Des del Sindicat d’Oficis Varis de CNT-AIT Salamanca, proposem aquestes jornades per fomentar la reflexió sobre els boscos com una cosa més que una manera de treure diners. Volem, a la vegada que discutim sobre les condicions laborals del personal que treballa a les muntanyes, que es debati en profunditat la qüestió de la pèrdua dels boscos com ecosistemes que ens poden donar gran part de les coses que necessitem per viure. Per a això, us convidem a aquestes jornades, en les que esperem que participeu.

Font: Tomàs Gisbert

És difícil discutir com han de ser els exèrcits avui si, en primer lloc, no ens posem d’acord en quina hauria de ser la seva funció i de què ens defensen.

Se’ns diu que la seva funció és defensar la nostra seguretat, però una simple mirada al seu volum i la despesa que en ells s’empra ens permet veure que tenen una dimensió absolutament desproporcionada, que no es correspon amb el que se’ns indica. El conjunt d’exèrcits de la Unió Europea disposa avui de 1,8 milions de soldats, absorbint el 22% de la despesa militar mundial. Si la referència és l’OTAN, aquesta empra el 67% de la despesa militar mundial mentre que només agrupa al 13% de la població que habitem aquest planeta.

Aquesta enorme desigualtat en la despesa militar hem de relacionar-la no amb una major seguretat, sinó amb una realitat més terrible com és garantir un accés profundament desigual i injust als recursos i la riquesa del planeta. Vivim en una profunda militarització, que tots els riscos que enfrontem s’han militaritzat. Les estratègies de seguretat dels nostres països parlen de terrorisme, delinqüència organitzada, estats fallits, desastres naturals, d’armes de destrucció massiva, de seguretat energètica i fins i tot de les amenaces que representa el canvi climàtic. És fàcil, molt fàcil, trobar amenaces que justifiquin els exèrcits en un món convuls com l’actual, però gens es diu de la responsabilitat en aquesta realitat d’un procés de globalització econòmica que ha augmentat la bretxa entre països desenvolupats i països empobrits que es tradueix en la pressió ambiental, els conflictes bèl•lics, la inestabilitat política i social o en la pobresa. Existeixen riscos i amenaces que hauríem d’afrontar i prevenir, però quan es veuen només els perills que procedeixen del Sud, però no els que nosaltres generem en ell i únicament es pensa en els mitjans militars i a augmentar la despesa militar per a enfrontar-los, ens està indicant que el que es prefereix és mantenir el món tal com està i, en tot cas, contenir el descontentament i els conflictes que això genera.

En l’estat espanyol, des de la fi del servei militar obligatori, hem viscut una permanent campanya per a legitimar un exèrcit, ara professional, que va néixer sobredimensionat, que va costar emplenar amb soldats professionals fins que la crisi econòmica i l’atur ha empès als joves al reclutament. S’ha justificat el seu paper amb les denominades missions de pau, nom multi-ús en el qual s’ha vingut a encaixar la participació espanyola en guerres contra estats sobirans que no han comptat amb la necessària legitimació de Nacions Unides, com han estat la guerra de Kosovo, la de l’Iraq, de la qual ens va retirar el govern Zapatero, o la d’Afganistan, que malgrat tenir un aval inicial de Nacions Unides s’ha integrat plenament en la guerra d’agressió que va iniciar Bush i que encara continua l’actual administració nord-americana. S’han creat unitats com la UME, la Unitat Militar d’Emergències, perquè l’exèrcit intervingui en cas de greu risc o catàstrofes naturals o incendis. Però, per posar un exemple, no seria millor disposar d’uns bons equips de protecció civil? O pot explicar-se per a què es necessiten persones armades per a intervenir en desastres naturals.

Avui, els exèrcits occidentals, s’han transformat d’exèrcits preparats per a un enfrontament amb exèrcits similars a exèrcits capaços de ser desplegats en escenaris llunyans en un curt espai de temps, s’han dotat amb sofisticats armaments i tot això ha anat acompanyat, després d’un petit parèntesi després de la guerra freda, d’un increment progressiu i sostingut de la despesa militar. És potser ja l’hora de plantejar-se una reducció dràstica dels exèrcits i de la despesa militar, d’alliberar recursos que permetin assolir els Objectius del Mil•lenni de l’ONU i abordar les causes socials i econòmiques que constituïxen l’arrel dels conflictes actuals.

Descarregueu tot el comunicat imprimible

La secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) denuncia públicament, una vegada més, dos dels greuges laborals més extensos dins la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS; D.Interior): els centenars de treballadors i treballadores del cos de bombers acomiadats en començar la campanya forestal d’estiu del 2009, i que fins i tot en acabar l’activitat de treball es repeteix el retràs en el pagament de salaris a prop d’un miler de persones, entre auxiliars de bomber forestal i guaites forestals.

L’espectacular retallada de personal ja va ser denunciada per CNT-AIT en començar la feina d’estiu, així com l’alarmant falta de cobertura de punts de guaita fins a final de juliol. Pel què fa als pagaments de salari, el juny treballat no es pagava fins la següent mensualitat, i ara els 15 dies treballats de setembre no es paguen fins a final de mes, i les persones afectades (quasi totes) han de buscar una nova feina sense haver cobrat l’anterior.

Mentrestant des del Departament de Medi Ambient (15-09-2009) s’atribueixen els nombrosos incendis forestals de l’estiu 2009, que han cremat unes 3.000 hectàrees de bosc i 6.000 hectàrees de camp, al temps meteorològic. La secció sindical de CNT-AIT en canvi atribueix els problemes a una clara precarietat laboral, en un context de falta de planificació política a curt, mig i llarg termini.

L’Onze de Setembre la secció de CNT-AIT va produir un vídeo televisiu per a contrapesar la manipulació informativa del Departament d’Interior sobre les càmeres de detecció de focs forestals, sistema regalat des d’Alemanya, país on no ha prosperat. L’anunci esta adreçat a les televisions locals i a la seva difusió per internet.

Sobre la prevenció feta abans de l’estiu, com a valoració addicional des de CNT-AIT es veu molt immadura la neteja de boscos feta a la primavera 2009, a la qual s’han posat en major risc tots els boscos on ha quedat la vegetació estassada a terra mateix, de manera que s’asseca i esdevé més inflamable encara a l’estiu.

Comunicat de premsa des de Cerdanyola del Vallès, a 21 de setembre del 2009

Articles relacionats amb la prevenció:

• Guaita forestal, 12-09-2008: De l’extinció i de la prevenció
• Veïns i veïnes de Sadernes, 13-06-2009: Les neteges pels vents: la fusta comercialment barata
• Plataforma en defensa de la Terra Alta + Guaites, 03-08-2009: L’hort a Horta de Sant Joan

Articles relacionats amb la morositat a Bombers de la Generalitat:

• El Punt, 12-08-2008: Una guaita forestal gironina fa gairebé dos mesos que no cobra el sou per una errada administrativa
• CNT-AIT, 06-07-2009: Tradicional falta de pagament a bombers
• CNT-AIT, 08-07-2009: El ‘guaita del frac’ es presenta a bombers per a cobrar: primer èxit de la temporada d’estiu
• CNT-AIT, 05-08-2009: Guaites Forestals que segueixen sense cobrar
• ABC, 06-08-2009: Un guaita de Bomberos reclama ante parque del cuerpo Girona sueldo de 2 meses
• El Punt, 07-08-2009: Protesta d’un guaita forestal perquè no ha cobrat el sou
• Diari de Girona, 07-08-2009: Un guaita reclama el sou davant els Bombers
• CNT-AIT, 07-08-2009: El guaita del frac ha cobrat; la resta de lluita continua
• GironaInfo, 10-08-2009: Els guaites de Girona cobren amb retard
• Diari Forestal, 10-08-2009: Els guaites de Girona cobren amb retard

La secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) denuncia la propaganda de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS), en què amaga la retallada de llocs de treball en tot el personal d’estiu, així com una pèssima prevenció d’hivern.
També considerem un engany la instal·lació de càmeres, doncs es prescindeix de Guaites Forestals.

Diuen que quan el diable no té res millor que fer, mata mosques amb la cua. Això és precisament el que fa el Ministeri de Defensa d’aquest país: manar als seus soldats, a falta de bones guerres on anar a lluir, a realitzar tasques que li competeixen al personal civil.

La Unitat Militar d’Emergències, creada el 2006, compta amb gairebé quatre mil persones per realitzar les seves tasques, a més de amb els últims avenços tecnològics en matèria d’actuació en catàstrofes naturals. Aquesta Unitat tan particular de l’exèrcit, que té detractors fins i tot al propi món militar, es vol fer un lloc costi el què costi a la vida civil, malgrat que la seva finalitat principal és servir als interessos econòmics de polítics i empreses, tal i com ho fan els seus germans dels exèrcits de terra, mar i aire.

L’escalada d’intromissions de la U.M.E. està arribant a límits insospitats. Farem una petita llista amb les actuacions que aquesta gent realitza, entrant a competir directament amb el personal civil d’emergències:

– Actuacions en accidents múltiples a Saragossa, amb les ambulàncies d’aquest cos militar. Per pal·liar les deficiències del Servei d’Emergències Mèdiques en aquesta ciutat, militars al carrer i santes pasqües. Amb aquest video podeu veure el “bé” que ho fan ( www.youtube.com/watch?v=XmWPodb18xU ).

– Obertura de vies de comunicació a causa de les intenses nevades caigudes a León el passat hivern. El servei de manteniment de carreteres no dóna abast, ¿solució? La U.M.E. entra en acció. Un altre lloc de treball civil que eliminem de cop. O passes per tub de la marcialitat i la militarització, o no pots treballar en el manteniment de carreteres.

– Actuacions en incendis forestals de nivell 2. Aquesta Unitat militar només podria realitzar tasques de suport als mitjans civils d’extinció, i el seu equipament, pressupost i entrenament és molt superior al de les persones que han d’enfrontar-se de primeres amb el foc. A més, els salaris del personal civil són molt similars als del personal militar, i la càrrega d’hores treballades pels civils és molt superior a la dels militars. És un greuge comparatiu per a les persones que es juguen la vida cada dia en els incendis forestals.

No podem deixar de banda una qüestió lamentable en relació amb l’actuació de l’exèrcit en els incendis forestals, però en aquest cas, de la seva provocació. En els darrers 10 anys, segons Greenpeace ( www.mundosolidario.org/doc.php?var=1422 ), l’exèrcit ha provocat l’incendi de gairebé 17 mil hectàrees de boscos, donant la casualitat que les zones cremades solen ser zones protegides (LIC, ZEPA…). Els incendis que tenen lloc als seus camps de tir no poden ser investigats, perquè no es pot accedir a ells. Tot i que tenen instruccions de no realitzar pràctiques durant les èpoques de calor, una maquinària de guerra no es pot aturar davant les temperatures estiuenques, i poc importa la conservació de les muntanyes quan d’arrabassar vides humanes es tracta.

L’augment de la popularitat dels serfs de l’Estat és perillós. Si permetem que la Unitat Militar d’Emergències, tal i com tracten de fer des dels mitjans de comunicació, calin a fons entre la gent, arribarà el moment en què la dependència per salvar les nostres vides en catàstrofes naturals sigui total cap a l’exèrcit. No podem oblidar-nos del que són i el que representen: repressió, tortures, assassinats, invasions, guerres, caos… La veritable raó de la creació d’aquest cos és l’actuació en catàstrofes provocades per ells mateixos, en un futur de mort i destrucció.

No deixis que t’enganyin. Vagis on vagis, estiguis on estiguis, manifesta la teva repulsa als exèrcits, manifesta la teva repulsa a la Unitat Militar d’Emergències.

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca

Desenes de treballadors d’incendis forestals de Guadalajara es van acostar a les convocatòries llançades des de SATIF (sota el lema “Ni una vida més. Ni un arbre més”) per la millora de les seves condicions de treball. Ambdues manifestacions es van mantenir en un to combatiu i alegre, acudint més gent a la del dimarts 18 que a la d’ahir 19 d’Agost. Des de CNT-AIT Guadalajara acudim a ambdues cites en solidaritat amb els i les treballadores del sector. Oferim a continuació la galeria de fotos de les diferents jornades:

Molt es discuteix darrerament sobre la situació de les treballadors del sector. Com sempre, cada vegada que a algú no relacionat amb el sector se li acut obrir la boca, “plouen granotes”.

Les darreres declaracions dels polítics, tant regionals com nacionals, han estat de “ànim i suport” a la gent que es dedica a l’extinció d’incendis. Anteriorment, a les campanyes electorals, han tret a la llum propostes per a la creació d’ocupació, amb l’objecte de poder realitzar les reforestacions que es veien en el futur del país. A més, les empreses porten dient que dels boscos es pot obtenir un gran rendiment econòmic, passant per la creació de més llocs de treball.

Des de les persones que treballem al sector forestal aquestes coses sempre han sonat a cants de sirena, ja que del que diuen al que fan, tant polítics com empreses, hi ha una gran diferència. Una de les més lamentables situacions que es donen en aquest sector ho confirma: la realització d’hores extra en els incendis i de fet en tractaments silvícoles.

En un incendi forestal és tònica habitual veure com els companys que treballen en l’extinció passen dotze hores currant en les més dures condicions, gairebé sense haver menjat més que un entrepà i una peça de fruita (fa anys ni això). La tensió que es viu en aquesta situació, encara amb l’incendi “controlat”, és molt gran, i no hi ha quadrilles suficients per cobrir els mateixos, per la qual cosa l’administració decideix mantenir els treballadors fent hores extra, que si bé a tots els treballs són perilloses, en aquest tipus d’activitats, es converteixen en mortals. A més, en situar les quadrilles en les diferents zones basant-se en la qualitat ecològica, la importància davant els mitjans de comunicació o la quantia econòmica que suposa la crema d’un determinat lloc, tenim una descompensació en el treball de les companyes (unes bases treballen molt més que altres), i observem amb estupor com els mitjans, al final de la campanya d’estiu, acaben extenuats, ja que els relleus als diferents incendis són escassos.

D’altra banda, els companys que es dediquen a tasques com la olivació de les alzines, pateixen la mercantilització de dos dels productes que més importància han tingut durant l’existència de l’home: la fusta i la gla. Aquests dos productes, que tenen una infinitat d’utilitats, estan essent utilitzats avui dia, en lloc de per satisfer necessitats vitals, per satisfer les necessitats econòmiques, amb la qual cosa la gent que es dedica a això no obtenen matèries primeres, sinó que obtenen bitllets a canvi de realitzar un dels treballs més perillosos del sector forestal. És aquí on entra el paper del preu fet.

La gent que acostuma a dedicar-se a aquestes tasques, o bé han de fer-ho com a autònoms (que no significa tenir autonomia sinó dependre d’una altra manera l’Estat), o bé fer-ho sense papers. De tota manera, el pagament se sol fer per alzina olivada, amb la qual cosa, en contra de l’ús racional del nostre cervell que hauríem de fer en aquests casos, se sol realitzar la tasca molt més ràpid del que seria recomanable. Com més alzines aconseguim olivar, millor per les nostres butxaques. El que no pensem és en el risc que corren les nostres vides, no només per la possibilitat de morir en caure d’una alzina, sinó de quedar completament impossibilitat per sempre. Les inspeccions de treball no arriben a aquest sector tan complex i la raó és econòmica: no s’ha trobat un mitjà que sigui barat per fer l’olivació minimitzant el risc, per la qual cosa es fa la vista grossa.

Aquestes són dues de les situacions que en un dels sectors més importants de les nostres vides es vénen vivint. Si no fem alguna cosa avui, potser aquesta dinàmica sigui molt difícil de parar. Si no som capaços d’organitzar per combatre aquestes situacions, d’aquí a poc temps ho lamentarem, ja que això anirà a pitjor, malgrat el que ens puguin comptar des de les institucions.

Per això i molt més, hem d’actuar per donar la volta a la truita. Agafa forces, organitza’t amb els teus companys en els curros, presta el teu suport solidari i efectiu a la resta de companys, i actua. No et preguntis com, ja saps que cal fer. Només és qüestió de posar-se en marxa.

Per tu, pels teus companys, per la humanitat sencera. Contra la precarietat, les hores extres i el preu fet al sector forestal! ¡Organitza’t i lluita!

Des de CNT-AIT Guadalajara fem ressò de les diferents mobilitzacions del Sector Forestal convocades per uns i per altres (SATIF, CCOO, UGT, CGT) per a aquest mes d’agost després de la ruptura de les negociacions per al conveni. Com a sindicat amb presència al ram, concretament amb la Secció Sindical de Treballadors Forestals de Guadalajara, acudirem a totes les convocatòries possibles amb la intenció de difondre el missatge i les reivindicacions dels nostres companys, fent sentir més que mai que l’anarcosindicalisme és una eina per utilitzar per al comú de les treballadores.

– MANIFESTACIONS 18 i 19 d’agost, 11:00 hores, Guadalajara. Recorregut: Palau del Infantado – Seu de GEACAM – Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. CONVOCA: Sindicat Autònom de Treballadors d’Incendis Forestals.

– CONCENTRACIÓ 20 AGOST, 12:00 hores, Toledo. LLOC: Conselleria d’Agricultura. Convoca: UGT, CCOO, CGT.

– Paros de 17 a 19 hores en tots els llocs de treball de CLM. Convoca: UGT, CCOO, CGT.

Pel que fa als efectes i mecànica de les convocatòries organitzades per les burocràcies sindicals d’UGT, CCOO i CGT (la qüestió de la vaga bàsicament) hi ha molt a dir, i sobre la decisió de la seva portada a terme també. Caldria qüestionar la implicació directa de les treballadores del sector per llançar aquestes convocatòries, que brilla per la seva absència tot i que el delegacionisme és el que té. Igualment, caldrà veure què passa. Animem a totes les treballadores a acudir a les convocatòries plantejades.

CNT-AIT = Autoorganització, assemblearisme, federalisme, anticapitalista, antiparlamentarismo, acció directa i solidaritat entre treballadors.

Aquests dies ha sortit a la palestra mediàtica el secretari del PSOE castellà-lleonès, per opinar sobre la situació del sector de la prevenció i extinció dels incendis forestals. Ha vingut a recordar la mala gestió que es realitza per part de l’administració de la regió, i s’ha atrevit a fer propostes respecte a la professionalització dels operaris, protocols d’actuació, legislació… No podem estar-nos de respondre a aquest indesitjable polític, punt per punt, a les tonteries abocades a la premsa burgesa, que tan bon servei fan als seus amos:

1er. Respecte a la frase ara convertida en afegitó de “els incendis cal apagar-los també a l’hivern”, responem que això ho portem demanant molt de temps, i encara avui no s’ha aconseguit ni de lluny. Recordem que a Castilla la Mancha, lloc on governa el PSOE, la temporalitat també és la tònica general al sector forestal.

2n. Pel que es refereixi a les propostes de professionalització i l’increment d’instruments i recursos, diem que, no contents amb fer cas omís de les peticions dels treballadors, redueixen les plantilles, esquadres de terra i guaites de Torreta, introduint la Unitat Militar d’ Emergències en el seu lloc. Això ha sortit del barret de copa del socialista Zapatero.

3er. Sobre la legislació aplicable i els plans de prevenció i extinció d’incendis, tots els partits, inclòs el socialista, coneixen l’existència del Infocal, que és el Pla de prevenció d’incendis de Castilla y León. En aquest es contempla que la lluita contra els incendis forestals es compon de tres potes: conscienciació, prevenció i extinció. Per la prevenció es contemplen plans de tractaments silvícoles, reflectits en subvencions de la Junta de Castilla y León per aquestes tasques. Nosaltres posem una quarta pota a la taula dels incendis, i és retornar a les persones que treballen i viuen dels boscos la gestió dels mateixos.

4art. Per contestar al comentari de que es manté als treballadors de Castilla y León en pitjors condicions que els seus veïns de Madrid, recordem a Óscar López que a la seva altra comunitat veïna, Castilla la Mancha, els companys del sector estan tenint molts problemes per negociar el conveni col·lectiu, i les seves condicions no són molt millors que les nostres.

5è. Pel que fa a la petició de posar mitjans i instruments per acabar amb els incendis, i al compromís de l’administració d’assumir els costos de retirada de fusta cremada i repoblació, repetim que les nostres reivindicacions encaixen perfectament en aquest plantejament, però entenem que aquest és fals, ja que en altres comunitats en les que governa el PSOE, no s’està fent.

No volem amb aquest comunicat salvar el cul a cap partit, ni molt menys, sinó desmentir i desemmascarar als polítics de tota mena (a tots). Tant PP, com PSOE, com qualsevol partit que governi o participi en el govern. Cap d’ells sap com gestionar les muntanyes i boscos. Cap d’ells sap com s’actua en un incendi. Cap d’ells sap tan sols en quina situació ens trobem els treballadors del sector forestal. No podem esperar res de bo d’un polític, que igual com un empresari, mai ens posarà un salari si no s’emporten alguna cosa a canvi.

Qualsevol millora en les nostres condicions laborals l’haurem d’arrencar, sortint al carrer i pressionant perquè aquestes s’aconsegueixin. Mentre s’aconsegueixen, haurem de treballar dur per a que en un futur no gaire llunyà estiguem preparats per assumir la gestió de les muntanyes i boscos per les úniques persones que hem de fer-ho, que som la gent que vivim d’ells. Fins aleshores, el nostre lloc és la CNT-AIT, per formar-nos, organitzar i aprendre que un món lliure i sense jerarquies és possible.

Recupera la teva veu, Contra la precarietat i la temporalitat en el sector forestal!

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca