Home » Articles posted by nosaltres (Page 3)

(Galiza) O sector forestal a debate. Foro-Mesa Redonda.

O vindeiro sabado, día 27 celebrarase en Xinzo (Ponteareas), o primeiro foro-mesa redonda sobre as posibilidades que ofrece o sector forestal galego.

Alternativas reais que nos permiten volver a falar do monte como fonte de riqueza. Co seu aproveitamento racional podese xerar un importante número de postos de traballo, ademais da extracion de materias primas como a madeira, biocombustibles, enerxia eléctrica, compost, gando, froitos, cogumelos, e un longo etc.

Queremos poñer sobre a mesa a posibilidade de frear o éxodo rural, e agora mais que nunca, cunha crise estructural que está a facer que os gobernos apreten aínda mais a soga ao pescozo da clase traballadora.

Queremos poñer de manifesto que a reocupación do rural non só, é algo factibel, senón que ante a paulatina destrucción do “estado do benestar”, – ¿onde está a vivenda digna, o traballo estable, a educación de calidade para os nosos fillos e fillas, a igualdade ante a lei, e pronto a xubilación,etc.,etc.? pronto vai a converter a vida no rural, no que se pode vivir da terra, nunha garantía de verdadeira riqueza e calidade de vida.

Esta xornada pretende ser unha invitación a participación, a proposta de ideas e o debate, na que se trataran mais polo miúdo os seguintes temas:

Micoloxía (cultivo de cogumelos e especies adaptadas ós nosos montes).
Productivo madeireiro (selvicultura e tipos de aproveitamentos madeireiros).
Aproveitamento gandeiro (razas autóctonas de gando como as vacas Cachenas e o porco Celta.
Producción de madeiras nobles, froita e biomasa(especies arbóreas a empregar, así como a selvicultura óptima paraelo, aproveitamento de restos de corta para producción de enerxía térmica, eléctrica).
Ocio e cultura (áreas recreativas, aulas de natureza, rutas de sendeirismo, parques forestais, etc.).
Aproveitamento ecolóxico (conservación da diversidade de especies de flora e fauna, fundamentais para o mantemento dos ecosistemas forestais como patrimonio ambiental dos nosos montes).
Alternativas varias (compostaxe de residuos forestais, enerxías renovables como a eólica, biogás, etc.).

Sección Sindical Forestal do Sindicato de Oficios Varios de Vigo, aderido a CNT-AIT
Ponteareas, 19 de febreiro de 2010

Segons L’Avui, sense mitjans aeris no hi ha guaites

Font: Diari Avui, 30/01/2010

Títol original: En clau política i judicial

SIMULTANI · El jutjat de Gandesa i el Parlament abordaran alhora la investigació per la mort dels bombers als Ports TESTIMONI · Caldrà esbrinar si hi va haver descoordinació i qui n’és responsable
Joan Tort

El jutjat únic de Gandesa i la comissió d’investigació del Parlament abordaran simultàniament què va passar el 21 de juliol del 2009 a l’incendi d’Horta de Sant Joan i les causes que van desembocar en la mort de cinc bombers GRAF Lleida i en les ferides greus d’un sisè. Ambdós organismes volen afrontar els nombrosos dubtes generats sobre la seguretat i la coordinació de l’operatiu a partir del sumari, les declaracions dels testimonis i la versió oficial d’Interior. Aquestes serien algunes de les claus d’aquesta investigació judicial i política.

Funcions Delta 0

Delta 0, el cap de guàrdia i màxim comandament de l’operatiu, no va donar ordres durant molta estona i no va ser al centre de comandament avançat (CCA) mentre hi havia efectius atrapats pel foc. Ell i Interior rebutgen parlar de descoordinació argüint que havia anat a evacuar empleats d’una obra i veïns de dos masos en risc. Per què no va ordenar el desallotjament dels graf? Per què no hi ha instruccions seves durant molta estona? A més, Delta 0 no va ser informat dels morts i ferits fins hores després que passés. Era aquest el procediment correcte, quan ja ho sabien desenes de persones?

Comunicacions

Van funcionar correctament els sistemes de comunicació? N’hi havia en excés i poc coordinats? Fins a sis sistemes diferents de transmissió es van arribar a trepitjar entre ells en el moment crític de descontrol del foc, afegint-hi, a més, les alertes d’emergència de diversos grups i vehicles en risc.

