitats de gestió de les organitzacions sindicals, s’estableix un cànon econòmic equivalent a l’abonament, en una sola vegada, de l’1% d’una mensualitat normal, que serà descomptat de la nòmina del mes següent a l’acceptació del cànon. La quantitat retinguda es distribuirà entre les centrals sindicals en la mateixa proporció que hagin format part a la mesa negociadora.
55.8.4 Quota sindical.
Després de l’autorització del treballador interessat manifestada per escrit, l’Administració descomptarà de la nòmina mensual l’import corresponent a la quota sindical.
55.8.5 Dispensa d’assistència al treball.
Es reconeix el dret a la dispensa total d’assistència al treball de 10 treballadors de cadascuna de les organitzacions sindicals signants d’aquest Conveni. La sol·licitud de dispensa es farà mitjançant escrit adreçat a la Direcció General de la Funció Pública.
La Direcció General de la Funció Pública comunicarà als departaments i organismes autònoms les sol·licituds de dispensa formulades per les organitzacions sindicals, per tal que, per part de la secretaria general del departament per la direcció de l’organisme corresponent, s’adoptin les mesures oportunes per garantir la permanència dels afectats en la situació de dispensats d’assistir al treball membre subsisteixin les circumstàncies que han motivat la dispensa, com també la percepció de les seves retribucions i el respecte al seu lloc de treball, amb manteniment dels drets que li puguin correspondre derivats del vincle contractual d’aquest amb l’Administració.
55.8.6 Substitucions.
La substitució dels treballadors a què fan referència els paràgrafs 5 i 6, la podran realitzar les organitzacions sindicals signants d’aquest Conveni quan hagin estat en aquesta situació, com a mínim, tres mesos.
55.8.7 Seccions sindicals.
La constitució, composició i distribució de les seccions sindicals i els locals sindicals es realitzarà d’acord al pacte sobre activitat sindical signat en data 26 de gener de 1990.
Disposicions addicionals – 1 Al personal laboral li serà augmentat en 1,5 punts la base de càlcul (massa salarial) a l’efecte de determinar l’increment de les retribucions que procedeixi incloure en el Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de 1991, segons l’Acord sobre compensació per la pèrdua de poder adquisitiu de l’any 1989 a què van arribar la representació de la Generalitat i la de les organitzacions sindicals el dia 15 de març de 1990.
– 2 Durant l’any 1991, es portarà a terme la revisió salarial i es continuarà el programa d’homogeneïtzació del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.
Disposicions transitòries – 1 La reclassificació professional es realitzarà en cada departament amb la representació legal dels treballadors. Els acords a què s’arribin seran estudiats i, si s’escau, ratificats per la Comissió paritària del present Conveni.
Els diferents departaments i organismes autònoms afectats faran la proposta a la Comissió paritària durant el primer quadrimestre de l’any 1991. La Comissió paritària resoldrà durant el cinquè mes d’aquest any.
Els efectes d’aquesta reclassificació seran efectius des de l’1 de gener de 1991.
Mentre es faci la nova reclassificació professional es mantindran les classificacions actualment vigents.
– 2 L’Administració reclassificarà els educadors dels centres públics d’educació especial dependents del Departament d’Ensenyament al grup C3, amb efectes d’1 de gener de 1990.
– 3 Per al col·lectiu de les llars d’infants, s’abordarà la reclassificació dels educadors a partir del primer dijous següent al dia de la signatura del present Conveni.
– 4 El personal laboral dels EAPS que tingui un sou base superior al que fixa el Conveni únic per al grup corresponent, el continuaran percebent en la mateixa quantia actual, si bé els increments de caràcter general de l’any 1990 i següents, integraran el complement d’homogeneïtzació, fins que la resta de col·lectius inclosos dins l’àmbit d’aquest Conveni s’equiparin al sou base dels eaps.
Annex 1

Xofers dels serveis de representació

– 1 Àmbit personal.
Aquest annex afecta a tot el personal laboral que presta els seus serveis com a xofer dels serveis de representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
– 2 Àmbit funcional.
Aquest annex és d’aplicació als xofers, la tasca habitual i normal dels quals consisteix en el transport en vehicles oficials dels càrrecs representatius de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
– 3 Ordenació de la jornada laboral.
3.1 La jornada ordinària de treball efectiu és de 37,5 hores setmanals, de 75 hores bisetmanals i de 1.688 hores en còmput anual.
3.2 Es pot perllongar la jornada de treball total diària mitjançant la realització d’hores d’espera o de presència fins a 20 hores en còmput setmanal, de conformitat amb els
Articles 9 i 17 del títol III del Reial Decret 2001/1983, de 28 de juliol.
3.3 Per necessitats del servei es pot realitzar una jornada doble en dies alterns i en còmput bisetmanal.
3.4 Setmanalment es gaudeix d’un descans ininterromput de 48 hores; aquest descans es computa bisetmanalment en el cas de realització de jornada doble en dies alterns.
3.5 El personal inclòs en aquest annex gaudeix d’una pausa de 20 minuts durant la jornada diària de treball, computable com a treball efectiu. En el cas de la jornada doble en dies alterns es gaudirà dues vegades del mateix període, un durant el matí i l’altre, durant la tarda. El moment concret del seu gaudiment ha de ser el més adequat a la prestació normal del servei.
– 4 Classificació professional.
La categoria professional dels xofers dels serveis de representació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya és la D1-oficials de primera.
– 5 Retribucions per perllongació de la jornada.
5.1 Les hores que es realitzin en excés del còmput setmanal, bisetmanal o anual de la jornada de treball efectiu i del màxim d’hores de presència o d’espera tenen la consideració d’hores extraordinàries a efectes retributiu i en els mateixos termes de l’article 40 d’aquest Conveni.
5.2 La taula de retribucions aplicable és la següent:
Hores de presència: 900 Pta/h.
Hores de presència nocturna: 1.170 Pta/h.
Hores extraordinàries: 1.590 Pta/h.
Hores nocturnes no de presència: 1.800 Pta/h.
Hores extres en festius oficials o diumenges: 2.230 Pta/h.
5.3 En cas de realització d’hores extraordinàries en festius oficials o diumenges, es garanteix una percepció mínima de 8.920 Pta, que inclou la realització de 4 hores de treball.
5.4 En cas de realització d’hores extraordinàries en dissabtes, es garanteix una percepció mínima de 6.360 Pta, que inclou la realització de 4 hores de treball.
5.5 Aquesta retribució especial no s’aplica al personal que sigui contractat específicament per cobrir els serveis en festius oficials, caps de setmana o altres dies de descans del personal.
5.6 Amb efectes d’1 de gener de 1991, es fixa la quantitat de 1.250 Pta en concepte d’indemnització per compensar la disponibilitat de xofer durant les hores de dinar i/o sopar fora de l’horari habitual i sempre que coincideixi amb la localitat on presta serveis.
El cobrament d’aquesta indemnització és incompatible amb el cobrament de qualsevol altra quantitat en concepte de dieta.
– 6 Complement de lloc de treball.
El personal que ocupi un lloc de treball inclòs en la definició del punt 2 d’aquest annex, com a compensació de les especials circumstàncies que comporta quant a responsabilitat, confiança, dedicació, professionalitat i d’altres similars, es fixa un complement mensual de 20.000 Pta.
Annex 2

A més del que estableix aquest Conveni, al personal laboral procedent del MCSE se li respecta com a condició més beneficiosa, sempre que l’estiguin gaudint en el moment de la signatura, la jornada ordinària de treball de 35 hores setmanals, en horari de 8 a 15 hores, de dilluns a divendres durant tot l’any.
Així mateix, al personal laboral procedent del MCSE se li respecten com a condicions més beneficioses les següents, perquè les tenia reconegudes al Conveni de 1983 quan van ser transferits a l’Administració de la Generalitat de Catalunya:

Situació d’incapacitat o invalidesa.
– 1 Incapacitat laboral transitòria:
a) Complements per indemnització d’incapacitat laboral. Sens perjudici del que estableix la legislació de Seguretat Social i respectant les condicions més beneficioses, es reservarà plaça mentre el treballador malalt estigui en situació d’incapacitat laboral transitòria o invalidesa provisional. Mentrestant, si fos necessari, la seva plaça es cobrirà per personal laboral interí.
Incapacitat laboral transitòria (ILT). L’Administració abonarà la diferència entre la prestació que aboni la Seguretat Social i el salari real durant el temps que duri la ILT.
b) Operació quirúrgica, hospitalització, maternitat, accident laboral aliè a l’Administració: s’abonarà la diferència entre el que correspongui percebre per la Seguretat Social i/o altra entitat i el salari real a què tingui dret sense cap descompte.
c) Accident laboral o malaltia professional: quan una o altra situació s’hagi produït al servei de l’Administració s’abonarà el 100% de la diferència fins el sou real que tingui en la data de l’accident o la declaració de malaltia professional.
– 2 Invalidesa provisional:
a) Malaltia comuna o accident no laboral: tenen dret a complement els treballadors que hagin complert 5 anys d’antiguitat a l’Administració, d’acord amb l’escala següent:
Per cinc anys de serveis: 20%.
Per sis anys de serveis: 40%.
Per set anys de serveis: 50%.
Per vuit anys de serveis: 60%.
Per nou anys de serveis: 80%.
Per deu anys de serveis: 100%.
L’esmentat complement s’abonarà sobre la diferència entre la quantitat que aboni la Seguretat Social i el salari real que tingui en la data de la declaració d’aquesta situació.
Aquesta mesura no té caràcter retroactiu, sens perjudici que l’Administració pugui considerar situacions anteriors sobre les quals haurà de resoldre, en tot cas, de forma discrecional.
b) Accident de treball o malaltia professional: els treballadors declarats en aquesta situació percebran el 100% de la diferència entre la prestació que li aboni la Seguretat Social i el salari real que tingui assignat en la data de la declaració.
– 3 Invalidesa permanent, parcial o total per a la professió habitual.
Malaltia comuna o accident de treball:
a) En els casos d’invalidesa permanent total:
3.1 Tenen dret a complement a càrrec de l’Administració els treballadors que hagin complert cinc anys d’antiguitat a l’Administració, d’acord amb l’escala següent:
Per cinc anys d’antiguitat: 20%.
Per sis anys d’antiguitat: 40%.
Per set anys d’antiguitat: 60%.
Per vuit anys d’antiguitat: 80%.
Per nou anys d’antiguitat: 100%.
Els percentatges assenyalats s’apliquen a la diferència existent entre la pensió que li assigni la Seguretat Social i els havers bruts fixos que tinguin assignats en la data de l’esgotament de la incapacitat laboral transitòria o en la data d’efectes fixada per la resolució de l’organisme competent si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini establert per la ILT.
b) Els treballadors amb antiguitat d’almenys cinc anys a l’Administració, amb la renúncia prèvia al dret reconegut al paràgraf anterior, poden optar per:
Ser destinats a un nou lloc, acomodat a les seves aptituds, amb els havers corresponents a aquest i respectar-li l’antiguitat.
En els casos d’invalidesa permanent total:
Percebre una indemnització consistent en dotze mensualitats de la pensió que li assigni la Seguretat Social.
3.2 En els casos d’invalidesa permanent:
Percebre una indemnització de la mateixa quantia que la fixada per la Seguretat Social, en el supòsit que aquesta concedeixi indemnització per un preu fix.
Accident de treball o malaltia professional:
l’Administració ha de proporcionar al treballador declarat en aquesta situació per l’organisme competent un lloc de treball adequat a les seves aptituds i estat, i respectar-li en tot cas el salari que estava percebent.
En el supòsit que el treballador no accepti un lloc a l’Administració, se li abonarà la diferència entre la pensió que percebi de la Seguretat Social i la totalitat del seu salari real fix.
Si percep indemnització a tant alçat, l’Administració ha d’acomodar-lo a un lloc adequat a les seves condicions físiques, i mantenir-li el salari real fix que tingui. En aquest cas el treballador pot optar per una indemnització de la mateixa quantia que la fixada per la Seguretat Social i causar baixa a l’Administració.
– 4 Incapacitat permanent absoluta per a tot treball.
a) Malaltia comuna o accident no laboral: als treballadors declarats en aquesta situació per l’organisme competent, l’Administració els ha d’abonar el mateix complement i amb els mateixos requisits que el que estableix l’apartat 3.a), primer paràgraf.
El treballador pot optar per percebre una indemnització consistent en dotze mensualitats de la pensió que li assigni la Seguretat Social.
b) Accident de treball o malaltia professional: quan aquesta situació obeeixi a accident de treball o malaltia professional contreta al servei de l’Administració, en tot cas s’ha d’abonar al treballador el total de la diferència de la pensió assignada per la Seguretat Social i el seu sou real fix, en la data d’efectes fixada per la resolució de l’organisme competent que fixi la incapacitat permanent absoluta per a tot treball, si aquesta es produeix abans d’esgotar-se el termini establert per a la ILT.
– 5 Gran invalidesa.
Malaltia comuna, accident no laboral, accident de treball o malaltia professional: els treballadors de l’Administració que siguin declarats per l’organisme competent en aquest grau d’invalidesa obtenen els mateixos beneficis a què es refereix l’apartat 2.4.a) i b), segons els casos, i no es tindrà en compte per a la fixació del complement la quantitat assignada per l’organisme competent i destinada a terceres persones o a despeses d’internament en una institució.
Premis
L’Administració pública, bé sigui per pròpia iniciativa o a proposta de directors o dels representants dels treballadors, pot concedir premis als treballadors que per la seva conducta, laboriositat o altres qualitats notables es facin creditors de l’esmentada recompensa que serà acordada discrecionalment.
També es poden concedir premis en qualsevol moment per actes heroics realitzats en cas de sinistre, catàstrofes naturals, prevenció d’accidents o altres anàlogues.
Els premis poden consistir en quantitats en metàl·lic, beques per cursets de perfeccionament o viatges d’estudi a l’estranger, o augment de vacances.
Aquestes recompenses s’han de fer constar a l’expedient personal de l’interessat.
Premis de permanència
Els treballadors que compleixin vint anys de permanència percebran un premi d’una mensualitat del seu salari real, dues mensualitats als trenta anys de permanència i tres mensualitats als quaranta anys.
No es computen els períodes que hagin estat objecte de descompte de l’antiguitat a l’empresa.
Millores socials

– 1 Les prestacions concedides en els casos de jubilació per la corresponent mutualitat, quan aquesta es produeixi a partir de l’entrada en vigor del Conveni, es complementaran per l’Administració d’acord amb l’escala següent:
Per trenta anys de serveis, el total de la diferència.
De vint-i-cinc a vint-i-nou anys, el 90% de la diferència.
De vint a vint-i-quatre anys de servei, el 80% de la diferència.
De quinze a dinou anys de servei, el 75% de la diferència.
De deu a catorze anys de servei, el 70% de la diferència.
No té dret a l’esmentat complement qui porti menys de deu anys de servei actiu a l’Administració.
Els complements de jubilació a què es refereix aquest
Article es computen en funció de la diferència que resulti entre la quantia de la pensió reconeguda per l’entitat gestora i els ingressos bruts fixos.
Els complements de jubilació a què es refereix l’escala anterior es concedeixen als qui es jubilin complerts els seixanta-cinc anys i abans de complir els seixanta-sis anys d’edat.
S’estudiaran preferentment les sol·licituds de jubilació d’aquells treballadors que, tenint complerts els seixanta anys d’edat, tinguin reconeguts quaranta anys d’antiguitat a l’Administració.
– 2 Qualsevol treballador amb seixanta anys complerts i amb quaranta anys de serveis pot jubilar-se amb el 100% dels seus havers totals i amb trenta-cinc anys de serveis el 90%, sempre que hi hagi petició de l’interessat. Tant la provisió de la plaça com la forma de portar-la a terme són facultats discrecionals de l’Administració.
– 3 Complements i subsidis de viduïtat i orfandat: a la defunció del treballador que hagi servit a l’Administració el període de carència exigit per les disposicions vigents en matèria de Seguretat Social, sempre que tingui fills menors de divuit anys i fins que no excedeixin d’aquesta edat, l’Administració abonarà a la seva vídua, o si s’escau, al vidu incapacitat, un complement sobre la pensió que li assigni la mutualitat i/o altres entitats fins l’import total del salari brut fix. Tenen dret a aquest complement els fills menors de divuit anys en el cas que no visquin el pare o la mare creditors d’aquest.
Si la mort es produeix per accident de treball o malaltia professional contreta durant el seu servei a l’Administració no s’ha d’exigir antiguitat per percebre els esmentats complements, per la qual cosa, en aquest cas, els beneficiaris percebran el salari brut fix o, si s’escau, la corresponent diferència.
– 4 El contingut d’aquest annex forma part integrant del Conveni interdepartamental.
Annex 3

A més del que estableix aquest Conveni, al personal laboral que fins al dia 1 de gener de 1988, li era d’aplicació el Conveni col·lectiu dels establiments sanitaris d’hospitals i assistència, se li respecten com a condicions més beneficioses, sempre que les estiguin gaudint en el moment de la signatura, les establertes en aquest annex, el contingut del qual forma part integrant del Conveni interdepartamental.
– 1 Plus de compensació ajut familiar.
S’abona a tots els treballadors que tinguin càrregues familiars, independentment de les que percebin a càrrec de la Seguretat Social: 1.110 Pta per pare, mare o esposa i 673 Pta per cada fill, sempre que constin a la cartilla com a familiars a càrrec del treballador.
– 2 Plus de transport.
Els departaments o entitats han d’abonar als seus empleats un plus de transport equivalent a 1.577 Pta mensuals als treballadors que efectuïn torn continuat i de 3.154 Pta als que realitzin torn partit sempre que aquests no gaudeixin de manutenció en el centre.
– 3 Menjadors.
Tots els departaments o entitats afectats per aquest Conveni, independentment del nombre de treballadors d’aquests, han de disposar d’un local degudament habilitat per dinar en el centre de treball.
En l’esmentat local s’hauran de proporcionar dinars o sopars al treballador que necessiti fer-los en el centre de treball per raó del seu horari de servei, i tenen dret a fer-ho també quan l’entrada o sortida de l’horari de treball coincideixi en mitja hora abans o després, amb el dinar o sopar, i sempre que el local sigui obert.
Els horaris actuals d’obertura i tancament d’aquests locals per dinar no poden ser modificats per les empreses sense acord previ amb el Comitè d’empresa o delegats de personal.
El preu s’estableix en 227 Pta per dinar o sopar.
En els centres on no estigui establert aquest servei, bé sigui en ambdós àpats o en algun d’ells s’haurà de fixar l’horari d’acord amb el Comitè.
El treballador haurà de sol·licitar aquest servei amb l’antelació necessària d’acord amb la normativa interna que s’estableixi.
– 4 Gratificació per jubilació obligatòria.
Els treballadors que la tinguin reconeguda en el Conveni que els era d’aplicació en el moment de la signatura del Conveni interdepartamental rebran una gratificació per jubilació equivalent a tres mensualitats del salari corresponent a la seva categoria.
Annex 4

A més del que estableix aquest Conveni, al personal laboral que fins al dia 1 de gener de 1988 li era d’aplicació el Conveni col·lectiu de l’ensenyament privat se li respecta com a condició més beneficiosa, sempre que les estiguin gaudint en el moment de la signatura, les millores establertes en aquest annex, el contingut del qual forma part integrant del Conveni interdepartamental.
– 1 Es manté en els centres d’ensenyament un premi de jubilació per als treballadors que en jubilar-se tinguin almenys quinze anys d’antiguitat a l’Administració. Rebran l’import corresponent a tres mensualitats extraordinàries i una mensualitat més per cada cinc anys que excedeixin dels quinze primers.
– 2 Amb independència de la jornada laboral, el personal docent a qui s’encomani i accepti voluntàriament la vigilància dels alumnes durant els dinars i les hores d’esbarjo motivats per aquests, té dret a manutenció pel temps dedicat a aquesta activitat.
El personal no afectat pel paràgraf anterior té dret a utilitzar els serveis del menjador abonant el 50% de l’establert pre als alumnes. És potestatiu del centre establir que l’esmentat personal no excedeixi el 10% del nombre d’alumnes que l’utilitzin diàriament.
Així mateix, aquest personal pot eventualment, llevat que hi hagi causa justificada en contra, utilitzar el servei d’allotjament, abonant com a màxim el 50% del que s’estableix per als alumnes.
– 3 En els centres que hi hagi menjador o internat, el personal que atengui els serveis de menjador i cuina té dret a manutenció en el centre els dies que exerceixi la seva activitat laboral o coincideixi l’horari de dinar amb la seva presència en el centre.
El personal intern té dret a manutenció i allotjament.
Per a aquest personal, llevat d’exprés acord mutu en contra, la jornada té caràcter de partida i per això s’ha de disposar, com a mínim, d’una hora de descans pel dinar.
– 4 Assegurança de responsabilitat civil i accidents: tots els centres han de comptar amb dues pòlisses d’assegurança que garanteixin les cobertures de responsabilitat civil i accidents individuals de tot el personal afectat pel Conveni col·lectiu de l’ensenyament privat.