Agafem d’exemple un dels primers focs de la campanya forestal d’enguany, el de Pals el 20 de juny, per a explicar a quin punt crític se situa el Guaita Forestal i demostrar el greu error que comet el càrrec públic o polític que decideix no obrir els punts de guaita i mantenir la situació de precarietat laboral en aquest col·lectiu del cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.
La imatge mostra la mida de la columna de fum només un quart d’hora després d’iniciar, ben a prop del nucli urbà de la població de Pals, a la comarca del Baix Empordà, dissabte 20 de juny del 2009. La persona que afortunadament treballava com a Guaita Forestal a la mateixa cadena muntanyosa en aquell torn de vigilància, va poder donar avís per ràdio a la Sala de Control de Bombers a Girona en el mateix minut en què s’iniciaren les flames, doncs és de forma immediata que es veu alçar-se el fum de qualsevol cosa que crema.
Hom se sorprèn sovint de la velocitat d’aparició d’un camió de bombers en fer una barbacoa al jardí o cremar un petit rostoll, i no té res a veure amb instruments de ciència ficció com detectors d’infrarojos, satèl·lits espia o videocàmeres teledirigides. Cap d’aquestes andròmines tindria la precisió i eficàcia de l’ull humà, a més a més dotat de prismàtics. Una persona té un gir instantani de 360º per albirar qualsevol cosa, veu en 3 dimensions, i és capaç de posicionar amb incomparable precisió qualsevol punt del paisatge que coneix, i fins i tot la millor ruta d’arribada.
Tampoc no podem recolzar la detecció de focs forestals en la confiança de què ja hi ha prou particulars amb telèfon mòbil, precisament quan aquests es concentren només en zones urbanes i no forestals, hi ha grans ombres de cobertura a les àrees rurals i muntanyoses, i tenim provat que la majoria de particulars confien en què tot està avisat.
No tenim més que revisar els casos d’accidents de transit, com la família de la localitat gallega de Ribeira de Piquín que el 11-05-2009 van passar 7 hores sense que ningú avisés que hi havia quelcom estrany, un vechicle estavellat al riu del costat de la carretera. També trobem el cas d’aquest 22 de juny en què van haver de ser els encarregats de manteniment de l’autovia que passa per la localitat valenciana de Segorbe, que advertissin d’un cotxe estavellat 6 hores abans amb 4 morts a dins.
No costa adonar-se que, igual com en els accidents de transit, la celeritat en la detecció, avís i mobilització dels serveis d’emergència és clau a l’hora d’evitar desastres majors, tant en vides humanes com en el cas que ens ocupa també en boscos i demés recursos forestals.
El foc de Pals només va cremar 21 hectàrees i les setmanes anteriors de començar guaites tinguerem focs de 200 i 300 hectàrees, al Priorat i a la Noguera respectivament. Això significa que quan tenim un incendi forestal de milers d’hectàrees, l’haguéssim pogut frenar des d’un primer moment amb una xarxa completa de Guaites Forestals, que detectin i confirmin les columnes de fum de totes les vessants de muntanya, planes i valls.
Abans del 2006, de 84 punts de guaita dels bombers de la Generalitat vam passar a 80, i aquest 2009 la mateixa corporació els ha reduït fins a 66. Però a més a més, ja havent començat la campanya forestal del 2009 encara queden 23 guaites per cobrir, és a dir, places que el Departament d’Interior incloïa el passat 12 de juny en la seva presentació de campanya forestal davant la premsa.
Tampoc no s’entén que hi hagi tanta distància entre el Departament d’Interior i el Departament de Medi Ambient com per a no adonar-se que les condicions meteorològiques es poden tornar tant adverses per efecte del vent i que les pluges hagin fet créixer tanta vegetació, tant com en el cas de Pals com en el cas de Sant Mateu del Bages.
De l’incendi forestal ocorregut aquest 22 de juny a Sant Mateu del Bages, va la pena explicar que el Punt de Guaita idoni per a fer la detecció era el de Castelltallat, el qual no estava cobert per la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments (bombers), i el va detectar a les 15.37h el company Arnau des d’un altre punt de guaita més allunyat, el de Castelladral, amb la qual cosa, tot i que en veure la columna de fum en 30 segons va poder-ne comunicar totes les dades (intensitat, posició topogràfica exacta, vent de SW, etc.) van cremar més de 180 hectàrees sense haver pogut reaccionar abans amb un guaita a Castelltallat.
En el cas de Sant Mateu del Bages el Guaita Forestal va ser útil fins i tot per a orientar mitjans terrestres cap a la zona d’incendi, un intens foc aparentment iniciat en un camp de blat, de propagació rapidíssima atiat pel vent, que ben aviat va arribar a la zona arbrada i cap a les 18h va assolir les seves màximes dimensions.
Article de premsa des de Girona, a 23 de juny del 2009.
