Home » Articles posted by nosaltres (Page 5)

Joan Saura falta a la veritat en contra dels i les treballadores

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Les declaracions públiques fetes el 28 de juliol d’enguany pel conseller del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, en companyia del secretari Joan Boada i la directora que ens afecta a bombers Olga Lanau, inclouen afirmacions que aquesta gent saben que no són certes i s’orienten en perjudici directe contra els treballadors i treballadores del cos de bombers.

Creiem que per a salvaguardar el prestigi personal dels càrrecs directius i polítics d’una corporació no és de rebut que utilitzin els mitjans al seu abast per a ocultar de forma humiliant la realitat dels recursos humans a la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS). Des dels alts càrrecs es prenen decisions incorrectes i ho han de reconèixer.

Frases com “mai s’havia fet un esforç tan gran i extraordinari en el reforçament dels bombers i en la prevenció d’incendis” i que el departament ha incrementat el nombre de bombers fixes i ha reduït la temporalitat, fan pensar que hom es burla del personal més precari, ja que si s’acomiada certa quantitat de temporals evidentment guanya la proporció de treballadors fixes. També si es tanquen punts de guaita penosos, queden les torres de guaita més bones. Tot això en comptes de regularitzar la contractació i arreglar punts de guaita.

Si bé subscrivim que la tasca que desenvolupem alguns cossos de la Generalitat és difícil, aquesta dificultat ve molt reforçada per la precarietat laboral d’alguns col·lectius, la temporalitat de la contractació, i la retallada de personal de la campanya forestal del 2009. Potser la bonança de la campanya forestal del 2008 ha fet pensar que la corporació es podia relaxar en la incorporació de personal pel 2009 i habilitació d’infraestructures.

Nosaltres també volem expressar la nostra admiració per l’entrega humana que fan bombers i auxiliars en situacions d’emergència com a Els Ports, la majoria dels quals seran acomiadats després de l’estiu, i molts dels quals sense saber si gaudiran de la confiança de la DGPEIS per a treballar el 2010.

Comunicat de premsa des de Cerdanyola del Vallès, a 4 d’agost del 2009

L’hort a Horta de Sant Joan

Descarregueu tot el comunicat imprimible

La Plataforma en defensa de la Terra Alta i conjuntament amb la secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) volem expressar l’aflicció que sentim per la pèrdua dels joves bombers morts en l’incendi d’Horta de Sant Joan, així com el nostre condol als seus familiars, amics i companys, la nostra preocupació pels ferits, que esperem de tot cor la seva recuperació.

A ells i a tots els seus companys que han treballat, i treballen encara, en l’extinció del foc, els agraïm profundament la tasca i valor que han aportat per apagar el foc en unes condicions tan dures i adverses.

També volem comunicar a totes les autoritats locals, regionals, nacionals i estatals que ens han visitat,

1. Que l’incendi als Ports ens ha fet veure, una vegada més, la importància de mesures de prevenció al bosc i dels perills de l’abandó del món rural.
El foc ens ha posat de relleu la necessitat d’un món rural viu i actiu. On la gent que treballa la terra i li dóna vida, pugui continuar conservant el paisatge que tantes generacions de pagesos ens han llegat, amb el valor afegit d’estar prenent cura i protegint els boscos, i disminuint els factors de perill d’incendis.
El foc ens ha recordat la beneficiosa labor que fan els ramats de bestiar que pasturen, que netegen el sotabosc, que transporten llavors, fertilitzen el bosc i recuperen sendes perdudes.
És necessària una política forestal que posi en valor els nostres boscos i n’asseguri una explotació rendible i sostenible.
És imprescindible recuperar la dignitat de l’ofici de pagès i de pastor, per a què puguin viure del seu ofici, sense necessitat d’ajudes ni subvencions.
Caldria recuperar la interacció del sector primari amb el seu entorn i fomentar relacions de col·laboració amb la Terra, ella ens dóna fruits i recursos i nosaltres l’ajudem en aquest procés de vida.
Potenciar el comerç de productes locals i regular un mercat que deixa la pagesia en mans de les grans distribuïdores, ajudaria a revaloritzar la feina de pagès i els seus productes i la seva important tasca de manteniment del medi natural

2. Que, desgraciadament, aquest foc ha demostrat la urgent necessitat d’un Parc Natural fort, amb capacitat de gestió, competències i pressupost. Un Parc Natural dels Ports amb capacitat per emprendre accions i iniciatives per resguardar els seus valors naturals de les seves amenaces: Els focs i la massificació turística en indrets claus com lo Ventador, les Olles, els Estrets, el Toll del Vidre o la Franqueta.
Cal treballar des d’ara mateix per la ràpida recuperació de la riquesa mediambiental d’aquests espais, evitar-ne l’erosió i ajudar a la recuperació del bosc mediterrani original, intensament modificat per la sobreexplotació i carboneig soferts al segle passat.

3. Que bona part de l’incendi ha afectat terrenys que d’una manera incomprensible van quedar fora del Parc Natural. La Vall del Canaleta, junt amb Santa Bàrbara, la Serra de Buscarrons, la Serra de Pàndols i la serra de Cavalls constitueixen un corredor biològic importantíssim que connecta, a través del massís del Port, el Sistema Ibèric amb les serralades catalanes de l’altre costat de l’Ebre. Tots aquests espais, que ja van veure un projecte de Parc Natural de la Generalitat republicana, són de vital importància per a la biodiversitat de les nostres terres i de tot Catalunya.

És per això que demanem:

  1. La dignificació de l’ofici de pagès i de pastor.
  2. El foment de la ramaderia extensiva.
  3. El foment d’una agricultura sense químics ni tòxics.
  4. La realització de polítiques actives de prevenció de focs, amb la neteja dels boscos, la creació de tallafocs i la recuperació d’erms estratègics.
  5. La creació d’un Parc Natural dels Ports potent, coordinat amb l’Aragó i el País Valencià, amb autonomia, competències i pressupost.
  6. La incorporació immediata de tota la vall del Canaleta, Santa Bàrbara i les serres de Buscarrons, Pàndols i Cavalls al Parc Natural dels Ports.

Manifest també subscrit per la secció de Guaites a Mora d’Ebre, el 3 d’agost del 2009

La meitat de guaites a les portes d’agost

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Dels 85 punts de guaita de Bombers que hi hagueren de bon principi, aquest estiu la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS – Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya) només n’ha mantingut 68. Amb un procés de convocatòria i incorporació iniciat ja amb retard a primers del mes de maig, a dia 31 de juliol només 45 punts de guaita estan coberts.

A aquestes alçades de la campanya forestal del 2009, la DGPEIS encara no ha resolt la convocatòria de 24 de les places vacants per a cobrir l’equivalent a 12 punts de guaita, amb la qual cosa Catalunya se situa a la canícula d’estiu, amb el major risc d’incendis forestals i un mínim històric de vigilància per la detecció.

Els i les guaites forestals són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal.

Les condicions de treball dels i les guaites de bombers fan que a la convocatòria de cada any hi hagi persones amb contracte fix que renuncien a la plaça, per haver trobat una feina més digna. La DGPEIS ofereix les places vacants al personal interí una vegada començada la campanya forestal d’estiu, i aquest procés el sol dilatar fins a un mes, amb la qual cosa n’hi ha que segueixen buscant-se feina en una altra entitat més seriosa i tampoc no s’arriba a cobrir les vacants en ple juliol. Després d’aquest mal procés amb el personal existent, la DGPEIS anuncia per internet la convocatòria per a cobrir els punts de guaita que no han volgut els anteriors.

La gent nova descobreix la precarietat de la feina quan entren de servei, i moltes noves guaites renuncien de forma fulminant quan es veuen amb el propi cotxe pagant-se la gasolina i pujant muntanyes per camins de pedra, o desplaçant-se 100Km també a costa pròpia. Cada any hi ha casos de sinistre total entre els vehicles dels propis Guaites Forestals de la Generalitat de Catalunya, i una bona quantitat de rehabilitacions de cotxe que els i les treballadores han de sufragar a final d’estiu.

Per primer any la DGPEIS ha reconegut el dret de Guaites Forestals a fer vacances, però amb una pitjor perspectiva de servei, doncs no hi ha plans per a cobrir cap substitució.

Comunicat de premsa des de Cerdanyola del Vallès, a 31 de juliol del 2009.

Crònica de la Jornada de Lluita a Toledo en suport a la Secció Sindical de Treballadors Forestals de Guadalajara

Des de Guadalajara sortirem ahir cap a Toledo un grup de companys per a fer escoltar de primera mà a l’administració regional, a l’empresa a la seva seu de la comunitat autònoma, i a les treballadores de Toledo les reivindicacions concretes de la Secció Sindical de CNT-AIT al sector forestal de Guadalajara.

La jornada va transcórrer combativa, traslladant-nos a diferents punts clau de la ciutat toledana relacionats amb la gestió i responsabilitat dels incendis forestals a tota Castilla-La Mancha: la conselleria de Medi ambient i desenvolupament rural, la seu central de GEACAM, a més d’altres destacaments administratius i carrers cèntrics. Al llarg del dia vam informar totes les treballadores del conflicte obert, la necessitat de l’anarcosindicalisme i l’organització directa dels treballadors per a la resolució dels seus conflictes, commutant la defensa dels nostres interessos i la transformació social.

 

Volem des del Sindicat agrair a les companyes de Toledo la implicació i atenció que han tingut amb nosaltres i la difusió del missatge de la Secció Sindical, demostrant que la solidaritat i suport mutu entre treballadors és la nostra millor eina.

¡ESQUADRES EN LLUITA PER UN CONVENI DIGNE!
¡SOLIDARITAT BOMBERS FORESTALS!
¡CONTRA EL CAPITAL, LLUITA ANARCOSINDICALISTA!

Quatre companys morts en un incendi, ¿fins quan ho permetrem?

Des del Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca volem fer arribar als companys dels morts nostre suport i el nostre ànim per continuar en la tasca de l’extinció d’incendis forestals. A la família, poc podem dir més que la resta de companys els donaran suport en tot moment.
(…)

La GEACAM nega la dignitat als treballadors a Guadalajara

El sector de prevenció i extinció d’incendis forestals de Castilla La Mancha travessa una greu crisi: la Junta de Comunidades va crear una empresa pública que se suposava anava a millorar les condicions de treball, però ha resultat ser aixopluc de les pitjors pràctiques, l’únic fi és esprémer al treballador i la reducció de costos. Aquesta empresa es diu GEACAM (Empresa Pública de Gestión Ambiental de CLM).

Creen un pla d’incendis forestals en el qual es reflecteix una segona activitat per a aquells treballadors que no superin les proves físiques, el gran problema d’això és que no només no es compleix, sinó que a més, és un pla fantasma ja que ningú no sap què passa amb el pla ni s’està duent a terme.

La difusió del servilisme, la submissió, i la repressió: amenacen als capatassos per que si algú comet un simple relliscada l’empaperin per poder-lo despedir, o del contrari l’acomiadaran a ell, amenaça que compleixen de manera desproporcionada i despietada amb alguns treballadors, pel simple fet de que els cauen malament a alguns d’ells.

Redueixen de forma encoberta la plantilla convocant les places segons la seva conveniència i la resta les cobreixen amb interins, d’aquesta manera quan desapareguin les places que aquests ocupen, com segons l’antic conveni no tenen els mateixos drets que els fixos discontinus es poden desfer d’ells al·ludint que la Junta ha decidit prescindir d’aquestes places, obligant a signar la renúncia voluntària, perdent així l’antiguitat adquirida i tots els seus drets.

Utilitzen la “crisi” i l’acomiadament per infondre la por a quedar sense feina, com a arma dissuasòria, i poder així campar agust violant la dignitat dels treballadors per a que ningú obri la boca.

Utilitzen l’engany i la desinformació, perquè ningú no sàpiga el que està passant, per manegar els treballadors com si fossin titelles i que no s’adonin que de forma encoberta estan preparant la reducció de plantilla o l’ajustament del servei, com diuen ells.

Pel que fa a la situació dels llocs de treball, les bases de guaita no disposen de servei de llum ni d’aigua, en el cas dels vigilants de torre el cas és més patètic ja que han d’emprar el seu propi vehicle per arribar a seu lloc de treball, a les quals l’accés està pràcticament intransitable i les torres quan plou tenen goteres, i no obstant això després d’haver queixat continuen en les mateixes condicions. Però el cas més sagnant és el de les mòbils que ni tan sols tenen on arrecerar quan plou, a banda dels mateixos problemes de les torres, la qual cosa suposa la violació del dret a un treball digne i en condicions dignes, i d’insalubritat en els llocs de treball.

Els torns són de deu hores continuades, a excepció de les torres que funcionen 24 hores, i en el cas dels guaites més els dies que els toca treballar han d’estar atents per si han de sortir. El temps restant fins a cobrir les 24 hores, la qual cosa suposa estar de guàrdia i els paguen uns miserables euros camuflats com disponibilitat, oblidant que cada vegada que surten a un incendi arrisquen la seva pròpia vida, la qual cosa és un claríssim cas d’explotació i abús, doncs a sobre de tot això ni tan sols tenim una categoria professional reconeguda.

No és agradable recordar que ara fa quatre anys onze companys d’aquesta província malbarataren les seves vides en l’extinció de l’incendi que s’iniciava a La Riba de Saelices. Quins mitjans s’han posat per evitar una altra tragèdia d’aquesta índole? Quines mesures es van a prendre? Farà falta que caiguem uns altres tants?

Per tot l’exposat anteriorment la Secció Sindical Forestal de la CNT-AIT de Guadalajara, apel·la a la vostra solidaritat i suport a la lluita que mantenim davant la Conselleria de Medi Ambient de Castella LM el responsable, José Luis Martínez Guijarro, és director de l’empresa GEACAM i responsable directe del servei d’incendis forestals de Castella LM.

El ‘guaita del frac’ es presenta a bombers per a cobrar: primer èxit de la temporada d’estiu

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Acollint-se a la falta de transport ni diners per a circular per la muntanya, un Guaita Forestal va permanèixer una jornada més al parc de bombers de Girona dimarts 7 de juliol en espera d’una solució, però aquesta vegada amb una maleta a l’estil del “cobrador del frac” per a reclamar la paga de juny.

Durant les nou hores i mitja de jornada laboral, a l’entrada de la Regió d’Emergències de Girona, que és la mateixa del parc de bombers de la mateixa ciutat, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) va “patir” l’escarni per la morositat en el pagament de les nòmines de juny de bona part de treballadors i treballadores dels bombers de la Generalitat.

La corporació va mobilitzar el cos operatiu i de comunicacions per a dotar immediatament d’electricitat el punt de Guaita de Sant Grau (al municipi de Sant Gregori) i traslladar tot el material de guaita a la mateixa muntanya per a enviar el treballador a dalt directament i que no passi cap més dia pel parc de bombers.

En una jornada que la DGPEIS va viure amb tensió, al final del dia el cos operatiu va dir a la secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) que la patronal i el Comitè de l’Empresa accepten un acord econòmic sobre els desplaçaments d’alguns Guaites Forestals. Els pagaments de juny, però, segueixen ajornats pel mes següent.

Comunicat de premsa des de Girona, a 8 de juliol del 2009.

Contra la intromissió de la U.M.E. a l’extinció d’incendis forestals

El 2006, després dels greus incendis forestals que van tenir lloc a Galícia el 2005, i les crítiques rebudes per l’administració, l’única ocurrència que va tenir el Govern de l’Estat va ser la creació de la UME. Aquest grup de militars, amb instrucció marcial i entrenament en l’ús d’armes, que realitzen simulacres de catàstrofes naturals, mai estaran igual de preparats que els cossos civils d’intervenció en emergències. En el cas dels incendis forestals, un cos com aquest no pot fer front a l’experiència dels companys que treballem dia a dia en l’extinció dels focs que es produeixen en cada racó dels nostres boscos.

Malgrat això, i passant per sobre de les protestes dels treballadors del sector, que ja l’any passat van desembocar en vagues multitudinàries, es crea aquest cos militar, i se’ls dóna pista en l’assumpte dels incendis forestals. El sindicat de Salamanca (CNT-AIT) ho té clar: no volem militars treballant al nostre costat en aquestes situacions. Molts són els motius, a més del nostre total rebuig als cossos i forces de seguretat de l’Estat, que ens porten a demanar la reintegració dels pressupostos de la UME en la dotació corresponent al personal civil d’extinció d’incendis. Alguns d’ells són:

  • Els pressupostos d’aquesta Unitat són exagerats. Amb el pressupost de l’any anterior, de 280 milions d’euros, es podria haver contractat personal de les quadrilles d’Acció Ràpida durant cent anys.
  • Si la U.M.E. intervé, el que falla és el preventiu d’incendis. Si aquest falla, cal solucionar, i no crear més cossos per resoldre el problema.
  • La creació de la U.M.E. serveix com a excusa per evitar que s’hagin de cobrir aquests treballs per part de personal civil.
  • La Unitat Militar d’Emergències és una forma emmascarar el paper repressiu, colonitzador, servidor dels interessos econòmics de l’Estat, que en realitat té l’exèrcit.
  • La U.M.E. mai no podrà assolir l’experiència dels companys que porten anys treballant en el sector i que s’han enfrontat a moltes situacions d’alt risc, per molts simulacres que facin.

Els exèrcits no es fan servir per ajudar en tasques humanitàries. Aquestes tasques, gran part de les vegades s’han de realitzar per l’acció d’altres exèrcits, que destrueixen territoris sencers i maten persones desarmades que han comès l’error de viure a les seves cases. L’exèrcit espanyol no és una excepció, i per això, si algú vol treballar en l’extinció d’incendis forestals, entenem que ha de fer fora de la disciplina militar. Per a la lluita contra aquestes catàstrofes volem tenir al nostre costat a persones, no a robots que només obeeixen a la veu de comandament dels seus superiors, que no són capaços de pensar per si mateixos. Volem gent que no estigui sotmesa a la repressió de l’exèrcit.

Per a què no passin coses com les que van succeir a Galícia l’estiu de 2005, els treballadors del sector forestal hem de fer pinya i enfrontar-nos a la situació des de l’organització en els nostres curros. Hem de prendre consciència que si no som nosaltres els que aconseguim arrencar les millores en el nostre sector, ningú no ens les regalarà. Aquestes millores les hem de plantejar nosaltres mateixos, ja que som nosaltres els que estem dia a dia a la muntanya, els que sabem a què ens enfrontem.

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca
PER L’ESTABILITAT AL SECTOR FORESTAL, organitza’t I LLUITA

Tradicional falta de pagament a bombers

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Des que el col·lectiu de Guaites Forestals forma part del cos de bombers del Departament d’Interior (Generalitat de Catalunya), que s’ha fet avançar a treballadors i treballadores tots els recursos econòmics per aguantar fins a un mes i mig sense cobrar cap diner. A més a més de no pagar nòmines fins l’1 d’agost, la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS) intenta seguir sense fer-se càrrec dels desplaçaments dins l’horari de treball.

Com va passar l’agost del 2008, la campanya forestal de bombers d’enguany ha començat amb un guaita que, atenent-se a les condicions de tots els contractes, no disposa de vehicle al servei de la corporació, però es presenta cada jornada al treball.

La primera reacció de la patronal contra la resistència del guaita va ser intentar que es desplacés des del parc de bombers de Girona fins la muntanya de Sant Grau 15Km a peu però, després de la immediata resposta sindical del 28 de juny la cúpula de la Regió d’Emergències de Girona prova una altra estratègia: sancionar per absentisme laboral.

La darrera novetat per treballadors com aquest, que va començar el 15 de juny, és que no li paguen la nòmina d’aquell mes, i la morosa corporació segueix pretenent que a més a més els guaites es costegin un automòbil al servei de bombers.

Els i les guaites forestals són professionals situades en punts estratègics del territori, preparades per a detectar des del primer instant qualsevol columna de fum, i localitzar-la amb precisió per tal de què puguin reaccionar amb eficàcia tots els serveis d’emergència. Aquesta és la manera com es prevé el creixement de qualsevol foc forestal.

Oblidades de l’operatiu de la DGPEIS, aquest any 2009 hi ha menys Guaites Forestals de bombers que mai, i més focs forestals detectats amb gran retard davant punts de guaita sense cobrir de personal.

Comunicat de premsa des de Girona, a 6 de juliol del 2009.

Salamanca: Per la fi de la temporalitat al sector forestal

La conservació dels boscos és una de les activitats més importants perquè puguem seguir habitant aquest planeta. Del seu manteniment en unes condicions òptimes, dels usos i aprofitaments que d’ells fem i de la prevenció de catàstrofes en els mateixos, dependrà que les muntanyes ens ofereixin molts anys de “servei”.

Per a que els boscos es puguin conservar bé, hem de planificar estratègies que ens permetin mantenir la biodiversitat, fer créixer les superfícies arbrades i donar nous usos a aquests espais, així com recuperar usos tradicionals. En aquestes estratègies, els treballadors i treballadores del sector forestal tenim molt a dir.

A dia d’avui, els treballs en aquest sector es menyspreen, ja que les condicions en les quals hem de desenvolupar les nostres tasques silvícoles són lamentables. Quan no fem hores extra, manquem del material adequat per a treballar, o ens dediquem a tasques molt dificultoses, com ho són podes i desbrossament en pendents, manipulació d’eines perilloses …

Però el pitjor de la situació és la temporalitat. S’ha assumit com a normal que les èpoques d’estiu comptin amb més treballadors i treballadores a les muntanyes. La resta del temps, hem de buscar la vida per aconseguir trobar un lloc de treball. Si la administraició vol apostar pel medi ambient com un valor a conservar per al futur, tal com ho fan en les seves campanyes publicitàries relatives al tema, no poden oblidar-se dels treballadors que ho faran possible. Tot i així, les Comunitats Autònomes i el Ministeri de Medi Ambient no mouran un dit fins que es vegin pressionats, o bé puguin treure profit del negoci.

Des del sindicat de Salamanca (CNT-AIT) apostem per acabar amb la temporalitat en els treballs forestals, en base a les següents premisses:

  • Els incendis forestals no s’apaguen a l’estiu, sinó que es fa a l’hivern, amb la reducció de la vegetació combustible i aconseguint una discontinuïtat en la mateixa.
  • Els treballadors i treballadores del sector no poden estar permanentment en una situació d’ansietat per saber si en la campanya següent es comptarà amb ells.
  • Catorze milions d’hectàrees de boscos a l’Estat Espanyol no es conserven en un estat òptim sense que se’ls presti atenció dels dotze mesos de l’any.

En propers comunicats anirem comentant problemes concrets i donant la nostra alternativa per solucionar-los, a curt i llarg termini. Alguns dels temes a tractar seran el paper de la UME en l’extinció d’incendis forestals, les morts i els accidents en el treball, hores extra realitzades …

Per tot això volem incidir en l’organització dels treballadors i treballadores del sector per a què aquests desitjos de millores siguin possibles. Entenem que la unió de tots i totes en la consecució de progressos en el sector no pot plasmar simplement en un conveni col·lectiu que no presenta grans millores, ja que els sindicats oficials, que són els que signen aquests convenis, ben poc faran per nosaltres els treballadors i treballadores. Tampoc podem esperar que sigui l’administració la que ens doni la continuïtat en els nostres treballs, ja que no ho faran: ho haurem de lluitar. La unió fa la força, i entre tots i totes podem acabar amb la pèssima situació del sector forestal.

Properament informarem de l’obertura del cicle de xerrades sobre la situació del sector forestal per la província de Salamanca, en el qual recorrerem la mateixa tractant de fomentar el debat sobre el tema, i animar a la unió dels treballadors i treballadores.

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca