Home » Page 3

Formació pública per Emergències

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Les seccions sindicals de CNT-AIT subscriuen el comunicat emès des de l’Assemblea Permanent de Bombers:

Després de la darrera la creació de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, l’escola de bombers és absorbida per aquest, obrint-se un període d’incertesa i d’espera de resultats.

Tres anys després podem afirmar que l’Institut de Seguretat no dóna respostes a les necessitats formatives del cos de Bombers de Catalunya i molt menys estarà en situació de donar respostes a les necessitats que es derivin de l ‘accident d’Horta de Sant Joan.

Una escola incapaç de donar una mínima formació universal i de qualitat a un col·lectiu on més d’un terç no té accés a cap formació, amb menys personal que abans de la creació de d’institut, que no té un camp de pràctiques i on el concepte de seguretat és merament un concepte policial. una escola que està enriquint empreses privades per formar als seus bombers en instal·lacions que li costen a l’administració una fortuna i que no reuneixen les condicions idònies.

En definitiva una escola arraconada i sumida en l’oblit on la interlocució amb la part social ha estat nul·la.

Es per tot això que creiem que aquest institut no pot donar resposta alhora a les necessitats de dos col·lectius tant diferents com són policies i bombers.

I per això demanem una Escola de Bombers pública, autònoma i amb personalitat jurídica pròpia, capaç de donar una formació universal de qualitat a tota la família de les emergències a Catalunya.

PER LA SEGURETAT DE TOTS I LA NOSTRA DIGNITAT

Comunicat de premsa des de Tarragona, a 5 de juliol del 2010

L’autenticitat

L’autenticitat de l’individu només és possible si aquest adquireix un alt nivell de consciència, un ampli coneixement de si mateix i del context social al qual es mou, quan pren consciència dels problemes socials i de les causes que els provoquen, de les desigualtats i injustícies que arruïnen aquest món.

Per actuar amb independència i autenticitat és necessari ser conscients moral i psicològicament, és una condició sine quanon, per a poder lluitar per la nostra llibertat i el nostre benestar i el dels demés.

El sistema capitalista s’ha anat reforçant amb la integració d’aquells que es declaraven els seus oponents com ha passat amb els partits mal anomenats obrers o d’esquerres i amb els sindicats institucionalitzats, que en la seva major part venien essent fins fa poc corretja de transmissió d’aquests partits, i que ara més que mai són: fidels servidors del seu amo: l’Estat, que és qui els paga, per a què puguin seguir mantenint aquesta multitud d’alliberats, vividors del sindicalisme, il·lustres traïdors de la classe obrera; que amb el temps tots han anat acceptant les regles del joc, els esquemes de l’ordre establert, renegant dels seus suposats orígens ideològics i de les seves aspiracions de transformació social. Avui en dia cap d’aquests qüestiona el sistema, i com a molt es conformen amb reformes parcials, que sempre queden en res, com a conseqüència això està portant la socialdemocràcia i tota l’esquerra en general, a una ruïna moral i ideològica, a una orfandat de principis; de la seva teòrica lluita per conquerir el poder per canviar la realitat social, només queda la lluita pel poder i gaudir dels seus privilegis, per a què res no canvii; causa per la qual la classe obrera els hagi donat l’esquena definitivament.

Es podrà argumentar que la classe obrera actual no és la mateixa que en etapes anteriors del Capitalisme, que el mateix concepte de classe s’ha desdibuixat o difuminat, que existeix una àmplia classe mitjana que serveix de coixí amortiguador a la confrontació i a l’antagonisme de classes, que entre els mateixos treballadors hi ha grans diferències econòmiques i socials, que el que hem vingut anomenant històricament com a consciència de classe ha desaparegut; potser que el que he citat anteriorment sigui cert en part, però no és menys cert, que el Capitalisme actual és bàsicament el mateix de sempre, que se sosté en els mateixos pilars, que té com a principi fonamental la defensa de la sacrosanta propietat privada, dels privilegis dels propietaris i de la classe burgesa; que segueix existint l’explotació de l’home per l’home, que les diferències socials lluny d’anar desapareixent segueixen augmentant, més accentuades ara si hi cap, amb la crisi econòmica, que la diferència entre països pobres i països rics, segueix augmentant, que les guerres i la gana continuen al món.