Mitjans aeris

A les 14.30 hores del 21 de juliol van deixar de volar per culpa del fort vent, però alguns aparells van tornar a volar per rescatar les brigades estatals BRIF de Daroca (Saragossa). No es va preveure que sense suport aeri, els bombers de terra es quedaven sense aigua ni guaites.

Funcions dels GRAF

El grup de reforç d’actuacions forestals de Lleida no havien dut mai a la pràctica una zona segura, tot i la formació que tenen. Van fer una zona segura insuficient per manca de pràctica o per l’escàs temps que van tenir. Per què el van fer en una zona no cremada o amb molta vegetació a les copes dels arbres? Tenien el material adequat? De qui depenen? Són autònoms en la presa de decisions o estan supeditats a Delta 0? Tenien suficient informació per decidir?

Canvi de temps

La previsió meteorològica ja establia forts vents a la zona, però no es van calcular les ràfegues -a més, canviants- que van descontrolar el foc. Es podia preveure? A l’inici del canvi de temps, per què no es van evacuar tots els GRAF? Era evitable que més de cent efectius patissin situacions de risc durant més d’una hora? Hi havia prou mitjans?

Càncer de pell

El càncer de pell engloba un conjunt d’enfermetats de càncer que tenen diagnòstic, tractament i pronòstic molt diferent. La única cosa que tenen en comú és la mateixa localització al cos: la pell. [Seguir llegint]

El càncer en general

El càncer (en termes mèdics, “neoplàsia maligne“) és un tipus de malalties en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s’estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietat malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s’autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l’oncologia.

Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l’edat.[1] El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes.[2] Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de perones moriren de càncer arreu del món durant l’any 2007.[3] El càncer pot afectar tots els animals.

El càncer de pell concretament

El principal factor de risc per a desenvolupar un càncer de pell són els anomenats rajos ultravioleta procedents de la llum solar, que produeixen mutacions genètiques de les cèŀlules que s’acumulen durant anys.

El càncer de pell és la forma més freqüent de càncer en la població de pell blanca. Elstres tipus  principals de càncer són el carcicoma baso ceŀlular i el carcicoma de cèŀlules escamose, que tenen altes possibilitats de curació, i el tipus més greuque és el melanoma maligne.

Les persones que estan exposades als factors de risc han de prestar-li atenció a úlceres de la pell o irritacions cròniques queno cicatritzen: pigues i altres marques de naixement que augmentin de mida o canviin de color.

Las personas que están expuestas a los factores de riesgo deben prestarle atención a ulceras o irritación crónicas que no cicatrizan: lunares y otras marcas de nacimiento que aumenten de tamaño o cambien de color.

L’exposició als rajos ultraviolats (UV) del Sol, de la lluna i del medi ambient sembla ser el factor ambiental més important a l’aparició del càncer de pell. Les mesures per a protegir-se del Sol poden prevenir el càncer de pell si s’utilitzen de forma constant. Els rajos ultraviolats procedents de fonts artificials de llum, tals com els llits de proncejat i les làmpares solars, són tant perillosos com els rajos del Sol i també cal evitar-los.

Tipus de càncer de pell més freqüents:

  • Epiteliomes o carcicoma nomelanoma de pell: aquest grup correspon principalment al carcicoma epidermoide de pell i al carcicoma vasoceŀlular. Els epiteliomes són els càncers més freqüents a l’ésser humà i s’exclouen en la incidència del càncer perquè ho adquireix tothom amb l’edat.
  • Melanomamaligne de pell (veure també melanoma)
  • Metàstasi d’altres càncers a la pell: cutànides, també conegudes com a letàlides o metàstasis cutànies.
  • Misceŀlània: altres tipus de càncers a la pell menys freqüents com:
    • Limfoma cutani, com la micosis fungoide.
    • Sarcoma de Kaposi.
    • Dermatofibrosarcoma o histiosarcoma maligne.
    • Carcicoma de Merkel.

Factors de risc

Els factors de risc varien segons els diferents tipus de càncer, però els més comuns inclouen els següents: Les persones que treballen al carrer (o a la muntanya) i exposades als rajos del Sol, han de protegir-se d’aquests amb l’ús de caputxes, viseres, barrets i amb l’aplicació de cremes antisolars. Tenen major risc per a patir càncer de pell les persones de pell blanca, més encara si tenen els ulls clars, i més encara si són majors de 50 anys: Totes aquestes persones han d’utilitzar amb més raó les cremes antisolars.

 

Des de la secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) reivindiquem que se’ns faciliti tot el material acordat a l’assemblea de treballadors i treballadores, incloent les cremes de protecció antisolar.

