Home » Page 4

Prismàtics adequats

A la “Aula de astronomía” del Youtube hem trobat una interessant explicació en video sobre les característiques d’uns allargavistes.

La intromissió de la U.M.E. (Unitat Militar d’Emergències) a la vida civil

Diuen que quan el diable no té res millor que fer, mata mosques amb la cua. Això és precisament el que fa el Ministeri de Defensa d’aquest país: manar als seus soldats, a falta de bones guerres on anar a lluir, a realitzar tasques que li competeixen al personal civil.

La Unitat Militar d’Emergències, creada el 2006, compta amb gairebé quatre mil persones per realitzar les seves tasques, a més de amb els últims avenços tecnològics en matèria d’actuació en catàstrofes naturals. Aquesta Unitat tan particular de l’exèrcit, que té detractors fins i tot al propi món militar, es vol fer un lloc costi el què costi a la vida civil, malgrat que la seva finalitat principal és servir als interessos econòmics de polítics i empreses, tal i com ho fan els seus germans dels exèrcits de terra, mar i aire.

L’escalada d’intromissions de la U.M.E. està arribant a límits insospitats. Farem una petita llista amb les actuacions que aquesta gent realitza, entrant a competir directament amb el personal civil d’emergències:

– Actuacions en accidents múltiples a Saragossa, amb les ambulàncies d’aquest cos militar. Per pal·liar les deficiències del Servei d’Emergències Mèdiques en aquesta ciutat, militars al carrer i santes pasqües. Amb aquest video podeu veure el “bé” que ho fan ( www.youtube.com/watch?v=XmWPodb18xU ).

– Obertura de vies de comunicació a causa de les intenses nevades caigudes a León el passat hivern. El servei de manteniment de carreteres no dóna abast, ¿solució? La U.M.E. entra en acció. Un altre lloc de treball civil que eliminem de cop. O passes per tub de la marcialitat i la militarització, o no pots treballar en el manteniment de carreteres.

– Actuacions en incendis forestals de nivell 2. Aquesta Unitat militar només podria realitzar tasques de suport als mitjans civils d’extinció, i el seu equipament, pressupost i entrenament és molt superior al de les persones que han d’enfrontar-se de primeres amb el foc. A més, els salaris del personal civil són molt similars als del personal militar, i la càrrega d’hores treballades pels civils és molt superior a la dels militars. És un greuge comparatiu per a les persones que es juguen la vida cada dia en els incendis forestals.

No podem deixar de banda una qüestió lamentable en relació amb l’actuació de l’exèrcit en els incendis forestals, però en aquest cas, de la seva provocació. En els darrers 10 anys, segons Greenpeace ( www.mundosolidario.org/doc.php?var=1422 ), l’exèrcit ha provocat l’incendi de gairebé 17 mil hectàrees de boscos, donant la casualitat que les zones cremades solen ser zones protegides (LIC, ZEPA…). Els incendis que tenen lloc als seus camps de tir no poden ser investigats, perquè no es pot accedir a ells. Tot i que tenen instruccions de no realitzar pràctiques durant les èpoques de calor, una maquinària de guerra no es pot aturar davant les temperatures estiuenques, i poc importa la conservació de les muntanyes quan d’arrabassar vides humanes es tracta.

L’augment de la popularitat dels serfs de l’Estat és perillós. Si permetem que la Unitat Militar d’Emergències, tal i com tracten de fer des dels mitjans de comunicació, calin a fons entre la gent, arribarà el moment en què la dependència per salvar les nostres vides en catàstrofes naturals sigui total cap a l’exèrcit. No podem oblidar-nos del que són i el que representen: repressió, tortures, assassinats, invasions, guerres, caos… La veritable raó de la creació d’aquest cos és l’actuació en catàstrofes provocades per ells mateixos, en un futur de mort i destrucció.

No deixis que t’enganyin. Vagis on vagis, estiguis on estiguis, manifesta la teva repulsa als exèrcits, manifesta la teva repulsa a la Unitat Militar d’Emergències.

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca

Crònica de les Convocatòries del 18 i 19 d’Agost a Guadalajara

Desenes de treballadors d’incendis forestals de Guadalajara es van acostar a les convocatòries llançades des de SATIF (sota el lema “Ni una vida més. Ni un arbre més”) per la millora de les seves condicions de treball. Ambdues manifestacions es van mantenir en un to combatiu i alegre, acudint més gent a la del dimarts 18 que a la d’ahir 19 d’Agost. Des de CNT-AIT Guadalajara acudim a ambdues cites en solidaritat amb els i les treballadores del sector. Oferim a continuació la galeria de fotos de les diferents jornades:

Les hores extra i el preu fet al sector forestal

Molt es discuteix darrerament sobre la situació de les treballadors del sector. Com sempre, cada vegada que a algú no relacionat amb el sector se li acut obrir la boca, “plouen granotes”.

Les darreres declaracions dels polítics, tant regionals com nacionals, han estat de “ànim i suport” a la gent que es dedica a l’extinció d’incendis. Anteriorment, a les campanyes electorals, han tret a la llum propostes per a la creació d’ocupació, amb l’objecte de poder realitzar les reforestacions que es veien en el futur del país. A més, les empreses porten dient que dels boscos es pot obtenir un gran rendiment econòmic, passant per la creació de més llocs de treball.

Des de les persones que treballem al sector forestal aquestes coses sempre han sonat a cants de sirena, ja que del que diuen al que fan, tant polítics com empreses, hi ha una gran diferència. Una de les més lamentables situacions que es donen en aquest sector ho confirma: la realització d’hores extra en els incendis i de fet en tractaments silvícoles.

En un incendi forestal és tònica habitual veure com els companys que treballen en l’extinció passen dotze hores currant en les més dures condicions, gairebé sense haver menjat més que un entrepà i una peça de fruita (fa anys ni això). La tensió que es viu en aquesta situació, encara amb l’incendi “controlat”, és molt gran, i no hi ha quadrilles suficients per cobrir els mateixos, per la qual cosa l’administració decideix mantenir els treballadors fent hores extra, que si bé a tots els treballs són perilloses, en aquest tipus d’activitats, es converteixen en mortals. A més, en situar les quadrilles en les diferents zones basant-se en la qualitat ecològica, la importància davant els mitjans de comunicació o la quantia econòmica que suposa la crema d’un determinat lloc, tenim una descompensació en el treball de les companyes (unes bases treballen molt més que altres), i observem amb estupor com els mitjans, al final de la campanya d’estiu, acaben extenuats, ja que els relleus als diferents incendis són escassos.

D’altra banda, els companys que es dediquen a tasques com la olivació de les alzines, pateixen la mercantilització de dos dels productes que més importància han tingut durant l’existència de l’home: la fusta i la gla. Aquests dos productes, que tenen una infinitat d’utilitats, estan essent utilitzats avui dia, en lloc de per satisfer necessitats vitals, per satisfer les necessitats econòmiques, amb la qual cosa la gent que es dedica a això no obtenen matèries primeres, sinó que obtenen bitllets a canvi de realitzar un dels treballs més perillosos del sector forestal. És aquí on entra el paper del preu fet.

La gent que acostuma a dedicar-se a aquestes tasques, o bé han de fer-ho com a autònoms (que no significa tenir autonomia sinó dependre d’una altra manera l’Estat), o bé fer-ho sense papers. De tota manera, el pagament se sol fer per alzina olivada, amb la qual cosa, en contra de l’ús racional del nostre cervell que hauríem de fer en aquests casos, se sol realitzar la tasca molt més ràpid del que seria recomanable. Com més alzines aconseguim olivar, millor per les nostres butxaques. El que no pensem és en el risc que corren les nostres vides, no només per la possibilitat de morir en caure d’una alzina, sinó de quedar completament impossibilitat per sempre. Les inspeccions de treball no arriben a aquest sector tan complex i la raó és econòmica: no s’ha trobat un mitjà que sigui barat per fer l’olivació minimitzant el risc, per la qual cosa es fa la vista grossa.

Aquestes són dues de les situacions que en un dels sectors més importants de les nostres vides es vénen vivint. Si no fem alguna cosa avui, potser aquesta dinàmica sigui molt difícil de parar. Si no som capaços d’organitzar per combatre aquestes situacions, d’aquí a poc temps ho lamentarem, ja que això anirà a pitjor, malgrat el que ens puguin comptar des de les institucions.

Per això i molt més, hem d’actuar per donar la volta a la truita. Agafa forces, organitza’t amb els teus companys en els curros, presta el teu suport solidari i efectiu a la resta de companys, i actua. No et preguntis com, ja saps que cal fer. Només és qüestió de posar-se en marxa.

Per tu, pels teus companys, per la humanitat sencera. Contra la precarietat, les hores extres i el preu fet al sector forestal! ¡Organitza’t i lluita!

Calendari de mobilitzacions del sector forestal de Guadalajara i Castilla La Mancha

Des de CNT-AIT Guadalajara fem ressò de les diferents mobilitzacions del Sector Forestal convocades per uns i per altres (SATIF, CCOO, UGT, CGT) per a aquest mes d’agost després de la ruptura de les negociacions per al conveni. Com a sindicat amb presència al ram, concretament amb la Secció Sindical de Treballadors Forestals de Guadalajara, acudirem a totes les convocatòries possibles amb la intenció de difondre el missatge i les reivindicacions dels nostres companys, fent sentir més que mai que l’anarcosindicalisme és una eina per utilitzar per al comú de les treballadores.

– MANIFESTACIONS 18 i 19 d’agost, 11:00 hores, Guadalajara. Recorregut: Palau del Infantado – Seu de GEACAM – Conselleria d’Agricultura i Medi Ambient. CONVOCA: Sindicat Autònom de Treballadors d’Incendis Forestals.

– CONCENTRACIÓ 20 AGOST, 12:00 hores, Toledo. LLOC: Conselleria d’Agricultura. Convoca: UGT, CCOO, CGT.

– Paros de 17 a 19 hores en tots els llocs de treball de CLM. Convoca: UGT, CCOO, CGT.

Pel que fa als efectes i mecànica de les convocatòries organitzades per les burocràcies sindicals d’UGT, CCOO i CGT (la qüestió de la vaga bàsicament) hi ha molt a dir, i sobre la decisió de la seva portada a terme també. Caldria qüestionar la implicació directa de les treballadores del sector per llançar aquestes convocatòries, que brilla per la seva absència tot i que el delegacionisme és el que té. Igualment, caldrà veure què passa. Animem a totes les treballadores a acudir a les convocatòries plantejades.

CNT-AIT = Autoorganització, assemblearisme, federalisme, anticapitalista, antiparlamentarismo, acció directa i solidaritat entre treballadors.

El doble tracte del PSOE al sector dels incendis forestals

Aquests dies ha sortit a la palestra mediàtica el secretari del PSOE castellà-lleonès, per opinar sobre la situació del sector de la prevenció i extinció dels incendis forestals. Ha vingut a recordar la mala gestió que es realitza per part de l’administració de la regió, i s’ha atrevit a fer propostes respecte a la professionalització dels operaris, protocols d’actuació, legislació… No podem estar-nos de respondre a aquest indesitjable polític, punt per punt, a les tonteries abocades a la premsa burgesa, que tan bon servei fan als seus amos:

1er. Respecte a la frase ara convertida en afegitó de “els incendis cal apagar-los també a l’hivern”, responem que això ho portem demanant molt de temps, i encara avui no s’ha aconseguit ni de lluny. Recordem que a Castilla la Mancha, lloc on governa el PSOE, la temporalitat també és la tònica general al sector forestal.

2n. Pel que es refereixi a les propostes de professionalització i l’increment d’instruments i recursos, diem que, no contents amb fer cas omís de les peticions dels treballadors, redueixen les plantilles, esquadres de terra i guaites de Torreta, introduint la Unitat Militar d’ Emergències en el seu lloc. Això ha sortit del barret de copa del socialista Zapatero.

3er. Sobre la legislació aplicable i els plans de prevenció i extinció d’incendis, tots els partits, inclòs el socialista, coneixen l’existència del Infocal, que és el Pla de prevenció d’incendis de Castilla y León. En aquest es contempla que la lluita contra els incendis forestals es compon de tres potes: conscienciació, prevenció i extinció. Per la prevenció es contemplen plans de tractaments silvícoles, reflectits en subvencions de la Junta de Castilla y León per aquestes tasques. Nosaltres posem una quarta pota a la taula dels incendis, i és retornar a les persones que treballen i viuen dels boscos la gestió dels mateixos.

4art. Per contestar al comentari de que es manté als treballadors de Castilla y León en pitjors condicions que els seus veïns de Madrid, recordem a Óscar López que a la seva altra comunitat veïna, Castilla la Mancha, els companys del sector estan tenint molts problemes per negociar el conveni col·lectiu, i les seves condicions no són molt millors que les nostres.

5è. Pel que fa a la petició de posar mitjans i instruments per acabar amb els incendis, i al compromís de l’administració d’assumir els costos de retirada de fusta cremada i repoblació, repetim que les nostres reivindicacions encaixen perfectament en aquest plantejament, però entenem que aquest és fals, ja que en altres comunitats en les que governa el PSOE, no s’està fent.

No volem amb aquest comunicat salvar el cul a cap partit, ni molt menys, sinó desmentir i desemmascarar als polítics de tota mena (a tots). Tant PP, com PSOE, com qualsevol partit que governi o participi en el govern. Cap d’ells sap com gestionar les muntanyes i boscos. Cap d’ells sap com s’actua en un incendi. Cap d’ells sap tan sols en quina situació ens trobem els treballadors del sector forestal. No podem esperar res de bo d’un polític, que igual com un empresari, mai ens posarà un salari si no s’emporten alguna cosa a canvi.

Qualsevol millora en les nostres condicions laborals l’haurem d’arrencar, sortint al carrer i pressionant perquè aquestes s’aconsegueixin. Mentre s’aconsegueixen, haurem de treballar dur per a que en un futur no gaire llunyà estiguem preparats per assumir la gestió de les muntanyes i boscos per les úniques persones que hem de fer-ho, que som la gent que vivim d’ells. Fins aleshores, el nostre lloc és la CNT-AIT, per formar-nos, organitzar i aprendre que un món lliure i sense jerarquies és possible.

Recupera la teva veu, Contra la precarietat i la temporalitat en el sector forestal!

Sindicat d’Oficis Varis de Salamanca

La solidaritat amb la Lore arriba a Salamanca

De nou l’anarcosindicalista salmantina ha sortit al carrer per solidaritzar-se amb una companya. Aquesta vegada ha estat Lorena, afiliada del sindicat de CNT a Valladolid, la qual ha patit un acomiadament per part d’una empresa ruin i miserable, que no ha tingut escrúpols a enganyar a la nostra companya, anunciant que anaven a convertir el seu contracte temporal en un indefinit, i fent-la fora a la tornada de les seves vacances.

 

GADIS, empresa adscrita al Grup IFA, va conèixer de primera mà el que és l’autèntica solidaritat, la que es practica entre els iguals, entre els treballadors d’uns i altres llocs, donant suport des d’una punta de l’Estat, els conflictes que sorgeixen en cada racó del nostre món.

Aquest matí de dissabte hem ensenyat a l’empresa que la CNT-AIT no es quedarà de braços plegats, que no es callarà davant l’atropellament dels drets de la nostra companya. GADIS s’ha passat de llesta, però ho pagarà. No pararem fins que la Lorena sigui readmesa al seu lloc de treball.

Farem tantes concentracions com considerem oportú per assolir el nostre objectiu, i demanarem el BOICOT als productes d’aquesta cadena de supermercats durant el temps que duri el conflicte. GADIS sap el que ha de fer per aturar-ho, i és readmetre a la companya. Tampoc se’ls demana tant.

Destaquem el bon fer de les companyes que hem estat donant suport aquest matí a Salamanca a la Lore, la tranquil·litat que en tot moment mostrem davant la presència dels sempre molestos “agents de la llei” i l’ànim que presentem durant tot l’acte. Els veïns del barri Vidal s’han assabentat de primera mà del que ha succeït amb aquesta empresa, i moltes persones s’han aturat a interessar-se per la situació de la companya. Molta gent que es disposava a entrar a l’establiment amb carrets ha decidit fer marxa enrere i fer les seves compres en un altre lloc. A més, ens hem sentit prou recolzats per un barri que per uns moments va recuperar el seu caràcter obrer. Amb la concentració d’aquest matí hem demostrat a la ciutat que la CNT-AIT segueix viva a Salamanca, i que donarà suport a tants companys com sigui necessari.

(Per a més imformació, visita la pàgina web del sindicat de CNT-AIT Valladolid, www.cntvalladolid.es).

¡GADIS, compleix el que promets! ¡Lorena readmissió!

El guaita del frac ha cobrat; la resta de lluita continua

Descarregueu tot el comunicat imprimible

En la comprovació diària del compte bancari, el delegat sindical de CNT-AIT a Guaites Forestals (el “guaita del frac”) aquest divendres 7 d’agost ha comprovat la recepció d’una transferència de 1.374,83 Euros, que pot correspondre al salari de juliol + la meitat del mes de juny. Encara que semblen faltar 4 dies de sou, el treballador ha decidit reprendre la vigilància al punt de guaita de Sant Grau, al Gironès.

En la comprovació diària del compte bancari, el delegat sindical de CNT-AIT a Guaites Forestals (el “guaita del frac”) aquest divendres 7 d’agost ha comprovat la recepció d’una transferència de 1.374,83 Euros, que pot correspondre al salari de juliol + la meitat del mes de juny. Encara que semblen faltar 4 dies de sou, el treballador ha decidit reprendre la vigilància al punt de guaita de Sant Grau, al Gironès.

Dijous, el darrer dia de plantada, es van arribar a concentrar 3 guaites i 3 sindicalistes més a la seu de Bombers a Girona. L’afiliació de la secció de Guaites i treballadors simpatitzants no escarmenten, i mantenen les reivindicacions laborals defensades fins ara, que principalment són:

  • Que el període de treball sigui estable i de 6 mesos o més, com a la majoria de comunitats autònomes
  • Cobrar el transport per la muntanya o disposar de mitjà de transport
  • Que en comptes de tancar punts de guaita, s’hi faci complir les condicions de seguretat, higiene, material de treball i normativa laboral
  • Cobrar plusos per la penositat, perillositat i toxicitat de l’entorn de treball
  • Cobrar les dietes
  • Rebre nòmines impreses en paper, qui no demani el contrari
  • Compliment de les sentències 2/2002 (TSJC) i RJ 2003\4502 (TS) de Guaites i Forestals siguem contractats indefinidament, amb opció a fixos

Addicionalment, des de la secció de CNT-AIT es reconeix el següent de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS):

  • La rectificació amb els errors administratius pels salaris ha millorat enguany de forma espectacular
  • Per primer any ens reconeix el dret a la setmana de vacances
  • En les explicacions divulgatives i a la premsa, es comença a incloure la tasca de la detecció del foc forestal, és a dir, l’existència dels guaites al cos de bombers
  • A alguns guaites se’ls comença a reconèixer el dret de què totes les tasques siguin dins l’horari de treball

Comunicat de premsa des de Girona, a 7 d’agost del 2009

Arribar a les mans per treure una pancarta

Descarregueu tot el comunicat imprimible

Posar en evidència la llibertat sindical al parc de bombers de Girona entra en conflicte directe amb la cadena de comandament i pot generar situacions molt tenses. Aquest dimecres 6 d’agost s’han sentit insults contra el guaita del frac i li han estat a punt de trencar la càmera fotogràfica mentre es pretenia arrencar una pancarta. La situació de pressió contra la reivindicació sindical ha recordat a uns quants a un cas idèntic del 2008 i a anteriors caps de bombers de línia autoritària.

Segona pancarta, centre de la polemica

El segon dia consecutiu del guaita que no cobra els salaris, que s’ha presentat a mode de “cobrador del frac” davant les oficines de la Regió d’Emergències de Girona i parc de bombers, s’ha tornat tens amb cada gest del guaita de CNT-AIT i demés companys del sindicat que han acudit a recolzar-lo. El cap de bombers a la regió de Girona ja havia posat en qüestió que el Guaita Forestal accedís al seu propi parc, el de Girona, i amb la prohibició d’entrada que va estendre a la resta de comandaments, n’hi va haver que van amenaçar amb trucar la policia si el guaita entrava al lavabo. Per sort no es va arribar a tal extrem.

L’endemà dimecres, el mateix cap de bombers va qüestionar:

  • Que el guaita posés una gorra amb monedes per a demanar
  • Que s’elaborés una pancarta dins el recinte
  • Que es pengés una bandera de CNT-AIT al costat dels demés màstils per a banderes
  • Que es pengés una pancarta i la bandera al reixat exterior
  • El model sindical de CNT-AIT
  • La representativitat de CNT-AIT en el col·lectiu de guaites

per la qual cosa va demanar la presència del president del Comitè Intercentres de laborals de la Generalitat de Catalunya, de més comandaments de graduació, després d’un responsable de la subcontracta d’helicòpters, i finalment de la policia per retirar la polèmica pancarta sota arguments de seguretat en l’enlairament d’helicòpters.

 

Brides per assegurar
Detalls dels anclatges de la bandera i la pancarta de lona plàstica. Tot això custodiat per 2 sindicalistes.
6 brides com aquesta

 

Durant les discussions el delegat sindical de Guaites Forestals va haver de sentir-se tractat d'”imbècil” i que “tenia el cap buit” fins i tot davant la policia, la qual va amenaçar amb denunciar-lo per desobediència a l’autoritat si no es treia aquesta propaganda.

Aquest dijous 6 d’agost el “guaita del frac” torna al parc de bombers de Girona per a seguir manifestant el conflicte laboral exercint la suposada llibertat sindical, mentre des de CNT-AIT s’obren noves actuacions jurídiques per a defensar el company i el col·lectiu.

Comunicat de premsa des de Girona, a 6 d’agost del 2009

Guaites Forestals que segueixen sense cobrar

Descarregueu tot el comunicat imprimible

El mateix guaita forestal que es va presentar com a “cobrador del frac” el 7 de juliol reclamant cobrar el salari de juny i transport, s’ha tornat a plantar davant el parc de bombers de Girona des de dimarts 5 d’agost perquè ara ja li deuen el salari de juny i juliol. Amb una maleta de “cobrador del frac”, una pancarta i altres guaites que l’han acompanyat el dimecres 6 manifesta per segon dia consecutiu l’habitual morositat de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (DGPEIS).

La corporació reconeix aquest tipus de “errors” però no els evita, i “casualment” aquest any també li ha tocat a un guaita que reivindica els seus drets laborals més bàsics, membre de la secció sindical de CNT-AIT. 2 guaites del frac a Girona

Ja el 2008 es va fer públic que una altra membre de la secció de CNT-AIT es va plantar al parc de bombers de Girona amb la mateixa circumstància: que a l’agost no havia cobrat ni juny ni juliol, i així es va mantenir la situació fins octubre, quan se li van pagar els mesos d’estiu, després d’una protesta que va durar quasi un mes davant un altre suposat “error administratiu” com explicava la DGPEIS.

Un any més des de CNT-AIT denunciem públicament que tots els anys hi ha endarreriments mensuals i trimestrals en el pagament de salaris a diversos Guaites Forestals, i per la opacitat informativa de la subdirecció de Recursos Humans triguem força temps a detectar la situació de més companys i companyes.

Els Guaites Forestals són un col·lectiu del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya en conflicte creixent a causa de l’extrema precarietat a la què estan sotmeses moltes treballadores.

Comunicat de premsa des de Girona, a 5 d’agost del 2009.