El possibilisme i el pragmatisme i el reformisme han portat progressivament cap a la mort de les ideologies i de la consciència de classe, la institucionalització de forces que en altre temps foren opositores al sistema, fa que aquest es reforci, i augmenti el grau de repressió, brutalitat destructiva i irracionalitat.

Tot sembla indicar que el Capitalisme està a l’actualitat més consolidat que mai.

L’anarquisme és l’única ideologia que encara no ha sucumbit al poder d’integració del sistema Capitalista, que conserva íntegrament la seva independència i les seves aspiracions de transformació social.

La societat actual ens ofereix una realitat virtual que desvirtua la realitat de les coses i dels conceptes, la qual cosa facilita la manipulació de l’opinió pública i de l’individu. Vivim en una societat d’allò aparent on les llibertats són més estètiques que reals, sota un embolcall aparentment democràtic s’amaga una societat repressiva i totalitària.

Allò que s’ha vingut a anomenar crisi econòmica és en realitat una fase més aguda d’una crisi permanent, que se sol donar de manera cíclica. Quan les empreses i els bancs obtenien grans beneficis, ja hi havia milions de persones que estaven per sota del llindar de la pobresa, eren molts a qui mancava un habitatge digne, un treball que els permetés viure amb dignitat, o que tan sols els permetés anar tirant, però malgrat això, aleshores ningú no parlava encara, de crisi econòmica, ha estat quan les grans empreses i els bancs no han obtingut els beneficis esperats quan ha començat a alarmar-se i parlar de crisi. Els treballadors tot i això sempre hem estat en crisi, depenent d’un salari, que mai és suficient per satisfer les necessitats personals i familiars; i quan ens falta el treball: depenent de l’almoina de l’atur, en molts casos ni tan sols això.

Estem sotmesos per un sistema econòmic social que ens imposa l’atur, la misèria i la guerra, que ens perverteix i ens deshumanitza.

Encara ens costa creure que puguin ser certes les espantoses atrocitats comeses pels nazis contra els jueus i que ara cometen els jueus contra els palestins, la humanitat sembla no haver après res d’aquella terrible tragèdia que fou la Segona Guerra Mundial, i torna a cometre una i una altra vegada els mateixos errors.

Em dolen totes aquelles imatges de terror i de barbàrie, tota l’amargura i el sofriment de la multitud de víctimes innocents que pateixen el flagell de la gana, la guerra i la desesperació, el lamentable espectacle de la devastació i de la barbàrie.

No podem deixar de pensar, en el patiment, en l’angoixa, en la soletat, en la sensació de desemparament, en el silenci dels anyells i en els crits del silenci, en tot el dolor d’un món fracassat, que s’enfonsa al precipici dels seus propis errors.

Perquè estimo la Pau i odio la Guerra: desitjo que arribi el dia que la humanitat prengui consciència dels seus crims, que siguem el suficientment sensibles per a sentir, l’eco dels absents, el crit dels famolencs, els desnonats, que ens criden: ¡ja prou! Que no hi hagi més vidres trencats per la nit, que els nens i grans no morin crivellats als carrers de Bagdad, de Gaza, o de Jerusalem, o a qualsevol altre lloc del món, que els carrers siguin pel joc, pel riure, per la vida; que siguin un lloc on poder viure en pau i harmonia, sense temors, sense disputes, on poder gaudir del fruit del nostre treball, individual i col·lectiu.

El primer objectiu de tota economia hauria de ser: garantir les necessitats bàsiques de tots els éssers humans i assolir el major grau de satisfacció possible per a tots, però això no s’aconseguirà únicament amb un creixement econòmic, ni amb un augment o disminució d’impostos, ni amb un augment de la inversió pública o privada, ni amb lleis ni decrets de cap mena, sinó que és absolutament imprescindible un canvi profund d’estructures. És necessari crear un sistema econòmic que de manera fefaent persegueixi el bé comú, que respecti l’individu, que garanteixi la llibertat i la igualtat econòmica i social de tots els éssers humans.

Però la crisi en realitat no és solament econòmica, és sobretot una crisi moral i social, social perquè afecta la major part de la població que es veu privada dels recursos econòmics necessaris per a cobrir les seves necessitats més elementals, i moral perquè anteposa el benefici privat, els privilegis d’una minoria dominant, als interessos generals; creant desigualtats i injustícies, per la qual cosa els verdaders creadors de la riquesa (els treballadors), es veuen privats de la major part del fruit del seu treball. A l’actual societat es basa en valors socialment destructius, com la competitivitat i el lucre personal, i es menyspreen valors com la solidaritat, la dignitat o el recolzament mutu, tot això genera pervensió i crea una desorientació, tant individual com col·lectiva. La societat actual fomenta una mentalitat que s’adequa als interessos del statu quo imperant, és a dir: d’una personalitat pròpia, i que estigui orfe del sentit de la dignitat i de la solidaritat, desposseït de l’esperit crític i del pensament subversiu, que passi de ser un subjecte pensant i socialment reivindicatiu, a un objecte productiu, a una mercaderia més, que es compra i es ven.

La societat està plena de miratges, de falsos messies, de falses promeses, i de dreceres que no porten enlloc, de trampes que ens desvien dels nostres verdaders interessos personals i de classe.

Per a ser fidels als nostres principis i a nosaltres mateixos és imprescindible mantenir sempre al màxim la coherència entre la teoria i la pràctica, entre els mitjans i les fins als quals aspirem. Amb mitjans o mètodes autoritaris mai no podrem arribar a cap fi llibertària; els mitjans han de ser sempre coherents amb les finalitats proposades.

Com a persones no podem conformar-nos amb el què hi ha, perquè conformar-se significa rendir-se, i rendir-se suposa perdre l’esperança, renunciar a somiar, i qui no somia, és mort, la resignació és un suïcidi, resignar-se és renegar d’un mateix.

Hem de prendre les regnes del nostre propi destí, decidir per nosaltres mateixos, sobretot allò que ens concerneix, sobretot allò que afecta les nostres pròpies vides.

Aspirar a viure cada moment, perquè viure no és el mateix que sobreviure, viure de veritat, és gaudir plenament d’aquesta oportunitat que és la vida, i que a ningú de li hauria d’impedir viure-la, amb dignitat i drets.

Detesto les ordenances, les normes imposades, els protocols, els reglaments, l’ostentació, els focs follets, tot allò que restringeixi existència, i estimo la llibertat, la vida senzilla i afable.

Detesto el reformisme i el neo-reformisme i les seves inútils i anacròniques fórmules per conquerir el poder i canviar-lo des de dins.

Prefereixo l’essència a l’aparença, l’ètica a l’estètica i allò autèntic a allò succedani; prefereixo allò verdader, allò espontani, el que flueix lliurement del cor humà, prefereixo la força de la raó que no la raó de la força i ésser: un ésser humà incontrolable abans que un objecte passiu.

L’home quan s’institucionalitza perd tot el seu esperit de rebel·lia, la seva espontaneitat, la seva noblesa, la seva autenticitat, es converteix en una peça més de l’engranatge institucional, en una ovella més del ramat.

La sinceritat és la mare de la confiança, amb la mentida no pot haver confiança, ni amistat, ni companyonia; però, tot i això hi ha qui són partidaris del pervers principi de que la fi justifica els mitjans, per la qual cosa no dubten per arribar als seus objectius, recórrer a la mentida, al frau, a la compra de vots o a la confabulació; per aconseguir com sigui els seus mesquins interessos, que solen ser generalment, l’afany de lucre i els privilegis personals o de grup.

Les persones íntegres, més encara, els que verdaderament creiem en les idees llibertàries, tenim l’obligació moral de denunciar i oposar-nos amb totes les nostres forces contra totes les injustícies, totes les falsedats, el frau i la corrupció.

Quan una persona recorre a mitjans deshonestos per elevar-se a l’escalafó professional o social, generalment com més ascendeix, més s’eleva a l’escala de la corrupció, de la ineptitud, de la mentida i de la imbecilitat, i més s’allunya de la confiança i del contacte directe i sincer amb els demés.

Per la qual cosa és habitual que els caps i directius d’empreses, o els dirigents d’organitzacions polítiques o sindicals estiguin en el fons sols tot i que romanguin sempre envoltats d’una camarilla d’aduladors, que mai no gosarien contradir els seus amos, perquè per un costat temen la ira i les represàlies dels seus caps i per altre, perquè prefereixen la comoditat de sotmetre’s cegament a l’autoritat establerta; la qual cosa fa que aquests s’allunyin de la realitat social i es tanquin a la seva torre de marfil, a l’Olimp de la seva altivesa.

Però per sobre de tot hem de ser fidels a nosaltres mateixos, lluitar per allò que estimem, per allò que creiem, no hem de traicionar-nos mai, ni pels diners, ni pel poder, ni per l’estatus, ni per seguretat, que mai assegurarà la nostra felicitat.

Podem equivocar-nos, podem guanyar o perdre, però el que no hem de fer mai és rendir-nos, renunciar a les nostres idees, i als nostres somnis.

Perquè no hi ha autenticitat a la mentida, a l’engany, a la hipocresia ni a la traició. L’autenticitat està a la veritat, a l’amor, a la justícia i la lluita per la llibertat.

No oblidem que la nostra major força radica a la determinació, a la nostra infrangible voluntat de lluitar pel que creiem.

No hem d’oblidar mai que la vida se’ns esgota com l’aigua entre les mans i no l’hem de malbaratar el més mínim, cal viure-la amb intensitat i amb coratge; si hem de lluitar o inclús arriscar, fem-ho, per allò que verdaderament creiem, o per allò que sincerament estimem.

Hem de seguir lluitant per un món millor, on tots siguem lliures i iguals, per una societat Comunista Llibertària.

No sé quan les coses començaran a canviar, desconec els terminis, tampoc no sé, com se succeiran els esdeveniments ni com s’esdevindrà la història, no crec que existeixi cap mètode científic ni esotèric per endevinar el futur, tampoc no em serveixen gaire els meus limitats coneixements ni les meves nul·les dots d’endevinament, però no obstant, estic convençut de que en algun moment, les coses començaran a canviar, imperceptiblement al principi, però imparable, poc a poc s’estendrà la flama, es posaran en marxa els mecanismes del canvi.

Salut companys.

Benito Vázquez Fernández

Bombers en lluita per la seguretat i dignitat

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Les seccions sindicals de CNT-AIT subscriuen el comunicat emès des de l’Assemblea Permanent de Bombers:

El bombers estem en lluita per la nostra dignitat i la nostra seguretat que és la seguretat de tots.

No demanem més diners, demanem una formació de qualitat per poder oferir un servei eficient a la societat.

Demanem una carrera professional perquè qui té la responsabilitat de dirigir-nos en les nostres intervencions, tingui l’experiència i la capacitació suficient per coordinar les nostres actuacions amb eficiència i coneixements. Actualment entren tècnics del carrer sense cap experiència i en un any ja tenen responsabilitats per les que no estan suficientment preparats.

Demanem l’entrada de personal per poder donar resposta a les necessitats d’un servei tan bàsic com el nostre. Actualment molts parcs estan per sota dels mínims exigits i això ens posa en perill a nosaltres i dona una resposta deficient a la ciutadania.

Demanem el desenvolupament d’una llei de prevenció que a dia d’avui no valora els riscos en les nostres intervencions.

Demanem intervenir en les decisions com la compra de material i vehicles perquè s’està fent una gestió desastrosa dels pressupostos amb compres que no donen resposta a les necessitats del nostre servei.

PER OFERIR UN BON SERVEI ALS CIUTADANS ELS BOMBERS ESTEM EN LLUITA.

Comunicat de premsa des de Tarragona, a 2 de juliol del 2010

100 anys de CNT, comentats a RNE

Amb diverses persones sindicalistes convidades, el programa de Radio3 “Futuro abierto” fa homenatge al moviment anarcosindicalista, tant pel passat com pel present i futur.

(Galiza) O sector forestal a debate. Foro-Mesa Redonda.

O vindeiro sabado, día 27 celebrarase en Xinzo (Ponteareas), o primeiro foro-mesa redonda sobre as posibilidades que ofrece o sector forestal galego.

Alternativas reais que nos permiten volver a falar do monte como fonte de riqueza. Co seu aproveitamento racional podese xerar un importante número de postos de traballo, ademais da extracion de materias primas como a madeira, biocombustibles, enerxia eléctrica, compost, gando, froitos, cogumelos, e un longo etc.

Queremos poñer sobre a mesa a posibilidade de frear o éxodo rural, e agora mais que nunca, cunha crise estructural que está a facer que os gobernos apreten aínda mais a soga ao pescozo da clase traballadora.

Queremos poñer de manifesto que a reocupación do rural non só, é algo factibel, senón que ante a paulatina destrucción do “estado do benestar”, – ¿onde está a vivenda digna, o traballo estable, a educación de calidade para os nosos fillos e fillas, a igualdade ante a lei, e pronto a xubilación,etc.,etc.? pronto vai a converter a vida no rural, no que se pode vivir da terra, nunha garantía de verdadeira riqueza e calidade de vida.

Esta xornada pretende ser unha invitación a participación, a proposta de ideas e o debate, na que se trataran mais polo miúdo os seguintes temas:

Micoloxía (cultivo de cogumelos e especies adaptadas ós nosos montes).
Productivo madeireiro (selvicultura e tipos de aproveitamentos madeireiros).
Aproveitamento gandeiro (razas autóctonas de gando como as vacas Cachenas e o porco Celta.
Producción de madeiras nobles, froita e biomasa(especies arbóreas a empregar, así como a selvicultura óptima paraelo, aproveitamento de restos de corta para producción de enerxía térmica, eléctrica).
Ocio e cultura (áreas recreativas, aulas de natureza, rutas de sendeirismo, parques forestais, etc.).
Aproveitamento ecolóxico (conservación da diversidade de especies de flora e fauna, fundamentais para o mantemento dos ecosistemas forestais como patrimonio ambiental dos nosos montes).
Alternativas varias (compostaxe de residuos forestais, enerxías renovables como a eólica, biogás, etc.).

Sección Sindical Forestal do Sindicato de Oficios Varios de Vigo, aderido a CNT-AIT
Ponteareas, 19 de febreiro de 2010

Segons L’Avui, sense mitjans aeris no hi ha guaites

Font: Diari Avui, 30/01/2010

Títol original: En clau política i judicial

SIMULTANI · El jutjat de Gandesa i el Parlament abordaran alhora la investigació per la mort dels bombers als Ports TESTIMONI · Caldrà esbrinar si hi va haver descoordinació i qui n’és responsable
Joan Tort

El jutjat únic de Gandesa i la comissió d’investigació del Parlament abordaran simultàniament què va passar el 21 de juliol del 2009 a l’incendi d’Horta de Sant Joan i les causes que van desembocar en la mort de cinc bombers GRAF Lleida i en les ferides greus d’un sisè. Ambdós organismes volen afrontar els nombrosos dubtes generats sobre la seguretat i la coordinació de l’operatiu a partir del sumari, les declaracions dels testimonis i la versió oficial d’Interior. Aquestes serien algunes de les claus d’aquesta investigació judicial i política.

Funcions Delta 0

Delta 0, el cap de guàrdia i màxim comandament de l’operatiu, no va donar ordres durant molta estona i no va ser al centre de comandament avançat (CCA) mentre hi havia efectius atrapats pel foc. Ell i Interior rebutgen parlar de descoordinació argüint que havia anat a evacuar empleats d’una obra i veïns de dos masos en risc. Per què no va ordenar el desallotjament dels graf? Per què no hi ha instruccions seves durant molta estona? A més, Delta 0 no va ser informat dels morts i ferits fins hores després que passés. Era aquest el procediment correcte, quan ja ho sabien desenes de persones?

Comunicacions

Van funcionar correctament els sistemes de comunicació? N’hi havia en excés i poc coordinats? Fins a sis sistemes diferents de transmissió es van arribar a trepitjar entre ells en el moment crític de descontrol del foc, afegint-hi, a més, les alertes d’emergència de diversos grups i vehicles en risc.

Mitjans aeris

A les 14.30 hores del 21 de juliol van deixar de volar per culpa del fort vent, però alguns aparells van tornar a volar per rescatar les brigades estatals BRIF de Daroca (Saragossa). No es va preveure que sense suport aeri, els bombers de terra es quedaven sense aigua ni guaites.

Funcions dels GRAF

El grup de reforç d’actuacions forestals de Lleida no havien dut mai a la pràctica una zona segura, tot i la formació que tenen. Van fer una zona segura insuficient per manca de pràctica o per l’escàs temps que van tenir. Per què el van fer en una zona no cremada o amb molta vegetació a les copes dels arbres? Tenien el material adequat? De qui depenen? Són autònoms en la presa de decisions o estan supeditats a Delta 0? Tenien suficient informació per decidir?

Canvi de temps

La previsió meteorològica ja establia forts vents a la zona, però no es van calcular les ràfegues -a més, canviants- que van descontrolar el foc. Es podia preveure? A l’inici del canvi de temps, per què no es van evacuar tots els GRAF? Era evitable que més de cent efectius patissin situacions de risc durant més d’una hora? Hi havia prou mitjans?

Càncer de pell

El càncer de pell engloba un conjunt d’enfermetats de càncer que tenen diagnòstic, tractament i pronòstic molt diferent. La única cosa que tenen en comú és la mateixa localització al cos: la pell. [Seguir llegint]

El càncer en general

El càncer (en termes mèdics, “neoplàsia maligne“) és un tipus de malalties en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasi (s’estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang). Aquestes tres propietat malignes dels càncers els distingeixen dels tumors benignes, que s’autolimiten i ni envaeixen ni metastatitzen. La majoria de càncers formen un tumor, però alguns, com per exemple la leucèmia, no ho fan. La branca de la medicina que s’ocupa de l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la prevenció del càncer és l’oncologia.

Els càncers poden afectar gent de totes les edats, fins i tot els fetus, però en la majoria de tipus de càncer, el risc augmenta amb l’edat.[1] El càncer provoca aproximadament un 13% de totes les morts humanes.[2] Segons la Societat Americana del Càncer, 7,6 milions de perones moriren de càncer arreu del món durant l’any 2007.[3] El càncer pot afectar tots els animals.

El càncer de pell concretament

El principal factor de risc per a desenvolupar un càncer de pell són els anomenats rajos ultravioleta procedents de la llum solar, que produeixen mutacions genètiques de les cèŀlules que s’acumulen durant anys.

El càncer de pell és la forma més freqüent de càncer en la població de pell blanca. Elstres tipus  principals de càncer són el carcicoma baso ceŀlular i el carcicoma de cèŀlules escamose, que tenen altes possibilitats de curació, i el tipus més greuque és el melanoma maligne.

Les persones que estan exposades als factors de risc han de prestar-li atenció a úlceres de la pell o irritacions cròniques queno cicatritzen: pigues i altres marques de naixement que augmentin de mida o canviin de color.

Las personas que están expuestas a los factores de riesgo deben prestarle atención a ulceras o irritación crónicas que no cicatrizan: lunares y otras marcas de nacimiento que aumenten de tamaño o cambien de color.

L’exposició als rajos ultraviolats (UV) del Sol, de la lluna i del medi ambient sembla ser el factor ambiental més important a l’aparició del càncer de pell. Les mesures per a protegir-se del Sol poden prevenir el càncer de pell si s’utilitzen de forma constant. Els rajos ultraviolats procedents de fonts artificials de llum, tals com els llits de proncejat i les làmpares solars, són tant perillosos com els rajos del Sol i també cal evitar-los.

Tipus de càncer de pell més freqüents:

  • Epiteliomes o carcicoma nomelanoma de pell: aquest grup correspon principalment al carcicoma epidermoide de pell i al carcicoma vasoceŀlular. Els epiteliomes són els càncers més freqüents a l’ésser humà i s’exclouen en la incidència del càncer perquè ho adquireix tothom amb l’edat.
  • Melanomamaligne de pell (veure també melanoma)
  • Metàstasi d’altres càncers a la pell: cutànides, també conegudes com a letàlides o metàstasis cutànies.
  • Misceŀlània: altres tipus de càncers a la pell menys freqüents com:
    • Limfoma cutani, com la micosis fungoide.
    • Sarcoma de Kaposi.
    • Dermatofibrosarcoma o histiosarcoma maligne.
    • Carcicoma de Merkel.

Factors de risc

Els factors de risc varien segons els diferents tipus de càncer, però els més comuns inclouen els següents: Les persones que treballen al carrer (o a la muntanya) i exposades als rajos del Sol, han de protegir-se d’aquests amb l’ús de caputxes, viseres, barrets i amb l’aplicació de cremes antisolars. Tenen major risc per a patir càncer de pell les persones de pell blanca, més encara si tenen els ulls clars, i més encara si són majors de 50 anys: Totes aquestes persones han d’utilitzar amb més raó les cremes antisolars.

 

Des de la secció sindical de Guaites Forestals (CNT-AIT) reivindiquem que se’ns faciliti tot el material acordat a l’assemblea de treballadors i treballadores, incloent les cremes de protecció antisolar.

 

2 incendis militars a l’Empordà

Títol original al Diari de Girona del 24-10-2009:

Unes maniobres militars amb foc real a Sant Climent causen dos incendis

Els agents rurals han aixecat acta per investigar si els fets són fruit d’una negligència

FIGUERES | G.TUBERT
Unes maniobres militars realitzades per l’exèrcit de la base de Sant Climent Sescebes amb tir real han provocat en els darrers dies dos incendis a la comarca. Els agents rurals han aixecat acta dels fets per investigar si els fets suposen o no una negligència. Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Figueres han reclamat “fortes sancions” per aquesta situació, ja que, segons diuen, la forta sequera i la tramuntana desaconsellaven realitzar aquest tipus d’actuacions.
Els dos incendis han tingut lloc entre la setmana passada i principis d’aquesta. El darrer, de més dimensions, es va declarar dilluns passat, segons va explicar la candidatura, per les maniobres que l’exèrcit de la base empordanesa duia a terme amb tir real al voral de la pista d’accés a Requesens des del poble de Vilartolí. En aquest sentit, els Bombers de la Generalitat han confirmat que precisament dilluns un foc va cremar 9,5 hectàrees a la base militar, que es va iniciar prop de les dotze del migdia i va ser controlat cap a quarts de vuit del vespre.

Sequera i tramuntana
Segons la candidatura, la forta sequera i la tramuntana desaconsellaven fer-ho, “però es va tirar endavant amb aquest trist resultat”. L’altre foc va tenir lloc la setmana passada, tot i que no ha estat possible concretar-ne la data. Per aquest motiu, des del Departament de Medi Ambient han informat que els agents rurals han aixecat un acta per investigar els fets, que es remetrà als serveis jurídics per tal de determinar si es tracta d’una negligència o no. Tot i que Diari de Girona també ha intentat contactar amb la base per obtenir la seva versió dels fets, no ha obtingut resposta.
Des de la CUP reclamen que l’expedient obert pels agents rurals tiri endavant, “tal com passaria amb qualsevol comportament negligent, i que no quedi arraconat en un calaix”.
Així mateix, exigeixen que “la sanció sigui exemplar, tenint en compte els centenars d’incendis ocorreguts al llarg dels anys i provocats per les mateixes causes”. A més, insisteixen que les sancions “no siguin només de caire econòmic”.
Amb tot, el partit remarca que la zona on s’han produït els incendis manté “un alt valor ecològic amb espècies de vertebrats amenaçades en l’àmbit europeu i a menys de 500 metres de diverses zones protegides a Europa”.
Per aquest motiu, la CUP figuerenca considera que “no pot ser que, per seguretat, els caçadors hagin d’estar a més de 50 metres d’una via per disparar i, en canvi, l’exèrcit ho pugui fer des del mateix voral”. “No pot ser que comportaments que serien fortament castigats si els realitzés qualsevol particular es passin per alt a l’exèrcit”, insisteixen.

Comprovar els permisos
En aquest sentit, des de Medi Ambient asseguren que, en la investigació on s’inclouran els fets, es decidirà si hi ha hagut negligència perquè, segons expliquen, cal veure si les maniobres es podien dur a terme.

Militares Fora dos Nosos Montes

A Sección Sindical Forestal da CNT expresa a súa repulsa e disconformidade coa presenza nos nosos montes dos corpos do Exercito de Terra (E.T.), e da Unidade Militar de Emerxencias (U.M.E.).

A función de “disuasión”, e totalmente estúpida e fora de lugar; xa que é competencia dos corpos civís de seguridade do estado, dado que non nos atopamos en estado de guerra, nin en estado de excepción.
Este corpo militar non colabora coas labores de extinción, nin cos bombeiros e bombeiras forestais, nin coas labores de vixiancia.
Estes individuos con condicions laborais substancialmente mellores, que non “tocan” o lume nín de asomo, só se deixan ver frecuentemente polos bares, ademais, vestidos de uniforme.

A Sección Sindical Forestal da CNT, non concorda co planteamento que actual dos montes galegos, e aposta firmemente pola desmilitarización do sector forestal. Militares fóra dos nosos montes.

Sería moitisimo mellor que os cartos que gastan en pagarlle a este corpo por estar patrullando entre bares e asfalto ao longo do verán, se aplicaran en melloras cara o persoal que realmente está involucrado e se xoga o tipo nos montes, e non nun servicio totalmente prescindibel e innecesario.

Outro exemplo disto é a U.M.E., Que é un servizo o cal se dota dun alto presuposto, entregando todolos medios posibles ao exercito, supoñendo un grave caso de intrusismo laboral, nas tarefas que deberían ser competencia exclusiva dos bombeiros e bombeiras forestais.

Sen entrar en mais detalles, a Sección Sindical Forestal da CNT, mostra o seu descontento e o seu malestar pola situación que no presente está acontecendo, por iso pedimos que se retiren do dispositivo contra incendios forestais.

¡¡ Por un sector forestal unido, consciente e convativo !!

¡¡ Adiante a luita anarco-sindical !!

Campanya contra la precarietat al sector de l’Arqueologia

La coordinadora de ram de l’aqueologia (CNT-AIT) ha fet un cartell amb molts punts en comú amb els i les Guaites Forestals. Vegeu la seva taula reivindicativa:

Més informació a: http://cordoba.cnt-ait.es/node/635