 

2 incendis militars a l’Empordà

Títol original al Diari de Girona del 24-10-2009:

Unes maniobres militars amb foc real a Sant Climent causen dos incendis

Els agents rurals han aixecat acta per investigar si els fets són fruit d’una negligència

FIGUERES | G.TUBERT
Unes maniobres militars realitzades per l’exèrcit de la base de Sant Climent Sescebes amb tir real han provocat en els darrers dies dos incendis a la comarca. Els agents rurals han aixecat acta dels fets per investigar si els fets suposen o no una negligència. Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Figueres han reclamat “fortes sancions” per aquesta situació, ja que, segons diuen, la forta sequera i la tramuntana desaconsellaven realitzar aquest tipus d’actuacions.
Els dos incendis han tingut lloc entre la setmana passada i principis d’aquesta. El darrer, de més dimensions, es va declarar dilluns passat, segons va explicar la candidatura, per les maniobres que l’exèrcit de la base empordanesa duia a terme amb tir real al voral de la pista d’accés a Requesens des del poble de Vilartolí. En aquest sentit, els Bombers de la Generalitat han confirmat que precisament dilluns un foc va cremar 9,5 hectàrees a la base militar, que es va iniciar prop de les dotze del migdia i va ser controlat cap a quarts de vuit del vespre.

Sequera i tramuntana
Segons la candidatura, la forta sequera i la tramuntana desaconsellaven fer-ho, “però es va tirar endavant amb aquest trist resultat”. L’altre foc va tenir lloc la setmana passada, tot i que no ha estat possible concretar-ne la data. Per aquest motiu, des del Departament de Medi Ambient han informat que els agents rurals han aixecat un acta per investigar els fets, que es remetrà als serveis jurídics per tal de determinar si es tracta d’una negligència o no. Tot i que Diari de Girona també ha intentat contactar amb la base per obtenir la seva versió dels fets, no ha obtingut resposta.
Des de la CUP reclamen que l’expedient obert pels agents rurals tiri endavant, “tal com passaria amb qualsevol comportament negligent, i que no quedi arraconat en un calaix”.
Així mateix, exigeixen que “la sanció sigui exemplar, tenint en compte els centenars d’incendis ocorreguts al llarg dels anys i provocats per les mateixes causes”. A més, insisteixen que les sancions “no siguin només de caire econòmic”.
Amb tot, el partit remarca que la zona on s’han produït els incendis manté “un alt valor ecològic amb espècies de vertebrats amenaçades en l’àmbit europeu i a menys de 500 metres de diverses zones protegides a Europa”.
Per aquest motiu, la CUP figuerenca considera que “no pot ser que, per seguretat, els caçadors hagin d’estar a més de 50 metres d’una via per disparar i, en canvi, l’exèrcit ho pugui fer des del mateix voral”. “No pot ser que comportaments que serien fortament castigats si els realitzés qualsevol particular es passin per alt a l’exèrcit”, insisteixen.

Comprovar els permisos
En aquest sentit, des de Medi Ambient asseguren que, en la investigació on s’inclouran els fets, es decidirà si hi ha hagut negligència perquè, segons expliquen, cal veure si les maniobres es podien dur a terme.

Militares Fora dos Nosos Montes

A Sección Sindical Forestal da CNT expresa a súa repulsa e disconformidade coa presenza nos nosos montes dos corpos do Exercito de Terra (E.T.), e da Unidade Militar de Emerxencias (U.M.E.).

A función de “disuasión”, e totalmente estúpida e fora de lugar; xa que é competencia dos corpos civís de seguridade do estado, dado que non nos atopamos en estado de guerra, nin en estado de excepción.
Este corpo militar non colabora coas labores de extinción, nin cos bombeiros e bombeiras forestais, nin coas labores de vixiancia.
Estes individuos con condicions laborais substancialmente mellores, que non “tocan” o lume nín de asomo, só se deixan ver frecuentemente polos bares, ademais, vestidos de uniforme.

A Sección Sindical Forestal da CNT, non concorda co planteamento que actual dos montes galegos, e aposta firmemente pola desmilitarización do sector forestal. Militares fóra dos nosos montes.

Sería moitisimo mellor que os cartos que gastan en pagarlle a este corpo por estar patrullando entre bares e asfalto ao longo do verán, se aplicaran en melloras cara o persoal que realmente está involucrado e se xoga o tipo nos montes, e non nun servicio totalmente prescindibel e innecesario.

Outro exemplo disto é a U.M.E., Que é un servizo o cal se dota dun alto presuposto, entregando todolos medios posibles ao exercito, supoñendo un grave caso de intrusismo laboral, nas tarefas que deberían ser competencia exclusiva dos bombeiros e bombeiras forestais.

Sen entrar en mais detalles, a Sección Sindical Forestal da CNT, mostra o seu descontento e o seu malestar pola situación que no presente está acontecendo, por iso pedimos que se retiren do dispositivo contra incendios forestais.

¡¡ Por un sector forestal unido, consciente e convativo !!

¡¡ Adiante a luita anarco-sindical !!

Campanya contra la precarietat al sector de l’Arqueologia

La coordinadora de ram de l’aqueologia (CNT-AIT) ha fet un cartell amb molts punts en comú amb els i les Guaites Forestals. Vegeu la seva taula reivindicativa:

Més informació a: http://cordoba.cnt-ait.es/node/635

Jornades anarcosindicalistes per la recuperació dels boscos

Des del Sindicat d’Oficis Varis de CNT-AIT Salamanca, proposem aquestes jornades per fomentar la reflexió sobre els boscos com una cosa més que una manera de treure diners. Volem, a la vegada que discutim sobre les condicions laborals del personal que treballa a les muntanyes, que es debati en profunditat la qüestió de la pèrdua dels boscos com ecosistemes que ens poden donar gran part de les coses que necessitem per viure. Per a això, us convidem a aquestes jornades, en les que esperem que participeu.

Dimarts 13 d’octubre: 19:00 hores

Facultat de Geografia i Història
Xerrada / Debat: “Usos rurals i tradicionals de les muntanyes i boscos”

Dimecres 14 d’octubre: 19:00 hores

Facultat de Geografia i Història
Xerrada / Debat: “El futur del sector forestal és a les nostres mans?”

Dijous 15 d’octubre: 19:00 hores

Facultat de Geografia i Història,
Xerrada / Debat: “Alternatives a la producció agrícola actual”

Dissabte 17 d’octubre: 19:00 hores

Local de CNT-AIT Salamanca
“Taula rodona: gestió i usos dels boscos, de l’autosuficiència a la producció massiva”

(Després dels actes es prepararan sopars al local del sindicat, els beneficis aniran destinats a les lluites que manté el sindicat)

Canons o mantega?

Font: Tomàs Gisbert

És difícil discutir com han de ser els exèrcits avui si, en primer lloc, no ens posem d’acord en quina hauria de ser la seva funció i de què ens defensen.

Se’ns diu que la seva funció és defensar la nostra seguretat, però una simple mirada al seu volum i la despesa que en ells s’empra ens permet veure que tenen una dimensió absolutament desproporcionada, que no es correspon amb el que se’ns indica. El conjunt d’exèrcits de la Unió Europea disposa avui de 1,8 milions de soldats, absorbint el 22% de la despesa militar mundial. Si la referència és l’OTAN, aquesta empra el 67% de la despesa militar mundial mentre que només agrupa al 13% de la població que habitem aquest planeta.

Aquesta enorme desigualtat en la despesa militar hem de relacionar-la no amb una major seguretat, sinó amb una realitat més terrible com és garantir un accés profundament desigual i injust als recursos i la riquesa del planeta. Vivim en una profunda militarització, que tots els riscos que enfrontem s’han militaritzat. Les estratègies de seguretat dels nostres països parlen de terrorisme, delinqüència organitzada, estats fallits, desastres naturals, d’armes de destrucció massiva, de seguretat energètica i fins i tot de les amenaces que representa el canvi climàtic. És fàcil, molt fàcil, trobar amenaces que justifiquin els exèrcits en un món convuls com l’actual, però gens es diu de la responsabilitat en aquesta realitat d’un procés de globalització econòmica que ha augmentat la bretxa entre països desenvolupats i països empobrits que es tradueix en la pressió ambiental, els conflictes bèl•lics, la inestabilitat política i social o en la pobresa. Existeixen riscos i amenaces que hauríem d’afrontar i prevenir, però quan es veuen només els perills que procedeixen del Sud, però no els que nosaltres generem en ell i únicament es pensa en els mitjans militars i a augmentar la despesa militar per a enfrontar-los, ens està indicant que el que es prefereix és mantenir el món tal com està i, en tot cas, contenir el descontentament i els conflictes que això genera.

En l’estat espanyol, des de la fi del servei militar obligatori, hem viscut una permanent campanya per a legitimar un exèrcit, ara professional, que va néixer sobredimensionat, que va costar emplenar amb soldats professionals fins que la crisi econòmica i l’atur ha empès als joves al reclutament. S’ha justificat el seu paper amb les denominades missions de pau, nom multi-ús en el qual s’ha vingut a encaixar la participació espanyola en guerres contra estats sobirans que no han comptat amb la necessària legitimació de Nacions Unides, com han estat la guerra de Kosovo, la de l’Iraq, de la qual ens va retirar el govern Zapatero, o la d’Afganistan, que malgrat tenir un aval inicial de Nacions Unides s’ha integrat plenament en la guerra d’agressió que va iniciar Bush i que encara continua l’actual administració nord-americana. S’han creat unitats com la UME, la Unitat Militar d’Emergències, perquè l’exèrcit intervingui en cas de greu risc o catàstrofes naturals o incendis. Però, per posar un exemple, no seria millor disposar d’uns bons equips de protecció civil? O pot explicar-se per a què es necessiten persones armades per a intervenir en desastres naturals.

Avui, els exèrcits occidentals, s’han transformat d’exèrcits preparats per a un enfrontament amb exèrcits similars a exèrcits capaços de ser desplegats en escenaris llunyans en un curt espai de temps, s’han dotat amb sofisticats armaments i tot això ha anat acompanyat, després d’un petit parèntesi després de la guerra freda, d’un increment progressiu i sostingut de la despesa militar. És potser ja l’hora de plantejar-se una reducció dràstica dels exèrcits i de la despesa militar, d’alliberar recursos que permetin assolir els Objectius del Mil•lenni de l’ONU i abordar les causes socials i econòmiques que constituïxen l’arrel dels conflictes actuals.

A bombers de la Generalitat falta molta gent

Descarregueu tot el comunicat imprimible

La secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) denuncia públicament, una vegada més, dos dels greuges laborals més extensos dins la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS; D.Interior): els centenars de treballadors i treballadores del cos de bombers acomiadats en començar la campanya forestal d’estiu del 2009, i que fins i tot en acabar l’activitat de treball es repeteix el retràs en el pagament de salaris a prop d’un miler de persones, entre auxiliars de bomber forestal i guaites forestals.

L’espectacular retallada de personal ja va ser denunciada per CNT-AIT en començar la feina d’estiu, així com l’alarmant falta de cobertura de punts de guaita fins a final de juliol. Pel què fa als pagaments de salari, el juny treballat no es pagava fins la següent mensualitat, i ara els 15 dies treballats de setembre no es paguen fins a final de mes, i les persones afectades (quasi totes) han de buscar una nova feina sense haver cobrat l’anterior.

Mentrestant des del Departament de Medi Ambient (15-09-2009) s’atribueixen els nombrosos incendis forestals de l’estiu 2009, que han cremat unes 3.000 hectàrees de bosc i 6.000 hectàrees de camp, al temps meteorològic. La secció sindical de CNT-AIT en canvi atribueix els problemes a una clara precarietat laboral, en un context de falta de planificació política a curt, mig i llarg termini.

L’Onze de Setembre la secció de CNT-AIT va produir un vídeo televisiu per a contrapesar la manipulació informativa del Departament d’Interior sobre les càmeres de detecció de focs forestals, sistema regalat des d’Alemanya, país on no ha prosperat. L’anunci esta adreçat a les televisions locals i a la seva difusió per internet.

Sobre la prevenció feta abans de l’estiu, com a valoració addicional des de CNT-AIT es veu molt immadura la neteja de boscos feta a la primavera 2009, a la qual s’han posat en major risc tots els boscos on ha quedat la vegetació estassada a terra mateix, de manera que s’asseca i esdevé més inflamable encara a l’estiu.

Branques tallades 4 mesos abans a Les Salines

Comunicat de premsa des de Cerdanyola del Vallès, a 21 de setembre del 2009

Articles relacionats amb la prevenció:

Articles relacionats amb la morositat a Bombers de la Generalitat:

Video a favor de l’ocupació

La secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) denuncia la propaganda de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), en què amaga la retallada de llocs de treball en tot el personal d’estiu, així com una pèssima prevenció d’hivern.
També considerem un engany la instal·lació de càmeres, doncs es prescindeix de Guaites Forestals.

A bombers de la Generalitat falta molta gent

Articles relacionats amb la reducció de personal: